Hoooooooooola, bona hora a tothom!
M’he carregat la
tapa de la cassola! Aquestes nits anteriors al 9-N he sortir al balcó a picar
com un ximple amb la mà de morter la tapadora. Oh, de soroll ja en fèiem,
perquè la Montserrat es posava uns taps de cotó fluix a les orelles per evitar
d’ensordir, ja que, resulta que un servidor anava picant amb bogeria.
Escolteu... un
moment: (deixa el telèfon i comença a
picar toc, toc, toc...)
Què, ho heu sentit?
Sí o no? Espereu, que hi torno que em sembla que m’he descomptat... (toc, toc, toc...)
Ja està! Doncs,
això, que... amb tanta emoció, la mestressa va i comenta:
-
Llorenç, home...
Afluixa lo terrabastall que encara et feriràs!
Queda clar, no? que
a casa, el tema, el tenim decidit. Som de la ceba i lo diumenge hem anat a
votar a primera hora! Puntuals! A ¾ de 9 ja fèiem cua (no fos cas...) Ei, i que
no fórem els únics a matinar. Quin ambient i quina organització! Felicito
l’equip de persones voluntàries que han fet possible el “Nou 9-N” i, també, als
2 milions i pico que votaren en pau, ordre i serenor. Quina festa! Ja poden dir
que era un simulacre, una costellada, una pantomima...
Què voleu que us
digui, em vaig emocionar... de veure
persones de totes les edats que es desplaçaren fins a les meses a exercir el
dret a decidir tot fent llargues cues per votar. De veritat, això està
prohibit? Aneu, aneu, passant lo ribot; aneu-vos ficant amb la llengua i la
cultura; aneu fent que l’espoli fiscal
cada vegada sigui més enorme! Això
mateix, aneu, aneu... que, “naltres, sí
que mos n’anem!!” (cap una altra
banda)
I, ja poden anar dient que la votació va
ser una farsa, que no és legal, que “és
una cosa insólita”... i tan insòlita! Si de veritat és així, llavors, que
no perdin més temps amb querelles i que baixin del burro per fer un referèndum
de debò perquè, quan més tardin..., els serà pitjor ja que, cada vegada, els
arguments de la independència es fan més que evidents.
Ah, per cert, per
votació de costellada, la que va organitzar “lo
Paquito” en temps de dictadura. L’eslògan de campanya deia: “Franco necesita tu sí” Doncs que tussi,
home! Que... tussi.
Una abraçada ben
forta... i fins a la independència!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=12769
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=12769
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada