divendres, 9 de novembre de 2018

San Jorge, la revista. *


Revista San Jorge (Foto: DGCPAC)

Entre els anys 1951 i 1977 l’Excma. Diputación Provincial de Barcelona edità la revista trimestral “San Jorge” on el folklorista Joan Amades hi va col·laborar en un total de 19 ocasions, redactant en llengua castellana articles sobre cultura popular catalana. D’entrada, però, comentar com a curiositat que, de forma pòstuma, des de l’any 1959 fins al 1968 la seva secretària personal Consol Mallofré es va encarregar d’escollir els darrers cinc treballs, els quals, amb tots els escrits, agrupats, es trobem recollits en un volum enquadernat que  hi ha en els armaris compactes del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  del Departament de Cultura de  la Generalitat de Catalunya.
Els temes tractats per Amades són força diversos, com per exemple: Leyendas eucarísticas; Costumbres del día de San Jorge; Tradiciones de la casa de Maternidad; El botxí; Santuarios y ermitas marineras; Su señoría el pollo de Navidad; Nuestros títeres; Noche buena estrellada o, entre d’altres, Cencerradas... fragment costumista del qual reproduïm a continuació on explica al respecte dels esquellots que: “En Barcelona y en su provincia las cencerradas participaban de curiosas particularidades que no nos son conocidas en otras comarcas. Una de ellas es su asociación a la danza. Antiguamente en Barcelona los estudiantes cuidaban de la organización de esta costumbre como medio de allegar recursos  para aliviar su precària vida. A tal fin se preveían de toda suerte de objetos rotos, para producir ruidos disonantes, armando un baile tan desigual y grotesco como descompuesto, cuyo único objectivo era el de meter ruido y excitar la hilaridad de los espectadores. Gozaban del derecho de hacer danzar a la novia, tanto si era joven como vieja, sin que ella pudiera negarse por ninguna causa. Si no accedía, tenían derecho a desnudarla en plena calle. En Aiguafreda había un personaje que gozaba, por tradición hereditaria, de la facultad de dirigir la cencerrada y de hacer danzar la novia tantes hores como se le antojara, si se resistia a pagar la cantidad demandada en tributo y a servir ella misma por su mano el vino tasado per los cencerristas. Este personaje  vestía grotescamente de general y era llamado el –General dels Esquellots-.  El baile de la novia cencerrada se hacía al son de la canción humorística de la Vella de Mallorca, cuya primera estrofa dice así:

A Mallorca n’hi ha una vella
que en té cent cinquanta-un anys,
ella es clenxa i es pentina
com les nines de quinze anys.”

Pel que fa als continguts de la revista “San Jorge” i, en particular per l’època en què fou editada, disposava, de força recursos. Dirigida gairebé íntegrament per Guillem Díaz – Plaja, hi col·laboren, a més de Joan Amades, noms destacats de la cultura del país com: Aureli Capmany; Nestor Lujan; Josep M. Espinàs; Sempronio; Cirici Pellicier; Xavier Montsalvatge; Cèsar Martinell;  Oriol Bohigas, Dr. Dexeus... i tant les fotografies com les il·lustracions també són obra d’artistes de referència com els retratistes: Català-Roca; Pérez de Rozas; Maspons... així com artistes plàstics de l’estil de: Tharrats; Gudiol i, entre d’altres, Guinovart. De gran format i impresa en paper setinat, el trimestral progressivament va anar incorporant el color en les pàgines. Ara bé, del primer al darrer número, combinava articles culturals amb d’altres d’exaltació al règim franquista maquillats, cap al final, amb vapors de democràcia. 


(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/san-jorge-la-revista/

dissabte, 27 d’octubre de 2018

Presentació del llibre de les 14es Jornades Culturals Pirinenques


Presentació del llibre a l'auditori de les Mines de Sant Corneli, Cercs.
(Foto: Montserrat Canela)



Presentació del llibre
14es Trobades Culturals Pirinenques

Realitzades  a SANTA LLOCAIA (Alta Cerdanya)
El 28 d’octubre del 2017
Sala multimèdia La Bergerie – aula municipal -
(a la vora de la masia de Cal Mateu – Museu de Cerdanya-)

Àmbit:
L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU


PARAULES DE BENVINGUDA
(moltes gràcies pel vostre “compromís” en compartir: CONEIXAMENTS,   INQUIETUDS, INVESTIGACIONS, ESTUDIS... Pirinencs)

Adreçar-vos (en primer lloc) unes paraules de salutació en nom de l’ÀNGELS BLASCO (Directora General de CULTURA POPULAR I ASSOCIACIONISME CULTURAL del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

US FELICITA  per la bona organització de les “consolidades” TROBADES CULTURALS PIRINENQUES i a la vegada, us ANIMA en que continueu molts anys més fent-les REALITAT i editat “reculls” amb les “comunicacions” com les 21 que avui presentem.

Vinculades a diferents aspectes
L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU

“Com ara:  Ramaderia, mineria, art, esports, indústria del ciment, sanitat, oficis, migracions, refugiats, fires...”

ENTREM EN MATÈRIA?
Us apropo una “breu” ressenya de cadascun dels estudis amb la voluntat de fer RECONEIXEMENT als autors i, a la vegada despertar l’INTERÉS de la seves lectures


 (pàg. 5) Andreu Balent
(President de l’Associació per a la Protecció del Patrimoni i de la Memòria Col·lectiva de la Vall de Querol)
Presentació

“Seguint una tradició ben establerta...”
“Introdueix el lloc...
“Comenta amb satisfacció que la comarca de l’Alta Cerdanya acull l’edició de les 14 es trobades”
“Agraeix l’assistència selecta d’assistents i dels debats realitzats de qualitat”


(pàg. 7) Hélène Palau
(Animadora cultural del Museu de Cerdanya)
Le Musée de Cerdagne, de la Maison Sicart à nos jours

“text escrit en llengua francesa”
“Parla dels orígens agraris de l’antiga Maison Sicart (1689) fins transformar-se, amb el pas del temps, amb la granja Cal Mateu (1811)  per més endavant, a principis de la dècada dels anys 80 del segle passat en el Musée de Cerdagne (amb una col·lecció de 20.000 objectes agrícoles i domèstics)”.
Descriu sensibilitats de l’arquitectura, el paisatge, el respecte amb l’entorn així com convida a descobrir les exposicions programades”


(pàg. 17) Montserrat Moli
(Università degli Studi di Roma Tor Vergata, Real Academia de la Historia)
Les crisis de subsistències i el pagament en espècies de l’obra al segle XVII al Pirineu

“Descriu les peripècies de pobles del Pirineu per ornar les seves esglésies amb retaules, orgues i reliquiaris”
“Situa l’acció al S. XVII, època de crisis de subsistències i la pesta”
“a Bruguera, Queralbs, Sta. Maria de Montgrony, Ripoll, Santuari de Núria”
“Descripcions documentades i incorpora 7 apèndix (contractes, presentalles, trasllats) i Bibliografia”


 (pàg. 45) David Mas
(Historiador i tècnic del departament de Patrimoni Cultural del ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra)
L’Economia ramadera a l’Andorra de l’edat moderna

“Fins a l’edat mitjana la producció a les Valls era d’autoconsum. - Cereals i herba per alimentar els animals estabulats –“
“A partir del s. XIV aquesta situació canvia. –Presència de grans ramats, sorgeix treball tèxtil, Fires i mercats d’intercanvi-“
“Pràctica de la transhumància. -Travessar comarques veïnes-“ (pagar drets o l’exempció de pagar drets)
“S. XVI Desenvolupament d’activitat comercial, concentració de riqueses -grau de risc-“
Impost de les “averies” (bestiar menut) “metedors” (bestiar gros)
“S. XVIII La necessita de xarxa de vies de comunicació. Demanda animals de càrrega”
“Etapa de recessió segona meitat del S. XIX fins al segon quart del S.XX – arribada del cotó americà, mecanització del camp...
“N’ha quedat en el territori com a testimoni: Cabanes, pletes, orris, bordes cortals o prats de dall. – Patrimoni Material – “


(pàg. 51) Ester Noguer
(Doctora en turisme)
Les estacions d’esquí coma eina de dinamització econòmica del Pirineu català: el cas de Vallter 2000 i la vall de Camprodon

“Resum / Abstract...”

“Inauguració l’any 1975 terme de Setcases”
“Estudi que te en consideració la venda de –Forfaits i dies d’obertura- en l’impacte econòmic, creixement de segones residències, allotjament turístics, reconversió en agricultors i ramaders”
“Introducció orígens de l’esquí en terres de la Lapònia, Paisos Nòrdics, Russia... A Catalunya  butlletí del Centre Excursionista de Catalunya – proves als Rasos de Peguera l’any 1908”
“Comenta els orígens, Ubicació al circ d’origen glacial de Morens – Ulldeter, Concurs públic de l’Aj. de Setcases –Concessió, socis accionistes...”
“Explica el desenvolupament de temporades, inversions, carreteres, equipaments... teleesquís, canons de neu”
“Als i baixos: Obertura del Túnel del Cadí (canvi d’ofertes a la Cerdanya, Andorra, Catalunya Nord);  crisi econòmica post-olimpíades afecta el sector de l’oci; canvi climàtic”
“Deute econòmic, intervenció de la Generalitat de Catalunya”
“Reorientació del nom: Estació d’Esquí Vallter 2000 / Vallter 2000 Estació de Muntanya”


(pàg. 61) Carles Gascón
(Historiador i tècnic Consell Comarcal de l’Alt Urgell)
Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el Conflent. Una instantània de l’economia pirinenca de mitjan segle XII

“1151 Ramon Berenguer IV ordenava elaboració inventari (Capbreu) possessions”
“Equip –home de confiança del comte de BCN- cavallar Bertran de Castellet –campanyes contra sarraïns de Tortosa i Siurana-”
“3 capbrevacions en terres de Cerdanya i Conflent: Vilafranca, Llívia i Ix”
“Ingressos principalment en espècies”
“El comte és titular de 93 masos i 80 bordes (treballades per famílies pageses)”
“es tradueix en: Cereals, ous, pa, vi, cabres, gallines...”
“interès pesca per les truites de riu -salades-“
“interès caça gall fer, quarta part d’un ós –cuixa i quatre potes”
“Interès pels cavalls amb finalitats militars”
“Interès producció de formatges”
“Interès Vinyes de Vi - treballades a canvi de menjar-“
“control mines de ferro i plata –quarta part- Cornellà, Saorra, Escaró...”
“Mercats Vilafranca de Conflent, Ix i; Tavernes  Ix, Llívia”


(pàg. 67) Rosa Serra
(Presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà)
Passat i present de la indústria del ciment a la comarca del Berguedà

“Origen del ciment 1830 Joseph Aspdin, paleta anglès –crema pedra calcària i argila a altes temperatures = es fonen = Pòrtland (recorda el color a la pedra d’aquest indret del sud d’anglaterra”
“S. XIX enginyers francesos inventen formigó armat”
“1890 funcionament de forn rotatoris per fabricar ciment als Estats Units”
“Recursos Berguedà: explotació carbó, pedrera calcària, cabals hidràulics: molins”
“Fortificacions de Berga –guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlista”
“Reconstrucció del país –plantar arbres carreteres-, pobles mòbils construcció tren, explotació de les mines: Peguera, Fígols, Vallcebre = Colònies mineres...”
“La Colònia del Collet finals s. XIX i principi s. XX. Propietat de Pere Pujol – construcció forns, plantar alzines pels mànecs eines, habitatges treballadors, somni comunicació amb la Cerdanya 1909 (fet però fins el 1984)”
“Negoci venut els hereus el 1946 a Cementos Collet, s.a.”
“Descriu societat Ciments Bofarull 1909 i els seus accionistes: Bofarull, Escobet, Piquer, Felipó actiu fins a 1960”
“Documenta la creació de la fàbrica del Clot del Moro a Castellar de n’Hug (1904 – 1975) Eusebi Güell i altres accionistes, arquitectura singular de la fàbrica amb les voltes de maó d’en Rafael Gustavino, plànols fets a Chicago, competir amb altres empreses Oviedo, País Basc,  Navarra, Aragó...”
“Cementos Collet, S.A. (1946) que va arribar a 3000 treballadors el 1965, explosió de grisú el 1951 mort de 18 miners”
“Ciments Fígols (1960 – 1986) en el desarrollisme franquista. Visita 1966 de Franco a Berga empresa amb participació del banquer Juan March i la família Olano. Empresa integrada a Fecsa el 1970”
“Ciment natural Marfil de qualitat que s’utilitza en l’obra de La Sagrada Família, Restauració de l’Hospital de St. Pau, la fàbrica de ciment del Clot del Moro”
“Graveres per la fabricació de formigó armat, sorres i graveres per obra pública”


(pàg. 85) Elisabeth de Pastors
(Gerent de la societat Grup El Parc a Osseja)
Un siècle d’histoire de la santé en Cerdagne

“text escrit en llengua francesa”
“Explica com la Cerdanya, a la vessant Nord, passa d’una economia essencialment agrícola de muntanya a dues noves orientacions: Les cases de Salut i el Turisme”
“la reconversió s’inicia abans de la primera guerra mundial”
“Les xarxes de transports faciliten el desenvolupament d’edificis hotelers amb aigües termals”
“Paisatge oberts,  horitzons muntanyosos, hores de llum solar...”
“Avantatges per la salut gràcies a l’absència de microbis, bacteris, àcars”
 “Recuperació de ferits de guerra, Infants, tuberculosos, asmàtics, psiquiàtrics, geriàtrics”
“Aposta per un espai hospitalari transfronterer”


(pàg. 91) Lluís Obiols
(Historiador i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)
Els oficis de la Seu d’Urgell segons el cadastre de 1716

“La creació del sistema impositiu del cadastre, decretat abans del decret de Nova Planta proporciona una font d’informació extraordinària per conèixer la situació personal, familiar i econòmica = de la Seu d’Urgell”
“Sectors econòmics, estructura urbana, curiositat”
“buidatge d’informacions del Cadastre de la Seu de l’any 1716 que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell”
“Informacions d’interès: Cases; terres; ocupacions...”
“Sectors: Agroramader; Eclesiàstics; Oficis i Indústria; Professions liberals; Mèdic; Comerç”
“Distribució urbana: Concentració per sectors: Catedral, C/ Major, Part Alta...”
“Exposició de noms, cognoms i oficis...”
“L’article no pretén en cap moment ser un estudi exhaustiu.  És conscient de la manca d’ocupacions que no recull el cadastre com per exemple: Forners, hostalers... la voluntat és apropar informacions que ajudin una noció el més aproximada possible a l’època”


(pàg. 101) Maria Jesús Lluelles
(Doctora en Geografia i Història)
Impactes dels refugiats de la Guerra Civil espanyola a Andorra

“Les autoritats andorranes es veuen obligades a restringir permisos, es troben sobrepassades”
“Les migracions impulsaran la modernització, terra d’acollida, invasió pacífica”
“Copríncep francès envia gendarmes a les ordres del Coronel Baluard”
“Estructura d’assistència: assistència, higiene, vacunació”
“Detalla etapes d’arribades de refugiats (entorn de 20.000), tancament de fronteres, canvis comercials orientats cap a França, dificultats econòmiques en no circular monedes, contraban”
“Analitza el llegat dels refugiats: persones joves, impuls cultural, esportiu i associatiu”
“Destaca: Metges, advocats, empresaris”


(pàg. 111) Enric Quílez
(Informàtic i president del Grup de Recerca de Cerdanya)
Nous negocis a les comarques del Pirineu
“Reflexiona sobre expectatives que generaven la modalitat laboral –del teletreball- : inconvenients d’haver de baixar a les ciutats”
“Proposa per la creació d’empreses lligades al sector primari però obertes, amb delegació a ciutats: botigues de distribució més enllà d’una economia de subsistència”
“Potenciar les empreses tecnològiques d’investigació: netes, modernes, tot vetllant com a tema cabdal per la inversió de capital”


(pàg. 115) Alfred Pérez Bastardas
(Historiador, Vicepresident de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i membre del Grup de Recerca de Cerdanya, de l’Associació Llibre del Pirineu, i membre de APiA)
Notes disperses sobre els pirinencs: de quina economia som?

“Recull de notes”
“Transformació d’una economia rural a turística”
“Planteja potenciar industries lligades al paisatge cultural, gràfica, alimentaria que promocionin el Pirineu”
“Centres interpretatius, manifestacions culturals que respirin –literatura muntanyenca-“
“viure com a negoci dels visitants però amb preocupació per si un dia no pugen ja que llavors s’acabarà”
“Valora la millora de les comunicacions –tot i que poden ser millor: ferroviàries-; l’obertura de l’hospital transfronterer; l’escorxador de la Cerdanya”
“És necessari valorar noves alternatives per no dependre exclusivament del turisme”
“Reflexiona per tot plegat entorn de la possibilitat de fer un estudi d’identitat de la comunitat Pirinenca un: Nosaltres, els Pirinencs (a l’estil de l’assaig de Joan Fuster: Nosaltres, els valencians)


(pàg. 121) Ignasi Fortuny
(Advocat)
La família Fortuny d’Oceja (alta Cerdanya), la migració a Barcelona i el protagonisme econòmic (segle XVIII i XIX)

“Darrer terç del s. XIX emigració de Cerdans: Creixement demogràfic i procés Industrialització de Catalunya”
“Català llengua vehicular facilita als Cerdans del Nord entrar la comercialització de productes alimentaris”
“Primer derivats de la llet de la Cerdanya. Obertura botiga a Barcelona.  Després, productes refinats francesos: Xampany, Conyac... creant un imperi dedicat a l’exportació: Família Fortuny”
“De 7 botigues a Barcelona a comercialitzar fins i tot als Estats Units com a empresa fins els anys 70 del segle passat”
“Pertinença a Catalunya i França”


(pàg. 125) Ramon Felipó
(Advocat i dinamitzador del Berguedà)
El Castell de Sant Ferran i la caserna de Berga, dos exemples de “gestió econòmica” municipal

“Canvis de titularitat de l’Antiga Caserna militar del Pla de l’Alemany i del Castell de Berga”
“Entre l’exercit, ajuntament, compradors privats...”
“Descriu les construccions i desconstruccions realitzades”
“Reprodueix articles de premsa: La Comarca Bergadana, La Vanguardia”
“Adjunta documents de la construcció de la Colònia Escolar Permanent – Pavelló de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929-“
“Visites il·lustres dels presidents Macià i Companys”
“Propietats, permutes i rescats del Castell de Sant Ferran”
“Per tot plegat. Reflexiona al municipi tenir una major cura dels entorns històrics”


(pàg. 137) Ramon Molina
(Historiador i encarregat del missió patrimoni al Sindicat mixt Canigó Grand Site, Prada)
La colònia minera de la Pinosa (Vallmanya, Conflent). Història d’una població industrial de muntanya al Canigó (segles XIX i XX)


“Colònia minera de la Pinosa al massís del Canigó”
“Descripció de l’explotació: famílies, empreses propietàries, inversions fins al tancament l’any 1931”
“Memòria històrica. Resistència, maquis, afusellament, incendis...”
“Projecte de rehabilitació: Nova oportunitat, itinerari d’excursió:  termini de cinc anys”


(pàg. 147) Jean-Louis Blanchon
(Historiador)
La Cerdanya col·lectivitzada. 1936 – 1937

“l’aixecament militar del 18 de juliol provoca una experiència llibertària a Puigcerdà en que es cometen 33 assassinats”
“10 mesos”
“Aparició d’una economia de col·lectivització en gairebé tots els sectors”
“Descriu salaris, redistribució de bens en la col·lectivització del municipi”


(pàg. 153) Marta Belmonte
(Doctora  a la UdG en el programa de Ciències Humanes, del Patrimoni i la Cultura)
La Fira de Sant Bonifaci de Tremp

“Orígens de la Fira de Primavera o de St. Bonifaci en resposta a la mecanització agrària del Pallars”
“Emergeix l’any 1964 el primer cap de setmana de maig = 3 dies”
“Destaca el concurs de carrosses. 3 (voltes) –tombs- 1975/1994“
“Aporta informació import econòmica dels premis”
“Material immaterial festiu conjuntament amb les Carrosses d’Organyà i la Festa del Llac de Puigcerdà” (possibilitat de desenvolupar estudi acurat)


(pàg. 157) Antoni Ubach
(Exconseller del Govern d’Andorra d’Educació i Cultura, de Treball i Benestar Social)
Projecte transfronterer de desenvolupament d’un turisme cultural i científic de caràcter sostenible i innovador

“Text de presentació amb la voluntat d’impulsar un projecte transfronterer de turisme en els Pirineu”
“Ressenyar vocabulari terminològic = Innovador, Sostenible, Científic, Cultural”
“Incloure en els programes de Cooperació territorial entre estats: Andorra, França i Espanya 2021/2027”
“Crida a la participació”
“Generar un equip de treball interdisciplinari obert. Invitació”


(pàg. 161) Alexandra Capdevila
(Doctora en història)
Marxar per tornar de nou. Característiques i conseqüències de les migracions temporeres en l’economia pirinenca dels segles XVI i XVII

“Comunicació que aprofundeix en l’estudi dels emigrants arribats a terres catalanes a partir del buidat d’informacions extretes del cens –Matrícula de francesos de 1637”
“Les dades obtingudes proporcionen dades sobre la temporalitat o permanència i, entre els resultats destacar:
-          Immigració articulada en forma de xarxa (veïns, amics i coneguts)
-          Rutes d’accés a terres catalanes (4)
-          Comparatives d’edats d’arribada
-          9 de cada deu treballava en feines del camp”

“Analitza els efectes en l’economia pirinenca: pal·liar la manca de mà d’obra per un costat i, per l’altre, la despoblació (conseqüències: dificultat de trobar noies marit, entomar tasques forçudes...)


(pàg. 173) Andreu Balent
(Historiador, professor d’història jubilat, president de l’APPMQ –vall de Querol-)
El mener i la mina del Pimorent. Propietat, usdefruit, explotació. Una aproximació històrica (segles XVII i XIX)

“Documenta amb dades cronològiques els concessionaris i encarregats d’extracció de les mines”
“Disputes, contratemps administratius, drets –Emprius- dels espais –Meners- on s’extreien els metalls fins el seu tancament d’explotació”


(pàg. 179) Miquel Sitjar
(Docent del Camp d’Aprenentatge del Ripollès i Màster en Turisme Cultural)
El sector ramader a la vall de Ribes en els darrers anys de l’edat mitjana: l’eix Vinçà, Coma de Vaca i Carançà

“Parla del sector ramader com a motor econòmic de la Vall de Ribes en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna”
“Exposa les disputes d’explotació”
“Lluites d’interessos, plets, evasions fiscals...”
“Argumenta amb la divulgació de dos Annexos de 1439 i 1449”


(pàg. 183) Josep Santesmases
(Escriptor, historiador i president del CCEPC)
Els paisatges trobats

“Article referent al llibre guanyador del premi de narrativa memorialística Ciutat de Benicarló”
“Dietari escrit entre els anys 2015 i 2017”
“A partir d’una mirada personal davant de la mirada dels conreus, l’activitat agrària i el temps estacional”
“Apropa l’opinió que del llibre han fet escriptors i poetes: Manuel Alonso, Jordi Llavina, David Castillo i Antoni Prats”
“Destacar per part de l’autor la voluntat d’utilitzar: Una prosa clara, entenedora, sense recargolaments i amb ganes de fer-se entendre”


(pàg. 187) Àngels Mach
(Presidenta de la Societat Andorrana de Ciències SAC)
Cloenda

“Oportunitat per trobar-se presencialment els investigadors de centres d’estudis”
“Compartir coneixement”
“Inquietuds”
“Sumar esforços”
“Conèixer millor els territoris i veïns”
“Aspectes de l’economia de muntanya: Ramaderia, mineria, art, esquí, indústria del ciment, sanitat, oficis, migracions, refugiats, fires”

“L’edició del llibre de ben segur que facilita que aquest coneixement no es perdi despès de les trobades”

Recull d’imatges de les 14es Trobades a SANTA LLOCAIA
Relació de participants
Reproducció del programa
Recull de Premsa

MOLTES GRÀCIES
a tots els presents, a l’organització i en particular a l’ÀNGELS MACH per confiar amb mi per dur a terme aquesta presentació

divendres, 26 d’octubre de 2018

Relliscades *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Hi ha situacions en les quals, quan et trobes (perquè en alguna ocasió o altra a tothom li passa), et voldries fondre. Sense anar més lluny, ara just fa una estoneta que acabo d’arribar a casa i, el primer que he fet en tancar la porta, ha estat jeure. Dit així, fins i tot pot semblar normal, no? Ves, diguem que, vens del carrer, estàs cansat perquè portes bosses de mercat a les mans carregades de melons va, les deixes a lloc i, reposes. Doncs, no diré que no sigui freqüent això però, avui, me n’ha succeït una d’aquelles en què t’acalores, sues gota grossa i marxes del lloc més ràpid que un llamp.
Què m’ha passat? Reventre, que m’he ficat (tot solet) de peus a la galleda! Com? Doncs, dient allò que no tocava en el lloc que tampoc tocava. Oh, que burro! Resulta que anava traginant cap a retiro anguniós, per la vorera estreta, amb l’oferta dels melons agafats gairebé amb la punta dels dits, per les nanses, quan de cara em venia lo Carlos, de cal Cassoletes, i va i li dic: - Enhorabona! L’home, sorprès, respon: Enhorabona, de què? No us ho creure-ho... he dit una cosa per un altra. Acabaven d’enterrar la seva muller i, en comptes, d’acompanyar-lo en el sentiment va, i em surt: Enhorabona!
Ostres, amb els melons, mig aguantant com podia, va i li dic: - Disculpa, disculpa... et volia dir, que, t’acompanyo en el més profund  dels sentiments. Em sap molt greu, de veritat.
Comentat això, he fugit de la topada amarat direcció cap a casa. Compto que el pobre vidu s’ha quedat clavat a plaça com un estaquirot. Quina vergonya!
Patinades com aquesta, me n’han passat algunes més. Per exemple, no fa poc parlava també per telèfon amb el rector de la Parròquia per un tema de feina i, en acabar la conversa, va, que poso l’automàtic i li dic: - Records a la senyora! Acte seguit, en la línia es fa un silenci i l’home respon rient: Bé, l’església canvia, ara... servidor ja no ho viuré.
Però, per planxes, la que va fer a París un familiar meu, pintor en els seus anys de bohèmia. Es trobava al barri de Montmartre envoltat de gent comentat pestes d’un quadre abstracte: -  Que si això no s’entén, qui si no és pintura... que si no val res!   Ningú responia. Al seu darrera hi havia l’autor del quadre, lo Pablo Ruíz Picasso. Tela! La relliscada va ser memorable.

Una abraçada ben forta... i,  fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: 
https://festafesta.net/relliscades/#more-24983

divendres, 12 d’octubre de 2018

El vestit típic *


Exemplar del llibre: Indumentaria Tradicional. (Foto: DGCPAC)

El llibre de Joan Amades: Indumentaria Tradicional, editat a la Impremta La Neotipia de Barcelona en llengua castellana l’any 1939, originàriament fou escrit, però, en llengua catalana la tardor de 1938 titulat, llavors: El vestit típic i, exemplars dels quals, en l’arxiu del folklorista que hi ha a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de Departament de Cultura es conserva, del primer, un llibre en edició de bibliòfil i, del segon, una prova d’impremta enquadernada.
A més dels volums, entre la correspondència original del fons de l’Amades hi ha, com a excepcionalitat, dues cartes fotocopiades emeses  per l’antic Ministerio de la Gobernación,  Jefatura Provincial de Barcelona, Subsecretaria de Prensa y Propaganda, Ediciones y Publicaciones... (Censura) amb dues resolucions.  La que fa referència a “El vestit típic” datada el dia 24 de març de 1939 on s’exposa que: queda en suspenso su impresión y publicación hasta nueva orden” (el queda en suspensoestà subratllat) i; la referent a “Indumentaria Tradicional” del dia 20 d’abril de 1939 on diu que “El Jefe de Censura delegado para Cataluña” resol: “A u t o r i z a d o” (separada entre espais cadascuna de les lletres mecanografiades).
La impressió de l’estudi i la decisió final de publicar en versió castellana resulta, de retruc, una primerenca mostra de com el règim de la dictadura franquista afecta directament en la producció editorial de l’autor que, en aquest cas en concret, optarà per la traducció literal i edició de l’obra que no a pas esperar un altre moment més escaient per publicar-lo en versió original en català.
Seguint en matèria descriptiva, el volum: Indumentaria Tradicional que es conserva en el Centre de Documentació de la Generalitat de Catalunya, està numerat com a “primer exemplar” d’un total d’una edició de trenta-i-cinc  impresos en paper de fil i, tres-cents vint-i-cinc, en paper corrent numerats. En aquest cas, les il·lustracions estan il·luminades en color i l’autoria és atribuïda a Manuel Bas, el qual dibuixa els vestits i personatges del llibre reproduint models fotogràfics del Principat, les Illes i el País Valencià els originals del qual, així mateix, es custodien en el Fons Amades.
En consideració als apartats de text, el folklorista estructura els capítols diferenciant les vestimentes tradicionals dels Països Catalans a la vegada que dels Pirineus, les Terres de l’Ebre i Eivissa en fa descripció a part. Escriu també sobre els conceptes: vestit primitiu i vestit típic i, tant d’aquests espais com del   pròleg, apropar de l’exemplar de les galerades de: El Vestit Típic les següents consideracions on explica que: “En el present recull, hem procurat, fins on ens ha estat possible, de recollir la darrera alenada del nostre vestit, no tal com és – gairebé no n’ha arribat res a la nostra generació -, sinó tal com havia estat en extingir-se. No ens proposem d’investigar què havia estat el nostre vestit enllà del temps, tasca que considerem plena d’esculls i de llacunes. Ens donaríem per molt satisfets si assolíssim només d’investigar la fisonomia del nostre vestit a les seves darreries”.
“No ens proposem pas de fer un estudi etnogràfic del vestit o dels elements que formen la indumentària de l’home en el seu estat de baixa cultura. Ens interessen només les restes que d’aquells elements primaris i elementals puguin trobar-se encara en el vestit típic català dels darrers temps. Pararem esment, doncs, en aquells aspectes de la indumentària de l’home primitiu dels quals es trobi algun rastre en el vestit dels nostres avis”.

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net:  https://festafesta.net/el-vestit-tipic/

divendres, 28 de setembre de 2018

La cartellera *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Des que tenim memòria (que ja és dir!), una de les constants culturals de casa ha estat el fet d’anar al cinema. Ui, la de metres i metres de cintes embobinades que hem arribat a visionar! Diguem que: del blanc i negre i mut al sonor i en color, unes quantes carretades han estat. Vaige, que traduït en  hores, una animalada on hem tingut temps de riure, plorar, somiar...
Què us diré? Hem fet volar coloms en més d’una ocasió tot creient-nos: Cowboys del far west; dansarines del Bolshoi; gàngsters de Chicago; faraones de l’antic Egipte; astronautes interestel·lars; científiques de bata blanca; domadors de lleons... Res, uns somiatruites que hem passat tardes de diumenges asseguts a les butaques enamorats de les estrelles de Hollywood com: la Greta Garbó; l’Erroll Flynt; la Rita Hayworth; lo Tyrone Power; la Bette Davis, lo Clark Gable...
Ah, que no els coneixeu? Doncs, diguem que són alguns dels artistes que ens tenien el cor robat. Bé, si sou més o menys de la meva quinta, ja sabeu de qui parlo, veritat? Ara, els que sigueu de la darrera volada; aquí, canvieu els noms pels que desitgeu, ja que, tots plegats, en alguna ocasió o altra ens han venut la burra!
En l’actualitat però, més enllà d’actrius i actors o, posem el cas, també, de celebritats que es dediquen a la direcció, em commou el llenguatge publicitari que s’utilitza per arrossegar-nos a entrar al cinema. Ei, que amb la Montserrat, (insisteixo) com a bons cinèfils, malgrat els preus, hi continuem anant, eh?
Només que, més enllà dels cartells que entaforen a les vitrines de les sales amb fotografies i noms dels intèrprets, em fan riure els titulars afegits en un racó o altre del pòster amb la finalitat de vendre’ns la moto! Sí, és tot allò dels adjectius qualificatius (simples) on es llegeix: “Fascinant”; “Espectacular”; “Colossal”; “Obra mestra”...
I, a partir d’aquí, embolica que fa fort! Perquè, sovint, a més, ens refreguen allò: “d’Actriu guanyadora de dos Òscars”; “Pel·lícula guardonada amb la Palma d’Or”; “Premi especial del públic de Cannes”... o bé, (en lletra més petita) però, que també llueix: “Nominada als Cèsar”; “Programada al Sundance Film Festival” o, per exemple, “Dels creadors de... ens arriba...”
Ei, però, quan en un rètol, sobretot, hi destaquen frases lapidàries del tipus: “Els amics de veritat mai t’abandonaran” això (ja m’ho perdonareu) són figues d’un altre paner.

Una abraçada ben forta... i,  fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/la-cartellera/