Cavall Fort núm. 937/938 (2001)
Neus i sorra
Vivim en un
país privilegiat on la natura que ens envolta i els fenòmens meteorològics ens
ofereixen la possibilitat de passar una bona estona jugant a fer d’escultors. I
és que al llarg de les quatre estacions de l’any, sobretot durant les vacances
de Nadal i les d’estiu!, podem trobar llocs amb recursos com la neu o la sorra,
que manipulades amb una mica d’habilitat ens obriran les portes al món de
l’imaginari.
Cada cosa al seu lloc
Però què tenen
en comú, la neu i la sorra? Si ens hi fixem bé, trobarem un grapat de
peculiaritats que, segons com ens les mirem ens faran pensar que els dos
elements caminen de bracet o que van cadascun pel seu compte.
D’entrada, és
estrany trobar neu a la platja o sorra a la muntanya; diguem que són coses que
surten de lògica. També es fa difícil fer ninots de neu en ple mes d’agost dalt
dels cims, o castells de sorra durant els de gener a la costa. Posats a
embolicar la troca, si combinem els dos elements en una mateixa figura, farem
una pasterada de ca l’ample, ja que no són compatibles entre ells. En
definitiva, els curiosos, abstenir-vos de fer experiments. No cal que ho proveu!
Ara bé, quant
als trets en comú, observarem que són dos elements d’una fragilitat notable
que, manipulats en condicions òptimes, poden donar peu a la creació de figures
d’un alt nivell artístic: cases, monuments, edificis, escultures...; en fi,
veritables obres d’art, això sí, de vida efímera, perquè els agents naturals
–raigs de sol, vent, pluja o altra vegada la mateixa mà de l’home- poden desfer
l’encanteri.
Qüestió d’hores
El que comença
com un mer passatemps – un clot a la sorra o una bola a la neu- pot derivar cap
a una especialització en la matèria que us deixaria amb la boca oberta. Tant
amb la neu – especialment amb el gel- com amb la sorra, es pot arribar a crear
obres extraordinàries. Existeixen concursos i trobades, com la de Sant Antoni a
Calonge o la del Santuari de Núria, on els iniciats en les tècniques de la
sorra i la neu fan veritables meravelles. En aquestes concentracions
artístiques podem trobar reproduccions de torres, vehicles, animals, castells
de fantasia, sirenes de mar, homes de neu... Fer escultures de gel ja és una
mica més complicat, perquè s’ha de treballar amb eines especials i la matèria
primera no és tan accessible. És una activitat que està més estesa en països on
fa molt fred, com ara Alaska o el Canadà.
Efectes espectaculars
Cada vegada
són més inversemblants els resultats
obtinguts en les composicions de gel o sorra. Amb el suport de llums artificials
de nit, els blocs de neu prenen relleus visuals sorprenents. Pel que fa a les
escultures amb la sorra, passa un fenomen semblant gràcies a la utilització
d’arenes tenyides de colors diferents.
Maletí de treball
Si bé no hi ha res escrit, ja que cada artista
utilitza i combina les eines que li van millor, està demostrat que amb una
pala, una galleda i un rastell –i no oblidem les mans!- es pot donar volum a
una infinitat de figures i objectes fins al punt que només els faltaria parlar
o bellugar-se. El catàleg d’estris que es poden utilitzar, però, és molt més
extens: pinzells,gúbies de totes les mides per acariciar la sorra... fins al
cas extrem, en països amb molta neu, d’esculpir escultures de gel amb escarpa,
martell i motoserra mecànica!
Mans glaçades
Si la vostra
afició és treballar amb la neu o el gel, cal que aneu amb molt de compte de no
pescar un refredat de campionat, d’aquells que us fan guardar llit – amb el
termòmetre inclòs! En altres paraules: no estareu gens desencaminats si aneu
ben equipats, us abrigueu bé i us poseu guants. I és que a qui no li ve de gust
tocar la neu amb la punta dels dits? És una temptació difícil d’esquivar, oi? A
veure, fem memòria: qui no ha fet mai diana amb les mans carregades de neu? O qui
no n’ha arreplegat un bon tou per fer un ninot? Oi que és divertit?
Mans estovades
Pel que fa a l’estiu,
quan la calor ens fa suar la cansalada, oi que més aviat fa nosa dur els guants
posats? En canvi, si estem molta estona en contacte directe amb la sorra humida
ens estovarem els dits. I llavors què farem? Si és que ni ens els coneixerem! És
clar que, de fet, el que se’n diu roba al damunt, tampoc és que en portem
gaire, però convindrà portar un tel de crema de protecció solar i un barret si
no ens volem cremar ni agafar una insolació i, de retruc, haver d’anar a parar
també al llit amb el termòmetre. Amb aquestes recomanacions ben enteses, ja ens
podem posar mans a l’obra. A qui no li agrada fer servir els dits com a pala
excavadora per a fer canals i ponts a la platja?, o prospeccions a la sorra
fins a trobar petroli? Qi que se’ns posenels pèls de punta quan una onada potent
ens ensorra el castell? Ei!, si encara no heu viscut aquesta mena de peripècies,
estem en plena temporada. Poseu-vos un barret i aneu a trobar la sorra.
Cuidem el magí
Una cosa que
ha de quedar molt assumida, tant si feu ninots a la neu com si feu castells de
sorra, és que el cap estigui protegit adequadament per a cada ocasió; sigui amb
una gorra de llana a l’hivern, amb una de cotó a l’estiu o amb altres varietats
de barret al vostre gust. Ara bé, el magí no ha de servir només per a portar
barretina. Exprimim-lo al màxim, traiem-li suc, fem-lo ser creatiu jugant a fer
escultures. Ah! Feu-vos una foto i enganxeu-la al vostre àlbum de records. Així,
malgrat el sol, l’aigua o el vent, podreu conservar una mica la vostra obra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada