Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Què, unes “patatones”? Unes... “aulivetes”? Uns “berberexets”? No, calla, que se’n diu escopinyes! (de fet, compto
que amb l’arribada de la democràcia, juntament amb: “bústia” i “vaixell” van
ser el trio de paraules que primer vaig aprendre a normalitzar) Clar que, reconec,
que a hores d’ara, encara se me n’escapen moltes... però, intento parlar sempre
el més bé possible malgrat la colla de barbarismes amb els quals de tant en
tant “entrepuso”, vull dir, ensopego!
Bé, recapitulo la
dissertació. El que volia explicar és que d’un temps cap aquí, hi ha una mena
de revifalla col·lectiva per fer lo
vermut. Sí, allò d’anar los diumenges al migdia o dies assenyalats, a fer un
àpat lleugeret en les terrassetes de bars i restaurants quan, sobretot, el bon
temps despunta. Que fort, ara, a sobre, n’hi ha que descobreixen “lo sifón”, i els anys que fa que s’ha inventat!
Què voleu que us
digui..., a casa, sempre que hem pogut, a taula, no hi ha faltat mai una aigua
carbònica a l’aperitiu que amb les bombolletes ens ajudi a obrir una mica la
gana. Ep, la gràcia és aquesta! Que ens l’obri, una punteta... i no pas que ens
la tanqui! perquè si ens passem, si fiquem massa fato, després ja no dinem i,
això, no pot ser!
D’aquí que ara, per
tot plegat, en parlar-ne, aplico, de
forma inconscient, una seqüència de
diminutius: Que si unes anxovetes, que si unes ametlletes saladetes, que si uns
formatgets, uns “xolicets”, uns musclets... en fi, el que vulgueu, podeu,
trobeu, tingueu a l’armari de la cuina, el rebost o al cistell.
Ei, bona gent!
endrapeu el que vulgueu però, sobretot, que a les patatetes de la xurreria no
hi falti un raget de vinagre i pebre al damunt! Així, com també, submergides en
les copes de vermut, hi ha d’haver un parell “d’aulivetes”. Umm... Rostar un tros de llimona... I, au, cap a
dinar!
Pel que fa al
poble, anys enrere, lo jovent que organitzava el Carnestoltes, en la relació d’actes,
al programa, hi va fer constar que al
diumenge hi havia “un vermut”. A l’hora prevista, la plaça era plena de
gent preparada però, davant la sorpresa de tothom, la comissió repartir
butlletes i només el premiat es cruspí... “un vermut”.
Una patata ben grossa...
i fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=14271
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=14271
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada