divendres, 28 de març de 2014

La casa encantada *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Anava errat. Creia que no ho tornaria a viure mai més, que... la pobresa, (com a mínim en aquests terres que trepitjo) formava part de les misèries del passat; de la manca de recursos, de les maleïdes guerres i... de tot allò que hauríem d’aprendre d’una vegada perquè que no es torni a repetir; ni a aquí, ni en lloc!
El que contaré ja fa mesos que ho detecto i m’entristeix moltíssim. En front de casa, així que es fa de nit, uns veïns “granadets” que conec de tota la vida, volten per la llar amb les espelmes enceses. Sí, sí... (amb les espelmes enceses) De veritat, no m’ho podia creure!!
El primer cop que me’n vaig adonar, m’imaginava que momentàniament se’ls havia anat el llum.  Els veia circular darrera les finestres amb un ciri als dits. L’escena era còmica, doncs, a pas lent, als iaios, un bri de llum els il·luminava el rostre, tal vegada com si es tractessin d’una parella de fantasmes que arrosseguen bola i cadenes. Però, ara que sé el que succeeix, ploro i, ploro, en excés.
No en puc fer broma perquè sé que tanquen les bombetes per estalviar ja que amb prou feines els arriba per pagar els “inflats” rebuts de l’electricitat, l’aigua i el gas i, per tot plegat, opten per anar a dormir com les gallines! Ja em direu que no sigui trist això que explico? Ei, que la cosa no és un brot aïllat de garreperia perquè, malauradament, està passant el mateix a massa famílies del país, la qual casa, no fa gens ni mica de gràcia ja que resulta extremadament preocupant que, en aquests compassos del segle XXI, anem caminant endarrere com “los” crancs!
Com, també, resulta alarmant descobrir que hi ha persones que s’apropen a  les fonts públiques a omplir d’aigua “embornies” i garrafes. Que en feia d’anys que no havia vist cosa semblant de traginar galledes i palanganes plenes fins dalt d’aigua! No em digueu que no sigui trist? I més quan veus que els “corruptes” van campant-la tan tranquils perquè aquí no els passa res.
Contemplar com, en la foscor, els veïns des de la finestra seguien la transmissió del Madrid - Barça de la tele de la terrassa del bar  de sota casa, demostra que, com a societat, ja cal que ens ho fem mirar. 

Una abraçada ben forta... i fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=11099

Cap comentari:

Publica un comentari