Biblioteca de Tradicions Populars de Joan Amades
Núm. 15 TITELLES i OMBRES XINESES
Introducció d'Antoni Serés
En TITELLES i OMBRES XINESES, Joan Amades explica la tradició catalana d'aquestes formes de teatre popular i la importància que va tenir en altres èpoques en les quals les formes de lleure eren ben escasses.
Novembre de 2004
Associació Cultural Joan Amades / Edicions El Mèdol
Deixa’m que et tracti de tu
Mira; tu.
Et faig saber que el llibret que he de suposar que ara tens entre mans (i si no
fa al cas, bé prou sabràs com l’agafes tu) tracta sobre titelles i ombres
xineses. Uf! Quina penjada per la
meva part, no? D'acord, entenc que la
present declaració de principis de l’home
pròleg pot provocar que més d’un/a giri full i enviï la introducció a
passeig. Per cert, serà el teu cas? De totes maneres ara que hi ets i amb
confiança, algú es llegeix els pròlegs?
Va, bona persona, no t’ho prenguis malament, has de saber que convé deixar les
coses clares des d’un bon inici. Vull que tinguis present que em doldria molt
que en arribar a les acaballes del llibre de sobte et preguntessis: Què dimonis estic llegint? Doncs,
malgrat que això et pot arribar a passar igualment, faig oficial que altra gent
abans que nosaltres dos (tu i un gos) s'ha referit a les Titelles i Ombres Xineses. Exemples? Pren nota: Sebastià Gasch a Titeres y Marionetas “(...) Con todo, resulta curiosísimo
advertir –lo observa Juan Amades en su libro “Titelles i Ombres Xineses”, uno
de los más importantes que han sido publicados en nuestro país y del cual
extraemos estos datos-(...)“ (1). Josep A. Martín a El Teatre de Titelles a Catalunya “Com agrairíem ara que Joan Amades,
en el seu llibret –altrament esplèndid- dels anys vint sobre el teatre de
titelles, hagués oblidat l’essència i s’hagués concentrat a exposar les
anècdotes! Quants noms i detalls sobre titellaires antics, qui sap si perduts
ara ja per sempre, no hauríem pogut servar! Això, que és explicable en un
folklorista de la primera meitat d’aquest segle, no tindria justificació en un
treball elaborat en els nostres temps” (2)
En un segon ordre, hi ha altres
estudis que citen l’autor. Nous exemples?
Jordi Jané a Les Arts Escèniques a
Catalunya (3) o Manel Ricart i Ramon Rial a Els
Titelles a l’Escola (4). En un
tercer ordre, hi ha qui inclou el llibret en l’apartat de bibliografia
bàsica: Més exemples? De diversos autors
a Les Grans Tradicions Populars: Ombres i
Titelles (5) o també de diversos
autors a Els Titelles dins la Revista Perspectiva Escolar 61 (6) i Miquel Oltra Albiach a Vorejant la Història. Els Titelles Valencians (7). Tot plegat, que segur que encara hi pot haver algú més que
hi ha dit la seva però servidor és limitadet i en data d’avui (11 d’octubre de
2004 –Santa Soledat-) no en tinc ni idea. Què hi vols fer, ningú és perfecte!
Ara bé, no passis ànsia tan aviat com m’encomanin la revisió del text de cara a
una altra reedició del llibre, llavors procuraré ser més aplicat. Per cert, no trobes que el llibre de Joan
Amades ha estat i és útil?
La
col·lecció Biblioteca de Tradicions
Un dels
fenòmens que generen les reedicions (i en el cas que ens ocupa, aquesta
col·lecció sencera n’és un nou exemple) és la proliferació dels anomenats pròlegs bis. És ben bé com elevar a
l’enèssima potència la justificació de la barbàrie. Per norma general la gent
que escriu llibres abans de començar a entrar en matèria s’esplaia amb
aclaratòries. Ara, en cas que no ho faci ell, llavors ho fa algú
relacionat amb l’editorial i, si no és així, és quan entra en acció l’artista
invitat; el “teloner” (pel que fa a
l’ocasió, servidor picapedrer)
Sigui qui
sigui en tal i en tal altre que redacti els primers fulls, sovint
s’escarrassarà (a vegades per molt o a vegades per poc) en elogis desmesurats a
la causa. Doncs bé, l’any 1933 Joan Amades i Gelats publicava dins la
col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars el volum VIII dedicat a les Titelles i Ombres Xineses. Avui, 71 anys
després (que de seguida està dit) Edicions el Mèdol i l’Associació Cultural Joan Amades fan el
pit fort i treuen altra volta al carrer la paperassa d’ombres i titelles però
en un altre ordre de la numeració dins la col·lecció porta entaforat el número
28 en el llom. Ah! dues coses:
Primera, que quedi entès que no s’ha descomptat ningú. Diguem que el número de l’edició original, no es correspon
amb l’ordre en què es publica aquesta reedició per un conjunt
d’incidències tècniques que ara, tot
plegat, aquí no vénen a tomb. I, segona, des de l’any 2000 Edicions el Mèdol i
l’Associació Cultural Joan Amades van traient de nou els volums de la Biblioteca de Tradicions
Populars que a la llarga seran altra vegada un total de 42 llibres. Déu n’hi
do! No?
I això a
què treu cap? Per què diantre ho explico? Doncs en definitiva per divulgar
millor la “integral” col·lecció del senyor Amades. De fet, convé assenyalar que no tothom que té
el llibre als nassos (suposo) no hi ha arribat partint del mateix origen.
Resumint: Diguem que hi ha tres tipus de maneres diferents per haver
entrepusat fins al facsímil. Quines són?
doncs:
Manera
1: Els/les artistes.
Manera
2: Els/les folkloristes.
Manera
3: Els/les altres.
Emprant un
símil amb el llenguatge retòric del zoodíac que ens trobem en els mitjans de
comunicació et diré el següent:
Atenció! si
t’identifiques amb el bloc primer, en el teu interior hi deu haver gana per
cercar els orígens de les Titelles i les
Ombres Xineses (d’ara en endavant l’anomenarem T.O.X.) Ets persona humana
afamada en voler saber l’ A, B, C...
d’aquest univers “artístic” i anheles
trobar les respostes definitives a totes aquelles preguntes relacionades amb el
món de les ombres i les titelles que sempre t’has fet, que no t’has contestat i
que a les nits no et deixaven fins ara dormir. En canvi, si t’identifiques amb
el bloc segon, en el teu interior hi deu haver gana per cercar els orígens de
les T.O.X. Ets persona humana afamada
en voler saber l’A, B, C... d’aquest
univers “folklòric” i anheles trobar
les respostes definitives a totes aquelles preguntes relacionades amb el món de
les ombres i les titelles que sempre t’has fet, que no t’has contestat i que a
les nits no et deixaven fins ara dormir. I per acabar, (ho endevines?) si
t’identifiques amb el bloc tercer, en el teu interior hi deu haver gana per
cercar els orígens de les T.O.X. Ets
persona humana afamada en voler saber l’A,
B, C... d’aquest univers ( “................” -espai destinat a el/la
lector/a a encabir per al·lusions la paraula més escaient-) i anheles trobar
les respostes definitives a totes aquelles preguntes relacionades amb el món de
les ombres i les titelles que sempre t’has fet, que no t’has contestat i que a
les nits no et deixaven fins ara dormir.
Ras i curt,
si després de l’experiència amb les titelles i les ombres xineses vols més teca
tradicional i popular, et convido que facis una mirada a l’interior de les
tapes del llibre o bé a les darreres pàgines del final del text. Fixa-t’hi bé
ja que el senyor Amades redactà una pila d’escrits de cultura popular i
tradicional catalana. Ah! i en el supòsit que el que realment vols és mirar com ha evolucionat
el tema artístic de les titelles i les ombres, recorda que en una pàgina
anterior t’he donat dades bibliogràfiques d’interès i, en unes de més endavant,
t’apropo informació sobre pàgines web. on en definitiva podràs constatar pel
teu propi interès com ha canviat el pati si ho comparem amb l’època que escriu Joan
Amades. Clar que, si en tens prou d’aquest color, i vols desconnectar, també ho
entendré.
Però
i al llibre, què hi diu?
Bona
aquesta! Doncs en una primera part diu coses sobre Titelles i en una segona sobre Ombres
Xineses. (Ei jove, veuràs que aquí l’home
pròleg amb clara intenció de fer mèrits davant del lector/a s’ha llegit el
llibre i ha enganxat encara que sigui amb celo
uns quants paràgrafs que ha estisorat del primer pròleg, el del senyor Amades).
Ah, cal puntualitzar però que abans d’entrar en matèria l’autor va redactar un
pròleg de 3 pàgines on proclamava una “forta
atracció envers els titelles” ja que per ell “ocupen
un dels llocs més preferents” Ep!
Atenció amb el següent paràgraf “Quan, de
grans, ens vàrem sentir afectats per l’estudi de les coses d’aire popular” (bufa, no et pensis pas que li ha pujat el
fum al cap i fa servir el “nos
majestàtic” com el Cèsar o el Papa de Roma. No, de cap de les maneres! El
que passa aquí -dic jo, ara que vaig de savi- és que inclou de forma subtil el
nom del seu amic i còmplice d’aquesta aventura, Josep Colomines. A més a més, el “nos” també engloba la
veritable mà dreta a l’ombra de
Joan Amades, la Consol Mallofré. Vage que per acabar d’embolicar-ho continua o
continuen ells dient “vàrem fer el propòsit
de dedicar-los una part de les nostres activitats i energies”. Et queda
clar?
Ara bé (què
vol dir moro) Què passa aquí a l’hora de donar volum a les T.O.X.? Doncs, anem a pams.
Per un costat es veurà amb força per redactar, per poques que fossin,
unes pàgines sobre les titelles però conscient que no n’hi ha prou, que el
gruix en comparació a d’altres treballs de la col·lecció de butxaca de la Biblioteca de Tradicions Populars queda
com de paper de fumar, ho arrodonirà amb la torna. Quina? Doncs les xinetes
ombres. En altres paraules (majestàtiques)
“hi hem afegit un altre treball
sobre ombres xineses, tema que, si bé
està completament deslligat dels titelles, cau també dintre el mateix pla
d’espectacles de caràcter popular i humil” veus que bé? Ah! i per acabar de
reblar el clau, l’autor manifesta la seva decepció i alhora preocupació pel
vuit existent en l’estudi de la matèria, fet que el conduirà a tirar endavant el present llibre amb una
marcada declaració d’intencions: “ningú
no els ha dedicat una mirada de compassió ni s’ha interessat pel seu estudi”
Destriant
el gra de la palla
Pel que fa
al contingut del text algunes de les riqueses que aportarà al gran públic la
recuperació de les T.O.X. és la
possibilitat de poder descobrir llistats com el que ara em trec de la màniga
(Ep, que no et passi res! l’home pròleg que
ara va de setciències t’afartarà amb una carretada de noms com) Federicu, Juli Pi, l’Herbolari, en Joanet, en Miqueló de la Barceloneta, Quico
d’Hostafranchs, Quimarro, el Municipal, l’Empordanès o el Sr. Manel
que, pel que ve a explicar, són alguns dels titellaires propers a la Barcelona
de l’autor i que possiblement si no fos per aquest llibre (recorda que unes
pàgines endarrera ho has llegit de la mà de Josep A. Martín) fa lustres que
ningú els trauria el llustre perquè la majoria
haurien traspassat el llindar de l’anonimat.
Ara, si et
sents amb la necessitat d’endinsar-te en l’estudi del llibre a l'estil rata de biblioteca, faig saber que la broma
pot provocar-te algun mal de cap perquè el proper llistat (per cert,
multidisciplinar) és el que d’alguna manera ha nodrit l’autor a l’hora de
redactar la primera tongada del text. A veure, proposo amb els següents noms el
joc del “Qui és qui” Som-hi? Víctor
Preu, Aristòtil, Appulei, Dèdal,
Xenofant, Ramon
Llull, Jaume Roig, Lluís Faraudo de Saint-Germain, Suchíer,
Cervantes, Sebastián de Cobarrubias, Eugeni
Cotarelo, Salvatore Lo Presti, Merimée, Cristóbal de Villalón, Charles Mignin (Un consell, si t’has de documentar no el
busquis com a Mignin sinó com a Magnin amb “A”), Francesc de Borja Moll,
Jaume Ferrer, Mistral i Dumas... au, no
siguis gripau i ajuda’t de les enciclopèdies a veure si els localitzes a tots
(jo no me n´he sortit)
Pel que
respecta a la segona part del llibre (com t’ho diré: allò de la torna) doncs la
cosa es complica. Vols més detalls, no? Mira; aquí Joan Amades se sincera amb
el lector i fa saber que: “Del treball
del nostre amic Aureli Capmany –Ombres xineses- copiem la relació següent...”
Aquest gest lloable de fer saber d’on treu informació està molt bé, el que
passa és que malauradament hi ha un però que depèn de com t’ho vulguis agafar
ho pots interpretar d’una o d’altra manera.
Pel que a mi fa, et faig saber que trenco una llança al seu favor ,això
sí, sense pretendre en cap moment vendre’t a tu una moto. Per cert, si
t’interessa el treball de l’Aureli el
trobaràs en l’Arxiu de Tradicions
Populars dirigit per Valeri Serra i Boldú. (8)
Que per què
utilitza el recurs del talla i enganxa? Doncs de forma bàsica per comoditat. Per un
costat perquè a la seva infantesa, les ombres pràcticament eren un gènere
artístic inexistent fet pel qual, en no
haver-los viscut d’aprop (teoritzo), no es degué sentir amb cor per parlar amb propietat com havia fet amb les titelles. A més, com que ell trobà correctes els materials dels col·legues
sobre el tema que tenia a l’abast, no
s’ho rumià dues vegades i optà per aprofitar-los tal com raja. Ah, i
possiblement també per una qüestió de subsistència, de fer bullir l’olla ja que
així podia anar avançant la feina per altres fronts oberts, com és ara: escriure més llibres, divulgar
més costums, i també en definitiva
continuar amb la dèria de preservar més tradicions catalanes. (en cas de dubte
llegeix el segon paràgraf de l’apartat “Presentació”
a la pàgina III del present llibre i
crec que ho entendràs millor)
Bé, potser
et preguntaràs que no n’hi ha per tant que per utilitzar una part del treball
de l’Aureli Capmany (el que hi ha entre la pàgina 72 i la 78 de les T.O.X.) no caldria dedicar-hi tanta
tinta. El que succeeix és que llegint fil per randa els dos escrits d’ombres,
Joan Amades n’exprimeix més informació.
Fixa’t; el retall de premsa publicat al ”Diario de Barcelona” (pàgina 60 de les T.O.X.) també l'hi trobaràs però aquí traduït al català i l’anunci
(pàgines 62, 64 de les T.O.X.) tres
quarts del mateix. Ara, com a curiositat, un retall del periòdic “El Sombrista” (pàgines 50, 51 i 52 de
les T.O.X.) Joan Amades cita la font
però en canvi, l’Aureli Capmany en el seu article passa per alt
la procedència (Curiós, no?). Explicat així potser et semblarà encara
irrellevant però mirats els dos documents de costat i amb lupa, llavors es fan
evidents les semblances.
Una altra
cosa, en aquesta segona part del llibre l’autor reprodueix 14 fulls de la
col·lecció d’ombres (pàgines 49, 53, 57, 59, 63, 65, 69, 71, 73, 75, 77, 81, 85
i 89 de les T.O.X.) principalment
propietat de l'amic Colomines i algunes altres (sense especificar el treball
quines) procedeixen del propi arxiu Amades. Ah! i cap al final i trobaràs un
afegitó més, un inventari que redacta a partir de la col·lecció de dibuixos
d’ombres que hi ha estampades en el llibre.
Què
és el cal descobrir?
Ha de
quedar clar que el primer que s’ha de fer és llegir-lo de dalt a baix. (si es
vol del cap de munt de la portada incloent el llom del llibre, el número del
I’ISBN, dipòsit legal, codi de barres... fins al darrer punt de la
contraportada) Posats ja en situació,
estarà bé intentar imaginar com devien
ser els escenaris titellaires del Cafè
dels cegos, la Xocolateria de la Poma o la Casa
dels Nanos del barri del Raval de Barcelona que fascinaren de petit Joan
Amades. L’itinerari dels rodamóns que amb una caixa al coll procedents d’Itàlia
introduïren a Catalunya part de l’encant de les titelles. Les primeres
representacions mudes. La figura del parlador que feia “l’arengada”. Que les obres tinguessin cabuda en hostals, cafès i
places més que no pas teatres estables.
Els noms dels personatges titellescos del món de la comèdia: en Tòfol, la Marieta, el Pericu, el Dimoni i com es diuen alguns d’aquestes
figures a les Illes i el País Valencià. Les tècniques del titellaire per
estrafer la veu. L’origen dels mots putxinel·li
i titella. Els noms que prenen els titelles: que si a
Itàlia Pulcinello, a França Guignol, a Anglaterra Punch, a Alemanya. Kasperl... La interessant descripció que fa Amades dels espectacles
de titelles del període vuitcentista. Els arguments de les obres, les
adaptacions lliures, les influències castellanes... Els locals públics de
Barcelona. Els locals de casa bona en període quaresmal. El catxé del
titellaires a finals del s. XIX. Diferències tècniques entre les titelles i els ninus... no ho trobes interessant?
En relació
a l’apartat de les ombres, Amades afegeix cullerada sobre l’ origen toponímic
del mot xineses. Descobrir com se les empescaven els artistes
per il·luminar les figures. Veure com s’introdueixen en terres de parla
catalana. (Vatua, arribat en aquest punt l'home
pròleg ha continuat l'obsessió per documentar-se i ha observat com una informació que fa
referència a un tal Jaume Chiarini -en altres escrits Giacomo- s'ha anat
reescrivint amb el pas dels anys en distints tractats sobre teatre. Si bé es cert
que Amades beu de Capmany i no ho escampa massa, alguns autors posteriors
prediquen amb exemple semblant. Arribats aquí, l’home pròleg opta per escatimar detalls) Més coses, conèixer els
noms dels manipuladors d’ombres francesos de referència com: Arenidot i Seraphin i dels primers documentats al país com: Chiarini, Nevas,
Els Cuyàs... Descobrir alguns teatres,
alguns artistes, alguns del títols de les obres, el públic a qui anaven
dirigides. Els passis privats amb xocolatada. La promoció publicitària dins la
premsa escrita. La crònica costumista que transcriu del folklorista Aureli
Capmany i que fa referència a la funció realitzada a la rebotiga d’un mestre
torner, com també descobrir els fulls
editats pels imatgers Joan Llorenç i Antoni Bosc que hi ha cap a la part final
del text. (Una cosa, -amb permís d'Edicions el Mèdol que ha fet els seus deures
bé- si trobes la làmina núm. 9 en algun
racó del llibre demana’m que et doni un premi. Per reclamacions, prova de
contactar amb l'impremta La Neotipia)
El
panorama 71 anys després
Des que Joan
Amades va publicar l’obra l’any 1933
fins a arribar a la reedició del 2004 algunes coses han canviat. En
general, el respecte i la consideració per tot el que envolta les titelles i
les obres xineses ha millorat força. Clar que sempre pot ser més però m’agrada pensar (il·lús de mi) que hi ha una
major sensibilitat envers el tema. Exemples? Agafa el diari i fulleja la
cartellera. Bé, tampoc és que cada dia ens donem bufetades per entrar als
teatres, tot i que com a mínim hi ha
això, millors espais escènics i sobretot circuits teatrals (de forma
majoritària de cap de setmana) on, entre d’altres, es programen funcions de
titelles i ombres xineses. Ara, la mare
dels ous està en l’existència de professionals que transmeten l’art al públic
ja sigui als teatres o en places i carrers. VAGI PER ELLS I ELLES UN VERITABLE
APLAUDIMENT!. De fet, són els/les
continuadors/es de la nissaga que cita en el llibre Amades. I és que
desenganyat tu, sense cap de tots ells i
elles per molt que seguéssim davant d’un escenari seríem orfes.
M’agrada
pensar (aquí no sóc il·lús) que també hi ha centres on es fa possible
l’intercanvi, l’experimentació, el coneixement, la formació... Exemples a casa nostra? L’Institut del
Teatre, el Centre de Titelles de Lleida... (aquí l’home pròleg demana disculpes a totes les altres possibles escoles
del país que potser d’una manera més anònima ajuden també a divulgar la màgia
de les titelles i les ombres xineses i que
ignora) I sobretot m’agrada veure que any rere any els festivals celebren
una nova edició on podem descobrir
companyies de casa i d’arreu del món.
Què tal els exemples següents? Mira, per una banda trobem el 3r. Festival de Titelles de Can Sant Joan a
Montcada i Reixac, la 5ª. Fira de Titellaires Romà Martí de Caldes de Montbui,
el 6è Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca, el 8è Festival
de Titelles Firobi de Vilassar de Mar, la 9è. Festival de Teatre de Titelles de
Sant Llorenç Savall i la 9ª Mostra de
Titelles d’Arenys de Mar. I, per un
altra banda el 14è Festival Internacional de Titelles de Gavà, la 15ª Fira de Teatre
de Titelles de Lleida, la 16è. Festival Internacional de Teatre Visual i de
Titelles de Barcelona, la 17è Festival
Internacional de Titelles d’Alacant i la 20ª Mostra Internacional de Titelles
de la Vall d’Albaida.
Ah, i saps
què vull que pensis? Doncs que ni de bon tros les titelles i les ombres han
tocat sostre. Si vols, pots fer tres coses. Primer, remena els llibres que
s’han escrit sobre la matèria, entra i pregunta a les llibreries i biblioteques
(no mosseguen) Segon, utilitza la tecnologia i navega per internet (veuràs que
no t’ho acabaràs: fes una recerca Booleana
(de George Boole) amb els mots “titelles
i ombres xineses” a cercadors com és ara;
vilaweb, google, yahoo!... va prova-ho? O entra directament a pàgines
com les següents: www.diba.es/festivaltitellesbcn/
www.firateatre.titelleslleida.com;
www.festes.org; www.terra.es/personal/titella/cantitella ... ) i, tercera cosa, tant aviat com et
sigui possible vés a veure una nova funció de titelles i d’obres xineses
(creu-me paga la pena)
Que
et vagi de profit!
Això
voldria, que per un o altre motiu el llibre reculli alguna de les expectatives
que desitges. Et vull recalcar però que ni de bon tros és un treball definitiu
sobre el noble art de les titelles i les ombres xineses. La veritat tampoc ho
pretenia l’autor. Ara sí, per damunt de tot és una peça feta amb il·lusió i
pensada amb voluntat d'un folklorista per transmetre els costums i tradicions
populars que envoltaven a casa nostra les titelles i les ombres xineses fins
als anys de la II República. I qui sap, si tant de bo t’animis a escriure’n la
continuació. (Captes?)
Jo he dit.
I, saps que
et dic;
Tu has
llegit.
Antoni Serés i Aguilar
(el teloner)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada