dilluns, 16 de febrer de 2009

Hoquei sobre herba


Cavall Fort núm. 1118 (2009)

Deixeu-vos sorprendre

HOQUEI SOBRE HERBA

És un esport que té com a característiques físiques bàsiques la combinació de força, velocitat, flexibilitat i resistència.

Característiques principals

L’hoquei sobre herba és un joc de conjunt practicat entre dos equips formats per deu jugadors de camp més un onzè que fa les funcions de porter. Igual com succeeix en altres modalitats, com ara l’hoquei sobre gel o sobre patins, l’esport es juga amb l’objectiu d’empènyer una bola blanca d’uns 160 grams de pes amb un estic fins a la porteria defensada per l’equip contrari el major nombre de vegades possible amb la finalitat de marcar gols. A fi que siguin vàlids, però, caldrà que la bola sigui impulsada per un jugador dins la zona del camp que es coneix com a àrea de la porteria. Practicat en una superfície rectangular de 91,40 metres de llarg per 55 metres d’ample, d’un quant temps ençà els partits es juguen en terrenys de gespa artificial perquè el sòl esdevé més regular i permet més rapidesa a l’hora de bellugar la pilota. L’alçada de les porteries és de 2,14 metres per 3,66 metres de llarg i els porters van equipats amb guardes al cos i casc protector al cap. La durada dels partits és de 70 minuts, dividits en dos períodes de 35 minuts. Dos àrbitres són els responsables d’aplicar el reglament, on destaquen el cop de càstig, que és la manera com es posa la bola en joc després que algun jugador hagi rebut una falta, el penal o penalty corner, que és una sanció que recorda a la vegada el córner i el penal de futbol, el cop de càstig o penalty stroke, que és l’equivalent a la pena màxima del futbol i, entre altres, el bully, que és un servei neutral que es fa quan s’ha produït alguna interrupció.

Els orígens

Si bé pels volts de la segona meitat del segle XIX l’hoquei sobre herba es va iniciar a les illes Britàniques, al llarg de la història de la humanitat diverses civilitzacions n’han practicat modalitats esportives força semblants arreu. Uns arqueòlegs en van localitzar un exemple en tombes egípcies que hi ha a la vall del Nil on, en un mur, va aparèixer un dibuix en el qual dues figures escenificaven una activitat que recordava l’hoquei. Però, com passa sovint amb altres esports, es fa difícil determinar el país d’origen exacte, ja que a Pèrsia, la Xina, l’Índia, Grècia, o fins i tot a Roma, hi ha gravats, escultures i documents que també se’n fan ressò. Pel que fa als inicis de l’hoquei a Catalunya, cal remuntar-se cent anys endarrere la ciutat de Terrassa. Per una banda, s’explica que uns exalumnes de l’Esola Pia el van començar a practicar influïts per ciutadans de la comunitat anglesa establerts al país. Per una altra, se n’atribueix l’arribada amb motiu dels intercanvis comercials tèxtils entre fabricants egarencs i anglesos. Sigui com sigui, el cert és que avui es viu amb intensitat la pràctica de l’esport a Terrassa, com també a Barcelona, Castelldefels, Matadepera, Mataró, Sant Cugat o Sant Andreu de la Barca, on hi ha els clubs més importants.

L’hoquei sobre herba per a nens i nenes     

En grup reduït, l’hoquei es pot jugar també en dues formacions introductòries. Una es coneix com a tres per tres i, l’altra, com a hoquei sala. Aquest parell de modalitats són idònies per a apropar la mainada a l’esport, del qual en les categories de benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils se’n fan competicions oficials. Què et sembla si posem en moviment un penal córner?

Per reiteració de faltes o protestes, els àrbitres poden sancionar els jugadors utilitzant targetes de diversos colors: verda d’avís, groga d’expulsió temporal o vermella d’expulsió definitiva del partit.

Cap comentari:

Publica un comentari