dimarts, 16 d’octubre de 2007

El waterpolo


Cavall Fort núm. 1086 (2007)

Deixeu-vos sorprendre

EL WATERPOLO

Esport complet que exigeix una preparació física important a l’hora de  practicar-lo. Convé ser bons nedadors,  ràpids de moviment i resistents dins de l’aigua.

Característiques principals

El waterpolo és un esport de grup que es disputa en la superfície acotada d’una piscina plena d’aigua de 30 metres de llarg, per 20 metres d’amplada i una profunditat superior a 1’80 metres. Formen l’equip 6 jugadors de camp, un setè que fa les funcions de porter i 6 suplents. L’objectiu del joc és el d’introduir una pilota impulsada amb el cos a dintre de la porteria de l’equip contrari el major nombre de vegades possible. Els jugadors, a excepció del porter que és l’únic que pot tocar la pilota amb les dues mans, n’utilitzen només una per moure-la.  Entre les regles més destacades està prohibit colpejar amb el puny la pilota, així com també esquitxar aigua als ulls del contrincant. L’equip col·legial està format per 2 àrbitres i 2 jutges de gol. Els jugadors no poden protestar contra cap de les decisions arbitrals ja que són definitives. Pel que fa a les porteries  estan situades al centre de les dues bandes més curtes, floten damunt de l’aigua i medeixen 3 metres d’amplada per 90 centímetres d’alçada. La pilota ha de pesar entre 400 i 450 grams i el diàmetre pot variar entre 68 i 71 centímetres. El partit dura quatre períodes de 8 minuts de joc amb 2 minuts de descans entre cada part, excepte entre el segon i tercer període on el descans és de 5 minuts. A nivell d’estats, la màxima competició és la lliga nacional que aquí està formada per 12 equips la majoria dels quals són catalans. A part, s’organitzen campionats entre equips europeus així com també entre seleccions nacionals bé siguin a nivell continental  o  mundial. La Federació Internacional de Natació Amateur (FINA) és l’òrgan que regula la pràctica del joc. El primer equip de waterpolo que es creà a casa nostra fou el Club Natació Barcelona l’any 1908.

Els orígens

En els llibres d’història de l’esport s’explica que fa els primers passos pels voltants de l’any 1870 al Regne Unit i que William Wilson en redactà una normativa del joc. Ara, amb anterioritat a aquesta data, hi ha diverses hipòtesis que intenten anar una mica més enllà per cercar quins devien ser els orígens més remots.  Una de les teories apunta la possibilitat que el nom sorgís del fet de jugar a l’aigua dos equips muntats damunt de barrils de fusta com si fossin cavalls picant amb un pal una pilota igual com es fa en el polo i d’aquí el nom de waterpolo. Una altra explicació probable situa les arrels de l’esport en el rugbi, argumentant que després de disputar els partits els jugadors dels dos equips es remullaven conjuntament i es passaven la pilota en el riu, per la qual cosa se l’hauria rebatejat en anglès com a football in the water.  Un tercera hipòtesi troba, arran de la colonització duta a terme pels anglesos a l’Índia, una possible importació de la paraula asiàtica “pulu”  que significa pilota.

El waterpolo per a nois i noies             

Fomentat en bona part pel ressò mediàtic dels darrers èxits dels equips nacionals, la pràctica del waterpolo viu un moment dolç entre els nois i noies de l’estat.  Com a peculiaritats de l’esport esmentar que a les categories de benjamí, aleví i infantil els equips són compostos per grups mixtes i que els partits es disputen en una superfície de joc més reduïda  de 25 metres de llarg per 12 d’ample. La duració dels encontres però és la mateixa que els partits dels adults i, en el cas de les categories de cadet i juvenil, els combinats dels equips deixen de ser mixtes. Que, ens llancem a l’aigua i  passem la pilota?

Per distingir a cop d’ull els dos equips, els jugadors locals porten una gorra de color blanc i els visitants de color blau, tret dels porters que la porten sempre de color vermell.

Cap comentari:

Publica un comentari