divendres, 5 de juny de 2015

El paper de guardes


(Foto: DGCPAAC)

L’any 1971 la Consol Mallofré editava a Barcelona un breu estudi de Joan Amades: El paper de guardes on, el folklorista, en les 16 pàgines de què consta el document, n’explica els orígens, l’evolució i, entre d’altres curiositats, indica com construir guardes amb tècniques tradicionals.
En relació al text, aquest comença dient que: “Les arts del llibre coneixen per paper de guardes el paper decorat i acolorit que en relligar un llibre es posa entre el text i les pastes davant dels fulls de respecte que precedeixen la portadella i darrera dels que segueixen el colofó i marquen el final del llibre.
El paper de guardes té per objecte embellir i enriquir el llibre. A casa nostra l’art del llibre ha estat sempre pobre i humil, per tant el paper de guardes, que representava un signe de luxe en el relligat, no era ni de bon tros tan emprat com en d’altres països.
El paper de guardes s’usava encara per a folrar o cobrir, a tall de cobertes virolades, els llibres en rústica, molt especialment els opuscles i publicacions de poques pàgines.
Entre nosaltres el paper que comentem serveix força més per a cobertes que per a guardes; així, doncs, catalanescament parlant, escauria millor anomenar-lo “paper de cobertes” que “paper de guardes”, però tota vegada que l’art de la impremta ja té creat un mot per a determinar aquesta espècie imatgera, no serem pas nosaltres, que ens sentim tan aferrats a la tradició, els qui ens atrevirem a innovar un nom.
En termes generals, el relligat dels llibres respon a dos sentits: a fer-los forts i a fer-los bonics. Hom reforça els llibres amb l’ajut del relligat per evitar que es malmetin en usar-los i llegir-los massa, i, per a guardar-los de la influència del temps. L’estètica del lligat, abans més que ara, responia així mateix a dos motius: el goig de la bellesa, molt propi dels esperits selectes i superats que senten l’emoció del bell llibre, i potser encara més per inspirar-ne el respecte als incultes i analfabets que no podien sentir-ne pel valor espiritual i emotiu del llibre i que no hi podien veure més que la importància del seu valor intrínsec. Encara avui les gents humils el jutgen per la boniquesa de les seves cobertes. Molts són els llibres de vida llarga que han sobreviscut moments difícils i s’han salvat de grans ruïnes gràcies a l’estètica del seu relligat...”
En relació al llibret, en les dependències del Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura se’n conserven dos exemplars de l’obra amb la particularitat que en cadascun dels volums hi ha enganxades, de forma personalitzada, distintes mostres originals de papers de guardes que complementen de forma il·lustrativa i tàctil l’obra.  Per altra banda, en les calaixeres del fons Amades de la Generalitat de Catalunya, hi ha dipositades, gairebé de forma testimonial, només dues làmines impreses en un format superior al Din A3, les quals el folklorista anomena  en l’estudi com a modernes.
Pel que fa a les guardes d’aires més artesanals, entre els continguts del llibretó, hi trobem descripcions tècniques que ajuden a descobrir com es pintaven des de l’antigor amb el procediment del bany que, segons l’autor: “...Produïa uns pintats molt estimables i estètics, sobretot infinitament variats, puix que mai no en sortien dos d’iguals; creiem impossible d’obtenir-los ni per l’operador més destre i enginyós de l’ofici...”
I, arribats aquí, Joan Amades manifesta que: “...Amb paciència benedictina n’assajaven a dotzenes de dotzens, fins que n’endevinaven una d’extraordinàriament reeixida...”

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net  http://festafesta.net/?p=14422

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada