Rita Kuan (Jin Hua), Jaume Bernadet (Jaumet) i el Cor Infantil de l'Orfeó Català en acció. (Foto: A. Bofill.)
Hi vagis a l’hora
que hi vagis, al Palau de la
Música , s’acostuma a trobar algú o altre amb facció nipona.
Més que el rostre però, les càmeres que duen penjades al damunt en delaten la
procedència. L’edifici modernista d’en Lluís Domènech i Montaner els atreu i, a
tal efecte, els és gairebé obligada la visita en les estades turístiques a
Barcelona. El 13 de juny de 2010 i el 23 de gener del 2011 certifico que, per
variar, n’hi havia d’asseguts al pati de butaques del Palau com a públic
espectador del concert familiar Contes
Cantats.
A part dels
japonesos, en les dues jornades esmentades, les propostes musicals comptaren
amb la presència als escenaris del Cor Infantil de l’Orfeó Català i també de la
companyia Comediants que, de manera artesana, sensible i dolça, anaren
interpretant de forma conjunta l’encàrrec musicoteatral
patrocinat per la
Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana.
Però a més de
parlar d’asiàtics, em despenjo ara en fer aquest article familiar perquè opino
que no seria gens desafortunat anar recuperant aquesta obra de tant en tant.
Tampoc el suggeriria cada temporada del
cicle de Concerts Familiars al Palau de la Música ja que llavors, probablement, se
sobrexplotaria i, a fi d’evitar-ho, el reprogramaria cada cert temps perquè sempre hi hauria noves
fornada de públic a qui agradaria descobrir-lo. De fet, des d’un primer
instant, la direcció ja el va catalogar com a concert extraordinari per a
famílies i, la veritat, anaven ben encaminats.
I és que els
arguments en els quals em baso per fer la petició de reprogramació és,
d’entrada, el bon resultat del producte elaborat. La trama del muntatge Contes Contats és correcta. De fet han
estat els propis protagonistes qui a través de comunicats de premsa ho definiren amb un paràgraf com: De dramatúrgia senzilla i atractiva és una
aposta del Cor Infantil i Comediants per continuar difonent i reinterpretant la
història mil·lenària del nostre poble. Nens i nenes del cor i actors
professionals canten, actuen i ballen cançons tradicionals catalanes que glosen
l’amor. I servidor hi afegiré; i tant que el glosen l’amor!
La gestació de
l’espectacle el realitzaren el col·lectiu d’artistes a través d’un laboratori
mensual. De gener a juny i per mitjà d’unes colònies de cap de setmana a
l’espai de creació de La Vinya de Comediants a Canet Mar, plegats, en
tallers, nois i noies anaren construint el vestuari, els elements escènics,
així com també investigaren l’expressió corporal. La vivència esdevingué
enriquidora per a totes parts i això s’albirava en les funcions al Palau.
En anterioritat,
als assajos hi va haver un minuciós treball previ també engrescador per part de
l’equip de direcció de l’espectacle. En Jaumet Bernadet n’encapçalà
responsabilitats en el guió i la direcció artística, així com la Glòria Coma
intervingué també en el guió i la direcció musical.
La font
d’inspiració, la selecció de cançons, la trobaren en el volum de Folklore de Catalunya de Joan Amades
dedicat al cançoner popular publicat per l’Editorial Selecta el 1951. Sense
caure en la carrincloneria, l’espardenyeta o el festival de fi de curs, les 13
cançons del muntatge ens parlen d’una manera o altra de l’amor arrelat a la
tradició dels Països Catalans. I és que peces com: Margarideta,
El sol i la lluna, Els tres tambors, La filadora, Rossinyol, L’hereu Riera... no
fan cap mal a ningú que tinguin una periòdica difusió. A més si no es fa des
d’aquí, on es farà?
Afegir que l’equip
comptà amb les aportacions en la coreografia de Norma Ros, Xavier Pardo al
piano, Nona Umbert en la direcció d’art, vestuari i atrezzo, Marc Almiñana en
el so, David Hoyo als llums amb el suport de Francesc Font i la coordinació
d’Isabel Juncà. Ah, i amb el toc sempre encisador de la
Rita Kuan
Un darrer
apunt; als japonesos els van agradar les funcions. En acabar, aplaudiren amb
entusiasme. Bon senyal, oi?
(*) article inèdit no publicat a la Revista Hamlet
(*) article inèdit no publicat a la Revista Hamlet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada