dimarts, 30 de novembre de 2004

Titelles i Ombres Xineses


Biblioteca de Tradicions Populars de Joan Amades

Núm. 15  TITELLES i OMBRES XINESES
Introducció d'Antoni Serés

En TITELLES i OMBRES XINESES, Joan Amades explica la tradició catalana d'aquestes formes de teatre popular i la importància que va tenir en altres èpoques en les quals les formes de lleure eren ben escasses.

Novembre de 2004
Associació Cultural Joan Amades / Edicions El Mèdol


Deixa’m que et tracti de tu
Mira; tu. Et faig saber que el llibret que he de suposar que ara tens entre mans (i si no fa al cas, bé prou sabràs com l’agafes tu) tracta sobre titelles i ombres xineses. Uf! Quina penjada per la meva part, no? D'acord, entenc que la present declaració de principis de l’home pròleg pot provocar que més d’un/a giri full i enviï la introducció a passeig. Per cert, serà el teu cas? De totes maneres ara que hi ets i amb confiança,  algú es llegeix els pròlegs? Va, bona persona, no t’ho prenguis malament, has de saber que convé deixar les coses clares des d’un bon inici. Vull que tinguis present que em doldria molt que en arribar a les acaballes del llibre de sobte et preguntessis: Què dimonis estic llegint? Doncs, malgrat que això et pot arribar a passar igualment, faig oficial que altra gent abans que nosaltres dos (tu i un gos) s'ha referit a les Titelles i Ombres Xineses. Exemples? Pren nota: Sebastià Gasch a Titeres y Marionetas “(...) Con todo, resulta curiosísimo advertir –lo observa Juan Amades en su libro “Titelles i Ombres Xineses”, uno de los más importantes que han sido publicados en nuestro país y del cual extraemos estos datos-(...)“ (1).  Josep A. Martín a El Teatre de Titelles a Catalunya “Com agrairíem ara que Joan Amades, en el seu llibret –altrament esplèndid- dels anys vint sobre el teatre de titelles, hagués oblidat l’essència i s’hagués concentrat a exposar les anècdotes! Quants noms i detalls sobre titellaires antics, qui sap si perduts ara ja per sempre, no hauríem pogut servar! Això, que és explicable en un folklorista de la primera meitat d’aquest segle, no tindria justificació en un treball elaborat en els nostres temps” (2) En un segon  ordre, hi ha altres estudis que citen l’autor. Nous exemples?  Jordi Jané a Les Arts Escèniques a Catalunya (3) o  Manel Ricart i Ramon Rial a  Els Titelles a l’Escola (4). En un tercer ordre, hi ha qui inclou el llibret en l’apartat de bibliografia bàsica:  Més exemples? De diversos autors a Les Grans Tradicions Populars: Ombres i Titelles (5) o també de diversos autors a Els Titelles dins la Revista Perspectiva Escolar 61 (6) i Miquel  Oltra Albiach a Vorejant la Història. Els Titelles Valencians (7). Tot plegat, que segur que encara hi pot haver algú més que hi ha dit la seva però servidor és limitadet i en data d’avui (11 d’octubre de 2004 –Santa Soledat-) no en tinc ni idea. Què hi vols fer, ningú és perfecte! Ara bé, no passis ànsia tan aviat com m’encomanin la revisió del text de cara a una altra reedició del llibre, llavors procuraré ser més aplicat.  Per cert, no trobes que el llibre de Joan Amades ha estat  i és útil?

La col·lecció Biblioteca de Tradicions
Un dels fenòmens que generen les reedicions (i en el cas que ens ocupa, aquesta col·lecció sencera n’és un nou exemple) és la proliferació dels anomenats pròlegs bis. És ben bé com elevar a l’enèssima potència la justificació de la barbàrie. Per norma general la gent que escriu llibres abans de començar a entrar en matèria s’esplaia amb aclaratòries.  Ara, en cas  que no ho faci ell, llavors ho fa algú relacionat amb l’editorial i, si no és així, és quan entra en acció l’artista invitat; el “teloner” (pel que fa a l’ocasió, servidor picapedrer)

Sigui qui sigui en tal i en tal altre que redacti els primers fulls, sovint s’escarrassarà (a vegades per molt o a vegades per poc) en elogis desmesurats a la causa. Doncs bé, l’any 1933 Joan Amades i Gelats publicava dins la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars el volum VIII dedicat a les Titelles i Ombres Xineses. Avui, 71 anys després (que de seguida està dit) Edicions el Mèdol  i l’Associació Cultural Joan Amades fan el pit fort i treuen altra volta al carrer la paperassa d’ombres i titelles però en un altre ordre de la numeració dins la col·lecció porta entaforat el número 28 en el llom. Ah! dues coses: Primera, que quedi entès que no s’ha descomptat ningú. Diguem que el  número de l’edició original, no es correspon amb l’ordre en què es publica aquesta reedició per un conjunt d’incidències  tècniques que ara, tot plegat, aquí no vénen a tomb. I, segona, des de l’any 2000 Edicions el Mèdol i l’Associació Cultural Joan Amades van traient de nou  els volums de la Biblioteca de Tradicions Populars que a la llarga seran altra vegada un total de 42 llibres. Déu n’hi do! No?

I això a què treu cap? Per què diantre ho explico? Doncs en definitiva per divulgar millor la “integral” col·lecció del senyor Amades.  De fet, convé assenyalar que no tothom que té el llibre als nassos (suposo) no hi ha arribat partint del mateix origen. Resumint: Diguem que hi ha tres tipus de maneres diferents per haver entrepusat  fins al facsímil. Quines són? doncs:  
                                              
                                               Manera 1: Els/les artistes.
                                               Manera 2: Els/les folkloristes.
                                               Manera 3: Els/les altres.

Emprant un símil amb el llenguatge retòric del zoodíac que ens trobem en els mitjans de comunicació et diré el següent: 

Atenció! si t’identifiques amb el bloc primer, en el teu interior hi deu haver gana per cercar els orígens de les Titelles i les Ombres Xineses (d’ara en endavant l’anomenarem T.O.X.) Ets persona humana afamada en voler saber l’ A, B, C... d’aquest univers “artístic” i anheles trobar les respostes definitives a totes aquelles preguntes relacionades amb el món de les ombres i les titelles que sempre t’has fet, que no t’has contestat i que a les nits no et deixaven fins ara dormir. En canvi, si t’identifiques amb el bloc segon, en el teu interior hi deu haver gana per cercar els orígens de les T.O.X. Ets persona humana afamada en voler saber l’A, B, C... d’aquest univers “folklòric” i anheles trobar les respostes definitives a totes aquelles preguntes relacionades amb el món de les ombres i les titelles que sempre t’has fet, que no t’has contestat i que a les nits no et deixaven fins ara dormir. I per acabar, (ho endevines?) si t’identifiques amb el bloc tercer, en el teu interior hi deu haver gana per cercar els orígens de les T.O.X. Ets persona humana afamada en voler saber l’A, B, C... d’aquest univers ( “................” -espai destinat a el/la lector/a a encabir per al·lusions la paraula més escaient-) i anheles trobar les respostes definitives a totes aquelles preguntes relacionades amb el món de les ombres i les titelles que sempre t’has fet, que no t’has contestat i que a les nits no et deixaven fins ara dormir.

Ras i curt, si després de l’experiència amb les titelles i les ombres xineses vols més teca tradicional i popular, et convido que facis una mirada a l’interior de les tapes del llibre o bé a les darreres pàgines del final del text. Fixa-t’hi bé ja que el senyor Amades redactà una pila d’escrits de cultura popular i tradicional catalana. Ah! i en el supòsit que el  que realment vols és mirar com ha evolucionat el tema artístic de les titelles i les ombres, recorda que en una pàgina anterior t’he donat dades bibliogràfiques d’interès i, en unes de més endavant, t’apropo informació sobre pàgines web. on en definitiva podràs constatar pel teu propi interès com ha canviat el pati si ho comparem amb l’època que escriu Joan Amades. Clar que, si en tens prou d’aquest color, i vols desconnectar, també ho entendré.

Però i al llibre, què hi diu?
Bona aquesta! Doncs en una primera part diu coses sobre Titelles i en una segona sobre Ombres Xineses. (Ei jove, veuràs que aquí l’home pròleg amb clara intenció de fer mèrits davant del lector/a s’ha llegit el llibre i ha enganxat encara que sigui amb celo uns quants paràgrafs que ha estisorat del primer pròleg, el del senyor Amades). Ah, cal puntualitzar però que abans d’entrar en matèria l’autor va redactar un pròleg de 3 pàgines on proclamava una “forta atracció envers els titelles” ja que per ell  “ocupen un dels llocs més preferents”  Ep! Atenció amb el següent paràgraf “Quan, de grans, ens vàrem sentir afectats per l’estudi de les coses d’aire popular”  (bufa, no et pensis pas que li ha pujat el fum al cap i fa servir el “nos majestàtic” com el Cèsar o el Papa de Roma. No, de cap de les maneres! El que passa aquí -dic jo, ara que vaig de savi- és que inclou de forma subtil el nom del seu amic i còmplice d’aquesta aventura, Josep Colomines.  A més a més, el “nos” també engloba la  veritable mà dreta a l’ombra  de Joan Amades, la Consol Mallofré. Vage que per acabar d’embolicar-ho continua o continuen ells dient “vàrem fer el propòsit de dedicar-los una part de les nostres activitats i energies”. Et queda clar?

Ara bé (què vol dir moro) Què passa aquí a l’hora de donar volum a les T.O.X.? Doncs, anem a pams.  Per un costat es veurà amb força per redactar, per poques que fossin, unes pàgines sobre les titelles però conscient que no n’hi ha prou, que el gruix en comparació a d’altres treballs de la col·lecció de butxaca de la Biblioteca de Tradicions Populars queda com de paper de fumar, ho arrodonirà amb la torna. Quina? Doncs les xinetes ombres. En altres paraules (majestàtiques)  “hi hem afegit un altre treball sobre ombres xineses, tema que, si bé està completament deslligat dels titelles, cau també dintre el mateix pla d’espectacles de caràcter popular i humil” veus que bé? Ah! i per acabar de reblar el clau, l’autor manifesta la seva decepció i alhora preocupació pel vuit existent en l’estudi de la matèria, fet que el conduirà  a tirar endavant el present llibre amb una marcada declaració d’intencions: “ningú no els ha dedicat una mirada de compassió ni s’ha interessat pel seu estudi”

Destriant el gra de la palla
Pel que fa al contingut del text algunes de les riqueses que aportarà al gran públic la recuperació de les T.O.X. és la possibilitat de poder descobrir llistats com el que ara em trec de la màniga (Ep, que no et passi res! l’home pròleg que ara va de setciències t’afartarà amb una carretada de noms com) Federicu, Juli Pi, l’Herbolari, en Joanet, en Miqueló de la Barceloneta, Quico d’Hostafranchs, Quimarro, el Municipal, l’Empordanès o el Sr. Manel que, pel que ve a explicar, són alguns dels titellaires propers a la Barcelona de l’autor i que possiblement si no fos per aquest llibre (recorda que unes pàgines endarrera ho has llegit de la mà de Josep A. Martín) fa lustres que ningú els trauria el llustre perquè la majoria  haurien traspassat el llindar de l’anonimat.

Ara, si et sents amb la necessitat d’endinsar-te en l’estudi del llibre a l'estil  rata de biblioteca, faig saber que la broma pot provocar-te algun mal de cap perquè el proper llistat (per cert, multidisciplinar) és el que d’alguna manera ha nodrit l’autor a l’hora de redactar la primera tongada del text. A veure, proposo amb els següents noms el joc del “Qui és qui”  Som-hi? Víctor Preu, Aristòtil, AppuleiDèdal, XenofantRamon Llull, Jaume Roig, Lluís Faraudo de Saint-Germain, SuchíerCervantes, Sebastián de CobarrubiasEugeni Cotarelo, Salvatore Lo Presti, Merimée, Cristóbal de Villalón, Charles Mignin  (Un consell, si t’has de documentar no el busquis com a Mignin sinó com a Magnin amb “A”), Francesc de Borja Moll, Jaume Ferrer, Mistral i Dumas... au, no siguis gripau i ajuda’t de les enciclopèdies a veure si els localitzes a tots (jo no me n´he sortit)

Pel que respecta a la segona part del llibre (com t’ho diré: allò de la torna) doncs la cosa es complica. Vols més detalls, no? Mira; aquí Joan Amades se sincera amb el lector i fa saber que: “Del treball del nostre amic Aureli Capmany –Ombres xineses- copiem la relació següent...” Aquest gest lloable de fer saber d’on treu informació està molt bé, el que passa és que malauradament hi ha un però que depèn de com t’ho vulguis agafar ho pots interpretar d’una o d’altra manera.  Pel que a mi fa, et faig saber que trenco una llança al seu favor ,això sí, sense pretendre en cap moment vendre’t a tu una moto. Per cert, si t’interessa el  treball de l’Aureli el trobaràs en l’Arxiu de Tradicions Populars dirigit per Valeri Serra i Boldú. (8)

Que per què utilitza el recurs del talla i enganxa?  Doncs de forma bàsica per comoditat. Per un costat perquè a la seva infantesa, les ombres pràcticament eren un gènere artístic  inexistent fet pel qual, en no haver-los viscut d’aprop (teoritzo), no es degué sentir amb cor per  parlar amb propietat com havia fet  amb les titelles. A més, com que ell  trobà correctes els materials dels col·legues sobre el tema  que tenia a l’abast, no s’ho rumià dues vegades i optà per aprofitar-los tal com raja. Ah, i possiblement també per una qüestió de subsistència, de fer bullir l’olla ja que així podia anar avançant la feina per altres fronts oberts,  com és ara: escriure més llibres, divulgar més costums,  i també en definitiva continuar amb la dèria de preservar més tradicions catalanes. (en cas de dubte llegeix el segon paràgraf de l’apartat “Presentació” a la pàgina III del  present llibre i crec que ho entendràs millor)

Bé, potser et preguntaràs que no n’hi ha per tant que per utilitzar una part del treball de l’Aureli Capmany (el que hi ha entre la pàgina 72 i la 78 de les T.O.X.) no caldria dedicar-hi tanta tinta. El que succeeix és que llegint fil per randa els dos escrits d’ombres, Joan Amades n’exprimeix més informació.  Fixa’t; el retall de premsa publicat al ”Diario de Barcelona” (pàgina 60 de les T.O.X.) també l'hi trobaràs però aquí traduït al català i l’anunci (pàgines 62, 64 de les T.O.X.) tres quarts del mateix. Ara, com a curiositat, un retall del periòdic “El Sombrista” (pàgines 50, 51 i 52 de les T.O.X.) Joan Amades cita la font però en canvi, l’Aureli Capmany en el seu article  passa per alt  la procedència (Curiós, no?). Explicat així potser et semblarà encara irrellevant però mirats els dos documents de costat i amb lupa, llavors es fan evidents les semblances.

Una altra cosa, en aquesta segona part del llibre l’autor reprodueix 14 fulls de la col·lecció d’ombres (pàgines 49, 53, 57, 59, 63, 65, 69, 71, 73, 75, 77, 81, 85 i 89 de les T.O.X.) principalment propietat de l'amic Colomines i algunes altres (sense especificar el treball quines) procedeixen del propi arxiu Amades. Ah! i cap al final i trobaràs un afegitó més, un inventari que redacta a partir de la col·lecció de dibuixos d’ombres que hi ha estampades en el llibre.

Què és el cal descobrir?
Ha de quedar clar que el primer que s’ha de fer és llegir-lo de dalt a baix. (si es vol del cap de munt de la portada incloent el llom del llibre, el número del I’ISBN, dipòsit legal, codi de barres... fins al darrer punt de la contraportada)  Posats ja en situació, estarà bé intentar  imaginar com devien ser els escenaris titellaires del Cafè dels cegos, la Xocolateria de la Poma o la Casa dels Nanos del barri del Raval de Barcelona que fascinaren de petit Joan Amades. L’itinerari dels rodamóns que amb una caixa al coll procedents d’Itàlia introduïren a Catalunya part de l’encant de les titelles. Les primeres representacions mudes. La figura del parlador que feia “l’arengada”. Que les obres tinguessin cabuda en hostals, cafès i places més que no pas teatres estables.  Els noms dels personatges titellescos del món de la comèdia: en Tòfol, la Marieta, el Pericu, el Dimoni i com es diuen alguns d’aquestes figures a les Illes i el País Valencià. Les tècniques del titellaire per estrafer la veu. L’origen dels mots putxinel·li i titella.  Els noms que prenen els titelles: que si a Itàlia Pulcinello, a França Guignol, a Anglaterra Punch, a Alemanya. Kasperl... La interessant descripció que fa Amades dels espectacles de titelles del període vuitcentista. Els arguments de les obres, les adaptacions lliures, les influències castellanes... Els locals públics de Barcelona. Els locals de casa bona en període quaresmal. El catxé del titellaires a finals del s. XIX. Diferències tècniques entre les titelles i els ninus... no ho trobes interessant?

En relació a l’apartat de les ombres, Amades afegeix cullerada sobre l’ origen toponímic del mot xineses.  Descobrir com se les empescaven els artistes per il·luminar les figures. Veure com s’introdueixen en terres de parla catalana.  (Vatua, arribat en aquest punt l'home pròleg ha continuat l'obsessió per documentar-se  i ha observat com una informació que fa referència a un tal Jaume Chiarini -en altres escrits Giacomo- s'ha anat reescrivint amb el pas dels anys en distints tractats sobre teatre. Si bé es cert que Amades beu de Capmany i no ho escampa massa, alguns autors posteriors prediquen amb exemple semblant. Arribats aquí, l’home pròleg opta per escatimar detalls) Més coses, conèixer els noms dels manipuladors d’ombres francesos de referència com: Arenidot i Seraphin i dels primers documentats al país com: Chiarini, Nevas, Els Cuyàs...   Descobrir alguns teatres, alguns artistes, alguns del títols de les obres, el públic a qui anaven dirigides. Els passis privats amb xocolatada. La promoció publicitària dins la premsa escrita. La crònica costumista que transcriu del folklorista Aureli Capmany i que fa referència a la funció realitzada a la rebotiga d’un mestre torner, com també  descobrir els fulls editats pels imatgers Joan Llorenç i Antoni Bosc que hi ha cap a la part final del text. (Una cosa, -amb permís d'Edicions el Mèdol que ha fet els seus deures bé-  si trobes la làmina núm. 9 en algun racó del llibre demana’m que et doni un premi. Per reclamacions, prova de contactar amb  l'impremta La Neotipia)

El panorama 71 anys després
Des que Joan Amades va publicar l’obra l’any 1933  fins a arribar a la reedició del 2004 algunes coses han canviat. En general, el respecte i la consideració per tot el que envolta les titelles i les obres xineses ha millorat força. Clar que sempre  pot ser més però  m’agrada pensar (il·lús de mi) que hi ha una major sensibilitat envers el tema. Exemples? Agafa el diari i fulleja la cartellera. Bé, tampoc és que cada dia ens donem bufetades per entrar als teatres,  tot i que com a mínim hi ha això, millors espais escènics i sobretot circuits teatrals (de forma majoritària de cap de setmana) on, entre d’altres, es programen funcions de titelles i  ombres xineses. Ara, la mare dels ous està en l’existència de professionals que transmeten l’art al públic ja sigui als teatres o en places i carrers. VAGI PER ELLS I ELLES UN VERITABLE APLAUDIMENT!.  De fet, són els/les continuadors/es de la nissaga que cita en el llibre Amades. I és que desenganyat  tu, sense cap de tots ells i elles per molt que seguéssim davant d’un escenari seríem orfes.

M’agrada pensar (aquí no sóc il·lús) que també hi ha centres on es fa possible l’intercanvi, l’experimentació, el coneixement, la formació...  Exemples a casa nostra? L’Institut del Teatre, el Centre de Titelles de Lleida... (aquí l’home pròleg demana disculpes a totes les altres possibles escoles del país que potser d’una manera més anònima ajuden també a divulgar la màgia de les titelles i les ombres xineses i que  ignora) I sobretot m’agrada veure que any rere any els festivals celebren una nova edició on  podem descobrir companyies de casa i d’arreu del món.  Què tal els exemples següents? Mira, per una banda trobem el 3r. Festival de Titelles de Can Sant Joan a Montcada i Reixac, la 5ª. Fira de Titellaires Romà Martí de Caldes de Montbui, el 6è Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca, el 8è Festival de Titelles Firobi de Vilassar de Mar, la 9è. Festival de Teatre de Titelles de Sant Llorenç Savall i la 9ª  Mostra de Titelles d’Arenys de Mar. I, per  un altra banda  el 14è Festival Internacional de Titelles de Gavà, la 15ª Fira de Teatre de Titelles de Lleida, la 16è. Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles  de Barcelona, la 17è Festival Internacional de Titelles d’Alacant i la 20ª Mostra Internacional de Titelles de la Vall d’Albaida.

Ah, i saps què vull que pensis? Doncs que ni de bon tros les titelles i les ombres han tocat sostre. Si vols, pots fer tres coses. Primer, remena els llibres que s’han escrit sobre la matèria, entra i pregunta a les llibreries i biblioteques (no mosseguen) Segon, utilitza la tecnologia i navega per internet (veuràs que no t’ho acabaràs: fes una recerca Booleana (de George Boole) amb els mots “titelles i ombres xineses” a cercadors com és ara;  vilaweb, google, yahoo!...  va prova-ho? O entra directament a pàgines com les següents: www.diba.es/festivaltitellesbcn/ www.firateatre.titelleslleida.com; www.festes.org; www.terra.es/personal/titella/cantitella  ... ) i, tercera cosa, tant aviat com et sigui possible vés a veure una nova funció de titelles i d’obres xineses (creu-me paga la pena)

Que et vagi de profit!
Això voldria, que per un o altre motiu el llibre reculli alguna de les expectatives que desitges. Et vull recalcar però que ni de bon tros és un treball definitiu sobre el noble art de les titelles i les ombres xineses. La veritat tampoc ho pretenia l’autor. Ara sí, per damunt de tot és una peça feta amb il·lusió i pensada amb voluntat d'un folklorista per transmetre els costums i tradicions populars que envoltaven a casa nostra les titelles i les ombres xineses fins als anys de la II República. I qui sap, si tant de bo t’animis a escriure’n la continuació. (Captes?)

Jo he dit.
I, saps que et dic;
Tu has llegit.

                                                                                              Antoni Serés i Aguilar
                                                                                                      (el teloner)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada