L'Amades confinat: La processó del Corpus

Vídeo divulgatiu del llibre Corpus de Joan Amades

Origen i sentit d’alguns proverbis *

Origen i sentit d'alguns proverbis

(Edició facsímil)

Fou autoeditat per Joan Amades l’any 1933 com a volum III de la Biblioteca de Tradicions Populars que, posteriorment, l’Associació Cultural Joan Amades reeditaria en versió facsímil el 2008 amb una introducció de la Il·lustradora Fina Rifà on, al respecte del recull del folklorista, reflexiona que: “De generació en generació ens han arribat els proverbis, aquests refranys exemplificants que compleixen una funció en les converses. S’usen com a tocs d’atenció moralitzants, donen un punt de vista, aconsellen i estalvien llargues explicacions. El seu pes històric és important i fa que quan s’escolten, més o menys tothom hi estigui d’acord, es considera com a consens i bona manera d’acabar una conversa.”

Exemple d’aquesta sintesi el trobem amb el proverbi A perdiu per barba, i peti qui peti que Joan Amades adjunta en el llibre i del qual relata que: “S’aplica per a indicar que hom vol fer una cosa a tot vent i a tota vela, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats.

Segons la tradició, en certa ocasió els monjos de Poblet van observar que hi havia entre ells una gran mortalitat. Alarmats pel cas, van cridar un doctor de gran fama perquè veiés què en podia ésser la causa. Aquest estudià el cas i aviat veié que els frares sostenien una alimentació molt exagerada, que no estava pas en relació amb l’exercici que feien. Els receptà que procuressin de no menjar tant, sobretot que deixessin de menjar perdiu, puix que en solien menjar-ne una cada un d’ells com a entrant, a cada àpat. La recepta no fou gaire del gust dels monjos, que van creure que suprimir menjar podria semblar com un indici de voler fer estalvis, que podrien ésser interpretats pels seus enemics, els monjos de Santes Creus, com una mostra de pobresa, cosa que de totes passades volien evitar. Va reunir-se el capítol i, exposat el cas, refusaren rodonament de seguir els consells mèdics i resolgueren de seguir a perdiu per barba, i peti qui peti.

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/origen-i-sentit-dalguns-proverbis/

Corpus de paper (imatgeria popular recollida per Joan Amades)

  

Exposició realitzada a partir del fons Joan Amades inaugurada al claustre de la Catedral de Barcelona en la festivitat del Corpus 2020

Vida i miracles d'una ginestera (Josep Carner) *

Vida i miracles d'una ginestera

(Coreografia poètica amb Teresa Agustí i Lluís Calduch. Esbart Ciutat Comtal)

(*) Dia de l'Associacionisme Cultural: 

https://www.youtube.com/watch?v=Y1Q_y5pk_vE&feature=youtu.be&fbclid=IwAR1HirvF8oyCWjDkkG4QoxwQuD0biPe6S0FJa3iUsJTWOMmR6k2GOPo7H7I

L'Amades confinat: Refranyer Català

Vídeo divulgatiu del llibre Refranyer Català de Joan Amades

Narcisa Freixas i Cruells Sabadell (Sabadell, 1859 – Barcelona, 1926) *

Narcisa Freixas i Cruells

(Il·lustració: Revista Feminal, núm. 8)

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/narcisa-freixas-i-cruells/

Jocs de paraules i jocs de memòria *

Jocs de paraules i jocs de memòria

(Edició facsímil)

El volum VI de la col·lecció de llibres de la Biblioteca de Tradicions Populars publicats per Joan Amades porta per títol: Jocs de paraules i jocs de memòria. El recull fou imprès el 1933 pel folklorista i, l’Associació Cultural Joan Amades amb Edicions El Mèdol, el reeditaren en edició facsímil els anys 2003 i 2004 afegint una introducció realitzada per  l’enigmista Marius Serra on explica en el següent fragment que: “... Els jocs de paraules pels quals s’interessa Amades provenen gairebé sempre de l’oralitat. La parla és l’ésser viu que apassiona el folklorista, més amant de parar orella per aquí per allà i després transcriure tot el que ha sentit que no pas d’exhumar antics manuscrits o de passar-se hores combinant lletres. La força de la parla l’empeny a encapçalar el treball amb un completíssim capítol sobre l’embarbussament. Tot i que també recull altres maneres d’anomenar en català les “fórmules de llenguatge revés o fórmules ortofòniques” -com ara empatolls, embarassallengües o entrebancs de llengua- la seva tria elevarà als altars de l’ús el terme embarbussament.”

Dit això, apropar del llibre una selecció embarbussaments a mig camí de jocs de paraules i jocs de memòria com ara:

Duc pa sec al sac, m’assec on sóc, i els suco amb suc.

Un plat blanc, pla, ple de pebre negre n’era; un plat blanc, pla, ple de pebre negre està.

Un pinxo va dir a un panxo: “Vols que et punxi amb un punxó?” I el panxo va dir al pinxo: “Punxa’m, però a la panxa no”.

De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits.

M’han dit que tu has dit un dit que jo no he dit; el dit que tu dit, jo no l’he dit, perquè si jo hagués dit que tu l’has dit, fóra ben dit per haver-lo dit jo.

Una polla xica, pica, pollarica, camacurta i becarica, que va tenir set polls xics, pics, pollarics, camacurts i becarics; si la polla no hagués estat xica, pica, pollarica, camacurta i becarica, no hauria tingut els set polls xics, pics, pollarics, camacurts i becarics.

I és que, embarbussaments com aquests que hi ha en el recull de l’Amades, dits de forma accelerada o, per exemple, un punt teatralitzada,  per molt memoritzats que els tinguem es fa ben fàcil que amb la llengua, ens entrabanquem.

Una vegada una vella passava per un terrat, amb un plat de filtri foltri foradat, i jo li dic: “Vella, voleu que us filtri foltri aquest plat de filtri foltri foradat?

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/jocs-de-paraules-i-jocs-de-memoria/