Cavall Fort núm. 1118 (2009)
Deixeu-vos sorprendre
HOQUEI SOBRE HERBA
És un esport que té
com a característiques físiques bàsiques la combinació de força, velocitat,
flexibilitat i resistència.
Característiques principals
L’hoquei
sobre herba és un joc de conjunt practicat entre dos equips formats per deu
jugadors de camp més un onzè que fa les funcions de porter. Igual com succeeix
en altres modalitats, com ara l’hoquei sobre gel o sobre patins, l’esport es
juga amb l’objectiu d’empènyer una bola blanca d’uns 160 grams de pes amb un
estic fins a la porteria defensada per l’equip contrari el major nombre de
vegades possible amb la finalitat de marcar gols. A fi que siguin vàlids, però,
caldrà que la bola sigui impulsada per un jugador dins la zona del camp que es
coneix com a àrea de la porteria. Practicat en una superfície rectangular de
91,40 metres de llarg per 55 metres d’ample, d’un quant temps ençà els partits
es juguen en terrenys de gespa artificial perquè el sòl esdevé més regular i
permet més rapidesa a l’hora de bellugar la pilota. L’alçada de les porteries
és de 2,14 metres per 3,66 metres de llarg i els porters van equipats amb
guardes al cos i casc protector al cap. La durada dels partits és de 70 minuts,
dividits en dos períodes de 35 minuts. Dos àrbitres són els responsables
d’aplicar el reglament, on destaquen el cop
de càstig, que és la manera com es posa la bola en joc després que algun
jugador hagi rebut una falta, el penal
o penalty corner, que és una sanció
que recorda a la vegada el córner i el penal de futbol, el cop de càstig o penalty
stroke, que és l’equivalent a la pena màxima del futbol i, entre altres, el
bully, que és un servei neutral que
es fa quan s’ha produït alguna interrupció.
Els orígens
Si bé pels volts de la segona meitat del segle XIX l’hoquei
sobre herba es va iniciar a les illes Britàniques, al llarg de la història de
la humanitat diverses civilitzacions n’han practicat modalitats esportives
força semblants arreu. Uns arqueòlegs en van localitzar un exemple en tombes
egípcies que hi ha a la vall del Nil on, en un mur, va aparèixer un dibuix en
el qual dues figures escenificaven una activitat que recordava l’hoquei. Però,
com passa sovint amb altres esports, es fa difícil determinar el país d’origen
exacte, ja que a Pèrsia, la Xina, l’Índia, Grècia, o fins i tot a Roma, hi ha
gravats, escultures i documents que també se’n fan ressò. Pel que fa als inicis
de l’hoquei a Catalunya, cal remuntar-se cent anys endarrere la ciutat de
Terrassa. Per una banda, s’explica que uns exalumnes de l’Esola Pia el van
començar a practicar influïts per ciutadans de la comunitat anglesa establerts
al país. Per una altra, se n’atribueix l’arribada amb motiu dels intercanvis
comercials tèxtils entre fabricants egarencs i anglesos. Sigui com sigui, el
cert és que avui es viu amb intensitat la pràctica de l’esport a Terrassa, com
també a Barcelona, Castelldefels, Matadepera, Mataró, Sant Cugat o Sant Andreu
de la Barca, on hi ha els clubs més importants.
L’hoquei sobre herba per a nens i nenes
En grup reduït, l’hoquei es pot jugar també en dues
formacions introductòries. Una es coneix com a tres per tres i, l’altra, com a
hoquei sala. Aquest parell de modalitats són idònies per a apropar la mainada a
l’esport, del qual en les categories de benjamins, alevins, infantils, cadets i
juvenils se’n fan competicions oficials. Què et sembla si posem en moviment un
penal córner?
Per reiteració de
faltes o protestes, els àrbitres poden sancionar els jugadors utilitzant
targetes de diversos colors: verda d’avís, groga d’expulsió temporal o vermella
d’expulsió definitiva del partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada