Alba i Pau
Repositori d'articles de l'Antoni Serés i Aguilar + altres "penjades" i volades de coloms ;-)
divendres, 27 de febrer del 2026
Parles de Montserrat tradicions i llegendes al FestaFesta
divendres, 20 de febrer del 2026
Goigs d’imatges de la Mare de Déu trobades en la noble ciutat de Barcelona *
Els goigs, com a fulls d’imatgeria, tenen un disseny singular. Una Orla els emmarca, una Capçalera anuncia el nom de la Mare de Déu, una Imatge en fa vistosa la iconografia, uns Ornaments en forma de gerros florals o àngels l’envolten, un Text en columnes en lloa un cant o poema, una Oració en fa possible la pregaria, una Partitura el cant...
De la col·lecció, com a exemple, en reproduïm la tradició popular en la qual l’Amades exposa com fou trobada la imatge de la Mare de Déu del Pi, venerada a Barcelona on diu: “Temps era temps que els paratges baixos del Raval, fins vora de la Ronda amb el Paral·lel, tot era mar i si fa no fa pels voltants del monestir de Sant Pau del Camp hi havia una platja de pescadors. Un dia un dels pescadors trobà que li havia desaparegut la seva barqueta. Cercà per tot arreu i no la va trobar enlloc i decidí fer-se’n ell mateix una altra com millor pogués. Proveït d’una destral se n’anà a tallar llenya a un bosquet de pins que hi havia aleshores pel paratge on és avui plaça del Pi i Pla de la Boqueria, i en clavar la destral al primer pi, va sentir com un gemec i va veure sortir un gran resplendor del trau que havia fet. Sorprès va mirar dins del tronc i va veure una imatge de la Mare de Déu que va treure de l’amagatall i va posar al cim de l’arbre. En fer saber la troballa entre els seus companys de pesca tots van acudir a venerar la imatge i amb ells molta altra gent, i aviat tota la ciutat; i la devoció va ésser tanta, que van erigir allí mateix una ermiteta que el pescador afavorit pel prodigi en fou el primer ermità i, tant va crèixer la devoció, que no trigà en fer-se precisa la construcció de l’actual església del Pi dedicada a la imatge trobada dins d’un tronc quan aquell paratge era un bosquet.
Segons una variant de la tradició, quan la invasió de Barcelona pels moros, la mar arribava fins al paratge on s’escau avui el Pla de la Boqueria, indret on donava la platja poblada per un barri de pescadors que varen oferir molta resistència als sarraïns. El bosquet de pins a que ens hem referit, es trobava, doncs, vora de l’aigua i l’ermita dedicada a la Mare de Déu del Pi s’aixecava prop de la sorra.”
divendres, 13 de febrer del 2026
Colofó dels colofons *
No és pròpiament un llibre de Joan Amades, però indirectament, sí que ho és. Per naturalesa, en el món editorial, s’entén per colofó una inscripció posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc, la data i altres circumstàncies referents al volum editat. A tal efecte, l’Associació Cultural Joan Amades, en acabar la reedició de les 42 monografies que integren la Biblioteca de Tradicions Populars, va voler agrupar els colofons en un llibret extra fent saber, com explicava Jan Grau, que: “El darrer volum de la col·lecció és com el laberint del joc de l’oca, o potser també un joc de talla i enganxa, un retallable un cop està muntant, o com les nines russes. El Colofó de colofons és en primer lloc un recull d’això mateix, dels colofons de cada un dels llibres de la Biblioteca de Tradicions Populars, a ben segur descobridors de la vessant més trapella i divertida de Joan Amades. Cada colofó està il·lustrat amb gravats d’època, adients al tema i compta amb text de contingut ben peculiar, molt peculiar. Finalment és un homenatge a tots els prologuistes i al mateix Joan Amades, autor de tots els llibres, seleccionant dos pensaments, un de l’autor i l’altre del prologuista, pensaments que m’han colpit, que m’han fet reflexionar, m’han sorprès o m’han arrencat un somriure. Pensaments que m’han fet pesar.”
Per l’ocasió
i recollint precisament aquest esperit, el Jan amb el suport d’en Jaume
Capdevila “Kap” com a ninotaire d’un
divertit Amades van tancar el Colofó dels
colofons amb la següent facècia:
AQUEST
COLOFÓ ÉS EL QUE CLOU EL LLIBRE QUE COLOFO-
NA LA REEDICIÓ
DE LA BIBLIOTECA DE TRADICIONS
POPULARS,
OBRA DE JOAN AMADES ENTRE 1933 I 1937.
INICIADA AL
GENER DE 2001, COM SI ENS
L’HAGUESSIN
PORTAT ELS
REIS I ACABADA AMB PENES I TREBALLS,
NOU ANYS
DESPRÉS PELS SANTS INNOCENTS I
AMB LA LLUFA
PENJADA, ÉS A DIR QUE TOT
I TENIR
ORDINADORS HEM TARDAT CINC
ANYS MÉS QUE
EL MESTRE, I AIXÒ QUE
NOMÉS HAVÍEM
DE FER ELS PRÒLEGS.
LES
REEDICIONS HAN VIST LA
LLUM DE LA
MÀ DE L’ASSOCIACIÓ
JOAN AMADES
I EDICIONS EL
MÈDOL ENTRE
L’ANY DE
LA LLUNA EN
UN COVE
I EL DE LA
CRISI, A
VELOCITAT
D’AVE,
ÉS A DIR A
PAS
divendres, 6 de febrer del 2026
Montserrat, tradicions i llegendes
divendres, 30 de gener del 2026
4a Nit Literària de Sant Antoni al CAT
dijous, 22 de gener del 2026
Revistes Canemàs
dimecres, 21 de gener del 2026
Presentació Canemàs núm. 31
.jpg)





