És un llibre
de Joan Amades publicat l’any 1958 per l’Editorial Aedos on el folklorista
ordena, de forma cronològica, notes etnogràfiques necessàries per a visitar
aplecs, processons, fires... que, en el moment que foren descrites, es
mantenien en actiu en terres de parla catalana. El treball va acompanyat de
fotografies festives en places i carrers (recurs poc habitual en la producció
de l’autor) i de gravats xilogràfics.
Pel que fa
al pròleg de la publicació, Amades explica que: “Per a descriure els costums de l’any en el nostre costumari ens
calgueren cinc volums que sobrepassen les cinc mil pàgines i dels quals resten
actualment i aproximadament vivents els que descrivim en aquesta obra. I ens ve
el dubte de si ens en devem doldre o no; el món avança; l’evolució de l’univers
és constant, tot passa i es canvia i poca cosa és estable. Qui sap si quan el
costum desapareix obeeix a factors biològics que ho determinen, i potser no hem
de doldre’ns massa que la roda de la vida faci el seu curs. Nosaltres, però,
ens el considerem fidels a l’agre de la terra i que ens apassionem per les
valors de la nostra cultura tradicional, sentim de no haver nascut un parell de
segles abans perquè hauríem pogut fruir del nostre policrom costumari en tota
la seva radiant esplendor”.
I, més
endavant, en acabar la introducció, l’escriptor afegeix: “Gosem esperar – i aquest és el nostre més fervent desig – que la
lectura d’aquesta obra avivi el desig de recórrer materialment les contrades
ací esmentades per viure i fruir en l’ambient autèntic i en l’esplendorosa
realitat les festes més belles – que són poesia i tradició – del nostre poble”.
Com a mostra
de les anotacions que hi ha en la guia, en llegim la que dedica el Dijous Sant
a Verges on diu: “Abans de sortir la
processó es representen tres passatges del Drama Sagrat de la Passió: la
conversió de la Samaritana, la presa a Getsemaní per part dels jueus, que té
lloc en una plaça, i el jutjament de Jesús per Pilat, que es fa dalt d’un
cadafal aixecat en una altra plaça. Després d’aquestes escenes s’organitza la
processó. Hi pren part una representació de la Dansa de la Mort, formada per un
minyó amb una dalla que salta contínuament al so d’un tabal i per uns infants
que duen un plat de cendra i una esfera de rellotge, els quals es mouen d’acord
amb el de la dalla. Van vestits d’esquelet.
Aquesta notabilíssima representació viva de la Dansa de la Mort és l'única que avui es celebra arreu del món. També formen part del seguici un grup que figura Jesús amb els dotze apòstols, els quals, durant tot el curs, reciten parlaments propis de la conversa dels Sant Sopar. Vers el final del concurs hi figura Jesús amb la cresta al coll voltat de jueus que contínuament l'aporrinen i l'insulten evoluciona un nombrós estol d'armats. Durant el curs, Jesús cau tres vegades, els jueus intensifiquen llur fúria contra Crist i fan un ball rodó al seu entorn mentre és a terra. Vers l'acabament del curs despullen Jesús de la seva túnica i els soldats se la juguen als daus. El conjunt és d'una rusticitat graciosa i constitueix un document notabilíssim d'espectacle de plaça."
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/guia-de-festes-tradicionals-de-catalunya/
.jpg)
