diumenge, 1 de febrer de 2004

Francesc Miralles, Drap-aire musical


Cavall Fort núm. 997 (2004)

Francesc Miralles
DRAP- AIRE MUSICAL

Ho heu llegit bé, Drap-aire Musical. Ara bé, segur que us preguntareu quina mena d’ofici és aquest, no? Doncs veureu en són uns quants alhora que, amb enginy, el Francesc ens apropa cada vegada que tragina el seu carro. Per cert, ple d’instruments i creats per ell. 

Allà on va

Quan arriba aconsegueix que els ulls se’ns obrin com a taronges. Unes llaunes de refresc velles amb grans d'arròs a l’interior fan que imaginem una màquina de tren. Sí, les orelles ho han sentit bé, una locomotora com la de les pel·lícules! Ah, i amb un bocí de canya de riu, escoltem  el xiulet  que avisa que entrem a l'estació. És una capital plena d'avingudes i carrers amb cavalls. Dos trossos de closca de coco a  mans del Drap-aire reprodueixen el so del galop.  I encara més, la ciutat mira al mar ja que  uns cigrons damunt d'un sedàs bramen com les ones de la platja.

Objectes de refús

El dia que s'acaben a casa el cacau en pols, la llet o bé per exemple el xampú, el Francesc recull el pot de l'armari, el tetra brik de la nevera o l'ampolla de la banyera per estudiar-los detingudament. No els llença de patac a les escombraries de reciclatge com sol ser habitual, sinó que en tot cas, abans de fer-ho, primer experimenta amb el sons que surten dels envasos. És un treball de recerca que exigeix tenir l'orella fina i, encara que us sorprengui, hi pot arribar a dedicar llargues estones a descobrir-los. Això sí, la cosa queda compensada quan en troba un de  singular. L'allibera de la seva funció originària,  el  manipula per l’ocasió i llavors passa a ser un nou  instrument que passeja damunt dels escenaris.

Assaig general

Amb les boques encara obertes d’alguns espectadors, el Drap-aire Musical passa a l’acció. Reparteix els papers entre els assistents a la funció. De braços aixecats, no li'n falten. Un bufarà una mena de trompeta feta de tubs de conducció elèctrica, l’altre amb pots de pintura carregats d'aigua imitarà el gluc-gluc d’una font, uns quants amb els dits humits faran que copes de cristall emetin un so agradable, altres bufaran unes flautes que recorden el clacar de mitja dotzena d'ànecs junts... cadascú del públic té una feina assignada, cal estar atent i esperar que el Drap-aire ens faci el senyal.

L'Albert, com cada any...

Portem bona part de l'espectacle realitzat  i sense adonar-nos-en el tornem a repetir per tercera vegada. Coneixem al detall què li passa al protagonista del conte que a l'estiu va de vacances a casa de l'àvia, però no hi fa res, ja que  la història ens ha enganxat de ple. Tenim les antenes connectades  a  la narració i col.laborem a posar volum sonor a l'aventura de l'Albert. Que en un prat verd hi pasturen un ramat de vaques, cap problema, sacsegem unes llaunes de conserva de segona mà que reproduiran el dring dels esquellots. Que un elefant amb un cop de cua trenca a bocins un vidre d'una botiga, doncs expectants a la indicació del Drap-aire, deixem anar al terra unes plaques de metall que faran el mateix terrabastall.

La festa continua

Ja, quan pensem que la funció està acabada i beneïda, el Drap-aire Musical encara treu d'una maleta una darrera sorpresa que arrenca  de la cadira  l'auditori. Sabeu quina una en passa? Doncs que l'espectacle finalitza fent picar de mans i sobretot de peus al públic de la sala. Ei! i no falla mai, després de l'obra s'apropen a l'escenari uns quants nens i nenes curiosos a tocar o mirar d'aprop els intruments de música. És en aquest moment quan el Francesc dialoga amb tots ells, els escolta i comenta com estan construïts o bé  què han de fer perquè sonin. Explica que els veu  marxar disparats cap a casa  barrinant com enginyar-s'ho per fer que els tubs buits de pasta de dents piulin igual que els ocellets de la funció.

Encomanar il·lusions

Al Francesc li fascinen les experiències que recull gràcies al personatge que interpreta. Nota en pròpia pell com a mesura que va transcorrent l'obra canvia l'actitud receptiva dels infants a una de participativa la qual cosa sempre considera gratificant. Comenta que els Contes Musicats  l'ajuden a trencar barreres i  observa de quina manera  apropen els nens i les nenes que hi ha a la sala. Si a més a més hi afegim que també desperta l'interès per ser més respectuosos amb l'entorn ecològic, aprendre a saber reaprofitar algunes deixalles i exercitar la capacitat creativa, què més es pot demanar?

Proveu de fer-ho

Sigui a casa amb els vostres familiars, amb les amigues, els amics, a l'escola, a l'esplai o amb qui millor desitjeu, proveu de construir instruments de música a partir d'objectes de refúsPrimer que tot, una vegada hàgiu trobat la carcassa amb què teniu intenció de fer els instruments tingueu cura de netejar-los a fons i sobretot assegureu-vos que en cap moment  la manipulació dels quals no us pugui comportar cap tipus de risc. Escolteu els sons que emeten, milloreu-los si és possible i expliqueu  conjuntament amb ells mil i una aventures on hi  participi també el vostre públic. Ah! i un consell, si podeu aneu a veure els contes musicats del Francesc Miralles i si no pot ser com a mínim, descobriu la web del Drap-aire Musical www.tarrega.com/miralles que de ben segur us donarà unes bones idees.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada