Dolors Monserdà
(Il·lustració de Lluisa Vidal Revista Feminal)
divendres, 14 de febrer de 2020
Dolors Monserdà i Vidal Barcelona, 1845 – 1919 *
divendres, 31 de gener de 2020
Matalassos
Hi
passem gran part de vida damunt, en teoria, reposant o... aneu a saber ben bé fent
el que. Bé, cadascú s’ho sap, oi? Ara, arriba un moment en què, després d’hores
de convivència, ens en desprenem per d’altres i, tornem a començar! Clar que
llavors, atrotinats, van camí de contenidors ja que els traiem de circulació
però, circulen? I tant que circulen!
Aquesta
sèrie fotogràfica aplega 20 instantànies del Raval i l’Eixample St. Antoni de
Barcelona en què, ja fora dels llits, són abandonats a la seva sort. Les
imatges originàries han estat capturades en color entre els mesos de setembre i
desembre de 2014 amb una càmera digital compacta Canon IXUS 117 HS per tractar
en blanc i negre i reproduir en paper d’impressora.
La
selecció fotogràfica forma part de la trilogia Trajectes integrada pels treballs: Bicicletes (2007), Matalassos
(2014) i Carretons (2019) que
actualment es poden contemplar conjuntament en part en l’exposició: Les Cares de Barcelona a l’edifici de
Montjuïc del Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona.
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana *
(Foto: DGCPAC)
Fou
una revista filològica fundada l’any 1901 per Mn. Antoni M. Alcover, on es
recullen articles de dialectologia, de la qual, primer, s’editaren catorze
volums fins a l’any 1926 i, després, Francesc de B. Moll en reprengué la
publicació el 1933 fins al 1936, en què la guerra civil interrompé la continuïtat del projecte.
En
relació a aquest darrer període, el folklorista Joan Amades hi va intervenir en
la redacció dels articles: Proverbis
originats en la representació popular de la Passió; Els Sants en el Refranyer; Jocs
de paraules; Sant Pere en el proverbi i, Calemburs, els quals estan agrupats en un quadern que es conserva a
l’arxiu del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i
Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya.
I, en
referència a les aportacions d’Amades al butlletí, apropar com a mostra uns
fragments de Sant Pere en el proverbi
on explica que: Sant Pere és el sant que
gaudeix de major simpatia entre el poble. Arreu dels països cristians es conten
d’ell nombroses rondalletes en què s’expliquen variades facècies passades al
sant durant el seu pelegrinatge per la terra en companyia del seu diví Mestre,
predicant la nova llei de manera pintoresca i ingènua. També és el sant més
anomenat en els proverbis, que algunes vegades prenen peu de les rondalletes a
què ens hem referit. Del refranyer català en coneixem els següents documents:
- Sant Pere, essent molt bo, el van tancar a
la presó.
- Voler esser sol, com la mare de Sant Pere.
- Al qui tria i s’enganya, Sant Pere
l’escanya.
- Com les ovelles de Sant Pere, que paguen
unes per altres.
- Sant Pere bon home, Sant Joan bon sant.
- Ja està bé Sant Pere a Roma.
- Negar com Sant Pere.
- Altre gall li cantaria.
- Tant donaràs a Sant Pere, que li hauràs
d’anar al darrera.
A més,
cal afegir també, el text que redacta Amades en relació al proverbi Esser calvo com Sant Pere on exposa que:
La tradició ens presenta el sant apòstol
com a cap pelat, i es conta una rondalla segons la qual, per una malifeta seva,
es cremà la pell del cim del cap i en resultà la pèrdua dels cabells.
Diu que anant de camí Mestre i deixeble, feren cap a un hostal, i per
esmorzar demanaren dues truites, una per cada u. Sant Pere, que tenia molta
gana, entrà a la cuina i demanà que per ell n’hi fessin dues: una que se la
menjaria amb el seu company, i l’altra que se l’amagaria i menjaria a soles.
Jesús, a qui res s’escapava, al conèixer la golosia del seu company decidí
raptar-lo; es menjà la truita amb tota pressa i digué a Sant Pere que havien de
partir tot seguit, sense donar-li temps d’entrar a la cuina a menjar-se la
segona truita d’amagat, com era el seu propòsit. Embarrassat pel cas i sense
saber quina solució donar-hi, decidí l’apòstol posar-se la truita dins el
barret, i aquest al cap, de manera que la truita li vingué a parar damunt la
testa. La truita era molt calenta i féu perdre al sant els cabells. Feren sa
via, i Sant Pere procurà quedar-se enrera, i de tant en tant treia una mica de
truita i se la posava a la boca; però en aquell moment Jesús es girava de cara
a ell amb qualsevol pretext i l’apòstol es veia obligat a llençar la truita per
no esser descobert. El cas es repetí totes les vegades que el sant provà de
menjar, i el Mestre tregué d’aquesta passada prou tema per a la correcció del
sant.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/27850-2/
divendres, 17 de gener de 2020
Exposició d'ombres xineses del Fons Joan Amades
Presentació exposició Filmoteca de Catalunya
(Foto: Judit Bertran)
Maria del Pilar Maspons Labrós (Maria de Bell-lloch) Barcelona, 1841-1907 *
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: //festafesta.net/maria-de-bell-lloch-1841-1907/
divendres, 8 de novembre de 2019
Butlletí de Dialectologia Catalana *
(Foto: DGCPAC)
L’activitat
científica i acadèmica de L’Institut
d’Estudis Catalans, entre els anys 1924 al 1936, va comptar amb la
participació de Joan Amades en la redacció d’estudis publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana, com
ho són els exemples: Vocabulari de l’art
de la navegació i de la pesca; Vocabulari
de pesca; Éssers fantàstics; El culte a la pedra; Astronomia i meteorologia populars; Vocabulari dels pastors i, Vocabulari dels vells oficis de transport
i llurs derivats, dels quals en la Direcció General de Cultura Popular i
Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya es conserven exemplars enquadernats així, com, també, dues breus
recopilacions “inèdites” en forma de
proves d’impremta: El Boter i L’Esparter, on en una nota adjunta manuscrita
per la Consol Mallofré exposa: “Proves
destinades a ésser publicades en el Butlletí de Dialectologia Catalana de
l’Institut d’Estudis Catalans. Per causes polítiques fou suspesa la publicació
l’any 1936.”
Respecte
a les aportacions de l’Amades a l’Institut
d’Estudis Catalans, aquestes, sovint respiren, més un caràcter folklòric
que únicament lexicològic com es pot observar en l’acotació dels termes: Arc del dimoni i Arc de sant Martí, els quals en: Astronomia i Meteorologia Populars defineix de forma següent:
“Arc del dimoni- Arc més petit que el de
sant Martí; surt sota d’aquest quan la llum solar és molt intensa. Aquest arc
secundari desapareix primer que aquell, i la seva coloració és més esblaimada.
(Vegeu la llegenda que en contem en l’article Arc de sant Martí, per la qual es raona el nom.) (Catalunya.)”
“Arc de sant Martí. – Fenomen de la
refracció i reflexió de la llum solar per les gotes de pluja.”
Doncs
bé, la llegenda que adjunta Amades explica que: “En una ocasió feren juguesca sant Martí i el dimoni, a veure qui dels
dos era més bon treballador i millor artífex, i convingueren a fer tots dos un
arc per veure qui el faria més ben fet. Sant Martí el va fer molt gros, i amb
set colors vius i brillants; utilitzà el vidre com a material per a la
construcció, i el féu amb gran cura i rapidesa. El dimoni el va fer més xic, de
colors més pàl·lids i difusos, i va trigar a fer-lo molta més estona que sant
Martí; hi féu entrar el glaç com a primera matèria, i resultà tan bunyol, que
mentre se’l miraven, el glaç es fongué i es desféu l’arc. Així el poble dona
l’explicació als noms de l’arc de sant Martí, més gros i brillant en els seus
colors, i del dimoni, quan per un gran carregament de l’atmosfera en surt un
altre. Amb aquesta curiosa llegenda queda explicat el fet que l’arc segon sigui
més petit, trigui més a aparèixer, s’esvaeixi més prompte i els seus colors
siguin més difusos i menys brillants que el de sant Martí.
Quan l’arc de sant Martí cau, ho fa damunt
les romegueres, i si s’observa aquestes plantes amb deteniment, es veu com
molta estona després d’haver desaparegut l’arc encara es conserven els seus
colors.
Si l’arc de sant Martí és tan brillant que
fins arriba a reflectir la terra, és indici de gran sort i prosperitat, bones
anyades i molta felicitat per a la col·lectivitat; però si els seus colors són
pàl·lids i difusos, és indici de pesta i malalties.
Es diu que en el lloc on l’arc de sant
Martí toca a terra, hi ha enterrat un gros tresor, i que el mortal que sabés,
després de desfet el preciós fenomen, encertar el lloc on aquest tocava amb el
sol, si hi anés i cavés, trobaria un gran tresor que el faria ric per tot la
seva vida...”
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/butlleti-de-dialectologia-catalana/
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/butlleti-de-dialectologia-catalana/
divendres, 25 d’octubre de 2019
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya *
(Foto: DGCPAC)
Editat
a Barcelona entre els anys 1891 al 1938, el Butlletí
del Centre Excursionista de Catalunya fou una publicació amb voluntat mensual
en la qual el folklorista Joan Amades va col·laborar en el període comprès
entre el 1931 al 1936 escrivint articles de caire excursionista i folklòric.
Les
aportacions realitzades es conserven enquadernades en el Fons Amades de la
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya en 7 reculls amb títols com ara: Tradicions pirinenques; Tradicions de la Seu de Barcelona;
Tradicions dels Jueus a Catalunya; Barcelona, ciutat de les voltes; Costums
muntanyencs; Carrerons i placetes de Barcelona que no passen i, en
especial, Costums Populars de Barcelona.
Pel
que fa a aquest darrer volum, Amades, en un primer moment, el va anar lliurant
per entregues al butlletí (entre el gener del 1929 a l’octubre de 1930 en els
números 404 al 413; 416 al 419 i 423 al 425) resseguint els costums referents a
les festes celebrades a Barcelona. El relligat imprès l’any 1931, posterior,
arriba a les 260 pàgines i, en una atenta observació, hi trobarem les bases del
que serà més endavant la seva obra cabdal, el Costumari Català.
L’estructura,
doncs, s’inicia amb una breu introducció que fa referència a cadascun dels
mesos del calendari. Després, comenta en ordre cronològic el santoral i en
descriu curiositats o tradicions de forma asimètrica. Per exemple, relata el
dia 2 de gener dedicat a la Mare de Déu de la Victòria en tres úniques línies
i, en canvi, la Festa dels Reis, en 6 pàgines. Complementa de forma visual el
contingut del llibre reproduint gravats populars i, en diverses ocasions, hi
adjunta il·lustracions desplegables igual que el Costumari Català.
Fent
una comparativa més profunda de continguts, resulta fins i tot aclaridor
descobrir com, en ocasions, el folklorista ja reaprofitarà gravats, partitures
o gairebé paràgrafs sencers per parlar de les festes com per exemple el següent
text dedicat a Santa Llúcia (força mimètic al que apareix en el Vol. V pàg. 876
del Costumari) on explica que: “Aquesta Santa és Patrona de totes les
treballadores de l’art de l’agulla, puix és popularment advocada contra les
malalties de la vista, i es creia que les dones ocupades en totes les arts de
la costura es devien perjudicar molt aquest sentit. La tenien per Patrona,
doncs, perquè les protegís i els conservés la vista que necessitaven per a
guanyar-se la vida. Fa cosa d’un segle que en aquest dia feien festa totes les
cosidores. També era considerada com la festa de les nenes que anaven a costura
a aprendre més de cosir que de lletra, puix els nostres besavis creien que les
dones no havien de saber de llegir, perquè les esgarriava de la bona vida;
però, en canvi, que havien de saber bé les feines casolanes, com el cosir,
perquè de grans, fossin unes bones mestresses de casa. En diversos llocs de
Catalunya, encara avui les nenes de col·legi fan festa i corren per la població
fent un captiri infantil tot cantant una cançoneta dedicada a Santa Llúcia, a
la manera d’allò que fan els nens per Sant Nicolau. No hem trobat dades que
també s’hagués fet a Barcelona. Per aquestes raons les cosidores i
treballadores d’oficis en què entrés el cosir, com també les nenes que encara
anaven a costura eren conegudes amb el graciós nom de Llucietes...”
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/butlleti-del-centre-excursionista-de-catalunya/
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/butlleti-del-centre-excursionista-de-catalunya/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)