diumenge, 16 de juny de 2002

Tatuatges i pírcings


Cavall Fort núm. 958 (2002)

Tatuatges i Pírcings

Són dues paraules que d’un temps cap aquí sonen força en les nostres orelles ja que se’n parla a la televisió, la ràdio, els diaris, a casa, a l’escola o al carrer.  Avui  a la revista els dediquem aquest article, a fi que en conegueu nous detalls i us feu una idea més oberta d’una moda, que encara que no ho sembli, ve de lluny.

Els noms

“Tatoo” no vol dir altra cosa que tatuatge en anglès i “ Piercing”  que, amb igual denominació d’origen, ho traduim com a perforar. Per tant, són mots que com passa sovint amb tot allò que ens arriba dels Estats Units  estan fent forat en el nostre vocabulari.

Influències

Hi ha determinades conductes de persones que inconscientment poden repercutir  en el nostre comportament. D’exemples n’hi ha amb freqüència en el món de la passarel·la on dissenyadors  i models condicionen la roba que vestim, els pentinats, el maquillatge, les joies, el calçat... la música moderna que fa que una legió de fans segueixin els cantants de rock  imitant els seus gustos, costums, moviments... o els esportistes d’èlit i actrius de pel·lícula per citar uns quants casos més. En fi, que entremig de tantes cares conegudes qui no ha vist mai algú que no llueixi un tatuatge o una joia penjada al cos? A quants de retruc no se’ls encomana? D’això en diem efecte mediàtic i propicia que la bola de neu es faci grossa!

Antecedents propers

Fa poc més de 20 anys, entre un sector de la joventut d’Europa i Amèrica del Nord, va sorgir un col·lectiu anomenat Punk que  més o menys al català vindria a dir sense valors.   Veien el futur poc esperançat. Eren gent que vestien roba estripada, tatuatges, es tenyien i es pentinaven els cabells en forma de cresta com un gall, lluïen cadenes i, entre altres comportaments, duien  agulles clavades en zones  com el nas o les galtes. 

Abans d’ells, però va aparèixer als Estats Units una colla de gent que es passava tot el dia donant voltes damunt de motos. D’aquí els ve el renom de Mottards, els quals es tatuaven l’esquena de dalt a baix com a tret identificador.  Tot plegat que hi ha moltes maneres de viure i entendre la vida que han utilitzat  tatuatges i pircings com és el cas dels mariners d’alta mar amb àncores dibuixades al braç o els pirates amb arracades a l’orella. 

Antecedents llunyans

En qualsevol racó del planeta des dels orígens de la història de la humanitat trobem mostres de la utilització de les tècniques de tatuar i penjar objectes al cos. L'enumeració de pobles  que la practiquen o l’han practicat és interminable. Els homes esquimals d’Alaska es penjaven a les orelles i nas ossos com a símbol de maduresa, cosa que significava que eren caçadors. A l’Àfrica, les dones masais per allargar-se el coll des de petites es pengen periòdicament una mena de cercles metàl·lics que provoca que se’ls estiri més del normal. A l’Amèrica Central, els maies es tatuaven el cos per destacar el seu nivell social o, a l’Índia, les dones es foraden el nas o el tabic nasal per guarnir-se amb penjolls.

Motivacions

Trobar una explicació del perquè les persones practiquen aquestes tècniques és complicat. Per alguns és cosa de decoració corporal, bellesa física o artística. Altres ho fan com a prova de resistència al dolor. Hi ha qui ho fa com a  senyal d’identitat a una comunitat  sigui de tipus religiós o cultural. Ara bé, per quin motiu ha arrelat tant entre els joves d’avui? La resposta és una mica el que hem explicat fins ara però també perquè alguns hi volen trobar una manera de canviar.

Com es posen

En primer lloc la persona que faci el tatuatge o el piercing haurà de dur en tot moment guants de tipus quirúrgic que seran nous cada vegada amb la particularitat que les eines que s’utilitzen han d’estar esterilitzades. En el cas dels tatuatges primer es dibuixen uns dissenys a la superfície del cos i,  a continuació, s’introdueix colorants injectats per mitjà de punxons o agulles estèrils entre les capes de la pell.  Pel que respecta al pircing és necessari perforar algunes zones no vitals per penjar-hi peces d’acer inoxidable  per evitar infeccions.

Què cal saber?

En primer lloc cal estar molt segur de prendre la determinació de tatuar-se o fer-se un pircing ja que és una decisió per sempre. Tot i que darrerament hi han estris moderns que els poden esborrar convé pensar-s’ho seriosament. És aconsellable provar durant un temps un tatuatge o piercing temporal, que vénen a ser com les calcomanies adhesives que mullades amb aigua ens hem enganxat a l’estiu o les joies de fireta que ens hem penjat de les orelles.  En cas de voler anar més endavant, cal llavors ser major d’edat o tenir una autorització signada pels pares i anar a un centre autoritzat que reuneixi les mesures i permisos sanitaris oportuns per  evitar riscos de malalties. 

Pertinença o rebuig

El fenomen dels tatuatges i els piercings no deixa indiferent a ningú. Si voleu, feu una prova. Organitzeu un debat sobre els dos punts de vista possibles amb familiars i amics, veureu com hi ha persones que ho troben bé i d’altres que en canvi gens ni mica. Escolteu els punts de vista de cadascú, respecteu les opinions de tothom i al final procureu extreure conclusions. Segur que el resultat serà interessant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada