Cavall Fort núm. 1124 (2009)
Deixeu-vos sorprendre
NATACIÓ SINCRONITZADA
És un esport d’aigua
que es caracteritza per crear en una piscina una sèrie de figures i moviments acrobàtics seguint uns ritmes musicals. Cal molta constància, disciplina i
pràctica per realitzar-los amb precisió.
Característiques principals
Per
poder practicar aquesta modalitat aquàtica, és indispensable dominar els quatre
estils de la natació: crol, braça, esquena i papallona. A partir d’aquí, cal disposar d’una piscina de
12 m2
amb una profunditat mínima de 2, 20
m . i, a més, un equip de so amb altaveus submergibles a
fi de poder escoltar la música sota l’aigua. Les línies de competició poden ser de caire individual,
per duos o bé per equips, els quals, a la vegada, poden estar formats per un
nombre de 8 components o 12, coneguts també com a combos. Durant un període de temps limitat, entre 3 i 5 minuts,
depenent del campionat, els participants han de realitzar una sèrie de figures
específiques seguint un ordre preestablert a més d’escenificar altres moviments
de lliure creació. Són les anomenades rutines
que uns jutges puntuen segons la qualitat tècnica, creació artística i
sincronització de l’exercici amb la música. Està prohibit tocar el terra de la
piscina amb el cos, cal mantenir-se flotant, tenir els ulls oberts dins i fora
de l’aigua i somriure el màxim possible en practicar l’esport. A fi d’evitar
que entri pel nas aigua de la piscina,
cal portar unes pinces especials que en facilitin les exhibicions
coreogràfiques.
De
forma majoritària és una branca de la
natació practicada per nedadores les quals, en equips d’alt nivell, arriben a entrenar segons el moment de la
temporada fins a 8 hores diàries. Treballen el domini del cos, postures
corporals, flexibilitat, elasticitat, força, resistència i capacitat pulmonar.
Els orígens
A finals del segle XIX a Anglaterra, un col·lectiu de
nedadors masculins vinculats amb grups de salvament realitzaven unes primeres
figures dins l’aigua sense música. Més endavant, una campiona australiana
anomenada Annette Kellerman, l’any 1907, féu unes actuacions de ballet aquàtic
a Nova York on van aparèixer dones, fet que marcà una tendència fins a l’extrem
que la indústria cinematogràfica de Hollywood
popularitzà la natació sincronitzada per mitjà de les pel·lícules protagonitzades
per l’actriu i nedadora, Esther Williams.
L’any
1952 la Federació Internacional
de Natació (FINA) incorporà l’esport com a secció tot organitzant més endavant
Campionats Europeus, Mundials, Copes del Món i Jocs Olímpics. A Catalunya, els
inicis els trobem al Club Natació Barcelona en una exhibició de salvament
masculí el 1951. Una mica després, el Club Natació Catalunya guanyà el primer
campionat estatal l’any 1958. En l’actualitat el Club Natació Kallipolis, el
Club Natació Granollers i el Club Natació Calella són algunes de les entitats
de major projecció.
La natació sincronitzada per a nens i nenes
A partir de 6 anys és una edat idònia per iniciar-se en la
pràctica de la natació sincronitzada. Per categories, les competicions s’agrupen
en aleví, infantil, juvenil i júnior. Les nedadores entrenen de 6 a 9 hores a la setmana combinant
exercicis individuals amb els de grup. És un esport complert que afavoreix una bona coordinació física, mental,
així com també fomenta la relació d’equip.
Que, ballem a la piscina?
Bona part dels noms
de les figures i posicions que fan les nedadores en els exercicis estan inspirats en siluetes que recorden animals
com ara flamenc, albatros, dofí, gavina, garsa, llagostí o peix espasa.
Adreça
d'Interès: http://www.natacio.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada