Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Z (Miscel·lània). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Z (Miscel·lània). Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de juny del 2020

Corpus. La festa de les festes (Pròleg del llibre d'Amadeu Carbó)

 


Va de Corpus (oh, i tant!)

I, a més, us en parlaré bé, d’aquest llibre. I, de l’autor... També! (va, i de l’editor). Algú més? Doncs sí, de tothom qui en un moment o altre el llegireu, ja que sempre és de felicitar que tinguem curiositat per la lectura i, en el cas que ens ocupa, per la festivitat del Corpus que, amb els 700 anys de trajectòria les ha vistes de tots colors, la qual cosa Amadeu Carbó i Martorell, de forma precisa, relata.  

Ja veureu com d’àgil i entenedor ho fa per apropar en la mida justa tota mena de documents, dades o, per mostra, noms relacionats amb el Corpus Christi. No us espanteu, d’acord? Perquè, de fet, si servidor us dic d’una tirallonga: Llibre del Consell (1320); Dietari de la Generalitat (1411 – 1539); Llibre de les Solemnitats (1424); Rúbriques de Bruniquer (1605); Promptuari (1805)... o, Juliana de Retine; Joan de Lausana; Jacob Pantaleon de Troyes; Berenguer de Leupard... o, IV Concili de Laterà; Concili de Trento; Concili Vaticà II... i, per anar fent via, Transsubstanciació o Sacabutxos  igual, pensareu on ens hem ficat!

Bé, si és el cas, que ningú s’espanti perquè com exactament redacta l’autor en una de les pàgines següents del present llibre, aquest: “... té la pretensió de posar a l’abast de tothom elements i criteris per tal que cadascú pugui conèixer i interpretar aquesta celebració”. I, l’Amadeu ho facilita amb un llenguatge entenedor apropant a coneguts i, no tant, tot allò que cal saber del Corpus de Barcelona i encomana les ganes de, quan torni a ser la data escaient en el calendari, visitar l’ou com balla, de contemplar catifes florals o, posats a anomenar, de respectar la desfilada sota el pal·li la cadira del Rei Martí amb la Custòdia en la Processó.

Ara bé i, mai millor dit, des de 1320 a l’actualitat, de 2020, també ha plogut. I, molt! Posats a dir, inclús ha pedregat, no perquè en alguna ocasió els núvols poguessin anar força carregats (que segur ha estat el cas) sinó ja que, a més, entre humans, hi ha hagut unes quantes guerres, les quals, de retruc, amb entramats de conductes i pensaments dispars han alterat el desenvolupament de la festa civicoreligiosa. Ja ho esbrinareu, per exemple, quan l’articulista més endavant comenta èpoques de dictadures, prohibicions o, per citar un altre capítol, recuperacions.

Els documents que adjunta en l’annex resulten d’una encertadíssima selecció però, en especial, la forma en què estan estructurats i sobretot escrits cadascun dels apartats del llibre per part del folklorista, una meravella. Cal insistir, hi ha les dades justes, els noms cabdals i els fets imprescindibles per saber tot allò que s’ha de conèixer sobre la commemoració del Corpus Christi al Cap i Casal del Principat de Catalunya al llarg de set centúries. Aviat està dit!

Ah, tanmateix mireu amb deteniment les imatges impreses i fotografies que il·lustren el volum, el glossari de mots, la bibliografia i resseguiu les sàvies dites populars escampades pels distints apartats de l’edició, que ha estat realitzada amb estima per Edicions Morera (alguna floreta havia de dedicar al Norbert Tomàs, no?) i, col·lectivament, gaudim de l’aplec que ajuda a comprendre millor el patrimoni material i immaterial del país.

 

Bona lectura i molt Carbó!

dissabte, 27 d’octubre del 2018

Presentació del llibre de les 14es Jornades Culturals Pirinenques


Presentació del llibre a l'auditori de les Mines de Sant Corneli, Cercs.
(Foto: Montserrat Canela)



Presentació del llibre
14es Trobades Culturals Pirinenques

Realitzades  a SANTA LLOCAIA (Alta Cerdanya)
El 28 d’octubre del 2017
Sala multimèdia La Bergerie – aula municipal -
(a la vora de la masia de Cal Mateu – Museu de Cerdanya-)

Àmbit:
L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU


PARAULES DE BENVINGUDA
(moltes gràcies pel vostre “compromís” en compartir: CONEIXAMENTS,   INQUIETUDS, INVESTIGACIONS, ESTUDIS... Pirinencs)

Adreçar-vos (en primer lloc) unes paraules de salutació en nom de l’ÀNGELS BLASCO (Directora General de CULTURA POPULAR I ASSOCIACIONISME CULTURAL del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

US FELICITA  per la bona organització de les “consolidades” TROBADES CULTURALS PIRINENQUES i a la vegada, us ANIMA en que continueu molts anys més fent-les REALITAT i editat “reculls” amb les “comunicacions” com les 21 que avui presentem.

Vinculades a diferents aspectes
L’ECONOMIA MUNTANYENCA AL PIRINEU

“Com ara:  Ramaderia, mineria, art, esports, indústria del ciment, sanitat, oficis, migracions, refugiats, fires...”

ENTREM EN MATÈRIA?
Us apropo una “breu” ressenya de cadascun dels estudis amb la voluntat de fer RECONEIXEMENT als autors i, a la vegada despertar l’INTERÉS de la seves lectures


 (pàg. 5) Andreu Balent
(President de l’Associació per a la Protecció del Patrimoni i de la Memòria Col·lectiva de la Vall de Querol)
Presentació

“Seguint una tradició ben establerta...”
“Introdueix el lloc...
“Comenta amb satisfacció que la comarca de l’Alta Cerdanya acull l’edició de les 14 es trobades”
“Agraeix l’assistència selecta d’assistents i dels debats realitzats de qualitat”


(pàg. 7) Hélène Palau
(Animadora cultural del Museu de Cerdanya)
Le Musée de Cerdagne, de la Maison Sicart à nos jours

“text escrit en llengua francesa”
“Parla dels orígens agraris de l’antiga Maison Sicart (1689) fins transformar-se, amb el pas del temps, amb la granja Cal Mateu (1811)  per més endavant, a principis de la dècada dels anys 80 del segle passat en el Musée de Cerdagne (amb una col·lecció de 20.000 objectes agrícoles i domèstics)”.
Descriu sensibilitats de l’arquitectura, el paisatge, el respecte amb l’entorn així com convida a descobrir les exposicions programades”


(pàg. 17) Montserrat Moli
(Università degli Studi di Roma Tor Vergata, Real Academia de la Historia)
Les crisis de subsistències i el pagament en espècies de l’obra al segle XVII al Pirineu

“Descriu les peripècies de pobles del Pirineu per ornar les seves esglésies amb retaules, orgues i reliquiaris”
“Situa l’acció al S. XVII, època de crisis de subsistències i la pesta”
“a Bruguera, Queralbs, Sta. Maria de Montgrony, Ripoll, Santuari de Núria”
“Descripcions documentades i incorpora 7 apèndix (contractes, presentalles, trasllats) i Bibliografia”


 (pàg. 45) David Mas
(Historiador i tècnic del departament de Patrimoni Cultural del ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra)
L’Economia ramadera a l’Andorra de l’edat moderna

“Fins a l’edat mitjana la producció a les Valls era d’autoconsum. - Cereals i herba per alimentar els animals estabulats –“
“A partir del s. XIV aquesta situació canvia. –Presència de grans ramats, sorgeix treball tèxtil, Fires i mercats d’intercanvi-“
“Pràctica de la transhumància. -Travessar comarques veïnes-“ (pagar drets o l’exempció de pagar drets)
“S. XVI Desenvolupament d’activitat comercial, concentració de riqueses -grau de risc-“
Impost de les “averies” (bestiar menut) “metedors” (bestiar gros)
“S. XVIII La necessita de xarxa de vies de comunicació. Demanda animals de càrrega”
“Etapa de recessió segona meitat del S. XIX fins al segon quart del S.XX – arribada del cotó americà, mecanització del camp...
“N’ha quedat en el territori com a testimoni: Cabanes, pletes, orris, bordes cortals o prats de dall. – Patrimoni Material – “


(pàg. 51) Ester Noguer
(Doctora en turisme)
Les estacions d’esquí coma eina de dinamització econòmica del Pirineu català: el cas de Vallter 2000 i la vall de Camprodon

“Resum / Abstract...”

“Inauguració l’any 1975 terme de Setcases”
“Estudi que te en consideració la venda de –Forfaits i dies d’obertura- en l’impacte econòmic, creixement de segones residències, allotjament turístics, reconversió en agricultors i ramaders”
“Introducció orígens de l’esquí en terres de la Lapònia, Paisos Nòrdics, Russia... A Catalunya  butlletí del Centre Excursionista de Catalunya – proves als Rasos de Peguera l’any 1908”
“Comenta els orígens, Ubicació al circ d’origen glacial de Morens – Ulldeter, Concurs públic de l’Aj. de Setcases –Concessió, socis accionistes...”
“Explica el desenvolupament de temporades, inversions, carreteres, equipaments... teleesquís, canons de neu”
“Als i baixos: Obertura del Túnel del Cadí (canvi d’ofertes a la Cerdanya, Andorra, Catalunya Nord);  crisi econòmica post-olimpíades afecta el sector de l’oci; canvi climàtic”
“Deute econòmic, intervenció de la Generalitat de Catalunya”
“Reorientació del nom: Estació d’Esquí Vallter 2000 / Vallter 2000 Estació de Muntanya”


(pàg. 61) Carles Gascón
(Historiador i tècnic Consell Comarcal de l’Alt Urgell)
Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el Conflent. Una instantània de l’economia pirinenca de mitjan segle XII

“1151 Ramon Berenguer IV ordenava elaboració inventari (Capbreu) possessions”
“Equip –home de confiança del comte de BCN- cavallar Bertran de Castellet –campanyes contra sarraïns de Tortosa i Siurana-”
“3 capbrevacions en terres de Cerdanya i Conflent: Vilafranca, Llívia i Ix”
“Ingressos principalment en espècies”
“El comte és titular de 93 masos i 80 bordes (treballades per famílies pageses)”
“es tradueix en: Cereals, ous, pa, vi, cabres, gallines...”
“interès pesca per les truites de riu -salades-“
“interès caça gall fer, quarta part d’un ós –cuixa i quatre potes”
“Interès pels cavalls amb finalitats militars”
“Interès producció de formatges”
“Interès Vinyes de Vi - treballades a canvi de menjar-“
“control mines de ferro i plata –quarta part- Cornellà, Saorra, Escaró...”
“Mercats Vilafranca de Conflent, Ix i; Tavernes  Ix, Llívia”


(pàg. 67) Rosa Serra
(Presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà)
Passat i present de la indústria del ciment a la comarca del Berguedà

“Origen del ciment 1830 Joseph Aspdin, paleta anglès –crema pedra calcària i argila a altes temperatures = es fonen = Pòrtland (recorda el color a la pedra d’aquest indret del sud d’anglaterra”
“S. XIX enginyers francesos inventen formigó armat”
“1890 funcionament de forn rotatoris per fabricar ciment als Estats Units”
“Recursos Berguedà: explotació carbó, pedrera calcària, cabals hidràulics: molins”
“Fortificacions de Berga –guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlista”
“Reconstrucció del país –plantar arbres carreteres-, pobles mòbils construcció tren, explotació de les mines: Peguera, Fígols, Vallcebre = Colònies mineres...”
“La Colònia del Collet finals s. XIX i principi s. XX. Propietat de Pere Pujol – construcció forns, plantar alzines pels mànecs eines, habitatges treballadors, somni comunicació amb la Cerdanya 1909 (fet però fins el 1984)”
“Negoci venut els hereus el 1946 a Cementos Collet, s.a.”
“Descriu societat Ciments Bofarull 1909 i els seus accionistes: Bofarull, Escobet, Piquer, Felipó actiu fins a 1960”
“Documenta la creació de la fàbrica del Clot del Moro a Castellar de n’Hug (1904 – 1975) Eusebi Güell i altres accionistes, arquitectura singular de la fàbrica amb les voltes de maó d’en Rafael Gustavino, plànols fets a Chicago, competir amb altres empreses Oviedo, País Basc,  Navarra, Aragó...”
“Cementos Collet, S.A. (1946) que va arribar a 3000 treballadors el 1965, explosió de grisú el 1951 mort de 18 miners”
“Ciments Fígols (1960 – 1986) en el desarrollisme franquista. Visita 1966 de Franco a Berga empresa amb participació del banquer Juan March i la família Olano. Empresa integrada a Fecsa el 1970”
“Ciment natural Marfil de qualitat que s’utilitza en l’obra de La Sagrada Família, Restauració de l’Hospital de St. Pau, la fàbrica de ciment del Clot del Moro”
“Graveres per la fabricació de formigó armat, sorres i graveres per obra pública”


(pàg. 85) Elisabeth de Pastors
(Gerent de la societat Grup El Parc a Osseja)
Un siècle d’histoire de la santé en Cerdagne

“text escrit en llengua francesa”
“Explica com la Cerdanya, a la vessant Nord, passa d’una economia essencialment agrícola de muntanya a dues noves orientacions: Les cases de Salut i el Turisme”
“la reconversió s’inicia abans de la primera guerra mundial”
“Les xarxes de transports faciliten el desenvolupament d’edificis hotelers amb aigües termals”
“Paisatge oberts,  horitzons muntanyosos, hores de llum solar...”
“Avantatges per la salut gràcies a l’absència de microbis, bacteris, àcars”
 “Recuperació de ferits de guerra, Infants, tuberculosos, asmàtics, psiquiàtrics, geriàtrics”
“Aposta per un espai hospitalari transfronterer”


(pàg. 91) Lluís Obiols
(Historiador i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)
Els oficis de la Seu d’Urgell segons el cadastre de 1716

“La creació del sistema impositiu del cadastre, decretat abans del decret de Nova Planta proporciona una font d’informació extraordinària per conèixer la situació personal, familiar i econòmica = de la Seu d’Urgell”
“Sectors econòmics, estructura urbana, curiositat”
“buidatge d’informacions del Cadastre de la Seu de l’any 1716 que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell”
“Informacions d’interès: Cases; terres; ocupacions...”
“Sectors: Agroramader; Eclesiàstics; Oficis i Indústria; Professions liberals; Mèdic; Comerç”
“Distribució urbana: Concentració per sectors: Catedral, C/ Major, Part Alta...”
“Exposició de noms, cognoms i oficis...”
“L’article no pretén en cap moment ser un estudi exhaustiu.  És conscient de la manca d’ocupacions que no recull el cadastre com per exemple: Forners, hostalers... la voluntat és apropar informacions que ajudin una noció el més aproximada possible a l’època”


(pàg. 101) Maria Jesús Lluelles
(Doctora en Geografia i Història)
Impactes dels refugiats de la Guerra Civil espanyola a Andorra

“Les autoritats andorranes es veuen obligades a restringir permisos, es troben sobrepassades”
“Les migracions impulsaran la modernització, terra d’acollida, invasió pacífica”
“Copríncep francès envia gendarmes a les ordres del Coronel Baluard”
“Estructura d’assistència: assistència, higiene, vacunació”
“Detalla etapes d’arribades de refugiats (entorn de 20.000), tancament de fronteres, canvis comercials orientats cap a França, dificultats econòmiques en no circular monedes, contraban”
“Analitza el llegat dels refugiats: persones joves, impuls cultural, esportiu i associatiu”
“Destaca: Metges, advocats, empresaris”


(pàg. 111) Enric Quílez
(Informàtic i president del Grup de Recerca de Cerdanya)
Nous negocis a les comarques del Pirineu
“Reflexiona sobre expectatives que generaven la modalitat laboral –del teletreball- : inconvenients d’haver de baixar a les ciutats”
“Proposa per la creació d’empreses lligades al sector primari però obertes, amb delegació a ciutats: botigues de distribució més enllà d’una economia de subsistència”
“Potenciar les empreses tecnològiques d’investigació: netes, modernes, tot vetllant com a tema cabdal per la inversió de capital”


(pàg. 115) Alfred Pérez Bastardas
(Historiador, Vicepresident de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i membre del Grup de Recerca de Cerdanya, de l’Associació Llibre del Pirineu, i membre de APiA)
Notes disperses sobre els pirinencs: de quina economia som?

“Recull de notes”
“Transformació d’una economia rural a turística”
“Planteja potenciar industries lligades al paisatge cultural, gràfica, alimentaria que promocionin el Pirineu”
“Centres interpretatius, manifestacions culturals que respirin –literatura muntanyenca-“
“viure com a negoci dels visitants però amb preocupació per si un dia no pugen ja que llavors s’acabarà”
“Valora la millora de les comunicacions –tot i que poden ser millor: ferroviàries-; l’obertura de l’hospital transfronterer; l’escorxador de la Cerdanya”
“És necessari valorar noves alternatives per no dependre exclusivament del turisme”
“Reflexiona per tot plegat entorn de la possibilitat de fer un estudi d’identitat de la comunitat Pirinenca un: Nosaltres, els Pirinencs (a l’estil de l’assaig de Joan Fuster: Nosaltres, els valencians)


(pàg. 121) Ignasi Fortuny
(Advocat)
La família Fortuny d’Oceja (alta Cerdanya), la migració a Barcelona i el protagonisme econòmic (segle XVIII i XIX)

“Darrer terç del s. XIX emigració de Cerdans: Creixement demogràfic i procés Industrialització de Catalunya”
“Català llengua vehicular facilita als Cerdans del Nord entrar la comercialització de productes alimentaris”
“Primer derivats de la llet de la Cerdanya. Obertura botiga a Barcelona.  Després, productes refinats francesos: Xampany, Conyac... creant un imperi dedicat a l’exportació: Família Fortuny”
“De 7 botigues a Barcelona a comercialitzar fins i tot als Estats Units com a empresa fins els anys 70 del segle passat”
“Pertinença a Catalunya i França”


(pàg. 125) Ramon Felipó
(Advocat i dinamitzador del Berguedà)
El Castell de Sant Ferran i la caserna de Berga, dos exemples de “gestió econòmica” municipal

“Canvis de titularitat de l’Antiga Caserna militar del Pla de l’Alemany i del Castell de Berga”
“Entre l’exercit, ajuntament, compradors privats...”
“Descriu les construccions i desconstruccions realitzades”
“Reprodueix articles de premsa: La Comarca Bergadana, La Vanguardia”
“Adjunta documents de la construcció de la Colònia Escolar Permanent – Pavelló de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929-“
“Visites il·lustres dels presidents Macià i Companys”
“Propietats, permutes i rescats del Castell de Sant Ferran”
“Per tot plegat. Reflexiona al municipi tenir una major cura dels entorns històrics”


(pàg. 137) Ramon Molina
(Historiador i encarregat del missió patrimoni al Sindicat mixt Canigó Grand Site, Prada)
La colònia minera de la Pinosa (Vallmanya, Conflent). Història d’una població industrial de muntanya al Canigó (segles XIX i XX)


“Colònia minera de la Pinosa al massís del Canigó”
“Descripció de l’explotació: famílies, empreses propietàries, inversions fins al tancament l’any 1931”
“Memòria històrica. Resistència, maquis, afusellament, incendis...”
“Projecte de rehabilitació: Nova oportunitat, itinerari d’excursió:  termini de cinc anys”


(pàg. 147) Jean-Louis Blanchon
(Historiador)
La Cerdanya col·lectivitzada. 1936 – 1937

“l’aixecament militar del 18 de juliol provoca una experiència llibertària a Puigcerdà en que es cometen 33 assassinats”
“10 mesos”
“Aparició d’una economia de col·lectivització en gairebé tots els sectors”
“Descriu salaris, redistribució de bens en la col·lectivització del municipi”


(pàg. 153) Marta Belmonte
(Doctora  a la UdG en el programa de Ciències Humanes, del Patrimoni i la Cultura)
La Fira de Sant Bonifaci de Tremp

“Orígens de la Fira de Primavera o de St. Bonifaci en resposta a la mecanització agrària del Pallars”
“Emergeix l’any 1964 el primer cap de setmana de maig = 3 dies”
“Destaca el concurs de carrosses. 3 (voltes) –tombs- 1975/1994“
“Aporta informació import econòmica dels premis”
“Material immaterial festiu conjuntament amb les Carrosses d’Organyà i la Festa del Llac de Puigcerdà” (possibilitat de desenvolupar estudi acurat)


(pàg. 157) Antoni Ubach
(Exconseller del Govern d’Andorra d’Educació i Cultura, de Treball i Benestar Social)
Projecte transfronterer de desenvolupament d’un turisme cultural i científic de caràcter sostenible i innovador

“Text de presentació amb la voluntat d’impulsar un projecte transfronterer de turisme en els Pirineu”
“Ressenyar vocabulari terminològic = Innovador, Sostenible, Científic, Cultural”
“Incloure en els programes de Cooperació territorial entre estats: Andorra, França i Espanya 2021/2027”
“Crida a la participació”
“Generar un equip de treball interdisciplinari obert. Invitació”


(pàg. 161) Alexandra Capdevila
(Doctora en història)
Marxar per tornar de nou. Característiques i conseqüències de les migracions temporeres en l’economia pirinenca dels segles XVI i XVII

“Comunicació que aprofundeix en l’estudi dels emigrants arribats a terres catalanes a partir del buidat d’informacions extretes del cens –Matrícula de francesos de 1637”
“Les dades obtingudes proporcionen dades sobre la temporalitat o permanència i, entre els resultats destacar:
-          Immigració articulada en forma de xarxa (veïns, amics i coneguts)
-          Rutes d’accés a terres catalanes (4)
-          Comparatives d’edats d’arribada
-          9 de cada deu treballava en feines del camp”

“Analitza els efectes en l’economia pirinenca: pal·liar la manca de mà d’obra per un costat i, per l’altre, la despoblació (conseqüències: dificultat de trobar noies marit, entomar tasques forçudes...)


(pàg. 173) Andreu Balent
(Historiador, professor d’història jubilat, president de l’APPMQ –vall de Querol-)
El mener i la mina del Pimorent. Propietat, usdefruit, explotació. Una aproximació històrica (segles XVII i XIX)

“Documenta amb dades cronològiques els concessionaris i encarregats d’extracció de les mines”
“Disputes, contratemps administratius, drets –Emprius- dels espais –Meners- on s’extreien els metalls fins el seu tancament d’explotació”


(pàg. 179) Miquel Sitjar
(Docent del Camp d’Aprenentatge del Ripollès i Màster en Turisme Cultural)
El sector ramader a la vall de Ribes en els darrers anys de l’edat mitjana: l’eix Vinçà, Coma de Vaca i Carançà

“Parla del sector ramader com a motor econòmic de la Vall de Ribes en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna”
“Exposa les disputes d’explotació”
“Lluites d’interessos, plets, evasions fiscals...”
“Argumenta amb la divulgació de dos Annexos de 1439 i 1449”


(pàg. 183) Josep Santesmases
(Escriptor, historiador i president del CCEPC)
Els paisatges trobats

“Article referent al llibre guanyador del premi de narrativa memorialística Ciutat de Benicarló”
“Dietari escrit entre els anys 2015 i 2017”
“A partir d’una mirada personal davant de la mirada dels conreus, l’activitat agrària i el temps estacional”
“Apropa l’opinió que del llibre han fet escriptors i poetes: Manuel Alonso, Jordi Llavina, David Castillo i Antoni Prats”
“Destacar per part de l’autor la voluntat d’utilitzar: Una prosa clara, entenedora, sense recargolaments i amb ganes de fer-se entendre”


(pàg. 187) Àngels Mach
(Presidenta de la Societat Andorrana de Ciències SAC)
Cloenda

“Oportunitat per trobar-se presencialment els investigadors de centres d’estudis”
“Compartir coneixement”
“Inquietuds”
“Sumar esforços”
“Conèixer millor els territoris i veïns”
“Aspectes de l’economia de muntanya: Ramaderia, mineria, art, esquí, indústria del ciment, sanitat, oficis, migracions, refugiats, fires”

“L’edició del llibre de ben segur que facilita que aquest coneixement no es perdi despès de les trobades”

Recull d’imatges de les 14es Trobades a SANTA LLOCAIA
Relació de participants
Reproducció del programa
Recull de Premsa

MOLTES GRÀCIES
a tots els presents, a l’organització i en particular a l’ÀNGELS MACH per confiar amb mi per dur a terme aquesta presentació

dijous, 20 de setembre del 2018

Hagiografia Capmany: santes, verges i maresdedéus *


Coberta del catàleg de l'exposició: Patufet on ets? Aureli Capmany (1868 - 1954)

Observar, recollir, escriure... (perquè sempre tot està a punt de desaparèixer) són algunes de les accions prioritàries dels folkloristes. Capmany, al respecte, és un destacat alumne d’aquest col·lectiu de salvadors de les coses de la comunitat i en el llibre: Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (Barcelona. Dalmau Jover, 1951) s’arromanga i fa punta al llapis per redactar tot allò que coneix relacionat amb el poble i, per extensió, en el cas religiós que ens ocupa, les venerades santes, verges i maresdédeus.
De fet, vinculat amb l’autor, en el pròleg: L’Aureli Capmany, el meu pare de la reedició, en el volum II (Barcelona. ed. Laia, 1981) la seva filla Aurèlia revela informacions complementàries, com ara que l’obra fou un encàrrec d’urgència de l’editor Rafael Dalmau, el qual estava entossudit a fer llibres útils per la cultura catalana i, el que va traçar Capmany, a partir de documentació escassa i de records de vida quotidiana, en resulta una mostra.   
Dit això, més enllà de la concreta comanda, la redacció de textos dedicats a les maresdedéus és força present al llarg de la producció de l’escriptor, els primers indicis del qual trobem en l’aplec: Cançoner Popular (1901 – 1913) on destaquen, entre d’altres, les cançons: La Mare de Déu, Santa Agnès i Els vuit Dolors. Aquí, el mètode de divulgació de les peces musicals consisteix primer a presentar el tema amb una il·lustració, el títol i un fragment de la partitura musical. Després, reprodueix íntegra la lletra i, finalment, redacta unes notes sàvies que complementen la informació de les composicions.
També redacta columnes  religioses en diverses de les col·laboracions en el diari La Renaixensa durant els anys 1902 – 1904, com per exemple: La Mare de Déu de Setembre (núm. 8.989 de 9 de setembre de 1902) on divulga les maresdedeus trobades fent-s’ho venir bé per parlar de forma planera de la ubicació de la festa en el calendari, curiositats apòcrifes de la Mare de Déu o la territorialitat de verges trobades com les de Montserrat o Núria.
Per altra banda, en relació a la revista d’esperit europeista, D’ací i d’allà, cal destacar dues aportacions editades entre els anys 1928 i 1929 titulades: L’Assumpta (núm. 128) i, la Verge Laietana Santa Eulàlia (núm. 134) on Capmany elabora els articles al pur estil més folklorista, el qual no és altre que el de redactar un text on es combina investigació, transcripció i descripció.
Clar que, de fet, aquest aliatge seguirà en la resta de treballs que presentarà arreu, com per exemple, al diari La Publicitat  (núm. 17.072) de 1928 en el qual dedica un article a La Festa de les Llúcies a Catalunya; al catòlic diari El Matí on entre el període comprès entre els anys 1929 i 1930 publica els escrits: Els barcelonins a la Mare de Déu de la Mercè, La festa de la Puríssima a Barcelona, Diada de Santa Llúcia, El Carme a Barcelona, Els Barcelonins a la Mare de Déu de la Mercè... també, en el suplement Esplai (núm. 4), la titularitat del qual formava part del diari El Matí, amb l’article: La Festa de Santa Llúcia a Catalunya; en la revista infantil Plançons i els didàctics textos de l’any 1933: La Mare de Déu de setembre (núm. 21) i, La Mare de Déu de la Mercè (núm. 22) i; entre d’altres, a la revista de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona: Claror (núm. 4) el 1935 i titulat: El llit de la Mare de Déu.
A partir d’aquí, però, i després de la Guerra Civil, tot i que continuarà col·laborant en distintes publicacions parlant sobre costums i tradicions populars, sovint religioses barcelonines, centrarà esforços principalment per escriure sobre una de les seves altres passions, les danses a Catalunya. Així i tot, tampoc desconnectarà de les maresdedeus i, prova d’això seran alguns dels diferents apartats a l’esmentat: Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes on aborda Santa Eulàlia, la Mare de Déu del Carme (en la Festa Major del Raval de Barcelona), L’Assumpció de la Verge,  La Nativitat de la Mare de Déu, Santa Tecla (en la Festa Major gran de Tarragona), Festa de la Mare de Déu del Roser, La Verge del Pilar (patrona de Barcelona), Santa Úrsula (la festa de les Verges) i, Sant Llúcia.
Ara bé, Capmany, com a folklorista; com observava, recollia o escrivia? Dit d’altra manera, com combinava investigació, transcripció i descripció vivencials? A tot plegat i a tall de mostra, en els següents paràgrafs de l’anomenat Calendari, en l’apartat dedicat a Santa Llúcia, comprovar que ja en el mateix títol de presentació del capítol aprofita una dita popular que observa (o investiga), recull (o transcriu), escriu (o descriu) de forma erudita tot comentant: “Santa Llúcia, La Bisbal; dotze dies per Nadal”. I, com fa? Doncs fent saber, d’entrada, que és una: “Dita popular que ofereix d’una manera clara i entenedora una dada de lloc i una altra de temps ben precises. Així es deia per calendar les dates, quan els dies de que està compost l’any no estaven ordenats com ho han estat en èpoques més avançades, gràcies a l’establiment del Calendari, i per això es mesuraven els dies en relació a les diades de més relleu de l’any litúrgic, com la de Nadal. Cert, però, que de poca utilitat hauria estat el Calendari a causa de l’escassetat de persones que sabessin llegir, i així, mitjançant la memòria, eren recordades les festes més principals i es tenia coneixement del dia que es trobaven.
En quant al nom de Bisbal donat a la capella dedicada a Santa Llúcia, és degut a haver estat construïda l’any 1271 per voluntat del bisbe Arnau de Gurb, qui, en l’espai de trenta dos anys, governà la diòcesis barcelonina, posada sota l’advocació de Santa Quitèria i altres Santes Verges, establint en el seu interior altars dedicats a Santa Àgata i Santa Llúcia. Per això primitivament fou anomenada de les Santes Verges, fins que, temps després, prengué solament el títol de Capella de Santa Llúcia, el qual s’anà perpetuant i encara conserva, com també el de Bisbal, en recordança del bisbe que la fundà. A l’interior hi ha encara un bell sepulcre amb l’estàtua jacent del bisbe fundador revestit amb els ornaments d’Ofici. Però si això encara no fos prou, el veïnatge amb el Palau Episcopal completaria la raó d’ésser titulada capella de Santa Llúcia la Bisbal.”
A més de divulgar dites, contes i llegendes religioses, també opta per descriure experiències com és el cas de poblacions del Baix Llobregat explicant singularitats que per celebrar la Festa de les Llúcies: “...S’organitzaven colles de noies, presidides per la que representava Santa Llúcia, acompanyada d’altres dues anomenades “Cardenales”, totes tres amb mantell i corona; la Llúcia vestia amb cert luxe, portant túnica blanca, mantell blau, cinyell ornat amb serrell d’argent, joies, collarets, etc., en una mà la palma enflocada i en l’altra un plat amb dos ulls pintats. Les “Cardenales vestien de manera semblants, però més senzilles: les corones eren a manera de garlandes, mentre que la de la Llúcia era alta i molt enflocada. Les altres anaven totes ben mudades amb els millors vestits que tenien per als dies de festa, portant un cistell per a posar-hi el que recollien; i una d’elles un cantiret d’aram o llautó per a l’oli que arreplegaven, destinat a la llàntia de la Santa...”
Ja en un dels darrers paràgrafs dedicats a Santa Llúcia (perquè sempre tot està a punt de desaparèixer) en parlar de que les noies anaven a “costura” explica que: “A través del temps, que tot ho modifica i transforma, les costures s’han convertit en col·legis, però no ha estat oblidada la devoció a la Santa protectora de la vista. Les que han après a practicar el servei de cosidores, han continuat servant-li llur afecte i devoció, fins que, a manera d’un nou rebrot d’aquella popular commemoració de la diada, s’ha establert a Barcelona, des de l’any 1928, la “Diada de les Modistes”, que ha assolit un veritable èxit, del que n’ha resultat que les antigues comitives de “Llúcies” s’han transformat en les de les actuals “Modistes” i les que abans eren nenes que anaven a aprendre de cosir ara són les fadrines que ja en saben.
...La tradició manté el record d’una festa d’origen llunyà, per mediació de descendents d’un ofici de llarga història, mantinguda per actors que tenen cura de l’obra més bella de les arts sumptuàries: la indumentària femenina. Que Santa Llúcia faci la gràcia de concedir-los llum i seny per perpetuar aquesta festa i que sia sempre un ressò vivent del caràcter assenyat i laboriós dels naturals de Catalunya.”
Bé, així respira l’autodidàctic treball de l’Aureli de base humanista. És a dir: espigolant ara per aquí, barrejant ara per allà, interpretant, reinterpretant... salvant, amb les millors de les voluntats, les tradicions i costums religioses tot apostant que a través dels llibres arribessin a generacions futures.
I per acabar l’aproximació d’articles de Capmany dedicats a les maresdedéus, retornar una última vegada a una altra de les revelacions publicades en el pròleg de la seva filla Aurèlia per transcriure una anecdòtica vivència familiar del folklorista, la qual ajuda a mesurar, per altra banda, el pensament religiós que processava tot dictant que: “Quan va saber segur que es moria va enviar a buscar un sacerdot amic seu, es va tancar al meu despatx i va confessar i combregar. A la nit, em va explicar en veu baixa i en to de rondalla: - Noia, continuo sense creure en res, però si allà dalt hi hagués algú no em podria fer cap retret. Per mi no ha quedat”.

Antoni Serés
Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural


Bibliografia:
CAPMANY, Aureli. Articles:
-       La Mare de Déu de Setembre. La Renaixensa Núm. 8.989 (1902)
-       L’Assumpta. D’ací i d’allà. Núm. 128 (1928)
-       La Verge Laietana Santa Eulàlia. D’ací i d’allà. Núm. 134 (1929)
-       La Festa de les Llúcies a Catalunya. La Publicitat. (25 desembre 1928)
-       Els Barcelonins a la Mare de Déu de la Mercè. El Matí. (24 setembre 1929)
-       La Festa de la Puríssima a Barcelona. El Matí. (8 desembre 1929)
-       Diada de Santa Llúcia. El Matí. (13 desembre 1929)
-       El Carme a Barcelona. El Matí. (16 juliol 1930)
-       Els barcelonins a la Mare de Déu de la Mercè. El Matí (24 setembre 1930)
-       La Festa de Santa Llúcia a Catalunya. Esplai. Núm. 4 (1931)
-       La Mare de Déu de setembre. Plançons. Núm. 21 (1933)
-       La Mare de Déu de la Mercè. Plançons. Núm. 22 (1933)
-       El llit de la Mare de Déu. Claror. Núm. 4, (1935)
CAPMANY, Aureli. Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. Barcelona. Dalmau Jover, 1951
CAPMANY, Aureli. Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. (Vol. I, II, III) Barcelona. Ed. Laia, 1978, 1981,1982
CAPMANY, Aureli. Cançoner Popular. Barcelona. Ketres Editora, 1980
CAPMANY, Aureli. Costums i Tradicions Catalanes. Barcelona. Ed. Laia, 1982
GARRICH, Montserrat. L’obra d’Aureli Capmany. La Mirada a Tarragona. Tarragona. El Mèdol, 2005

Selecció fotogràfica:
Xilografies recollides en el llibre Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes:
-       Mare de Déu del Carme (pàg. 184)
-       Mare de Déu de la Mercè (pàg. 240)
-       La Verge del Pilar (pàg. 270)
-       Boix núm. 8 de l’Auca de Les Funcions de Barcelona. Santa Eulàlia (pàg. 34)
  Boix núm. 36 de l’Auca de Les Funcions de Barcelona. N. S de setembre a Montserrat (pàg. 237)

(*) Article publicat en el catàleg de l'exposició: Patufet on ets? Aureli Capmany (1868 - 1954)