Escales de la vida del fons Arxiu Joan Amades *

Escala de la vida (DGCPAAC)

Una part destacada dels documents, que hi ha en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, és de tipus religiós. Entre els quals trobem: Estampes de Sants, Goigs, Fulls de Processons, Vella Quaresmes... i d’altres, com ara, Les Escales de la Vida  o, també, anomenades Camins del Cel de les quals es conserva una curiosa col·lecció de 9 imatges impreses.

En el llibre Els Tresors de Joan Amades, coordinat pel Departament de Cultura i editat per Ara Llibres l’any 2009, en el capítol “Imatge i religió”, Lluis-Carles Busquets hi analitza les peculiaritats d’aquest tipus de documents efímers emprant, en la descripció, les paraules següents: “La representació consisteix en una escala de doble vessant, en què el primer és de pujada i s’hi pot veure una persona sola o una parella a qui, a mesura que va pujant l’esglaó, augmenta l’edat en deu anys, fins arribar a dalt de tot, que són els cinquanta. A partir d’aquí vénen els esglaons de baixada igualment de deu en deu anys, fins arribar a l’últim esglaó, que pot ser als noranta o als cent anys, depèn de l’estampa.

Els signes de catequització estaven representats per l’arbre de la vida, florit i ufanós a un costat del gravat, mentre que a l’altre costat es representa l’arbre de la mort, òbviament sense fulles i sec. No hi falta, al peu de l’escala, la representació del bateig, l’extrema unció, el judici final i, al capdavall de tot, el cel i l’infern.

Els signes moralistes es representaven per l’inexorable pas del temps, representat per un rellotge de sorra, i la vanitat humana amb un esquelet i/o la mort amb la dalla. També s’hi representava el rol de l’home i la dona en una societat eminentment masclista. La finalitat de la dona era la llar i la maternitat, mentre que la finalitat de l’home era el treball, la milícia o la caça.”

Pel que fa al recull de xilografies i litografies que hi ha dipositades en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades de la Direcció General del Departament de Cultura, són de dimensions i procedències diverses. Per una banda, el format de les làmines oscil·la de la més petita, que fa 30 x 20 cm, a la major, que arriba als 64 x 48 cm. Malauradament, però, no sempre apareix degudament documentat l’autor al peu d’impremta, ni el taller d’impressió dels documents, ni els anys d’edició de Les Escales de la vida. Ara bé, pel que fa a les poques dades existents, cal comentar que la més antiga que hi ha catalogada en les calaixeres és de l’any 1862, així com, també hem d’afegir que, entre les poblacions i noms dels impressors, hi ha constància de les ciutats de Barcelona (Paluzíe),  Madrid (José Maria Marés – originari de Barcelona -) i també el municipi francès d’Epinal (Pellerin) quan, en el segle XIX, aquesta localitat de la regió de La Lorena esdevingué un referent internacional d’imatgeria.

De retorn a les descripcions que Lluís-Carles Busquets fa de Les Escales de la vida, dir que: “...Normalment es tenien penjades a la capçalera del llit”, “...en els segles XVIII i XIX...”, que: “La més antiga la trobem impresa a Anvers el 1630, i amb posterioritat a França, Alemanya i Itàlia. Quant a casa nostra, les primeres són gravades pel valencià Baltasar Talamantes (1766 – 1805)...” i, també, per acabar, comentar que: “L’escala de la vida amb el pas del temps, anà evolucionant, igual que la societat, cap un món menys compromès amb la religiositat, i la prova la tenim que en cada nova impressió va anar deixant pel camí signes d’aquesta religiositat que la va veure néixer, per convertir-se al final en un gravat moralista o simplement decoratiu...”

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=10843