divendres, 24 d’abril de 2015

Mangales extensibles *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Si us plau, anem amb compte perquè us faig saber que, des de fa un temps cap aquí,  detecto que  una nova modalitat de bastons extensibles estan fent estralls, gairebé irreparables, per totes bandes. Sí, sí, parem cura especial que no ens donin un “mal tanto” d’aquells que t’acaben fent punxar la injecció dels “tètanos!”
Bé, ja m’enteneu, no? Vull dir... que als propietaris d’aquests artilugis, amb massa facilitat, observo que se’ls en van les puntes.  Que sí, que sí..., que sé el que em dic perquè, en cosa d’una mil·lèsima de segon, et deixen mig estabornit: Pataplaf! Ja la tens... quatre punts de sutura com a mínim al crani de les víctimes i..., oh, calla!
Així que, alerta, bona gent, que, aquests pals no van pel terra trepitjant ulls de poll. No, no, prou que m’agradaria! Són, ja us ho diré, una perillosa eina que va per les altures i... que, amb facilitat, si anem despistats, ens poden despentinar. Ep, això en el supòsit que conserveu pelussera més amunt de les celles perquè sinó et deixen a la vista una banya visible una temporada.
La veritat és, però, que mai m’hagués imaginat que tota aquesta patuleia de gent que ara va pel món fent-se a tort i a dret “autoretratatos” Sí, d’aquests... moderns, com en diuen d’això? Sí... “celpis” amb los mòbils, esdevindria una perillosa tribu que va en augment. Ves, si aviat haurem de circular per les voreres amb cascs de motos com a protectors. Ja ho veureu...
Lligat amb tot això, us explicaré que, l’altre dia, a la plaça, davant de la façana de l’ajuntament, un grupet d’humans, de sobte, veig  que s’abraonen els uns damunt dels altres enfront d’un barra llargaruda que, a l’extrem, duia enganxada una càmera. Ei, no us penseu que ho facin per evitar haver de donar molèsties als transeünts amb la voluntat que els tirem fotos. No, no... ho fan perquè no els “xorissem” lo mòbil... que són una colla de desconfiats! Oh, com canvien les coses. Amb lo bonic que era allò que et passaven la màquina i els retrataves.
Ara, les cares que posaven quan, després, en revelar el rodet tenien la sorpresa que, com a bretolada, els enfocava les popes de les paies o los paquets dels paios! Compto que encara em maleeixen.

Una abraçada ben forta... i fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=14025

Cap comentari:

Publica un comentari