dimecres, 21 de gener del 2026

Colofó dels colofons *

 


Colofó dels colofons
(Edició Facsímil)

No és pròpiament un llibre de Joan Amades, però indirectament, sí que ho és. Per naturalesa, en el món editorial, s’entén per colofó una inscripció posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc, la data i altres circumstàncies referents al volum editat. A tal efecte, l’Associació Cultural Joan Amades, en acabar la reedició de les 42 monografies que integren la Biblioteca de Tradicions Populars, va voler agrupar els colofons en un llibret extra fent saber, com explicava Jan Grau, que: “El darrer volum de la col·lecció és com el laberint del joc de l’oca, o potser també un joc de talla i enganxa, un retallable un cop està muntant, o com les nines russes. El Colofó de colofons és en primer lloc un recull d’això mateix, dels colofons de cada un dels llibres de la Biblioteca de Tradicions Populars, a ben segur descobridors de la vessant més trapella i divertida de Joan Amades. Cada colofó està il·lustrat amb gravats d’època, adients al tema i compta amb text de contingut ben peculiar, molt peculiar. Finalment és un homenatge a tots els prologuistes i al mateix Joan Amades, autor de tots els llibres, seleccionant dos pensaments, un de l’autor i l’altre del prologuista, pensaments que m’han colpit, que m’han fet reflexionar, m’han sorprès o m’han arrencat un somriure. Pensaments que m’han fet pesar.”

Per l’ocasió i recollint precisament aquest esperit, el Jan amb el suport d’en Jaume Capdevila “Kap” com a ninotaire d’un divertit Amades van tancar el Colofó dels colofons amb la següent facècia:

  

AQUEST COLOFÓ ÉS EL QUE CLOU EL LLIBRE QUE COLOFO-

      NA  LA  REEDICIÓ  DE  LA  BIBLIOTECA  DE  TRADICIONS

        POPULARS, OBRA DE JOAN AMADES ENTRE 1933 I 1937.

INICIADA AL GENER DE 2001, COM SI ENS L’HAGUESSIN

PORTAT ELS REIS I ACABADA AMB PENES I TREBALLS,

NOU ANYS DESPRÉS PELS SANTS INNOCENTS I

AMB LA LLUFA PENJADA, ÉS A DIR QUE TOT

I TENIR ORDINADORS HEM TARDAT CINC

ANYS MÉS QUE EL MESTRE, I AIXÒ QUE

NOMÉS HAVÍEM DE FER ELS PRÒLEGS.

LES REEDICIONS HAN VIST LA

LLUM DE LA MÀ DE L’ASSOCIACIÓ

JOAN AMADES I EDICIONS EL

MÈDOL ENTRE L’ANY DE

LA LLUNA EN UN COVE

I EL DE LA CRISI, A

VELOCITAT D’AVE,

ÉS A DIR A PAS

DE CARGOL.


(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/colofo-dels-colofons/

divendres, 16 de desembre del 2022

El Gran Concurs de Nadal del Vostè primer

 


Foto: En companyia d'en Marc i Las Glorias Cabareteras

Quina gresca més agradable ha estat el poder participar en representació de la D.G. de Cultura Popular en l'especial Gran Concurs de Nadal del programa Vostè primer d'en Marc Giró. Mes endavant... Repetirem! https://t.co/T0Sq4luauU

dijous, 12 de maig del 2022

Donació de "Currutacos"


(Foto: Antoni Herrea)

Rebem amb dolçor a la Direcció General de Cultura Popular la donació per part de la família Gol Karsunke d'una col·lecció de reproduccions en guix de "Currutacos" que Joan Amades documenta en parlar de les tradicions de Diumenge de Rams al Costumari Català. Moltíssimes gràcies!!

dijous, 5 de maig del 2022

El savi i el barquer (rondalla popular)*

 


El savi i el barquer

Un savi molt savi, però també molt cregut de la seva saviesa, va contractar els serveis d’un barquer perquè amb la seva barca el traslladés a l’altra riba d’un llac.

Al cop d’una estona d’haver començat la travessia es van acostar uns núvols foscos i espessos, negres i amenaçadors.

Una mica inquiet, el savi va demanar al barquer si no creia que tindrien mal temps.

-       Us ho sabria pas no dir – va dir el barquer.

Tot estanyat per aquella manera de parlar el savi li va preguntar:

-       Que no heu après mai de gramàtica?

-       No – va dir el barquer.

-       Doncs ja podeu dir que heu perdut la meitat de la vostra vida.

El barquer va restar silenciós. Al cap de poc aquells núvols van cobrir tota la volta del cel, es van fer encara més espessos, i es va posar a bufar un vent terrible, amb uns xiulets que feien esfereir. Les aigües del llac van començar a bellugar-se i aviat van omplir la barqueta on anaven els dos viatgers.

Aleshores el barquer va preguntar al savi:

-       Digueu: no heu pas après mai a nedar?

-       No – va dir el passatger.

-       Doncs aleshores, mestre, ja podeu dir que heu perdut la vida sencera, perquè ens enfonsem sense remei.  

Text i locució: Albert Jané

Il·lustració: Ricard Castells 

Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 364 (1977) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980) 

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/el-savi-i-el-barquer/

Un somni americà *

 


Un somni americà

El fill era el típic jove americà eixelebrat que havia renunciat a l’empresa i l’ordre familiars per anar-se’n a la Marina voluntari. L’inesperat merder del Golf va posar el pare contra les cordes. Però l’home es va refer aviat: si sobrevivia, el noi aportaria un gran prestigi a l’empresa quan s’hi incorporés a la tornada, cansat d’aventures. I, si hi deixava la pell, la foto d’un militar jove, caigut per la Pàtria, penjada a la paret del seu despatx, faria el pes en un mercat que per força s’havia de reactivar amb la victòria.

Joaquim Carbó
El jardí de Lil·liput. 
Pagès Editors. 
Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/un-somni-america/

divendres, 22 d’abril del 2022

Excursió Llegendària pel Pla de Barcelona *

 


Excursió Llegendària pel Pla de Barcelona
(Edició Facsímil) 

Fou un recull publicat pel folklorista Joan Amades l’any 1935 com a volum XXXIII de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars, el qual, més endavant, reeditaria l’Associació Cultural Joan Amades amb edicions El Mèdol de Tarragona en versió facsímil i amb una introducció realitzada per Elisabet Pedrosa on explica que: “Quan em van arribar les històries curtes, màgiques i llegendàries de Joan Amades a les mans vaig imaginar-me’l com l’avi de tots els néts, farcint l’imaginari dels curiosos. He descobert una ciutat que, malgrat l’actualitat moderna i cosmopolita, mostra en els seus fonaments una poètica popular.”

En relació a les llegendes agrupades en el llibre hi ha les següents que fan referència a l’església de Sant Martí Vell on s’exposa que: “Quan sant Martí era soldat vingué a Barcelona un any de terribles gelades. Demanà posada en una casa que hi havia en terme d’aquest vell poble. Feren conversa amb l’amo, el qual es dolgué que les gelades primerenques mataven l’esplet de les plantes i arruïnaven la pagesia. El sant, agraït de l’hospitalitat rebuda, prometé al pagès que després de les primeres fredorades faria uns quants dies de bonança perquè les plants prenguessin més ufana i poguessin resistir millor els segons freds, i així fou sempre. Aquest millorament de la temperatura és conegut per estiuet de Sant Martí.

Una altra tradició conta que un any de fred terrible, quan el sant encara era soldat, passava pel paratge on avui s’alça l’església, que aleshores era un bosc molt espès, i se li aparegué un captaire que li digué que es moria de fred. El sant partí la seva capa amb l’espasa i li’n donà mitja. El captaire era el diable, que el volia fer afluixar de roba perquè el fred el matés. Nostre Senyor volgué protegir el sant i féu abonançar la temperatura, que sempre més ha sigut igual per recordar aquell moment de l’any. En el lloc on hi havia la casa del pagès, segons una versió, i en el bosc on es trobaren el sant i el diable, segons l’altra, es va alçar l’actual església dedicada a sant Martí. En el timpà de la porta hi ha una representació del sant partint-se la capa amb el diable.

La tradició afegeix que dos pagesos d’aquells verals van ajudar el sant a combatre el diable. Sant Martí volgué recompensar-los i els concedí el do de poder obtenir tot el que desitgessin i que el que un demanés l’altre ho obtingués doblat. L’enveja es va apoderar dels dos afavorits i cap no volia ésser el primer a demanar, per poder obtenir el doble del que demanés l’altre i superar-lo en profit. Es van passar anys sense demanar res odiant-se l’un a l’altre per no ésser cap d’ells el primer a fer ús del do. Quan ja eren vells i a punt de la mort un d’ells demanà perdre un ull i l’altre a l’instant els perdé tots dos. Aquesta universal tradició, que el nostre poble situa a casa nostra, ha donat lloc al refrany conegut en moltes llengües. Treure’s un ull perquè un altre resti cec.”

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/excursio-llegendaria-pel-pla-de-barcelona/

diumenge, 17 d’abril del 2022

Fem teatre!

 


En aquest doble número d'abril de la revista Cavall Fort trobareu un dossier dedicat al teatre. Aixequem el teló? https://cavallfort.cat/fem-teatre/