divendres, 16 d’octubre de 2009

L'Esgrima


Cavall Fort núm. 1134 (2009)

Deixeu-vos sorprendre

            L’ESGRIMA

Esport que, de cap a peus, combina els moviments del cos amb habilitats de coordinació de tipus rítmic, visual, d’equilibri... i que, a més, en potencia d’altres de físiques com ara la  flexibilitat, la força, la resistència i  la velocitat.

Característiques principals

L’esgrima és una disciplina esportiva de combat on s’enfronten 2 tiradors o esgrimadors que subjecten a la mà una arma blanca  amb la qual han d’intentar tocar l’adversari procurant alhora no ser tocats pel contrincant. Hi ha tres modalitats, les quals reben el nom en funció de l’eina que utilitzen per competir, que són l’espasa, el floret i el sabre. En una superfície plana que es coneix com a pista d’esgrima i que, a la vegada, té unes dimensions de 14 metres de llarg més 2 metres de seguretat als extrems i una amplada de 1’50 metres es disputen els assalts. En les competicions, hi poden haver distintes formes de participació. En els combats els tiradors han de tocar en 5 ocasions el cos del rival amb l’arma i durant un temps no superior als 3 minuts. Hi ha diversos sistemes d’eliminatòries on els tocs són fins a  un màxim de 15 en una duració de 9 minuts fragmentats en 3 períodes de 3 minuts cadascun. Per detectar si un jugador ha resultat tocat amb l’arma, els recursos que s’utilitzen són uns senyals elèctrics que duen incorporats en les espases i la roba que, en cas de contacte, encenen els llums dels plafons que hi ha  instal·lats als costats de la pista. Vestits de color blanc, els esgrimadors van equipats seguint les estrictes mesures de protecció que dicta el reglament de la Federació Internacional d’Esgrima (FIE). D’aquí que, al contrari del que en aparença pugui arribar a semblar, és un dels esports amb menor nombre de lesions i accidents.

Els orígens

De forma primitiva, l’esgrima es practicava amb bastons a l’Antic Egipte. Més endavant, en gimnasos de Grècia, l’ensenyament d’armes ja era considerat tot un art, el qual esdevingué espectacle a Roma a través dels gladiadors. En l’Edat Mitjana en els tornejos es disputaven lluites fins a l’arribada el segle XIV de la pólvora procedent d’orient, i les armes de foc, que n’iniciaren  una davallada d’ús apropant-la a disciplina esportiva el darrer terç del segle XIX. Malgrat ser un esport poc conegut, l’esgrima ha estat present en totes les edicions de les Olimpíades modernes. Pel que fa a Catalunya, es creà l’any 1913 l'Associació d'Esgrima Barcelonesa, que fou el primer organisme federatiu d’aquest esport al país.

L’esgrima per a nens i nenes               

Amb el nom d’espadettos, que és com s’anomenen els florets infantils, la mainada s’enfronta de forma mixta en el joc. Al llarg del curs escolar, es disputa una competició lliguera en tres nivells diferents de tiradors i tiradores; menors de 7 anys, de 10 i de 12. Els assalts primer es realitzen a 5 tocats en un temps de duració de 3 minuts. Després, les eliminatòries passen a ser a 10 tocats i en 2 períodes de 3 minuts. Al final del campionat, que consta de 3 proves, es premia els millors participants a títol individual així com de grup. En la iniciació a l’esgrima, els infants fan servir materials adaptats a les  diferents categories. Les eines de combat, com ara els spadettos, són de plàstic i els sabres, d’escuma. Pel que fa a les proteccions del cos, la careta i armilla igual que en el cas dels adults, esdevenen indispensables. Més important que guanyar o perdre però és realitzar les accions ben fetes a nivell tècnic i tàctic. Què, ens posem en guàrdia?

Si bé l’esport té unes marcades arrels de tipus guerrer, en el món de la interpretació escènica, el domini de l’esgrima és tinguda com una disciplina formativa de base. De fet, qui no ha vist alguna vegada en una pel·lícula o en el teatre actors barallant-se amb espases?

Adreça d'Interès:  http://www.esgrima.cat

Cap comentari:

Publica un comentari