Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Aneu on vulgueu que
hi són, n’hi ha, en trobes; Molts! (cada
dia més). Això és una plaga! I no us penseu que s’amaguin, que dissimulin, no!
T’ignoren, van a la seva... Aviso! Potser que ens ho fem mirar, eh? Posem seny
en el tema o, després, que ningú es queixi, queda clar?
Ara sí que veig que
em faig vell. Aquest advertiment, aquesta preocupació em fa venir al cap la
padrina Ramona de Coscó. L’invent del televisor el va viure. N’arribà a fer ús.
Només que, més enllà de les virtuts, que també en veia en l’aparell, verbalitzava
amb la saviesa de l’edat, dels perills de la “caixa tonta”. Feia anar aquella mena de frase, aquella mena de reflexió
amb que la gent gran alertava la societat de les possibles conseqüències devastadores
pel cervell, dient: - Tantes hores davant
del televisor no pot ser bo de cap de
les maneres!. Ho recordo... com si fos ara ja que al jovent de l’època ens
ho refregaven a la cara. Rèiem, miràvem amb incredulitat als ancians i els
cantàvem les excel·lències del progrés de forma similar com ells degueren fer
en època anterior als seus avis en parlar del telègraf, el cinema o, com els
meus fills als de la meva lleva, en xerrar-nos sobre les computadores.
Però ara? Pateixo,
veig vailets, peluts, encorbatats, senyores distingides tot el dia fregant els
dits amb això dels mòbils. Oh, fins fa poc, encara conservaven més o menys (menys
que més) la forma similar a un telèfon però, avui? Ja no saps con agafar-lo! Això
són com “llaunes d’anxoves” que a dintre hi ha entaforat de tot: música,
pel·lícules, televisions, ràdios, diaris, jocs, llibres, enciclopèdies... i què
sé jo! A més, han desaparegut els botons, tot ho fan tàctil i es veu que enganxa
perquè vas a l’estació a agafar el cotxe de línea i a l’andana hi ha gent fent
anar dits; esperes torn al metge i te’n trobes a la sala d’espera uns quants
clavant urpes; vas a escoltar un conferenciant i els de la vora que ni el miren
mentre a la butaca arrosseguen dits o famílies senceres al restaurant que no
parlen cadascun enganxats a la màquineta!
Nois, noies: No
anem bé. molt comunicats amb el món i totalment desconnectats amb l’entorn.
Una abraçada ben forta... fins a la propera!
Llorenç
Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=5770
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=5770
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada