Presentació del llibre a l'auditori de les Mines de Sant Corneli, Cercs.
(Foto: Montserrat Canela)
Presentació
del llibre
14es Trobades Culturals Pirinenques
Realitzades a SANTA LLOCAIA (Alta Cerdanya)
El 28
d’octubre del 2017
Sala
multimèdia La Bergerie – aula municipal -
(a la
vora de la masia de Cal Mateu – Museu de Cerdanya-)
Àmbit:
L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU
PARAULES DE BENVINGUDA
(moltes gràcies pel vostre “compromís” en compartir: CONEIXAMENTS, INQUIETUDS, INVESTIGACIONS, ESTUDIS... Pirinencs)
Adreçar-vos (en primer lloc) unes paraules de salutació
en nom de l’ÀNGELS BLASCO (Directora General de CULTURA POPULAR I
ASSOCIACIONISME CULTURAL del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya)
US FELICITA per la
bona organització de les “consolidades” TROBADES CULTURALS PIRINENQUES i a la
vegada, us ANIMA en que continueu molts anys més fent-les REALITAT i editat “reculls”
amb les “comunicacions” com les 21 que avui presentem.
Vinculades a diferents aspectes
L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU
“Com ara: Ramaderia, mineria, art, esports, indústria
del ciment, sanitat, oficis, migracions, refugiats, fires...”
ENTREM EN MATÈRIA?
Us apropo una “breu” ressenya de cadascun dels
estudis amb la voluntat de fer RECONEIXEMENT als autors i, a la vegada
despertar l’INTERÉS de la seves lectures
(pàg. 5) Andreu
Balent
(President
de l’Associació per a la Protecció del Patrimoni i de la Memòria Col·lectiva de
la Vall de Querol)
Presentació
“Seguint una tradició ben establerta...”
“Introdueix el lloc...
“Comenta amb satisfacció que la comarca de l’Alta
Cerdanya acull l’edició de les 14 es trobades”
“Agraeix l’assistència selecta d’assistents i dels debats
realitzats de qualitat”
(pàg.
7) Hélène Palau
(Animadora
cultural del Museu de Cerdanya)
Le Musée de Cerdagne, de la Maison Sicart à nos jours
“text escrit en llengua francesa”
“Parla dels orígens agraris de l’antiga Maison Sicart
(1689) fins transformar-se, amb el pas del temps, amb la granja Cal Mateu
(1811) per més endavant, a principis de
la dècada dels anys 80 del segle passat en el Musée de Cerdagne (amb una col·lecció
de 20.000 objectes agrícoles i domèstics)”.
Descriu sensibilitats de l’arquitectura, el paisatge, el
respecte amb l’entorn així com convida a descobrir les exposicions programades”
(pàg.
17) Montserrat Moli
(Università
degli Studi di Roma Tor Vergata, Real Academia de la Historia)
Les crisis de subsistències i el pagament en espècies
de l’obra al segle XVII al Pirineu
“Descriu les peripècies de pobles del Pirineu per ornar
les seves esglésies amb retaules, orgues i reliquiaris”
“Situa l’acció al S. XVII, època de crisis de
subsistències i la pesta”
“a Bruguera, Queralbs, Sta. Maria de Montgrony, Ripoll,
Santuari de Núria”
“Descripcions documentades i incorpora 7 apèndix
(contractes, presentalles, trasllats) i Bibliografia”
(pàg. 45) David Mas
(Historiador
i tècnic del departament de Patrimoni Cultural del ministeri de Cultura,
Joventut i Esports del Govern d’Andorra)
L’Economia ramadera a l’Andorra de l’edat moderna
“Fins a l’edat mitjana la producció a les Valls era
d’autoconsum. - Cereals i herba per alimentar els animals estabulats –“
“A partir del s. XIV aquesta situació canvia. –Presència
de grans ramats, sorgeix treball tèxtil, Fires i mercats d’intercanvi-“
“Pràctica de la transhumància. -Travessar comarques
veïnes-“ (pagar drets o l’exempció de pagar drets)
“S. XVI Desenvolupament d’activitat comercial,
concentració de riqueses -grau de risc-“
Impost de les “averies” (bestiar menut) “metedors” (bestiar
gros)
“S. XVIII La necessita de xarxa de vies de comunicació.
Demanda animals de càrrega”
“Etapa de recessió segona meitat del S. XIX fins al segon
quart del S.XX – arribada del cotó americà, mecanització del camp...
“N’ha quedat en el territori com a testimoni: Cabanes,
pletes, orris, bordes cortals o prats de dall. – Patrimoni Material – “
(pàg.
51) Ester Noguer
(Doctora
en turisme)
Les estacions d’esquí coma eina de dinamització
econòmica del Pirineu català: el cas de Vallter 2000 i la vall de Camprodon
“Resum / Abstract...”
“Inauguració l’any 1975 terme de Setcases”
“Estudi que te en consideració la venda de –Forfaits i
dies d’obertura- en l’impacte econòmic, creixement de segones residències,
allotjament turístics, reconversió en agricultors i ramaders”
“Introducció orígens de l’esquí en terres de la Lapònia, Paisos
Nòrdics, Russia... A Catalunya butlletí
del Centre Excursionista de Catalunya – proves als Rasos de Peguera l’any 1908”
“Comenta els orígens, Ubicació al circ d’origen glacial
de Morens – Ulldeter, Concurs públic de l’Aj. de Setcases –Concessió, socis
accionistes...”
“Explica el desenvolupament de temporades, inversions,
carreteres, equipaments... teleesquís, canons de neu”
“Als i baixos: Obertura del Túnel del Cadí (canvi
d’ofertes a la Cerdanya, Andorra, Catalunya Nord); crisi econòmica post-olimpíades afecta el
sector de l’oci; canvi climàtic”
“Deute econòmic, intervenció de la Generalitat de
Catalunya”
“Reorientació del nom: Estació d’Esquí Vallter 2000 /
Vallter 2000 Estació de Muntanya”
(pàg.
61) Carles Gascón
(Historiador
i tècnic Consell Comarcal de l’Alt Urgell)
Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el
Conflent. Una instantània de l’economia pirinenca de mitjan segle XII
“1151 Ramon Berenguer IV ordenava elaboració inventari
(Capbreu) possessions”
“Equip –home de confiança del comte de BCN- cavallar
Bertran de Castellet –campanyes contra sarraïns de Tortosa i Siurana-”
“3 capbrevacions en terres de Cerdanya i Conflent:
Vilafranca, Llívia i Ix”
“Ingressos principalment en espècies”
“El comte és titular de 93 masos i 80 bordes (treballades
per famílies pageses)”
“es tradueix en: Cereals, ous, pa, vi, cabres,
gallines...”
“interès pesca per les truites de riu -salades-“
“interès caça gall fer, quarta part d’un ós –cuixa i
quatre potes”
“Interès pels cavalls amb finalitats militars”
“Interès producció de formatges”
“Interès Vinyes de Vi - treballades a canvi de menjar-“
“control mines de ferro i plata –quarta part- Cornellà,
Saorra, Escaró...”
“Mercats Vilafranca de Conflent, Ix i; Tavernes Ix, Llívia”
(pàg.
67) Rosa Serra
(Presidenta
de l’Àmbit de Recerques del Berguedà)
Passat i present de la indústria del ciment a la
comarca del Berguedà
“Origen del ciment 1830 Joseph Aspdin, paleta anglès
–crema pedra calcària i argila a altes temperatures = es fonen = Pòrtland (recorda
el color a la pedra d’aquest indret del sud d’anglaterra”
“S. XIX enginyers francesos inventen formigó armat”
“1890 funcionament de forn rotatoris per fabricar ciment
als Estats Units”
“Recursos Berguedà: explotació carbó, pedrera calcària,
cabals hidràulics: molins”
“Fortificacions de Berga –guerra dels Set Anys o Primera
Guerra Carlista”
“Reconstrucció del país –plantar arbres carreteres-,
pobles mòbils construcció tren, explotació de les mines: Peguera, Fígols,
Vallcebre = Colònies mineres...”
“La Colònia del Collet finals s. XIX i principi s. XX.
Propietat de Pere Pujol – construcció forns, plantar alzines pels mànecs eines,
habitatges treballadors, somni comunicació amb la Cerdanya 1909 (fet però fins
el 1984)”
“Negoci venut els hereus el 1946 a Cementos Collet, s.a.”
“Descriu societat Ciments Bofarull 1909 i els seus
accionistes: Bofarull, Escobet, Piquer, Felipó actiu fins a 1960”
“Documenta la creació de la fàbrica del Clot del Moro a
Castellar de n’Hug (1904 – 1975) Eusebi Güell i altres accionistes,
arquitectura singular de la fàbrica amb les voltes de maó d’en Rafael Gustavino,
plànols fets a Chicago, competir amb altres empreses Oviedo, País Basc, Navarra, Aragó...”
“Cementos Collet, S.A. (1946) que va arribar a 3000
treballadors el 1965, explosió de grisú el 1951 mort de 18 miners”
“Ciments Fígols (1960 – 1986) en el desarrollisme
franquista. Visita 1966 de Franco a Berga empresa amb participació del banquer
Juan March i la família Olano. Empresa integrada a Fecsa el 1970”
“Ciment natural Marfil de qualitat que s’utilitza en
l’obra de La Sagrada Família, Restauració de l’Hospital de St. Pau, la fàbrica
de ciment del Clot del Moro”
“Graveres per la fabricació de formigó armat, sorres i
graveres per obra pública”
(pàg.
85) Elisabeth de Pastors
(Gerent
de la societat Grup El Parc a Osseja)
Un siècle d’histoire de la santé en Cerdagne
“text escrit en llengua francesa”
“Explica com la Cerdanya, a la vessant Nord, passa d’una
economia essencialment agrícola de muntanya a dues noves orientacions: Les
cases de Salut i el Turisme”
“la reconversió s’inicia abans de la primera guerra
mundial”
“Les xarxes de transports faciliten el desenvolupament
d’edificis hotelers amb aigües termals”
“Paisatge oberts,
horitzons muntanyosos, hores de llum solar...”
“Avantatges per la salut gràcies a l’absència de
microbis, bacteris, àcars”
“Recuperació de
ferits de guerra, Infants, tuberculosos, asmàtics, psiquiàtrics, geriàtrics”
“Aposta per un espai hospitalari transfronterer”
(pàg.
91) Lluís Obiols
(Historiador
i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)
Els oficis de la Seu d’Urgell segons el cadastre de
1716
“La creació del sistema impositiu del cadastre, decretat
abans del decret de Nova Planta proporciona una font d’informació
extraordinària per conèixer la situació personal, familiar i econòmica = de la
Seu d’Urgell”
“Sectors econòmics, estructura urbana, curiositat”
“buidatge d’informacions del Cadastre de la Seu de l’any
1716 que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell”
“Informacions d’interès: Cases; terres; ocupacions...”
“Sectors: Agroramader; Eclesiàstics; Oficis i Indústria;
Professions liberals; Mèdic; Comerç”
“Distribució urbana: Concentració per sectors: Catedral,
C/ Major, Part Alta...”
“Exposició de noms, cognoms i oficis...”
“L’article no pretén en cap moment ser un estudi
exhaustiu. És conscient de la manca
d’ocupacions que no recull el cadastre com per exemple: Forners, hostalers...
la voluntat és apropar informacions que ajudin una noció el més aproximada
possible a l’època”
(pàg.
101) Maria Jesús Lluelles
(Doctora
en Geografia i Història)
Impactes dels refugiats de la Guerra Civil espanyola a
Andorra
“Les autoritats andorranes es veuen obligades a
restringir permisos, es troben sobrepassades”
“Les migracions impulsaran la modernització, terra
d’acollida, invasió pacífica”
“Copríncep francès envia gendarmes a les ordres del Coronel
Baluard”
“Estructura d’assistència: assistència, higiene,
vacunació”
“Detalla etapes d’arribades de refugiats (entorn de
20.000), tancament de fronteres, canvis comercials orientats cap a França,
dificultats econòmiques en no circular monedes, contraban”
“Analitza el llegat dels refugiats: persones joves,
impuls cultural, esportiu i associatiu”
“Destaca: Metges, advocats, empresaris”
(pàg.
111) Enric Quílez
(Informàtic
i president del Grup de Recerca de Cerdanya)
Nous negocis a les comarques del Pirineu
“Reflexiona sobre expectatives que generaven la modalitat
laboral –del teletreball- : inconvenients d’haver de baixar a les ciutats”
“Proposa per la creació d’empreses lligades al sector
primari però obertes, amb delegació a ciutats: botigues de distribució més
enllà d’una economia de subsistència”
“Potenciar les empreses tecnològiques d’investigació:
netes, modernes, tot vetllant com a tema cabdal per la inversió de capital”
(pàg.
115) Alfred Pérez Bastardas
(Historiador,
Vicepresident de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut
d’Estudis Catalans i membre del Grup de Recerca de Cerdanya, de l’Associació
Llibre del Pirineu, i membre de APiA)
Notes disperses sobre els pirinencs: de quina economia
som?
“Recull de notes”
“Transformació d’una economia rural a turística”
“Planteja potenciar industries lligades al paisatge
cultural, gràfica, alimentaria que promocionin el Pirineu”
“Centres interpretatius, manifestacions culturals que
respirin –literatura muntanyenca-“
“viure com a negoci dels visitants però amb preocupació
per si un dia no pugen ja que llavors s’acabarà”
“Valora la millora de les comunicacions –tot i que poden
ser millor: ferroviàries-; l’obertura de l’hospital transfronterer;
l’escorxador de la Cerdanya”
“És necessari valorar noves alternatives per no dependre
exclusivament del turisme”
“Reflexiona per tot plegat entorn de la possibilitat de
fer un estudi d’identitat de la comunitat Pirinenca un: Nosaltres, els Pirinencs (a l’estil de l’assaig de Joan
Fuster: Nosaltres, els valencians)
(pàg.
121) Ignasi Fortuny
(Advocat)
La família Fortuny d’Oceja (alta Cerdanya), la
migració a Barcelona i el protagonisme econòmic (segle XVIII i XIX)
“Darrer terç del s. XIX emigració de Cerdans: Creixement
demogràfic i procés Industrialització de Catalunya”
“Català llengua vehicular facilita als Cerdans del Nord
entrar la comercialització de productes alimentaris”
“Primer derivats de la llet de la Cerdanya. Obertura
botiga a Barcelona. Després, productes
refinats francesos: Xampany, Conyac... creant un imperi dedicat a l’exportació:
Família Fortuny”
“De 7 botigues a Barcelona a comercialitzar fins i tot als
Estats Units com a empresa fins els anys 70 del segle passat”
“Pertinença a Catalunya i França”
(pàg.
125) Ramon Felipó
(Advocat
i dinamitzador del Berguedà)
El Castell de Sant Ferran i la caserna de Berga, dos
exemples de “gestió econòmica” municipal
“Canvis de titularitat de l’Antiga Caserna militar del
Pla de l’Alemany i del Castell de Berga”
“Entre l’exercit, ajuntament, compradors privats...”
“Descriu les construccions i desconstruccions
realitzades”
“Reprodueix articles de premsa: La Comarca Bergadana, La
Vanguardia”
“Adjunta documents de la
construcció de la Colònia Escolar Permanent – Pavelló de l’Exposició Universal
de Barcelona de l’any 1929-“
“Visites il·lustres dels
presidents Macià i Companys”
“Propietats, permutes i
rescats del Castell de Sant Ferran”
“Per tot plegat. Reflexiona al
municipi tenir una major cura dels entorns històrics”
(pàg.
137) Ramon Molina
(Historiador
i encarregat del missió patrimoni al Sindicat mixt Canigó Grand Site, Prada)
La colònia minera de la Pinosa (Vallmanya, Conflent).
Història d’una població industrial de muntanya al Canigó (segles XIX i XX)
“Colònia minera de la Pinosa al massís del Canigó”
“Descripció de l’explotació: famílies, empreses
propietàries, inversions fins al tancament l’any 1931”
“Memòria històrica. Resistència, maquis, afusellament,
incendis...”
“Projecte de rehabilitació: Nova oportunitat, itinerari
d’excursió: termini de cinc anys”
(pàg.
147) Jean-Louis Blanchon
(Historiador)
La Cerdanya col·lectivitzada. 1936 – 1937
“l’aixecament militar del 18 de juliol provoca una
experiència llibertària a Puigcerdà en que es cometen 33 assassinats”
“10 mesos”
“Aparició d’una economia de col·lectivització en gairebé
tots els sectors”
“Descriu salaris, redistribució de bens en la
col·lectivització del municipi”
(pàg.
153) Marta Belmonte
(Doctora a la UdG en el programa de Ciències Humanes,
del Patrimoni i la Cultura)
La Fira de Sant Bonifaci de Tremp
“Orígens de la Fira de Primavera o de St. Bonifaci en
resposta a la mecanització agrària del Pallars”
“Emergeix l’any 1964 el primer cap de setmana de maig = 3
dies”
“Destaca el concurs de carrosses. 3 (voltes) –tombs-
1975/1994“
“Aporta informació import econòmica dels premis”
“Material immaterial festiu conjuntament amb les
Carrosses d’Organyà i la Festa del Llac de Puigcerdà” (possibilitat de
desenvolupar estudi acurat)
(pàg.
157) Antoni Ubach
(Exconseller
del Govern d’Andorra d’Educació i Cultura, de Treball i Benestar Social)
Projecte transfronterer de desenvolupament d’un
turisme cultural i científic de caràcter sostenible i innovador
“Text de presentació amb la voluntat d’impulsar un
projecte transfronterer de turisme en els Pirineu”
“Ressenyar vocabulari terminològic = Innovador, Sostenible,
Científic, Cultural”
“Incloure en els programes de Cooperació territorial
entre estats: Andorra, França i Espanya 2021/2027”
“Crida a la participació”
“Generar un equip de treball interdisciplinari obert.
Invitació”
(pàg.
161) Alexandra Capdevila
(Doctora
en història)
Marxar per tornar de nou. Característiques i
conseqüències de les migracions temporeres en l’economia pirinenca dels segles
XVI i XVII
“Comunicació que aprofundeix en l’estudi dels emigrants
arribats a terres catalanes a partir del buidat d’informacions extretes del
cens –Matrícula de francesos de 1637”
“Les dades obtingudes proporcionen dades sobre la
temporalitat o permanència i, entre els resultats destacar:
-
Immigració articulada en forma de xarxa (veïns, amics i coneguts)
-
Rutes d’accés a terres catalanes (4)
-
Comparatives d’edats d’arribada
-
9 de cada deu treballava en feines del camp”
“Analitza els efectes en
l’economia pirinenca: pal·liar la manca de mà d’obra per un costat i, per
l’altre, la despoblació (conseqüències: dificultat de trobar noies marit,
entomar tasques forçudes...)
(pàg.
173) Andreu Balent
(Historiador,
professor d’història jubilat, president de l’APPMQ –vall de Querol-)
El mener i la mina del Pimorent. Propietat, usdefruit,
explotació. Una aproximació històrica (segles XVII i XIX)
“Documenta amb dades cronològiques els concessionaris i
encarregats d’extracció de les mines”
“Disputes, contratemps administratius, drets –Emprius-
dels espais –Meners- on s’extreien els metalls fins el seu tancament
d’explotació”
(pàg.
179) Miquel Sitjar
(Docent
del Camp d’Aprenentatge del Ripollès i Màster en Turisme Cultural)
El sector ramader a la vall de Ribes en els darrers
anys de l’edat mitjana: l’eix Vinçà, Coma de Vaca i Carançà
“Parla del sector ramader com a motor econòmic de la Vall
de Ribes en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna”
“Exposa les disputes d’explotació”
“Lluites d’interessos, plets, evasions fiscals...”
“Argumenta amb la divulgació de dos Annexos de 1439 i
1449”
(pàg.
183) Josep Santesmases
(Escriptor,
historiador i president del CCEPC)
Els paisatges trobats
“Article referent al llibre guanyador del premi de
narrativa memorialística Ciutat de Benicarló”
“Dietari escrit entre els anys 2015 i 2017”
“A partir d’una mirada personal davant de la mirada dels
conreus, l’activitat agrària i el temps estacional”
“Apropa l’opinió que del llibre han fet escriptors i
poetes: Manuel Alonso, Jordi Llavina, David Castillo i Antoni Prats”
“Destacar per part de l’autor la voluntat d’utilitzar:
Una prosa clara, entenedora, sense recargolaments i amb ganes de fer-se
entendre”
(pàg.
187) Àngels Mach
(Presidenta
de la Societat Andorrana de Ciències SAC)
Cloenda
“Oportunitat per trobar-se presencialment els
investigadors de centres d’estudis”
“Compartir coneixement”
“Inquietuds”
“Sumar esforços”
“Conèixer millor els territoris i veïns”
“Aspectes de l’economia de muntanya: Ramaderia, mineria,
art, esquí, indústria del ciment, sanitat, oficis, migracions, refugiats,
fires”
“L’edició del
llibre de ben segur que facilita que aquest coneixement no es perdi despès de
les trobades”
Recull
d’imatges de les 14es Trobades a SANTA LLOCAIA
Relació
de participants
Reproducció
del programa
Recull
de Premsa
MOLTES GRÀCIES
a tots
els presents, a l’organització i en particular a l’ÀNGELS MACH per confiar amb
mi per dur a terme aquesta presentació
