Refranys i Dites
(Edició facsímil)
És el volum trentè de la col·lecció
de la Biblioteca de Tradicions Populars
que Joan Amades va publicar l’any 1935 i que de forma posterior, el 2006,
l’Associació Cultural Joan Amades conjuntament amb edicions El Mèdol reeditaren
en format facsímil amb introducció de Lluís-Carles Busquets, apropar el següent
fragment on aclareix com a novetat de la reedició que: “... El llibre el podríem subdividir en dues parts: la primera es
tracta d’una rastellera de refranys sense cap ordre temàtic ni alfabètic.
Pensem que és una mena de calaix de sastre on Amades hi aplegà tots els
refranys que no havia classificat en altres treballs, fet aquest que no fa
decaure gens l’interès pel tema.
La segona part d’aquest llibre la forma – ara sí- un tema, el del diner,
prou sucós per dedicar-li tot un apartat. El segon llibre que trobareu és el
que fa referència al “Refranyer sobre les representacions de les Passions”, que
és el que en un principi va sortir editat dins el llibre dels “Xiquets de Valls”
i que Amades segurament l’afegí per acabar d’omplir, ja que el dels Xiquets era
de poc cos i no hi tenia res a veure.”
Aclarit l’embolic, divulgar del
recull del folklorista el proverbi Donar
carbassa el qual fa referència a: No
aceptar el requeriment amorós. Té el seu origen en un costum perdut. A pagès,
quan s’entaulaven els treballs per a un festeig, era costum que el fadrí anés a
visites; consistia a fer una visita a casa de la núvia. Es parlava
d’interessos; el fadrí deia el que els seus pares li donarien per dot, i la
família de la noia parlaven del dot d’aquesta. Feta la primera entrevista, es
convenia a tornar a fer una visita a la casa dintre unes setmanes. Durant
aquell interval de temps, amdues families feien les indagacions de
conveniència. Si la cosa no era falaguera a la família del minyó, aquest, amb
una excusa, no feia la visita anunciada. Si la família de la noia no estava
disposada a acceptar el fadrí com a gendre, sense indicar-li amb paraules el
seu dissentiment, a l’hora de dinar es servia un plat de carbassa, fruit que
indicava una negativa a les pretensions del minyó. Aquest es donava ja per
entès.
Per les contrades lleidatanes amb el mateix significat que donar carbassa
és usada la forma donar garronada, car en lloc de carbassa era un guisat de garró.
Probablement les frases donar pota i donar garronada reconeixen un mateix
origen, car el garró és una part de la pota en el bestiar.
La idea de la carbassa unida al desaire amorós, així com al desengany en
els estudis, té un reculat origen, puix que els egipcis amb el seu llenguatge
simbòlic i jeroglífic, ja donaven a la carbassa el sentit del desig no assolit
i de l’esperança fallida.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/refranys-i-dites/
