dimarts, 17 de març del 2026

Guia de festes tradicionals de Catalunya *

 


Coberta del llibre Guia de festes tradicionals de Catalunya

És un llibre de Joan Amades publicat l’any 1958 per l’Editorial Aedos on el folklorista ordena, de forma cronològica, notes etnogràfiques necessàries per a visitar aplecs, processons, fires... que, en el moment que foren descrites, es mantenien en actiu en terres de parla catalana. El treball va acompanyat de fotografies festives en places i carrers (recurs poc habitual en la producció de l’autor) i de gravats xilogràfics.

Pel que fa al pròleg de la publicació, Amades explica que: “Per a descriure els costums de l’any en el nostre costumari ens calgueren cinc volums que sobrepassen les cinc mil pàgines i dels quals resten actualment i aproximadament vivents els que descrivim en aquesta obra. I ens ve el dubte de si ens en devem doldre o no; el món avança; l’evolució de l’univers és constant, tot passa i es canvia i poca cosa és estable. Qui sap si quan el costum desapareix obeeix a factors biològics que ho determinen, i potser no hem de doldre’ns massa que la roda de la vida faci el seu curs. Nosaltres, però, ens el considerem fidels a l’agre de la terra i que ens apassionem per les valors de la nostra cultura tradicional, sentim de no haver nascut un parell de segles abans perquè hauríem pogut fruir del nostre policrom costumari en tota la seva radiant esplendor”.

I, més endavant, en acabar la introducció, l’escriptor afegeix: “Gosem esperar – i aquest és el nostre més fervent desig – que la lectura d’aquesta obra avivi el desig de recórrer materialment les contrades ací esmentades per viure i fruir en l’ambient autèntic i en l’esplendorosa realitat les festes més belles – que són poesia i tradició – del nostre poble”.

Com a mostra de les anotacions que hi ha en la guia, en llegim la que dedica el Dijous Sant a Verges on diu: “Abans de sortir la processó es representen tres passatges del Drama Sagrat de la Passió: la conversió de la Samaritana, la presa a Getsemaní per part dels jueus, que té lloc en una plaça, i el jutjament de Jesús per Pilat, que es fa dalt d’un cadafal aixecat en una altra plaça. Després d’aquestes escenes s’organitza la processó. Hi pren part una representació de la Dansa de la Mort, formada per un minyó amb una dalla que salta contínuament al so d’un tabal i per uns infants que duen un plat de cendra i una esfera de rellotge, els quals es mouen d’acord amb el de la dalla. Van vestits d’esquelet.

Aquesta notabilíssima representació viva de la Dansa de la Mort és l'única que avui es celebra arreu del món. També formen part del seguici un grup que figura Jesús amb els dotze apòstols, els quals, durant tot el curs, reciten parlaments propis de la conversa dels Sant Sopar. Vers el final del concurs hi figura Jesús amb la cresta al coll voltat de jueus que contínuament l'aporrinen i l'insulten evoluciona un nombrós estol d'armats. Durant el curs, Jesús cau tres vegades, els jueus intensifiquen llur fúria contra Crist i fan un ball rodó al seu entorn mentre és a terra. Vers l'acabament del curs despullen Jesús de la seva túnica i els soldats se la juguen als daus. El conjunt és d'una rusticitat graciosa i constitueix un document notabilíssim d'espectacle de plaça."

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/guia-de-festes-tradicionals-de-catalunya/

divendres, 13 de març del 2026

Reportatge Canemàs núm. 31 al Festafesta

 


Coberta Canemàs núm. 31

En el Fes ta Festa trobareu un excel·lent reportatge dedicat a l'acte de presentació de la revista Canemàs número 31 de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català que es va celebrar a l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Com sempre, moltíssimes gràcies a la unitat mòbil del programa Amadeu Carbó i Josep M. Adell!!

divendres, 27 de febrer del 2026

Parlem de Montserrat tradicions i llegendes al FestaFesta

 


Coberta del llibre
(Edició Facsímil)

Amb l'Amadeu Carbó parlem en el FestaFesta de la reedició del llibre Montserrat tradicions i llegendes de Joan Amades que en Norbert Tomàs ha tingut la sensibilitat d'editar en la col·lecció Calendari de l'Ermità. Bona entrevista i excel·lent facsímil.

divendres, 20 de febrer del 2026

Goigs d’imatges de la Mare de Déu trobades en la noble ciutat de Barcelona *

 


Coberta del recull de goigs d'imatges

És una col·lecció integrada per 72 reproduccions poètiques cantades en actes religiosos a la capital catalana, que l’editor Salvador Torell i Eulàlia, (Torrell de Reus) va imprimir l’any 1959 a la ciutat de Barcelona afegint expressament, al revers de cadascun dels documents, una breu tradició recollida pel folklorista Joan Amades. 
Els goigs, com a fulls d’imatgeria, tenen un disseny singular. Una Orla els emmarca, una Capçalera anuncia el nom de la Mare de Déu, una Imatge en fa vistosa la iconografia, uns Ornaments en forma de gerros florals o àngels l’envolten, un Text en columnes en lloa un cant o poema, una Oració en fa possible la pregaria, una Partitura el cant... 
De la col·lecció, com a exemple, en reproduïm la tradició popular en la qual l’Amades exposa com fou trobada la imatge de la Mare de Déu del Pi, venerada a Barcelona on diu: “Temps era temps que els paratges baixos del Raval, fins vora de la Ronda amb el Paral·lel, tot era mar i si fa no fa pels voltants del monestir de Sant Pau del Camp hi havia una platja de pescadors. Un dia un dels pescadors trobà que li havia desaparegut la seva barqueta. Cercà per tot arreu i no la va trobar enlloc i decidí fer-se’n ell mateix una altra com millor pogués. Proveït d’una destral se n’anà a tallar llenya a un bosquet de pins que hi havia aleshores pel paratge on és avui plaça del Pi i Pla de la Boqueria, i en clavar la destral al primer pi, va sentir com un gemec i va veure sortir un gran resplendor del trau que havia fet. Sorprès va mirar dins del tronc i va veure una imatge de la Mare de Déu que va treure de l’amagatall i va posar al cim de l’arbre. En fer saber la troballa entre els seus companys de pesca tots van acudir a venerar la imatge i amb ells molta altra gent, i aviat tota la ciutat; i la devoció va ésser tanta, que van erigir allí mateix una ermiteta que el pescador afavorit pel prodigi en fou el primer ermità i, tant va crèixer la devoció, que no trigà en fer-se precisa la construcció de l’actual església del Pi dedicada a la imatge trobada dins d’un tronc quan aquell paratge era un bosquet. 
Segons una variant de la tradició, quan la invasió de Barcelona pels moros, la mar arribava fins al paratge on s’escau avui el Pla de la Boqueria, indret on donava la platja poblada per un barri de pescadors que varen oferir molta resistència als sarraïns. El bosquet de pins a que ens hem referit, es trobava, doncs, vora de l’aigua i l’ermita dedicada a la Mare de Déu del Pi s’aixecava prop de la sorra.”

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/goigs-dimatges-de-la-mare-de-deu-trobades/#more-46542

divendres, 13 de febrer del 2026

Colofó dels colofons *

 


Colofó dels colofons

No és pròpiament un llibre de Joan Amades, però indirectament, sí que ho és. Per naturalesa, en el món editorial, s’entén per colofó una inscripció posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc, la data i altres circumstàncies referents al volum editat. A tal efecte, l’Associació Cultural Joan Amades, en acabar la reedició de les 42 monografies que integren la Biblioteca de Tradicions Populars, va voler agrupar els colofons en un llibret extra fent saber, com explicava Jan Grau, que: “El darrer volum de la col·lecció és com el laberint del joc de l’oca, o potser també un joc de talla i enganxa, un retallable un cop està muntant, o com les nines russes. El Colofó de colofons és en primer lloc un recull d’això mateix, dels colofons de cada un dels llibres de la Biblioteca de Tradicions Populars, a ben segur descobridors de la vessant més trapella i divertida de Joan Amades. Cada colofó està il·lustrat amb gravats d’època, adients al tema i compta amb text de contingut ben peculiar, molt peculiar. Finalment és un homenatge a tots els prologuistes i al mateix Joan Amades, autor de tots els llibres, seleccionant dos pensaments, un de l’autor i l’altre del prologuista, pensaments que m’han colpit, que m’han fet reflexionar, m’han sorprès o m’han arrencat un somriure. Pensaments que m’han fet pesar.”

Per l’ocasió i recollint precisament aquest esperit, el Jan amb el suport d’en Jaume Capdevila “Kap” com a ninotaire d’un divertit Amades van tancar el Colofó dels colofons amb la següent facècia:

  

AQUEST COLOFÓ ÉS EL QUE CLOU EL LLIBRE QUE COLOFO-

      NA  LA  REEDICIÓ  DE  LA  BIBLIOTECA  DE  TRADICIONS

        POPULARS, OBRA DE JOAN AMADES ENTRE 1933 I 1937.

INICIADA AL GENER DE 2001, COM SI ENS L’HAGUESSIN

PORTAT ELS REIS I ACABADA AMB PENES I TREBALLS,

NOU ANYS DESPRÉS PELS SANTS INNOCENTS I

AMB LA LLUFA PENJADA, ÉS A DIR QUE TOT

I TENIR ORDINADORS HEM TARDAT CINC

ANYS MÉS QUE EL MESTRE, I AIXÒ QUE

NOMÉS HAVÍEM DE FER ELS PRÒLEGS.

LES REEDICIONS HAN VIST LA

LLUM DE LA MÀ DE L’ASSOCIACIÓ

JOAN AMADES I EDICIONS EL

MÈDOL ENTRE L’ANY DE

LA LLUNA EN UN COVE

I EL DE LA CRISI, A

VELOCITAT D’AVE,

ÉS A DIR A PAS

DE CARGOL.


(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/colofo-dels-colofons/

divendres, 6 de febrer del 2026

Montserrat, tradicions i llegendes

 


Montserrat, tradicions i llegendes
(Edició Facsímil)

Reedita Calendari l'Ermità el llibre de Joan Amades coincidint amb el Mil·lenari de Montserrat. De veritat, és un bon llibre on gràcies a Norbert Tomàs Bilbeny he tingut cura de la introducció. Recomano el llibre!! (pel folklorista)

divendres, 30 de gener del 2026

4a Nit Literària de Sant Antoni al CAT

 


Foto: Pep Adell

En el següent enllaç del Fes Ta Festa trobareu l'àudio de la 4a Nit Literària de St. Antoni de Cultura Popular al Tradicionàrius.