divendres, 16 d’octubre de 2020

Refranys i dites *

 


Refranys i Dites
(Edició facsímil)

És el volum trentè de la col·lecció de la Biblioteca de Tradicions Populars que Joan Amades va publicar l’any 1935 i que de forma posterior, el 2006, l’Associació Cultural Joan Amades conjuntament amb edicions El Mèdol reeditaren en format facsímil amb introducció de Lluís-Carles Busquets, apropar el següent fragment on aclareix com a novetat de la reedició que: “... El llibre el podríem subdividir en dues parts: la primera es tracta d’una rastellera de refranys sense cap ordre temàtic ni alfabètic. Pensem que és una mena de calaix de sastre on Amades hi aplegà tots els refranys que no havia classificat en altres treballs, fet aquest que no fa decaure gens l’interès pel tema.
La segona part d’aquest llibre la forma – ara sí- un tema, el del diner, prou sucós per dedicar-li tot un apartat. El segon llibre que trobareu és el que fa referència al “Refranyer sobre les representacions de les Passions”, que és el que en un principi va sortir editat dins el llibre dels “Xiquets de Valls” i que Amades segurament l’afegí per acabar d’omplir, ja que el dels Xiquets era de poc cos i no hi tenia res a veure.”
Aclarit l’embolic, divulgar del recull del folklorista el proverbi Donar carbassa el qual fa referència a: No aceptar el requeriment amorós. Té el seu origen en un costum perdut. A pagès, quan s’entaulaven els treballs per a un festeig, era costum que el fadrí anés a visites; consistia a fer una visita a casa de la núvia. Es parlava d’interessos; el fadrí deia el que els seus pares li donarien per dot, i la família de la noia parlaven del dot d’aquesta. Feta la primera entrevista, es convenia a tornar a fer una visita a la casa dintre unes setmanes. Durant aquell interval de temps, amdues families feien les indagacions de conveniència. Si la cosa no era falaguera a la família del minyó, aquest, amb una excusa, no feia la visita anunciada. Si la família de la noia no estava disposada a acceptar el fadrí com a gendre, sense indicar-li amb paraules el seu dissentiment, a l’hora de dinar es servia un plat de carbassa, fruit que indicava una negativa a les pretensions del minyó. Aquest es donava ja per entès.
Per les contrades lleidatanes amb el mateix significat que donar carbassa és usada la forma donar garronada, car en lloc de carbassa era un  guisat de garró.
Probablement les frases donar pota i donar garronada reconeixen un mateix origen, car el garró és una part de la pota en el bestiar.
La idea de la carbassa unida al desaire amorós, així com al desengany en els estudis, té un reculat origen, puix que els egipcis amb el seu llenguatge simbòlic i jeroglífic, ja donaven a la carbassa el sentit del desig no assolit i de l’esperança fallida.

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/refranys-i-dites/

divendres, 2 d’octubre de 2020

Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 1865 – 1943) *

 


Carme Karr i Alfonsetti (Joana Romeu)
(Foto: Vikipèdia)

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta Festafesta.net:  https://festafesta.net/carme-karr-i-alfonsetti/

dimarts, 22 de setembre de 2020

Les Ombres Xineses de l'Amades al Museu del Joguet de Figueres

 


Acte inaugural de l'exposició de les Ombres Xineses del Fons Amades al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres amb Agnès Lladó, Àngels Blasco i Josep Maria Joan.

(Foto: Tramuntana TV)

diumenge, 14 de juny de 2020

L'Amades confinat: La processó del Corpus


Vídeo divulgatiu del llibre Corpus de Joan Amades

divendres, 12 de juny de 2020

Origen i sentit d’alguns proverbis *


Origen i sentit d'alguns proverbis
(Edició facsímil)

Fou autoeditat per Joan Amades l’any 1933 com a volum III de la Biblioteca de Tradicions Populars que, posteriorment, l’Associació Cultural Joan Amades reeditaria en versió facsímil el 2008 amb una introducció de la Il·lustradora Fina Rifà on, al respecte del recull del folklorista, reflexiona que: “De generació en generació ens han arribat els proverbis, aquests refranys exemplificants que compleixen una funció en les converses. S’usen com a tocs d’atenció moralitzants, donen un punt de vista, aconsellen i estalvien llargues explicacions. El seu pes històric és important i fa que quan s’escolten, més o menys tothom hi estigui d’acord, es considera com a consens i bona manera d’acabar una conversa.”
Exemple d’aquesta sintesi el trobem amb el proverbi A perdiu per barba, i peti qui peti que Joan Amades adjunta en el llibre i del qual relata que: “S’aplica per a indicar que hom vol fer una cosa a tot vent i a tota vela, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats.
Segons la tradició, en certa ocasió els monjos de Poblet van observar que hi havia entre ells una gran mortalitat. Alarmats pel cas, van cridar un doctor de gran fama perquè veiés què en podia ésser la causa. Aquest estudià el cas i aviat veié que els frares sostenien una alimentació molt exagerada, que no estava pas en relació amb l’exercici que feien. Els receptà que procuressin de no menjar tant, sobretot que deixessin de menjar perdiu, puix que en solien menjar-ne una cada un d’ells com a entrant, a cada àpat. La recepta no fou gaire del gust dels monjos, que van creure que suprimir menjar podria semblar com un indici de voler fer estalvis, que podrien ésser interpretats pels seus enemics, els monjos de Santes Creus, com una mostra de pobresa, cosa que de totes passades volien evitar. Va reunir-se el capítol i, exposat el cas, refusaren rodonament de seguir els consells mèdics i resolgueren de seguir a perdiu per barba, i peti qui peti.

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/origen-i-sentit-dalguns-proverbis/

dijous, 11 de juny de 2020

Corpus de paper (imatgeria popular recollida per Joan Amades)


  

Exposició realitzada a partir del fons Joan Amades inaugurada al claustre de la Catedral de Barcelona en la festivitat del Corpus 2020

dijous, 4 de juny de 2020

Vida i miracles d'una ginestera (Josep Carner) *


Vida i miracles d'una ginestera
(Coreografia poètica amb Teresa Agustí i Lluís Calduch. Esbart Ciutat Comtal)

(*) Dia de l'Associacionisme Cultural