Revista d'Etnologia de Catalunya
Núm. 39 (2014)
En la revista de Recerca
i Difusió de l’Etnologia Catalana RIDEC editada al Centre de Promoció de la
Cultura Popular i Tradicional Catalana, en el número 40 de desembre de
2003, en l’article de portada, el CPCPTC
es feia ressò de la notícia que, gràcies a la generositat dels fills, Joan,
Antoni i Jordi i, també, dels néts, Albert, Liliana i Jordi, del mestre Joan Tomàs i Parés (Barcelona 1896
– 1967) arribava el dia 11 d’abril la documentació personal del musicòleg al Centre
que, a partir de llavors, hi és custodiada i divulgada, així com també, se’n
facilita la consulta a investigadors i estudiosos interessats en l’obra del
músic català.
En paral·lel a aquestes funcions que es duen a terme al
Centre de Documentació de l’actual Direcció General de Cultura Popular,
Associacionisme i Acció Culturals (DGCPAAC) del Departament de Cultura, i des
d’aquell abril, un equip de tècnics de la casa hi han intervingut per a dur-hi
a terme un sistemàtic treball de classificació, catalogació i conservació de
l’arxiu, el qual ha consistit, per una
banda, a adaptar a les mesures homologades de protecció els 6’50 metres lineals
de documents que en suport de paper hi ha en caixes, carpetes, camises, fundes...
i, per l’altra, s’han ordenat de forma metòdica, respectant el Quadre de Classificació
operatiu a l’Arxiu de la DGCPAAC del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya.
Pel que fa al fons del mestre Joan Tomàs i Parés,
acull 1107 lligalls, 107 llibres i, també, a més a més, unes 2000 fotografies, les
quals, actualment, estan en procés de revisió i catalogació definitiva, ja que
una part important d’aquestes imatges no estan
documentades i necessiten una atenció minuciosa per poder acabar d’identificar
en correcció.
En relació a les riqueses del fons del musicòleg
barceloní, assenyalar que la documentació ha estat classificada en els següents
apartats:
-
Formació (15
caixes amb 439 lligalls)
-
Recerques (14
caixes amb 119 lligalls)
-
Pedagogia (8
caixes amb 69 lligalls)
-
Composicions i
harmonitzacions (7 caixes amb 273 lligalls)
-
Programes (5
caixes amb 77 lligalls)
-
Goigs (1 caixa
amb 36 lligalls)
-
Documentació (1
caixa amb 12 lligalls)
-
Biografies (2
caixes amb 14 lligalls)
-
Hemeroteca (13
caixes amb 68 lligalls)
-
Biblioteca (amb
107 entrades)
Cal ressenyar entre la globalitat del fons del mestre
els materials originals que podrien ser destacats com a més rellevants. Tot i
que la selecció resulta força complicada, amb la voluntat de divulgació de
l’arxiu, esmentar que entre els materials hi ha els següents lligalls:
-
Recerques
d’etnomusicologia per l’Obra del Cançoner
de Catalunya on va participar transcrivint músiques en les distintes
missions que va fer en companyia dels col·laboradors Joan Amades, Antoni
Bonell, els germans Bartomeu i Joan Llongueres, Lluis Maria Millet o Esteve
Albert. Entre els quaderns de camp, hi ha manuscrits dels treballs realitzats a
les Comarques Gironines (1924 –
1924), La Garrotxa (1926), l’Empordà (1927 – 1928), Comarques Lleidatanes (1929) i Pla del Llobregat (1931).
-
Recerques per
l’Institut de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques
CSIC en les missions de Conca, Toledo i Albacete (1945), Lleó (1946) i Sòria (1947).
-
Recerques que va
fer a títol individual a La Casa de la
Caritat de Barcelona (1926) al
cantaire Josep Casals i Cirera “l’Hereu
Mill” originari del Bergadà.
-
Composicions i
harmonitzacions on hi ha una sèrie important de partitures de creació del
mestre que va escriure per a cor, cor i piano, orquestra i cor, veus blanques i
obres adreçades a grups que havia dirigit com a director.
-
Documentació
tècnica de caire pedagògic aplicada a la música seguint el mètode del suís
Jacques Dalcroze, que va introduir en l’educació dels infants a les escoles i
corals. Entre els escrits hi ha la publicació: Opinions i comentaris a l’entorn de la gimnàstica rítmica mètode
d’educació pel ritme del prof. Dr. E. Jaques Dalcroze.
-
Un conjunt
extens de programes musicals de mà, en els quals es pot descobrir la seva
trajectòria vital com a músic vinculat a l’Orfeó Català i una quinzena de grups
corals (anys 1909 – 1967)
-
Recull
d’articles publicats en revistes, com per exemple, Excursions a l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1918 – 1934) o l’Anuario
Musical al Instituto Español de Musicologia (1946 – 1965), entre d’altres.
Exposats en síntesi aquests materials, no ha de
sorprendre afirmar que Joan Tomàs i Parés va viure amb passió el món de la
música les 24 hores del dia al llarg de tota la seva vida. Des dels
inicis, als onze anys, com a cantaire infantil a l’Orfeó Català, entitat
en la qual va arribar a ocupar el càrrec de subdirector. A la Fundació Cultural
Patxot, en les missions de l’Obra del
Cançoner Popular de Catalunya. A
l’Institut de Musicologia del CSIC, on desenvolupà tasques de responsable de la
secció de folklore. També va exercir de
professor d’educació musical a les Escoles del Mar, Escoles del Bosc, Grup
Escolar Baixeras, Grup Escolar Pere Vila, al Col·legi del Sagrat cor de Jesús
de Barcelona i, entre altres, al
Col·legi de St. Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià. Va dirigir orfeons com El Cor
Mossèn Cinto, Lluïsos de Sant Andreu de Palomar, L’Orfeó del Centre Social de
Betlem, L’Orfeó Avenç d’Esplugues, Escola Coral de Terrassa, La Capella de
Música de Sant Pere de Terrassa, L’Orfeó Castellarenc i, en les escoles on
treballava com a professor de música. A més, per acabar d’arrodonir l’empenta
del mestre, afegir que entre mig de tanta activitat tingué temps de composar i
harmonitzar peces musicals de les quals, en l’arxiu, hi ha extensa mostra de
cançons populars, per infants i religioses. A tall de mostra: “Migdia etern. Poema choral. Lletra Joan
Puntí i Collell. Música Joan Tomàs i Parés. Barcelona, agost de 1953” o “Pastoral. Drama líric sobre motius
bíblics escrit en vers per Domènec Puga Batllori. Música de Joan Tomàs i Parés”.
De retorn al núm. 40 de la revista RIDEC, en Josep Crivillé i Bargalló ja
definia en encert la persona, l’obra i el fons documental:
“L’arxiu del
mestre Joan Tomàs i Parés (AJTP), és el testimoni fefaent de tota una vida
dispensada al treball constant amb actitud positiva. En tots moments i en totes
circumstàncies, tant en les personals com en les dels nuclis socials on va
intervenir, el mestre Joan Tomàs va maldar, i de valent, a favor de la música
en totes les seves vessants d’art i ciència, com bé mostra tot el documental
del seu arxiu”.
Sigui doncs la divulgació de l’inventari en les
pàgines de la Revista d’etnologia de
Catalunya un reclam per apropar l’obra del músic a la societat, a la vegada
que, també, un renovat agraïment als familiars del mestre per la confiança que
van dipositar ja en el seu dia al Departament de Cultura i, també, un petit
homenatge als tècnics de l’administració
que han ajudat a fer possibles els treballs de classificació, catalogació i conservació:
Antoni Anguela, Josep Crivillé, Manel Català, Ramon Vilar, Pilar López i
Verònica Guarch.
Antoni
Serés i Aguilar
Servei de Recerca i Protecció. Direcció General de
Cultura Popular, Associacionisme i Acció
Culturals.
Bibliografia:
CRIVILLÉ,
J. (2003) “L’Arxiu Joan Tomàs i Parés” i “Comentari”. Dins de la revista Recerca i Difusió de l’Etnologia Catalana. RIDEC,
40: 1 – 2. <http://cultura.gencat.cat/cpt/ridec/hemeroteca/ridec40.pdf>
[Consulta: 4 de desembre 2013]
TOMÀS,
J. (2008) El mestre Joan Tomàs i Parés:
passió per la cançó popular. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de
Montserrat.
Fotografies:
Peus de foto:
1. L’Arxiu Joan
Tomàs i Parés (AJTP). Foto: Antoni
Serés i Aguilar
2. Camisses amb
documentació de l’arxiu (AJTP). Foto: Antoni Serés i Aguilar
3. Manuscrits
de la Missió de La Casa de la Caritat de Barcelona. (1926). Foto: Antoni
Serés i Aguilar
4. Treballs de
classificació, catalogació i conservació de la col·lecció de goigs del mestre
Joan Tomàs i Parés de l’arxiu (AJTP). Foto:
Antoni Serés i Aguilar
5. El músic
Albert Massip consultant l’ arxiu (AJTP). Foto: Antoni Serés i Aguilar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada