No és pròpiament un llibre de Joan Amades, però indirectament, sí que ho és. Per naturalesa, en el món editorial, s’entén per colofó una inscripció posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc, la data i altres circumstàncies referents al volum editat. A tal efecte, l’Associació Cultural Joan Amades, en acabar la reedició de les 42 monografies que integren la Biblioteca de Tradicions Populars, va voler agrupar els colofons en un llibret extra fent saber, com explicava Jan Grau, que: “El darrer volum de la col·lecció és com el laberint del joc de l’oca, o potser també un joc de talla i enganxa, un retallable un cop està muntant, o com les nines russes. El Colofó de colofons és en primer lloc un recull d’això mateix, dels colofons de cada un dels llibres de la Biblioteca de Tradicions Populars, a ben segur descobridors de la vessant més trapella i divertida de Joan Amades. Cada colofó està il·lustrat amb gravats d’època, adients al tema i compta amb text de contingut ben peculiar, molt peculiar. Finalment és un homenatge a tots els prologuistes i al mateix Joan Amades, autor de tots els llibres, seleccionant dos pensaments, un de l’autor i l’altre del prologuista, pensaments que m’han colpit, que m’han fet reflexionar, m’han sorprès o m’han arrencat un somriure. Pensaments que m’han fet pesar.”
Per l’ocasió
i recollint precisament aquest esperit, el Jan amb el suport d’en Jaume
Capdevila “Kap” com a ninotaire d’un
divertit Amades van tancar el Colofó dels
colofons amb la següent facècia:
AQUEST
COLOFÓ ÉS EL QUE CLOU EL LLIBRE QUE COLOFO-
NA LA REEDICIÓ
DE LA BIBLIOTECA DE TRADICIONS
POPULARS,
OBRA DE JOAN AMADES ENTRE 1933 I 1937.
INICIADA AL
GENER DE 2001, COM SI ENS
L’HAGUESSIN
PORTAT ELS
REIS I ACABADA AMB PENES I TREBALLS,
NOU ANYS
DESPRÉS PELS SANTS INNOCENTS I
AMB LA LLUFA
PENJADA, ÉS A DIR QUE TOT
I TENIR
ORDINADORS HEM TARDAT CINC
ANYS MÉS QUE
EL MESTRE, I AIXÒ QUE
NOMÉS HAVÍEM
DE FER ELS PRÒLEGS.
LES
REEDICIONS HAN VIST LA
LLUM DE LA
MÀ DE L’ASSOCIACIÓ
JOAN AMADES
I EDICIONS EL
MÈDOL ENTRE
L’ANY DE
LA LLUNA EN
UN COVE
I EL DE LA
CRISI, A
VELOCITAT
D’AVE,
ÉS A DIR A
PAS
