Cavall Fort núm. 1134 (2009)
Deixeu-vos sorprendre
L’ESGRIMA
Esport que, de cap a
peus, combina els moviments del cos amb habilitats de coordinació de tipus rítmic,
visual, d’equilibri... i que, a més, en potencia d’altres de físiques com ara
la flexibilitat, la força, la resistència
i la velocitat.
Característiques principals
L’esgrima
és una disciplina esportiva de combat on s’enfronten 2 tiradors o esgrimadors
que subjecten a la mà una arma blanca amb
la qual han d’intentar tocar l’adversari procurant alhora no ser tocats pel
contrincant. Hi ha tres modalitats, les quals reben el nom en funció de l’eina
que utilitzen per competir, que són l’espasa, el floret i el sabre. En una
superfície plana que es coneix com a pista d’esgrima i que, a la vegada, té
unes dimensions de 14 metres
de llarg més 2 metres
de seguretat als extrems i una amplada de 1’50 metres es disputen els assalts. En
les competicions, hi poden haver distintes formes de participació. En els
combats els tiradors han de tocar en
5 ocasions el cos del rival amb l’arma i durant un temps no superior als 3
minuts. Hi ha diversos sistemes d’eliminatòries on els tocs són fins a un màxim de 15 en una duració de 9 minuts
fragmentats en 3 períodes de 3 minuts cadascun. Per detectar si un jugador ha
resultat tocat amb l’arma, els recursos que s’utilitzen són uns senyals
elèctrics que duen incorporats en les espases i la roba que, en cas de
contacte, encenen els llums dels plafons que hi ha instal·lats als costats de la pista. Vestits
de color blanc, els esgrimadors van equipats seguint les estrictes mesures de
protecció que dicta el reglament de la Federació Internacional
d’Esgrima (FIE). D’aquí que, al contrari del que en aparença pugui arribar a
semblar, és un dels esports amb menor nombre de lesions i accidents.
Els orígens
De
forma primitiva, l’esgrima es practicava amb bastons a l’Antic Egipte. Més
endavant, en gimnasos de Grècia, l’ensenyament d’armes ja era considerat tot un
art, el qual esdevingué espectacle a Roma a través dels gladiadors. En l’Edat
Mitjana en els tornejos es disputaven lluites fins a l’arribada el segle XIV de
la pólvora procedent d’orient, i les armes de foc, que n’iniciaren una davallada d’ús apropant-la a disciplina
esportiva el darrer terç del segle XIX. Malgrat ser un esport poc conegut, l’esgrima
ha estat present en totes les edicions de les Olimpíades modernes. Pel que fa a
Catalunya, es creà l’any 1913
l 'Associació d'Esgrima Barcelonesa, que fou el primer
organisme federatiu d’aquest esport al país.
L’esgrima per a nens i nenes
Amb el nom d’espadettos,
que és com s’anomenen els florets infantils, la mainada s’enfronta de forma
mixta en el joc. Al llarg del curs escolar, es disputa una competició lliguera
en tres nivells diferents de tiradors i tiradores; menors de 7 anys, de 10 i de
12. Els assalts primer es realitzen a 5 tocats en un temps de duració de 3
minuts. Després, les eliminatòries passen a ser a 10 tocats i en 2 períodes de
3 minuts. Al final del campionat, que consta de 3 proves, es premia els millors
participants a títol individual així com de grup. En la iniciació a l’esgrima,
els infants fan servir materials adaptats a les
diferents categories. Les eines de combat, com ara els spadettos, són de
plàstic i els sabres, d’escuma. Pel que fa a les proteccions del cos, la careta
i armilla igual que en el cas dels adults, esdevenen indispensables. Més
important que guanyar o perdre però és realitzar les accions ben fetes a nivell
tècnic i tàctic. Què, ens posem en guàrdia?
Si bé l’esport té
unes marcades arrels de tipus guerrer, en el món de la interpretació escènica,
el domini de l’esgrima és tinguda com una disciplina formativa de base. De fet,
qui no ha vist alguna vegada en una pel·lícula o en el teatre actors barallant-se
amb espases?
Adreça
d'Interès: http://www.esgrima.cat
