dissabte, 16 de maig del 2009

Natació sincronitzada


Cavall Fort núm. 1124 (2009)

Deixeu-vos sorprendre

NATACIÓ SINCRONITZADA

És un esport d’aigua que es caracteritza per crear en una piscina  una sèrie de figures i moviments acrobàtics  seguint uns ritmes  musicals. Cal molta constància, disciplina i pràctica per realitzar-los amb precisió.

Característiques principals

Per poder practicar aquesta modalitat aquàtica, és indispensable dominar els quatre estils de la natació: crol, braça, esquena i papallona.  A partir d’aquí, cal disposar d’una piscina de 12 m2 amb una profunditat mínima de 2, 20 m. i, a més, un equip de so amb altaveus submergibles a fi de poder escoltar la música sota l’aigua.  Les línies de competició poden ser de caire individual, per duos o bé per equips, els quals, a la vegada, poden estar formats per un nombre de 8 components o 12, coneguts també com a combos. Durant un període de temps limitat, entre 3 i 5 minuts, depenent del campionat, els participants han de realitzar una sèrie de figures específiques seguint un ordre preestablert a més d’escenificar altres moviments de lliure creació. Són les anomenades rutines que uns jutges puntuen segons la qualitat tècnica, creació artística i sincronització de l’exercici amb la música. Està prohibit tocar el terra de la piscina amb el cos, cal mantenir-se flotant, tenir els ulls oberts dins i fora de l’aigua i somriure el màxim possible en practicar l’esport. A fi d’evitar que entri  pel nas aigua de la piscina, cal portar unes pinces especials que en facilitin les exhibicions coreogràfiques.
De forma majoritària  és una branca de la natació practicada per nedadores les quals, en equips d’alt nivell,  arriben a entrenar segons el moment de la temporada fins a 8 hores diàries. Treballen el domini del cos, postures corporals, flexibilitat, elasticitat, força, resistència i capacitat pulmonar.

Els orígens

A finals del segle XIX a Anglaterra, un col·lectiu de nedadors masculins vinculats amb grups de salvament realitzaven unes primeres figures dins l’aigua sense música. Més endavant, una campiona australiana anomenada Annette Kellerman, l’any 1907, féu unes actuacions de ballet aquàtic a Nova York on van aparèixer dones, fet que marcà una tendència fins a l’extrem que la indústria cinematogràfica de Hollywood  popularitzà la natació sincronitzada per mitjà de les pel·lícules protagonitzades per l’actriu i nedadora, Esther Williams.
L’any 1952 la Federació Internacional de Natació (FINA) incorporà l’esport com a secció tot organitzant més endavant Campionats Europeus, Mundials, Copes del Món i Jocs Olímpics. A Catalunya, els inicis els trobem al Club Natació Barcelona en una exhibició de salvament masculí el 1951. Una mica després, el Club Natació Catalunya guanyà el primer campionat estatal l’any 1958. En l’actualitat el Club Natació Kallipolis, el Club Natació Granollers i el Club Natació Calella són algunes de les entitats de major projecció.
  
La natació sincronitzada per a nens i nenes           

A partir de 6 anys és una edat idònia per iniciar-se en la pràctica de la natació sincronitzada. Per categories, les competicions s’agrupen en aleví, infantil, juvenil i júnior. Les nedadores entrenen de 6 a 9 hores a la setmana combinant exercicis individuals amb els de grup. És un esport complert que  afavoreix una bona coordinació física, mental, així com  també fomenta la relació d’equip. Que, ballem a la piscina?

Bona part dels noms de les figures i posicions que fan les nedadores en els exercicis  estan inspirats en siluetes que recorden animals com ara flamenc, albatros, dofí, gavina, garsa, llagostí o peix espasa.

Adreça d'Interès:  http://www.natacio.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada