divendres, 18 de gener de 2019

La Revista del Centre de Lectura de Reus *


(Foto: DGCPAC)

En el núm. 11 de la Revista del Centre de Lectura de Reus, amb el pseudònim de Geroni Martorell, l’any 1920, el folklorista Joan Amades escriu l’article: Reus i el Seu Campanar. La relació de l’autor amb la institució cultural neix, però, poc temps abans com es descriu en el núm. 126 de la publicació on, a propòsit de la primera xerrada que hi va arribar a donar, s’explica que: “El dia 27 de març a les 10 de la vetlla tingué lloc en el Teatre Bartrina una conferència sobre Costums de les aranyes, explicada per En Joan Amades. El conferenciant fou presentat pel Vis-president del CENTRE Sr. Aguadé, qui digué que el senyor Amades ja és molt conegut pels socis del CENTRE; prengué part activa en el Congrés esperantista regional cel·lebrat l’any 1916; i l’any 1921, en el IV Certamen organitzat per a solemnitzar la inauguració del nostre nou casal, li era premiat el seu treball “Recull de cançons populars de la comarca del Camp”... Per cert, l’exemplar del treball es troba conservat en els armaris del Fons Amades que hi ha en la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de  la Generalitat de Catalunya, en el qual s’aplega el testimoni oral de 6 veïnes de Reus i Vilaseca així com, a tall d’advertiment, s’especifica que: “La música d’aquestes cançons es troba arxivada a Biblioteca del CENTRE DE LECTURA...”. I, més enllà del text, afegir que la recopilació de partitures fou a càrrec del musicòleg Higini Anglès.
Dit això, explicar que entre la documentació que hi ha al fons del folklorista s’hi conserva també enquadernades 8 separates (així com a duplicats, solts) que va escriure per la revista amb els títols: El Santo Graal; El viaje al infierno; El pecador rejenerado y el viejo rejuvenecido; Cuentos del Rey Salomon; Las edades del cuento; El cuento i la literatura de cordel; Legendario colombiano (els darrers publicats de forma pòstuma)  però, en especial, hi ha un exemplar que agrupa 14 articles primerencs (en català) que la secretària d’Amades, Consol Mallofré, recull i fan referència a proverbis, llegendes, tradicions i entomologia.
Com a exemple el proverbi Ésser un pescallunes on: “...Conten que una nit un traginer anant de camí va tenir de passar per una riera, i quina no era la seva sorpresa en veure que dintre d’aquesta hi havia la lluna, retratada a l’aigua, naturalment, però que el pobre home que era bastant babau, va pensar-se que era de bo de bo, i que per un accident hi havia caigut. Desseguida va deixar els animals que portava lligats a un arbre, i va córrer cap al seu poble, en cerca d’ajuda per a anar a salvar la pobre lluna que havia caigut dintre la riera abans no s’ofegués i no perdés la brillantor. Van tocar a sometent les autoritats del poble van fer aixecar tots els veïns que van comparèixer tots armats amb les seves eines adequades per a poder treure la lluna de l’aigua, i amb gran cautela perquè cap altre poble veí no hagués esment de la cosa i no els passés al davant en el gran honor de pescar la lluna, van armar gran cua fent cap tot el veïnat a la riera. Essent allí van estudiar diversos sistemes de portar a cap l’empresa creient com el més adequat el tirar una corda a l’aigua amb un gros ham lligat a la punta per a veure de pescar la lluna com un peix, puix el lloc on havia caigut era molt fondo, i no permetia el maniobrar amb parpals.
Així ho feren, van tirar la corda a l’aigua , cap al fons de la riera, i no va trigar a enganxar-se amb el cantell d’una roca creient desseguida la gent que ja l’havien enganxada. Tots es van posar a estirar la corda, puix el gros pes de la lluna reclamava molta força, i amb forta estravada, van trencar la corda caient tots per terra, de cara al cel, per raó de la posició adoptada per a estirar la corda, veient tots aleshores que la lluna ja tornava a brillar en el firmament, puix, segons ells, tan forta va ésser l’estirada que els va fer caure de corcoll que van fer saltar la lluna enlaire anant a parar al cel altra vegada on sempre ha seguit estant mercès a la tasca i esforços fets per ells a pescar-la i salvar-la”.

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/la-revista-del-centre-de-lectura-de-reus/

dijous, 17 de gener de 2019

Cloenda Any Aureli Capmany


Compartint taula en l'acte de cloenda de l'Any Aureli Capmany amb Josefina Roma, Jaume Ayats, Montserrat Garrich i Anna Capmany.

(Foto: Josep M. Gol)

dimarts, 4 de desembre de 2018

Banyes, cues i calderes que fan xup xup!


Rebo via correu electrònic un missatge de l’equip del Núvol amb la voluntat que els assessori entorn una consulta tècnica. Bé, aquesta petició tampoc no és cap secret. La pregunta, en qüestió, està relacionada amb les representacions patrimonials dels Pastorets a Catalunya i, amb bona consideració de la seva part cap a un servidor, (gràcies Bernat i companyia per la confiança) demanen consell per saber quines són les propostes més recomanables ara que està a punt d’iniciar una nova temporada teatral.
D’entrada, bufo! Per altra banda, la resposta que exposaré pot semblar de fugida d’estudi però tinc molt clar que no és així ja que crec que la cosa la porto observada. Total, el que vaig a exposar a continuació és que no sóc del parer de recomanar en particular un o altre elenc teatral per anar a descobrir Pastorets. Sincerament, tots ho fan el millor que poden i el fet d´haver de recomanar uns en comptes d’altres trobo que avui, aquí, no toca. Per què? Doncs perquè hi ha moltes variants o consideracions a tenir present. Com ara la dedicació. Sí, els grups estan integrats per persones voluntàries, les quals professionalment es guanyen les garrofes en altres coses i, per l’ocasió, esgarrapen hores per pujar a la tarima a fer el miracle d’aixecar el teló en cada funció. Clar que, tal vegada, tothom ho voldria fer com si fos al TNC però, a més, el pressupost econòmic dels grups varia. Des dels més esquifits als més espigats la qual cosa no significa tampoc que com més recursos els resultats hagin de ser millors, ara bé, ajuda. També, l’antiguitat de les companyies que any rere any en la seva programació nadalenca munten Pastorets i, diguem que, suposadament, llavors ho han de tenir més per mà. Ah, i el text escollit. Perquè, de veritat existeix una dramatúrgia que estigui per damunt de les altres? Diguem que, per tot plegat, no em decanto per ningú però sí per tots.
Més enllà de les diferències, Els Pastorets són representacions teatrals integrades en el cicle festiu del Nadal que entre els mesos de desembre, gener, fins a molt estirar per La Candelera, reuneixen en pobles, viles, ciutats o barris més de 60.000 espectadors en les gairebé 250 funcions que es realitzen, les quals, entre equips tècnics i artistes, mobilitzen unes 7.000 persones.
El gènere teatral dels Pastorets es remunta als antics drames religiosos medievals, L’officium pastorum (l’adoració dels pastors) que es feien, durant la nit de Nadal, en l’interior de les esglésies sobretot durant la missa de matines que, més tard, esdevindria la Missa del Gall. Amb el pas del temps però, i arran d’un seguit de normatives acordades pels doctors de l’església, els actes d’adoració (males llengües diuen que descontrolats)  es traslladaren primer al carrer per, posteriorment, cap a finals del segle XVIII, ja deslligades de la litúrgia, s’establirien en cases nobles i, així, fins arribar als teatres actuals convertits per entitats o municipis en segells identitaris.
Pel que fa als escrits, una de les mostres més reculades que s’han conservat de teatre sobre Pastorets es coneix com a Manuscrit Llabrés. Són un conjunt de documents originaris de Mallorca, els quals parlen de la naixença de Jesús o en l’adoració dels pastors. Un altre treball a tenir en consideració fou redactat l’any 1887 a càrrec del prevere Miquel Saurina amb el títol: Los Pastorets en Bethlem o sia Lo naixement de Ntre. Senyor Jesucrist en el qual, per primera vegada, en català, l’argument s’estructura en tres blocs: La lluita secular entre àngels i dimonis (el bé i el mal); el relat evangèlic de Sant Josep i la Verge Maria (el naixement de Jesús) i; el sainet dels pastors (amb més marge d’acció per lluïment de directors lletraferits i actors). Per si aneu despistats, pregunteu per les garrofes o cuplets.
Dramaturgs però, n’hi un munt. Com ara el notari Barceloní Ignasi Plana, la versió del qual: Els Pastorets de l’any 1799 va fer fortuna entre les classes acomodades. Hi ha també una pila de textos anònims en llengua castellana sovint calcs els uns dels altres. Al respecte, convé entendre que fins al segle XIX el plagi no tenia les mateixes connotacions que les que pugui tenir en el present. Eren propostes d’èxit popular a cavall de la moralitat i el divertiment fins al punt que autors de renom com Frederic Soler, Pitarra, en reescriu l’argument del text castellà: Los Pastorcillos o sea Bato y Borrego a: El Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga el 1891.
De versions, cal ressenyar també les de Josep M. Folch i Torres: Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús; Ramon Pàmies: L’Estel de Natzaret;  Lluís Millà: El Naixement de Jesús o Els Pastorets Catalans Borrego i Carquinyoli; Francesc d’A. Picas: La Flor de Nadal... fins arribar a propostes i contrapropostes de caire locals representats també en casals parroquials, centres cívics, ateneus, casinos... Un veritable fenomen cultural arrelat al país per damunt del seu origen religiós.
Però quina és la grapa que fa que enganxin? Aquí la resposta va fins i tot més enllà dels autors teatrals. El nombrós grup d’artistes de totes les edats que hi acostumen a intervenir propicia que a nivell interpretatiu es pugui acabar ocupant un paperet o altre encara que tan sols sigui el de fer de figurant aguantant una branca d’olivera a la mà. A més, entre platea, la claca familiar està sovint assegurada. Ara, altra cosa és quan les funcions es fan més cops que les tardes assenyalades de Nadal, St. Esteve, Cap d’Any o Reis.  Quan això succeeix, les propostes teatrals que es projecten són pensades per a un públic de cap de setmana, més foraster que l’estrictament veïnal, el qual es desplaça a d’altres municipis a cercar els dimonis Satanàs i Llucifer que van acompanyats d’una colla de súbdits, que se les han de veure amb una parella de pastors ganàpies bé es diguin: Garrofa i Pallanga; Borrego i Carquinyoli; Lluquet i Rovelló... que sustenten el fil argumental de l’obra.
Dit això, convidar a entrar a tafanejar el web. de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya www.pastoretsdecatalunya.cat i divulgar la diversitat de propostes disponibles on els decorats, els efectes especials, la il·luminació, el vestuari, el maquillatge, les músiques, les danses, les interpretacions... vetllen per ser el més curoses possibles. I, precisament aquí, rau una més de les riqueses de les representacions, el fet de fer escola. Sí, sí, d’espectadors i d’artistes de tota disciplina que no amaguen que les primeres vivències en el món de les arts estan lligades amb els Pastorets.
Un altre dels tresors, tal vegada, és la tradició. De fet, potser cada any per les festes de Nadal a les cases no necessàriament muntem el pessebre, caguem el tió, guarnim l’arbre o, pel que fa al cas, ens apropem als teatres a gaudir dels Pastorets però, tard o d’hora, i acabem retornant. Com, per exemple, una tieta estimada que després de portar-me en la infància un parell de vegades seguides a veure en Pere Botero, en una tercera oportunitat em va dir com a excusa que li feien por les banyes, cues i calderes que fan xup xup! Ara que serà avia però, hi tornarà.


divendres, 30 de novembre de 2018

Clauer màgic *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Llegeixo en la premsa de paper (compto que ja sóc dels darrers que ho fan) que, per entrar a les cases, no necessitarem les claus que portem a les butxaques. El primer que m’ha vingut a la memòria en fullejar la notícia ha estat la meva padrina Ramona. Ai, si pobra dona aixequés lo cap! Encara la recordo els diumenges tornant de missa traient del “bolso” una clau de ferro de dos pams que introduïa al pany i, en girar pel forat, feia: - Crack, crack, crack...
Clar que tampoc no em ve de nou l’escrit perquè, de fet, per obrir la porta del cotxe o la del garatge, fa temps que fem servir com alternativa a la clau el comandament a distància; així com en el hotels, una targeta magnètica de plàstic que a la vegada, després, guardada a lloc, facilita que tinguem llum a l’habitació. Ui, com canvien les coses!
Endarrere queden les mítiques seqüències de pel·lícules sobre carcellers (ben mirat però, endarrere... no queden tant) que, per obrir i tancar les cel·les, havien de remenar un manyoc de claus que duien en un clauer més gran que una arracada amb un lloro pendulant. I, precisament, en pensar-hi... No “lloro”, ploro, sí, ploro pels presos polítics que estan tancats injustament per un estat, el qual fa aigües per totes bandes: Monarquia, política, justícia, banca... I, tant de bo, avui, pogués reviure una vivència de quan  vaig ser petit i el meu pare es guanyava la vida fent de fuster.
Un dia de vacances que voltava pel taller, un client va apropar-se a la fusteria capficat perquè no podia entrar a casa, s’havia deixat les claus en l’interior. Lo pare, tranquil, va agafar diverses eines: un martell, un tornavís, unes estenalles... i vàrem dirigir-nos (ep, el mocós d’un servidor també) cap a la residència de l’afectat. Arribats a destí, atentament, es va mirar el pany i, abans de fer res, de la butxaca en sortir un grapat de claus de mides dispars que duia en un clauer. Les observà, remenà i, quan en va trobar una que li feia el pes, l’encarà al pany i... (davant l’atònita mirada dels presents) sentírem: - Crack, crack, crack... La porta es va obrir!
El primer comentari que va dirigir al client fou: - Ep, si us entren... jo no seré, eh? Canviaren el pany. A l’acte! Ara, com desitjaria que aquell màgic clauer tragués de la presó els polítics.

Una abraçada ben forta... i, llibertat dones i homes presos i exiliats!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/clauer-magic/

divendres, 9 de novembre de 2018

San Jorge, la revista. *


Revista San Jorge (Foto: DGCPAC)

Entre els anys 1951 i 1977 l’Excma. Diputación Provincial de Barcelona edità la revista trimestral “San Jorge” on el folklorista Joan Amades hi va col·laborar en un total de 19 ocasions, redactant en llengua castellana articles sobre cultura popular catalana. D’entrada, però, comentar com a curiositat que, de forma pòstuma, des de l’any 1959 fins al 1968 la seva secretària personal Consol Mallofré es va encarregar d’escollir els darrers cinc treballs, els quals, amb tots els escrits, agrupats, es trobem recollits en un volum enquadernat que  hi ha en els armaris compactes del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural  del Departament de Cultura de  la Generalitat de Catalunya.
Els temes tractats per Amades són força diversos, com per exemple: Leyendas eucarísticas; Costumbres del día de San Jorge; Tradiciones de la casa de Maternidad; El botxí; Santuarios y ermitas marineras; Su señoría el pollo de Navidad; Nuestros títeres; Noche buena estrellada o, entre d’altres, Cencerradas... fragment costumista del qual reproduïm a continuació on explica al respecte dels esquellots que: “En Barcelona y en su provincia las cencerradas participaban de curiosas particularidades que no nos son conocidas en otras comarcas. Una de ellas es su asociación a la danza. Antiguamente en Barcelona los estudiantes cuidaban de la organización de esta costumbre como medio de allegar recursos  para aliviar su precària vida. A tal fin se preveían de toda suerte de objetos rotos, para producir ruidos disonantes, armando un baile tan desigual y grotesco como descompuesto, cuyo único objectivo era el de meter ruido y excitar la hilaridad de los espectadores. Gozaban del derecho de hacer danzar a la novia, tanto si era joven como vieja, sin que ella pudiera negarse por ninguna causa. Si no accedía, tenían derecho a desnudarla en plena calle. En Aiguafreda había un personaje que gozaba, por tradición hereditaria, de la facultad de dirigir la cencerrada y de hacer danzar la novia tantes hores como se le antojara, si se resistia a pagar la cantidad demandada en tributo y a servir ella misma por su mano el vino tasado per los cencerristas. Este personaje  vestía grotescamente de general y era llamado el –General dels Esquellots-.  El baile de la novia cencerrada se hacía al son de la canción humorística de la Vella de Mallorca, cuya primera estrofa dice así:

A Mallorca n’hi ha una vella
que en té cent cinquanta-un anys,
ella es clenxa i es pentina
com les nines de quinze anys.”

Pel que fa als continguts de la revista “San Jorge” i, en particular per l’època en què fou editada, disposava, de força recursos. Dirigida gairebé íntegrament per Guillem Díaz – Plaja, hi col·laboren, a més de Joan Amades, noms destacats de la cultura del país com: Aureli Capmany; Nestor Lujan; Josep M. Espinàs; Sempronio; Cirici Pellicier; Xavier Montsalvatge; Cèsar Martinell;  Oriol Bohigas, Dr. Dexeus... i tant les fotografies com les il·lustracions també són obra d’artistes de referència com els retratistes: Català-Roca; Pérez de Rozas; Maspons... així com artistes plàstics de l’estil de: Tharrats; Gudiol i, entre d’altres, Guinovart. De gran format i impresa en paper setinat, el trimestral progressivament va anar incorporant el color en les pàgines. Ara bé, del primer al darrer número, combinava articles culturals amb d’altres d’exaltació al règim franquista maquillats, cap al final, amb vapors de democràcia. 


(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/san-jorge-la-revista/

dissabte, 27 d’octubre de 2018

Presentació del llibre de les 14es Jornades Culturals Pirinenques


Presentació del llibre a l'auditori de les Mines de Sant Corneli, Cercs.
(Foto: Montserrat Canela)



Presentació del llibre
14es Trobades Culturals Pirinenques

Realitzades  a SANTA LLOCAIA (Alta Cerdanya)
El 28 d’octubre del 2017
Sala multimèdia La Bergerie – aula municipal -
(a la vora de la masia de Cal Mateu – Museu de Cerdanya-)

Àmbit:
L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU


PARAULES DE BENVINGUDA
(moltes gràcies pel vostre “compromís” en compartir: CONEIXAMENTS,   INQUIETUDS, INVESTIGACIONS, ESTUDIS... Pirinencs)

Adreçar-vos (en primer lloc) unes paraules de salutació en nom de l’ÀNGELS BLASCO (Directora General de CULTURA POPULAR I ASSOCIACIONISME CULTURAL del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

US FELICITA  per la bona organització de les “consolidades” TROBADES CULTURALS PIRINENQUES i a la vegada, us ANIMA en que continueu molts anys més fent-les REALITAT i editat “reculls” amb les “comunicacions” com les 21 que avui presentem.

Vinculades a diferents aspectes
L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU

“Com ara:  Ramaderia, mineria, art, esports, indústria del ciment, sanitat, oficis, migracions, refugiats, fires...”

ENTREM EN MATÈRIA?
Us apropo una “breu” ressenya de cadascun dels estudis amb la voluntat de fer RECONEIXEMENT als autors i, a la vegada despertar l’INTERÉS de la seves lectures


 (pàg. 5) Andreu Balent
(President de l’Associació per a la Protecció del Patrimoni i de la Memòria Col·lectiva de la Vall de Querol)
Presentació

“Seguint una tradició ben establerta...”
“Introdueix el lloc...
“Comenta amb satisfacció que la comarca de l’Alta Cerdanya acull l’edició de les 14 es trobades”
“Agraeix l’assistència selecta d’assistents i dels debats realitzats de qualitat”


(pàg. 7) Hélène Palau
(Animadora cultural del Museu de Cerdanya)
Le Musée de Cerdagne, de la Maison Sicart à nos jours

“text escrit en llengua francesa”
“Parla dels orígens agraris de l’antiga Maison Sicart (1689) fins transformar-se, amb el pas del temps, amb la granja Cal Mateu (1811)  per més endavant, a principis de la dècada dels anys 80 del segle passat en el Musée de Cerdagne (amb una col·lecció de 20.000 objectes agrícoles i domèstics)”.
Descriu sensibilitats de l’arquitectura, el paisatge, el respecte amb l’entorn així com convida a descobrir les exposicions programades”


(pàg. 17) Montserrat Moli
(Università degli Studi di Roma Tor Vergata, Real Academia de la Historia)
Les crisis de subsistències i el pagament en espècies de l’obra al segle XVII al Pirineu

“Descriu les peripècies de pobles del Pirineu per ornar les seves esglésies amb retaules, orgues i reliquiaris”
“Situa l’acció al S. XVII, època de crisis de subsistències i la pesta”
“a Bruguera, Queralbs, Sta. Maria de Montgrony, Ripoll, Santuari de Núria”
“Descripcions documentades i incorpora 7 apèndix (contractes, presentalles, trasllats) i Bibliografia”


 (pàg. 45) David Mas
(Historiador i tècnic del departament de Patrimoni Cultural del ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra)
L’Economia ramadera a l’Andorra de l’edat moderna

“Fins a l’edat mitjana la producció a les Valls era d’autoconsum. - Cereals i herba per alimentar els animals estabulats –“
“A partir del s. XIV aquesta situació canvia. –Presència de grans ramats, sorgeix treball tèxtil, Fires i mercats d’intercanvi-“
“Pràctica de la transhumància. -Travessar comarques veïnes-“ (pagar drets o l’exempció de pagar drets)
“S. XVI Desenvolupament d’activitat comercial, concentració de riqueses -grau de risc-“
Impost de les “averies” (bestiar menut) “metedors” (bestiar gros)
“S. XVIII La necessita de xarxa de vies de comunicació. Demanda animals de càrrega”
“Etapa de recessió segona meitat del S. XIX fins al segon quart del S.XX – arribada del cotó americà, mecanització del camp...
“N’ha quedat en el territori com a testimoni: Cabanes, pletes, orris, bordes cortals o prats de dall. – Patrimoni Material – “


(pàg. 51) Ester Noguer
(Doctora en turisme)
Les estacions d’esquí coma eina de dinamització econòmica del Pirineu català: el cas de Vallter 2000 i la vall de Camprodon

“Resum / Abstract...”

“Inauguració l’any 1975 terme de Setcases”
“Estudi que te en consideració la venda de –Forfaits i dies d’obertura- en l’impacte econòmic, creixement de segones residències, allotjament turístics, reconversió en agricultors i ramaders”
“Introducció orígens de l’esquí en terres de la Lapònia, Paisos Nòrdics, Russia... A Catalunya  butlletí del Centre Excursionista de Catalunya – proves als Rasos de Peguera l’any 1908”
“Comenta els orígens, Ubicació al circ d’origen glacial de Morens – Ulldeter, Concurs públic de l’Aj. de Setcases –Concessió, socis accionistes...”
“Explica el desenvolupament de temporades, inversions, carreteres, equipaments... teleesquís, canons de neu”
“Als i baixos: Obertura del Túnel del Cadí (canvi d’ofertes a la Cerdanya, Andorra, Catalunya Nord);  crisi econòmica post-olimpíades afecta el sector de l’oci; canvi climàtic”
“Deute econòmic, intervenció de la Generalitat de Catalunya”
“Reorientació del nom: Estació d’Esquí Vallter 2000 / Vallter 2000 Estació de Muntanya”


(pàg. 61) Carles Gascón
(Historiador i tècnic Consell Comarcal de l’Alt Urgell)
Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el Conflent. Una instantània de l’economia pirinenca de mitjan segle XII

“1151 Ramon Berenguer IV ordenava elaboració inventari (Capbreu) possessions”
“Equip –home de confiança del comte de BCN- cavallar Bertran de Castellet –campanyes contra sarraïns de Tortosa i Siurana-”
“3 capbrevacions en terres de Cerdanya i Conflent: Vilafranca, Llívia i Ix”
“Ingressos principalment en espècies”
“El comte és titular de 93 masos i 80 bordes (treballades per famílies pageses)”
“es tradueix en: Cereals, ous, pa, vi, cabres, gallines...”
“interès pesca per les truites de riu -salades-“
“interès caça gall fer, quarta part d’un ós –cuixa i quatre potes”
“Interès pels cavalls amb finalitats militars”
“Interès producció de formatges”
“Interès Vinyes de Vi - treballades a canvi de menjar-“
“control mines de ferro i plata –quarta part- Cornellà, Saorra, Escaró...”
“Mercats Vilafranca de Conflent, Ix i; Tavernes  Ix, Llívia”


(pàg. 67) Rosa Serra
(Presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà)
Passat i present de la indústria del ciment a la comarca del Berguedà

“Origen del ciment 1830 Joseph Aspdin, paleta anglès –crema pedra calcària i argila a altes temperatures = es fonen = Pòrtland (recorda el color a la pedra d’aquest indret del sud d’anglaterra”
“S. XIX enginyers francesos inventen formigó armat”
“1890 funcionament de forn rotatoris per fabricar ciment als Estats Units”
“Recursos Berguedà: explotació carbó, pedrera calcària, cabals hidràulics: molins”
“Fortificacions de Berga –guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlista”
“Reconstrucció del país –plantar arbres carreteres-, pobles mòbils construcció tren, explotació de les mines: Peguera, Fígols, Vallcebre = Colònies mineres...”
“La Colònia del Collet finals s. XIX i principi s. XX. Propietat de Pere Pujol – construcció forns, plantar alzines pels mànecs eines, habitatges treballadors, somni comunicació amb la Cerdanya 1909 (fet però fins el 1984)”
“Negoci venut els hereus el 1946 a Cementos Collet, s.a.”
“Descriu societat Ciments Bofarull 1909 i els seus accionistes: Bofarull, Escobet, Piquer, Felipó actiu fins a 1960”
“Documenta la creació de la fàbrica del Clot del Moro a Castellar de n’Hug (1904 – 1975) Eusebi Güell i altres accionistes, arquitectura singular de la fàbrica amb les voltes de maó d’en Rafael Gustavino, plànols fets a Chicago, competir amb altres empreses Oviedo, País Basc,  Navarra, Aragó...”
“Cementos Collet, S.A. (1946) que va arribar a 3000 treballadors el 1965, explosió de grisú el 1951 mort de 18 miners”
“Ciments Fígols (1960 – 1986) en el desarrollisme franquista. Visita 1966 de Franco a Berga empresa amb participació del banquer Juan March i la família Olano. Empresa integrada a Fecsa el 1970”
“Ciment natural Marfil de qualitat que s’utilitza en l’obra de La Sagrada Família, Restauració de l’Hospital de St. Pau, la fàbrica de ciment del Clot del Moro”
“Graveres per la fabricació de formigó armat, sorres i graveres per obra pública”


(pàg. 85) Elisabeth de Pastors
(Gerent de la societat Grup El Parc a Osseja)
Un siècle d’histoire de la santé en Cerdagne

“text escrit en llengua francesa”
“Explica com la Cerdanya, a la vessant Nord, passa d’una economia essencialment agrícola de muntanya a dues noves orientacions: Les cases de Salut i el Turisme”
“la reconversió s’inicia abans de la primera guerra mundial”
“Les xarxes de transports faciliten el desenvolupament d’edificis hotelers amb aigües termals”
“Paisatge oberts,  horitzons muntanyosos, hores de llum solar...”
“Avantatges per la salut gràcies a l’absència de microbis, bacteris, àcars”
 “Recuperació de ferits de guerra, Infants, tuberculosos, asmàtics, psiquiàtrics, geriàtrics”
“Aposta per un espai hospitalari transfronterer”


(pàg. 91) Lluís Obiols
(Historiador i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)
Els oficis de la Seu d’Urgell segons el cadastre de 1716

“La creació del sistema impositiu del cadastre, decretat abans del decret de Nova Planta proporciona una font d’informació extraordinària per conèixer la situació personal, familiar i econòmica = de la Seu d’Urgell”
“Sectors econòmics, estructura urbana, curiositat”
“buidatge d’informacions del Cadastre de la Seu de l’any 1716 que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell”
“Informacions d’interès: Cases; terres; ocupacions...”
“Sectors: Agroramader; Eclesiàstics; Oficis i Indústria; Professions liberals; Mèdic; Comerç”
“Distribució urbana: Concentració per sectors: Catedral, C/ Major, Part Alta...”
“Exposició de noms, cognoms i oficis...”
“L’article no pretén en cap moment ser un estudi exhaustiu.  És conscient de la manca d’ocupacions que no recull el cadastre com per exemple: Forners, hostalers... la voluntat és apropar informacions que ajudin una noció el més aproximada possible a l’època”


(pàg. 101) Maria Jesús Lluelles
(Doctora en Geografia i Història)
Impactes dels refugiats de la Guerra Civil espanyola a Andorra

“Les autoritats andorranes es veuen obligades a restringir permisos, es troben sobrepassades”
“Les migracions impulsaran la modernització, terra d’acollida, invasió pacífica”
“Copríncep francès envia gendarmes a les ordres del Coronel Baluard”
“Estructura d’assistència: assistència, higiene, vacunació”
“Detalla etapes d’arribades de refugiats (entorn de 20.000), tancament de fronteres, canvis comercials orientats cap a França, dificultats econòmiques en no circular monedes, contraban”
“Analitza el llegat dels refugiats: persones joves, impuls cultural, esportiu i associatiu”
“Destaca: Metges, advocats, empresaris”


(pàg. 111) Enric Quílez
(Informàtic i president del Grup de Recerca de Cerdanya)
Nous negocis a les comarques del Pirineu
“Reflexiona sobre expectatives que generaven la modalitat laboral –del teletreball- : inconvenients d’haver de baixar a les ciutats”
“Proposa per la creació d’empreses lligades al sector primari però obertes, amb delegació a ciutats: botigues de distribució més enllà d’una economia de subsistència”
“Potenciar les empreses tecnològiques d’investigació: netes, modernes, tot vetllant com a tema cabdal per la inversió de capital”


(pàg. 115) Alfred Pérez Bastardas
(Historiador, Vicepresident de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i membre del Grup de Recerca de Cerdanya, de l’Associació Llibre del Pirineu, i membre de APiA)
Notes disperses sobre els pirinencs: de quina economia som?

“Recull de notes”
“Transformació d’una economia rural a turística”
“Planteja potenciar industries lligades al paisatge cultural, gràfica, alimentaria que promocionin el Pirineu”
“Centres interpretatius, manifestacions culturals que respirin –literatura muntanyenca-“
“viure com a negoci dels visitants però amb preocupació per si un dia no pugen ja que llavors s’acabarà”
“Valora la millora de les comunicacions –tot i que poden ser millor: ferroviàries-; l’obertura de l’hospital transfronterer; l’escorxador de la Cerdanya”
“És necessari valorar noves alternatives per no dependre exclusivament del turisme”
“Reflexiona per tot plegat entorn de la possibilitat de fer un estudi d’identitat de la comunitat Pirinenca un: Nosaltres, els Pirinencs (a l’estil de l’assaig de Joan Fuster: Nosaltres, els valencians)


(pàg. 121) Ignasi Fortuny
(Advocat)
La família Fortuny d’Oceja (alta Cerdanya), la migració a Barcelona i el protagonisme econòmic (segle XVIII i XIX)

“Darrer terç del s. XIX emigració de Cerdans: Creixement demogràfic i procés Industrialització de Catalunya”
“Català llengua vehicular facilita als Cerdans del Nord entrar la comercialització de productes alimentaris”
“Primer derivats de la llet de la Cerdanya. Obertura botiga a Barcelona.  Després, productes refinats francesos: Xampany, Conyac... creant un imperi dedicat a l’exportació: Família Fortuny”
“De 7 botigues a Barcelona a comercialitzar fins i tot als Estats Units com a empresa fins els anys 70 del segle passat”
“Pertinença a Catalunya i França”


(pàg. 125) Ramon Felipó
(Advocat i dinamitzador del Berguedà)
El Castell de Sant Ferran i la caserna de Berga, dos exemples de “gestió econòmica” municipal

“Canvis de titularitat de l’Antiga Caserna militar del Pla de l’Alemany i del Castell de Berga”
“Entre l’exercit, ajuntament, compradors privats...”
“Descriu les construccions i desconstruccions realitzades”
“Reprodueix articles de premsa: La Comarca Bergadana, La Vanguardia”
“Adjunta documents de la construcció de la Colònia Escolar Permanent – Pavelló de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929-“
“Visites il·lustres dels presidents Macià i Companys”
“Propietats, permutes i rescats del Castell de Sant Ferran”
“Per tot plegat. Reflexiona al municipi tenir una major cura dels entorns històrics”


(pàg. 137) Ramon Molina
(Historiador i encarregat del missió patrimoni al Sindicat mixt Canigó Grand Site, Prada)
La colònia minera de la Pinosa (Vallmanya, Conflent). Història d’una població industrial de muntanya al Canigó (segles XIX i XX)


“Colònia minera de la Pinosa al massís del Canigó”
“Descripció de l’explotació: famílies, empreses propietàries, inversions fins al tancament l’any 1931”
“Memòria històrica. Resistència, maquis, afusellament, incendis...”
“Projecte de rehabilitació: Nova oportunitat, itinerari d’excursió:  termini de cinc anys”


(pàg. 147) Jean-Louis Blanchon
(Historiador)
La Cerdanya col·lectivitzada. 1936 – 1937

“l’aixecament militar del 18 de juliol provoca una experiència llibertària a Puigcerdà en que es cometen 33 assassinats”
“10 mesos”
“Aparició d’una economia de col·lectivització en gairebé tots els sectors”
“Descriu salaris, redistribució de bens en la col·lectivització del municipi”


(pàg. 153) Marta Belmonte
(Doctora  a la UdG en el programa de Ciències Humanes, del Patrimoni i la Cultura)
La Fira de Sant Bonifaci de Tremp

“Orígens de la Fira de Primavera o de St. Bonifaci en resposta a la mecanització agrària del Pallars”
“Emergeix l’any 1964 el primer cap de setmana de maig = 3 dies”
“Destaca el concurs de carrosses. 3 (voltes) –tombs- 1975/1994“
“Aporta informació import econòmica dels premis”
“Material immaterial festiu conjuntament amb les Carrosses d’Organyà i la Festa del Llac de Puigcerdà” (possibilitat de desenvolupar estudi acurat)


(pàg. 157) Antoni Ubach
(Exconseller del Govern d’Andorra d’Educació i Cultura, de Treball i Benestar Social)
Projecte transfronterer de desenvolupament d’un turisme cultural i científic de caràcter sostenible i innovador

“Text de presentació amb la voluntat d’impulsar un projecte transfronterer de turisme en els Pirineu”
“Ressenyar vocabulari terminològic = Innovador, Sostenible, Científic, Cultural”
“Incloure en els programes de Cooperació territorial entre estats: Andorra, França i Espanya 2021/2027”
“Crida a la participació”
“Generar un equip de treball interdisciplinari obert. Invitació”


(pàg. 161) Alexandra Capdevila
(Doctora en història)
Marxar per tornar de nou. Característiques i conseqüències de les migracions temporeres en l’economia pirinenca dels segles XVI i XVII

“Comunicació que aprofundeix en l’estudi dels emigrants arribats a terres catalanes a partir del buidat d’informacions extretes del cens –Matrícula de francesos de 1637”
“Les dades obtingudes proporcionen dades sobre la temporalitat o permanència i, entre els resultats destacar:
-          Immigració articulada en forma de xarxa (veïns, amics i coneguts)
-          Rutes d’accés a terres catalanes (4)
-          Comparatives d’edats d’arribada
-          9 de cada deu treballava en feines del camp”

“Analitza els efectes en l’economia pirinenca: pal·liar la manca de mà d’obra per un costat i, per l’altre, la despoblació (conseqüències: dificultat de trobar noies marit, entomar tasques forçudes...)


(pàg. 173) Andreu Balent
(Historiador, professor d’història jubilat, president de l’APPMQ –vall de Querol-)
El mener i la mina del Pimorent. Propietat, usdefruit, explotació. Una aproximació històrica (segles XVII i XIX)

“Documenta amb dades cronològiques els concessionaris i encarregats d’extracció de les mines”
“Disputes, contratemps administratius, drets –Emprius- dels espais –Meners- on s’extreien els metalls fins el seu tancament d’explotació”


(pàg. 179) Miquel Sitjar
(Docent del Camp d’Aprenentatge del Ripollès i Màster en Turisme Cultural)
El sector ramader a la vall de Ribes en els darrers anys de l’edat mitjana: l’eix Vinçà, Coma de Vaca i Carançà

“Parla del sector ramader com a motor econòmic de la Vall de Ribes en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna”
“Exposa les disputes d’explotació”
“Lluites d’interessos, plets, evasions fiscals...”
“Argumenta amb la divulgació de dos Annexos de 1439 i 1449”


(pàg. 183) Josep Santesmases
(Escriptor, historiador i president del CCEPC)
Els paisatges trobats

“Article referent al llibre guanyador del premi de narrativa memorialística Ciutat de Benicarló”
“Dietari escrit entre els anys 2015 i 2017”
“A partir d’una mirada personal davant de la mirada dels conreus, l’activitat agrària i el temps estacional”
“Apropa l’opinió que del llibre han fet escriptors i poetes: Manuel Alonso, Jordi Llavina, David Castillo i Antoni Prats”
“Destacar per part de l’autor la voluntat d’utilitzar: Una prosa clara, entenedora, sense recargolaments i amb ganes de fer-se entendre”


(pàg. 187) Àngels Mach
(Presidenta de la Societat Andorrana de Ciències SAC)
Cloenda

“Oportunitat per trobar-se presencialment els investigadors de centres d’estudis”
“Compartir coneixement”
“Inquietuds”
“Sumar esforços”
“Conèixer millor els territoris i veïns”
“Aspectes de l’economia de muntanya: Ramaderia, mineria, art, esquí, indústria del ciment, sanitat, oficis, migracions, refugiats, fires”

“L’edició del llibre de ben segur que facilita que aquest coneixement no es perdi despès de les trobades”

Recull d’imatges de les 14es Trobades a SANTA LLOCAIA
Relació de participants
Reproducció del programa
Recull de Premsa

MOLTES GRÀCIES
a tots els presents, a l’organització i en particular a l’ÀNGELS MACH per confiar amb mi per dur a terme aquesta presentació