Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Associem això de
volar coets a fer-los anar molt més amunt del nas perquè si ens esclaten als
dits o als morros... malament rai! L’objectiu dels enlairaments és enfilar-los
el més a prop possible de les estrelles i, en arribar en aquests confins, que
esclatin, que facin soroll i omplin el cel de la nit amb llums i colors.
Digueu-me somiatruites però en moments com aquests, envoltat de gent propera que aprecio, estimo i amb qui tenim
plegats el mateix objectiu, sento l’especial sensació de formar part d’un equip
de científics, enginyers i astronautes però, ja us ho diré... d’estar per casa!
Quan tot això
succeeix és senyal inequívoc que és època de revetlles, que el bon temps ja
arribat i, llavors amb molt de gust, els humans obrim portes i finestres de bat
a bat de les cases per conquerir espais de debò, els quals, al llarg de l’hivern, hem deixat de
banda. Quins són aquests indrets? Doncs, les terrasses i els terrats de les
llars on ve de gust parar-hi taules i cadires per sopar a la fresca i xerrar
fins a altes hores amb bones companyies.
Sí, sí, bones
amistats però, ja us ho diré... també; sobretot, que no hi falti damunt de les
tovalles una bona coca i begudes refrescants.
Ei, no faré cap lleig si es tracta
d’una coca de llardons, de crema o de fruites confitades com, tampoc, no
m’enfadaré si a la nevera hi ha cava, vi, cervesa o aigua fresca, molt fresca
que ens ajudaran a passar una agradable estona amb les amistats de la nit.
I vet aquí que,
quan això s’esdevé, tard o d’hora els presents i de forma comunitària compartim
un pensament màgic i deixem anar en veu alta la frase: Que bé que estem!
Ei, família, quan
això és vocalitza en veu alta... ja cal aprofitar-ho i gaudir-ho amb plenitud
perquè significa que hem conquistat l’espai de l’amistat. I, arribats aquí, com
que ho valorem i en som conscients, molt conscients, sempre hi ha qui deixa
anar un: Oh, no s’hauria d’acabar mai!
Però bé, ja hi
podem picar de peus que, més tard o d’hora toca
desparar taula, endreçar el terrat i anar a fer nones tot desitjant que
l’endemà trobem per la cuina un bocí de coca que ens conquisti la panxa.
Una abraçada ben forta...
i bon estiu!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=14568
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=14568
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada