Ni un més ni un menys: Cent punts *

 

Ni un més ni un menys: Cent punts

Per solidaritat, o perquè ho creia just, havia firmat totes les protestes dels objectors, insubmisos, avortistes, gais, ecologistes, treballadors, presos, eix violeta, anti-residus, anti-nuclears, etc. Però no sabia que en un ordinador secret cada una de les seves firmes valia un nombre de punts. En sumar-ne cent, va assistir, indefens, a la venjança del sistema que el va acorralar amb tota mena d’inspectors, auditors, controladors, verificadors, examinadors, supervisors i revisors. I mai més no va poder aixecar el cap.
 
El jardí de Lil·liput.
Pagès Editors.
Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/ni-un-mes-ni-un-menys-cent-punts/

El terme mig *

 

El terme mig

N’hi ha que sempre remenaran les cireres. I d’altres que, mani qui mani, mai no bufaran cullera. Però la majoria silenciosa –que només vota- calla i paga: el metge i els medicaments, la benzina, el gas, l’aigua, i el telèfon; i les targetes del metro i de l’autobús; la portera; i el lampista. I, per fer la viu-viu i no caure en el caos o en la dictadura d’un altre signe, ha de seguir callant i pagant per refer tot el que destrossen: uns, les papereres, les cabines, la gespa, la blancor de les parets; els altres, les idees.
 
El jardí de Lil·liput.
Pagès Editors.
Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/el-terme-mig/

Entre bastidors *

 

Entre bastidors

L´últim esquirol que s’ha vist, ja fa temps, per aquests boscos d’alzines i pins, a una cinquantena escassa de quilòmetres de la urbs, penjava del sarró d’un individu ferotge i altiu. I se sap que n´hi ha, d’emboscats, perquè en més d’una ocasió, sobre la molsa, es troben pinyes a mig rosegar o pallofes d’unes altres, queixalades de l’arbre estant. Tranquil·litza saber que en queden, encara que no es deixin saludar quan passes sota els arbres. S’han d’amagar de tothom, escarmentats per insensats homicides disfressats de caçadors de tigres.
 
El jardí de Lil·liput.
Pagès Editors.
Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/entre-bastidors/

El destí *

 

El destí

Tota la família s’ha empolainat de cara al ritual de cada dissabte a la tarda: un cop arreglats, baixen al carrer i els recull el pare, que ha hagut de fer memòria per recordar on havia deixat el cotxe. S’hi encabeixen tots, grans i petits, després de netejar el portaequipatges, de considerable capacitat. Fins i tot s’emporten el gos i la gàbia amb els dos periquitos. Els costa, sortir de la ciutat. Travessen els suburbis que alternen blocs de cases grises amb algun arbre. Es desvien cap a la dreta. La felicitat els espera a l’hiper.

El jardí de Lil·liput.

Pagès Editors.

Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/el-desti/

El solidari *

 

El solidari

Se li han mort les plantes del jardí i gairebé no es renta perquè en una zona del país la sequera no proporciona aigua ni per fer bullir l’olla. No vol ni pensar-hi, en els habitants del desert! No tasta la carn perquè els nens del tercer món no saben què és un bistec. No compra un sol llibre perquè milions d’infants no tenen escola. No veu la televisió, ni va al cinema o al teatre perquè milions de persones no tenen accés ni a la ràdio. S’està de tot, però, curiosament, no pot evitar que el seu compte corrent s’infli de mala manera.

El jardí de Lil·liput.
Pagès Editors.
Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès al programa internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/el-solidari/

L'infern són els altres *

 

L'infern són els altres

En un programa televisiu amb públic es discuteix si els consumidors se senten mal servits, tant per la qualitat dels productes com per l’atenció del personal: dependents o buròcrates. La gent s’esbrava i reivindica casos particulars: tothom ha estat víctima d’ensarronades, desatencions, estafes, fraus i abusos. També n’estan convençuts aquells que s’ho miren des de casa. Una amnèsia col·lectiva els fa oblidar que tots ells també seuen un grapat d’hores seguides, els dies feiners, a l’altra banda del taulell, de la finestra o del taller.

 

El jardí de Lil·liput.

Pagès Editors.

Lleida, 1994

 

(*) Guió de ràdio emès en l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/linfern-son-els-altres/

Un somni americà *

 

Un somni americà

El fill era el típic jove americà eixelebrat que havia renunciat a l’empresa i l’ordre familiars per anar-se’n a la Marina voluntari. L’inesperat merder del Golf va posar el pare contra les cordes. Però l’home es va refer aviat: si sobrevivia, el noi aportaria un gran prestigi a l’empresa quan s’hi incorporés a la tornada, cansat d’aventures. I, si hi deixava la pell, la foto d’un militar jove, caigut per la Pàtria, penjada a la paret del seu despatx, faria el pes en un mercat que per força s’havia de reactivar amb la victòria.

Joaquim Carbó

El jardí de Lil·liput. 

Pagès Editors. 

Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/un-somni-america/

Panorama urbà *

 

Panorama urbà

Enllà de la finestra hi ha les rates que corren pel solar abandonat. I els gats que, quan no prenen el sol, disputen als coloms les deixalles que algú llança a la teulada d’uralita del garatge. Els coloms tenen fama de totxos, però encara no s’ha vist cap gat que n’arreplegui un de desprevingut. De qui sí que tenen por, els coloms, és dels esbarts de gavines ferotges que fugen de la precarietat portuària. I tots plegats s’esvaloten quan l’helicòpter municipal bat les ales arran dels terrats, localitzant infractors. Quina fauna, a ciutat!

Joaquim Carbó

El jardí de Lil·liput. 

Pagès Editors. 

Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/panorama-urba/?fbclid=IwAR1VKjJm9h0z_tKy1JuJ4ievmwsbd-Y0c6tiqtLWICsvjhHkZMyxj7aUbSQ

L'avarícia *

 

L'avarícia

El van recollir després que el servei meteorològic anunciés una forta nevada seguida de vents glacials, un fenomen poc habitual i de bon recordar pels que ho veurien darrera els vidres, amb la calefacció a tot drap. Com cada nit, s’havia cobert de parracs, a l’entrada del metro, entre els cartrons que traginava amb el carretó. Al refugi municipal no el coneixien i el conserge li va obrir una fitxa. La brutícia acumulada al rostre del pòtol no en podia dissimular les arrugues. A la pregunta dels anys que tenia, va contestar: Tots! 
 
Joaquim Carbó

El jardí de Lil·liput.
Pagès Editors.
Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/avaricia/

La paraula màgica *

 

La paraula màgica

Un excés del focus provoca un curt circuit i fa saltar la instal·lació elèctrica. El concert se suspèn. Una fase en actiu permet que es vegin les cares per tornar els diners abans que algú cali foc al local. El cantant, però, arreplega un guitarrot abandonat en un racó, l’afina i amb l’acompanyament suau del bateria, que comprèn que no es pot fer de les seves, entona algunes cançons del seu repertori. Sense l’estrèpit habitual, el públic que encara no ha sortit del local descobreix astorat l’alè poètic que s’amaga darrera el brogit. 

Joaquim Carbó

El jardí de Lil·liput. 

Pagès Editors. 

Lleida, 1994

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/la-paraula-magica/

Virus en do menor *

 

Virus en do menor

Un dia, un amic l’arrossega a la sala de concerts. L’ambient encarcarat, el xiu-xiu de les converses, l’ordre amb què la gent es distribueix pels vestíbuls abans d’asseure’s a les butaques numerades, el vestuari, tan formal, tot el predisposa en contra. Però quan l’orquestra s’engega, la música se l’emporta cap a un món diferent d’allò que havia conegut. Es meravella que tot li arribi tan clar i net sense micròfons ni altaveus. I no entén l’epidèmia de tos que es desferma de sobte en els moments que la melodia sona més suaument.
 
Joaquim Carbó

Bonsais de paper
edi-Liber
Barcelona, 1993

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/virus-en-do-menor/?fbclid=IwAR3rN2QjMMA85yfrwxxi1A7_tzqYOOfquRT7kBQ6GncNDB7P9RroYarjCGk

Per Nadal, tots a casa *

 

Per Nadal, tots a casa 

S’han reunit al voltant de la taula de Nadal a casa del vell, un guàrdia civil retirat. Al penja-robes del rebedor, al costat del pessebre, deixen les eines de treball per estar més còmodes. El noi gran és mosso d’esquadra, casat amb una municipala; la mitjana vigila un banc i festeja amb un ertzaintza que ha vingut de permís; la petita treballa en la seguretat d’uns grans magatzems i ha portat el policia nacional que li fa l’aleta. El vell s’emociona: si els pogués veure el seu pare, un guàrdia d’assalt a qui van sancionar acabada la guerra!

Joaquim Carbó

Bonsais de paper
edi-Liber
Barcelona, 1993

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/per-nadal-tots-a-casa/