Cavall Fort núm. 997 (2004)
Francesc Miralles
DRAP-
AIRE MUSICAL
Ho heu llegit bé, Drap-aire Musical. Ara bé,
segur que us preguntareu quina mena d’ofici és aquest, no? Doncs veureu en són
uns quants alhora que, amb enginy, el Francesc ens apropa cada vegada que
tragina el seu carro. Per cert, ple d’instruments i creats per ell.
Allà on va
Quan arriba aconsegueix que els
ulls se’ns obrin com a taronges. Unes llaunes de refresc velles amb grans
d'arròs a l’interior fan que imaginem una màquina de tren. Sí, les orelles ho
han sentit bé, una locomotora com la de les pel·lícules! Ah, i amb un bocí de
canya de riu, escoltem el xiulet que avisa que entrem a l'estació. És una
capital plena d'avingudes i carrers amb cavalls. Dos trossos de closca de coco
a mans del Drap-aire reprodueixen el so
del galop. I encara més, la ciutat mira
al mar ja que uns cigrons damunt d'un
sedàs bramen com les ones de la platja.
Objectes de refús
El dia que s'acaben a casa el
cacau en pols, la llet o bé per exemple el xampú, el Francesc recull el pot de l'armari,
el tetra brik de la nevera o
l'ampolla de la banyera per estudiar-los detingudament. No els llença de patac
a les escombraries de reciclatge com sol ser habitual, sinó que en tot cas,
abans de fer-ho, primer experimenta amb el sons que surten dels envasos. És un
treball de recerca que exigeix tenir l'orella fina i, encara que us sorprengui,
hi pot arribar a dedicar llargues estones a descobrir-los. Això sí, la cosa
queda compensada quan en troba un de
singular. L'allibera de la seva funció originària, el
manipula per l’ocasió i llavors passa a ser un nou instrument que passeja damunt dels escenaris.
Assaig
general
Amb les boques encara
obertes d’alguns espectadors, el Drap-aire Musical passa a l’acció. Reparteix
els papers entre els assistents a la funció. De braços aixecats, no li'n
falten. Un bufarà una mena de trompeta feta de tubs de conducció elèctrica,
l’altre amb pots de pintura carregats d'aigua imitarà el gluc-gluc d’una font,
uns quants amb els dits humits faran que copes de cristall emetin un so
agradable, altres bufaran unes flautes que recorden el clacar de mitja dotzena
d'ànecs junts... cadascú del públic té una feina assignada, cal estar atent i
esperar que el Drap-aire ens faci el senyal.
L'Albert, com cada any...
Portem bona part de
l'espectacle realitzat i sense
adonar-nos-en el tornem a repetir per tercera vegada. Coneixem al detall què li
passa al protagonista del conte que a l'estiu va de vacances a casa de l'àvia,
però no hi fa res, ja que la història
ens ha enganxat de ple. Tenim les antenes connectades a la
narració i col.laborem a posar volum sonor a l'aventura de l'Albert. Que en un
prat verd hi pasturen un ramat de vaques, cap problema, sacsegem unes llaunes
de conserva de segona mà que reproduiran el dring dels esquellots. Que un
elefant amb un cop de cua trenca a bocins un vidre d'una botiga, doncs
expectants a la indicació del Drap-aire, deixem anar al terra unes plaques de
metall que faran el mateix terrabastall.
La festa continua
Ja, quan pensem que la
funció està acabada i beneïda, el Drap-aire Musical encara treu d'una maleta
una darrera sorpresa que arrenca de la
cadira l'auditori. Sabeu quina una en
passa? Doncs que l'espectacle finalitza fent picar de mans i sobretot de peus
al públic de la sala. Ei! i no falla mai, després de l'obra s'apropen a
l'escenari uns quants nens i nenes curiosos a tocar o mirar d'aprop els
intruments de música. És en aquest moment quan el Francesc dialoga amb tots
ells, els escolta i comenta com estan construïts o bé què han de fer perquè sonin. Explica que els
veu marxar disparats cap a casa barrinant com enginyar-s'ho per fer que els
tubs buits de pasta de dents piulin igual que els ocellets de la funció.
Encomanar il·lusions
Al Francesc li
fascinen les experiències que recull gràcies al personatge que interpreta. Nota
en pròpia pell com a mesura que va transcorrent l'obra canvia l'actitud
receptiva dels infants a una de participativa la qual cosa sempre considera
gratificant. Comenta que els Contes
Musicats l'ajuden a trencar barreres
i observa de quina manera apropen els nens i les nenes que hi ha a la
sala. Si a més a més hi afegim que
també desperta l'interès per ser més respectuosos amb l'entorn ecològic,
aprendre a saber reaprofitar algunes deixalles i exercitar la capacitat
creativa, què més es pot demanar?
Proveu de fer-ho
Sigui a casa amb els
vostres familiars, amb les amigues, els amics, a l'escola, a l'esplai o amb qui
millor desitjeu, proveu de construir instruments de música a partir d'objectes
de refús. Primer que tot, una vegada hàgiu trobat
la carcassa amb què teniu intenció de fer els instruments tingueu cura de
netejar-los a fons i sobretot assegureu-vos que en cap moment la manipulació dels quals no us pugui comportar
cap tipus de risc. Escolteu els sons que emeten, milloreu-los si és possible i
expliqueu conjuntament amb ells mil i
una aventures on hi participi també el
vostre públic. Ah! i un consell, si podeu aneu a veure els contes musicats del Francesc Miralles i si no pot ser com a mínim,
descobriu la web del Drap-aire Musical www.tarrega.com/miralles
que de ben segur us donarà unes bones idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada