Conte de Nadal *

Hoooooooooola, bona hora a tothom!

El despertador l’havia programat per a les 6 del matí. De fet és una de les excepcions que faig perquè, des que em vaig jubilar, només li dono corda per anar d’excursió!.  Però, ves, puntual a la cita ha arribat el Nadal i amb la Montserrat omplim la casa de familiars, raó per la qual,  convé tenir-ho tot enllestit per quan vagin aterrant.

Amb l’aigua de les olives canviada, net de lleganyes, passadet de dalt a baix  per la banyera, afaitat.. m’he ficat el xandall per activar les primeres feines de la jornada que no és altra cosa que encendre fogons, posar a fer el cafè i bullir l’aigua per l’escudella i la carn d’olla!  Bé, cuinar... la mestressa. Servidor porto temes de logística; Allò d’arreplegar cadires de totes mides i bandes de la casa, allargar la taula amb un parell de cavallets i un conglomerat al damunt, parar estovalles, vasos, coberts... Ei, que ajudo! Obro llaunes d’escopinyes, tallo llesques de pa i porto al menjador l’olla amb els galets fumejant!  Sí, però abans això no passi, primer cal mudar-se amb classe per l’ocasió. És d’aquells dies que et fotografies envoltat dels nets prop del Tió i sempre penso que de cara a la posteritat millor sortir arregladets a les instantànies.

En la present edició la festivitat, es desenvolupava correctament; comensals asseguts, ampolles obertes, olla dipositada damunt dels estalvis... així que, corrents, abans no m’entauli, enfilo cap al bany a fer un riu. Quin descans! Des de primera hora del dia que amb l’acumulació de feines que no hi tornava. Tiro la cadena, rento mans i des de la llunyania sento:

-         Llorens, home!  on t’has ficat, ara? Vine cap aquí...

Mira que no ho faig mai! Però, per allò de les pudors que ajusto  porta i... catacrinc! Es trenca el  pany i quedo tancat!!

-         Que no puc sortir, que això no s’obre!

A partit d’aquell instant; corredisses, angúnies i comentaris varis:

-         Esbotzem la porta!

-         Cridem el fuster, els bombers, els mossos...

Ja em veia, celebrant a distància, St. Esteve, Cap d’Any, Reis... quan la Montserrat va fer venir els manetes dels Fortuny Llobera que utilitzant un punxó em van rescatar.

Els hem convidat a dinar i, pel proper any, ja hi ha emparaulat que tornin. Amb el punxó! No fos cas...

Una abraçada ben forta... fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net   http://festafesta.net/?p=5284