dimecres, 10 de juny de 2020

Corpus. La festa de les festes (Pròleg del llibre d'Amadeu Carbó)

 


Va de Corpus (oh, i tant!)

I, a més, us en parlaré bé, d’aquest llibre. I, de l’autor... També! (va, i de l’editor). Algú més? Doncs sí, de tothom qui en un moment o altre el llegireu, ja que sempre és de felicitar que tinguem curiositat per la lectura i, en el cas que ens ocupa, per la festivitat del Corpus que, amb els 700 anys de trajectòria les ha vistes de tots colors, la qual cosa Amadeu Carbó i Martorell, de forma precisa, relata.  

Ja veureu com d’àgil i entenedor ho fa per apropar en la mida justa tota mena de documents, dades o, per mostra, noms relacionats amb el Corpus Christi. No us espanteu, d’acord? Perquè, de fet, si servidor us dic d’una tirallonga: Llibre del Consell (1320); Dietari de la Generalitat (1411 – 1539); Llibre de les Solemnitats (1424); Rúbriques de Bruniquer (1605); Promptuari (1805)... o, Juliana de Retine; Joan de Lausana; Jacob Pantaleon de Troyes; Berenguer de Leupard... o, IV Concili de Laterà; Concili de Trento; Concili Vaticà II... i, per anar fent via, Transsubstanciació o Sacabutxos  igual, pensareu on ens hem ficat!

Bé, si és el cas, que ningú s’espanti perquè com exactament redacta l’autor en una de les pàgines següents del present llibre, aquest: “... té la pretensió de posar a l’abast de tothom elements i criteris per tal que cadascú pugui conèixer i interpretar aquesta celebració”. I, l’Amadeu ho facilita amb un llenguatge entenedor apropant a coneguts i, no tant, tot allò que cal saber del Corpus de Barcelona i encomana les ganes de, quan torni a ser la data escaient en el calendari, visitar l’ou com balla, de contemplar catifes florals o, posats a anomenar, de respectar la desfilada sota el pal·li la cadira del Rei Martí amb la Custòdia en la Processó.

Ara bé i, mai millor dit, des de 1320 a l’actualitat, de 2020, també ha plogut. I, molt! Posats a dir, inclús ha pedregat, no perquè en alguna ocasió els núvols poguessin anar força carregats (que segur ha estat el cas) sinó ja que, a més, entre humans, hi ha hagut unes quantes guerres, les quals, de retruc, amb entramats de conductes i pensaments dispars han alterat el desenvolupament de la festa civicoreligiosa. Ja ho esbrinareu, per exemple, quan l’articulista més endavant comenta èpoques de dictadures, prohibicions o, per citar un altre capítol, recuperacions.

Els documents que adjunta en l’annex resulten d’una encertadíssima selecció però, en especial, la forma en què estan estructurats i sobretot escrits cadascun dels apartats del llibre per part del folklorista, una meravella. Cal insistir, hi ha les dades justes, els noms cabdals i els fets imprescindibles per saber tot allò que s’ha de conèixer sobre la commemoració del Corpus Christi al Cap i Casal del Principat de Catalunya al llarg de set centúries. Aviat està dit!

Ah, tanmateix mireu amb deteniment les imatges impreses i fotografies que il·lustren el volum, el glossari de mots, la bibliografia i resseguiu les sàvies dites populars escampades pels distints apartats de l’edició, que ha estat realitzada amb estima per Edicions Morera (alguna floreta havia de dedicar al Norbert Tomàs, no?) i, col·lectivament, gaudim de l’aplec que ajuda a comprendre millor el patrimoni material i immaterial del país.

 

Bona lectura i molt Carbó!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada