ROM-0388 (DGCPAAC)
La frase feta: Estar carregat de romanços (que significa
pensar en coses de poca importància) pren, en les calaixeres del fons Arxiu
Joan Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tota una altra dimensió,
ja que, se’n conserven, degudament catalogats, 4.119 exemplars.
I, dit això, afegir
que el folklorista, sempre que li va ser possible va anar divulgant els romanços
a través de llibres com, per exemple, en el capítol que els dedica en: Apunts
d’Imatgeria, La Neotípia, 1938 on diu: “El
romanç és la narració episòdica d’un fet real o fantàstic, més o menys exagerat
per la fantasia, dictada en forma cantable o senzillament narrativa. El romanç
és encapçalat amb uns gravats al·lusius al text i de gran força suggestiva per
a la gent senzilla a qui el romanç anava dirigit. El seu origen, segons ens
indica el seu propi títol, és la narració, en llengua vulgar i a l’abast del
poble, de les velles llegendes cavalleresques, les vides herois i els fets
epopèics que més han sobresortit en la història popular i que més podien colpir
la senzilla imaginació del poble. D’aquest punt inicial sota el punt de vista
del contingut dels romanços se n’ha derivat tota una munió de temes que han
constituït la literatura escrita del nostre poble i que ha estat per espai
d’alguns segles el seu únic pa espiritual i ajudava a la formació del seu
intel·lecte per mitjà de l’escrit, constituint, al costat de la literatura oral
fecundament riquíssima en tots els seus aspectes, els únics mitjans de
coneixements del nostre poble humil”.
En altres estudis,
Joan Amades parla també sobre els
romanços que, per cert, són díptics de paper imprès a quatre pàgines en format
Din A4 i, ho fa, bé ja sigui divulgant les imatges que hi apareixen com, per exemple
en: El llibre segons el Poble, La
Neotípia, 1938, o bé analitzant el
contingut literari del text. Com ara en: Els
cent millors romanços catalans, publicat per l’Editorial Selecta a
Barcelona l’any 1955 on, en el pròleg, l’autor estableix en termes generals
tres categories de romanços. Un primer grup, format pel seu origen joglaresc i que
tingué florida vers el s. XVI. Un segon que anomena recitatiu, dictat per plomes
hàbils esdevenint l’edat d’or del gènere i, un darrer, que descriu com a pobre i
decadent, el qual el componen els romanços de cec fins arribar a inicis del s.
XX.
Pel que fa als
temes que s’hi tracten, Amades els classifica en: Fets d’armes, esdeveniments
polítics, desgràcies i calamitats, qualitats o defectes dels governants i,
altres menes de noves, sovint explicades totes elles en vers. A tall de mostra,
en el romanç: Relació Nova i molt curiosa
de la vida dels pastors, el folklorista en el llibre en fa una breu
descripció i en reprodueix uns versets tot dient: “Entre els pastors dels Pirineus marítims i centrals d’ambdós vessants
fou molt popular una relació de la vida dels pastors força graciosa i
intensament llarga que recitaven mig salmejadament
com un gest de gentilesa envers els qui els pujaven a veure als cims on
pasturaven i també durant la festa familiars i íntima del retorn a la llar
després d’una llarga temporada d’exili passada lluny de casa seguint les
conveniències de la pastura i dels ramats. En reproduïm un fragment:
Alguns han dit que els pastors tenen la vida penosa;
més jo dic que és més gustosa que la vida dels senyors.
perquè, si bé és veritat que pateix molt lo pastor en
l’hivern;
més en çò ja hi està acostumat.
I més que lo pastoret del fred se’n burla i se’n riu;
abrigat amb la samarra tot temps per ell és estiu.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=11536
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada