Joan Amades (Foto: DGCPAAC)
És de suposar que
tots els humans (ei, tots, sense excepció) ens fem al llarg de la vida grapats
de preguntetes. Eh que sí? Sobre què? Uf, n’hi ha de tota mena! Vaige, allò que
es diu: per donar i per vendre; aturar un tren o, posat a embolicar la troca, per
llogar-hi cadires! Doncs bé, fent tria i remena, en trobaríem uns quants, que,
tocats com estem per la cultura popular, ens hem endinsat per aquest fangar i,
encebats com estem per la matèria, hem anat a topar de forma inevitable amb
l’Amades. Segur que no teníem res millor a fer? Sincerament, crec que ja hem
fet tard!
Total, que servidor
buscant com es menja això de les dites i refranys, temps enrere, hi vaig caure
de quatre potes i encara m’hi arrossego. De fet, explicar que, tot i que potser no ho
sembli, és una enorme responsabilitat escriure sobre el folklorista ja que, en essència,
part destacada de la jornada laboral la dedico a mirar d’escriure, parlar o endreçar
l’arxiu de Joan Amades que hi ha consultable a la Direcció General de Cultura
Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya i, explicitat això, més val que no m’empatolli massa,
generi un discurs meritori que em justifiqui el sou i, per damunt de tot, que
aquest paperam, aporti llum als materials del passat per entendre el futur. Doncs,
au... aquí va!
Per començar
exposar que la tasca laboral que realitzo a l’administració és d’aires tècnics
i sobretot, sobretot, sobretot, continuadora d’un equip de persones que des de
l’arribada de la documentació a la Generalitat de Catalunya l’any 1989 ha
treballat, treballa i treballarà (hi ha feina per donar i per vendre) amb
l’objectiu de catalogar, conservar i divulgar el màxim possible l’obra de l’Amades
i, en essència, els materials que tenia al domicili familiar en el carrer de
Provença, 209 de Barcelona. De quines persones parlo? Doncs... (tant de bo no
em deixi noms) però, la llista com a mínim està formada per: Josep Albà, Antoni
Anguela, Lluís - Carles Busquets, Manel Català,
Josep Crivillé, Eva Figueras, Josep Font, Jan Grau, Verònica Guarch, Francesc
d’A. López Sala, Roland Pastells, Salvador Sorrosal, Carme Torm, Ramon Vilar,
Marcos Yáñez...
Presentada així la
relació, pot prestar confusió però, el volum de la feina a l’arxiu ha estat i
continuarà sent gegant. Ep, que ningú es pensi que tenia l’home per casa els
papers de qualsevol manera! No, no, els guardava el millor que podia amb el suport
incondicional de la muller l’Enriqueta Mallofré i, la germana d’aquesta, i a la
vegada secretària de l’Amades, la Consol Mallofré.
Ara bé, els
documents del fons, abans d’arribar a la Generalitat han viscut diverses
aventures ja que més enllà de la mort l’any 1959 del folklorista, les hereves
optaren per desprendre’s de part important dels materials del savi erudit per
poder fer bullir l’olla. De fet i explicat per la Consol en l’ocasió que la vaig
poder visitar poc abans que amb l’Amadeu Carbó comencéssim a embarcar-nos en
l’edició del llibre: Corpus, L’Auca de la
Processó i Un Passeig per la Història i per la Festa (1997), comentava,
que, el mateix Joan Amades, en vida, els deia que un cop no hi fos, ho
estripessin tot!
Clar que, a l’hora
de la veritat, s’ha de dir però, que per una banda, l’Enriqueta i la Consol poc
cas li van fer, perquè dels llavors estudis inèdits no se’n volien despendre ja
que hi veien la possibilitat que acabessin publicats, reeditats o refregits en llibres
com, finalment, així succeí a causa de la incombustible intervenció primer, de
la mà de l’editorial Selecta que activarà el tercer volum de l’obra Folklore de Catalunya dedicat a Costums i Creences (1969); la col·lecció
El tresor popular de Catalunya amb
títols publicats de nou com: Les Millors Llegendes Populars (1978), L’escudella i La pipa (1978); Les Millors Rondalles Populars Catalanes
(1979); Llibre dels Somnis i Geografia
Fabulosa (1979); Refranys Personals (1980); Auca de les Faules d’Isop i Auca de les
Bèsties (1981); Números Meravellosos
(1982); Refranys Musicals i Comparances
(1983); Naips o Cartes de Jugar
(1983); Auca dels Carnestoltes i Auca de la Processó de Setmana Santa
(1984); Noves Rondalles Populars
(1985); Les Cent Millors Cançons de Nadal
(1986); l’edició en dos volums de: Històries
i Llegendes de Barcelona (1984) per a Edicions 62 amb el suport de Jaume
Fabre i J.M. Huertas Claveria i, en un segon apartat, més endavant, en la participació
activa en la creació l’any 1995 de l’Associació Cultural Joan Amades que, a través
de l’editorial El Mèdol, publicarà dins de la col·lecció de llibres de l’Amades – Llegat
Consol Mallofré els fins a la data treballs desconeguts: Fabulari Amades (1995) a cura de Jan Grau; El Jugar de l’Amades (1996) en
dos volums de la mà d’Imma Marín i Olga Pardo; el citat en anterioritat Corpus, L’Auca de la Processó i Un Passeig
per la Història i la Festa (1997) revisat conjuntament amb l’Amadeu Carbó; Danses de la Terra (1997 – 1998) també, en dos volums, en edició acurada
en aquesta ocasió per Jan Grau i Lluís Puig; El Ball de Serrallonga (1999) gràcies a la tasca de revisió de la
Rosa Mas i Joan Menchon; Les Veus del
Carrer (2000) amb la participació d’Amadeu Carbó i Guillem Escriche; Les Joguines de Plom (2000) a càrrec de l’Elisabet
Giró i un plom servidor picapedrer i, per acabar, El Quixot dels Ignorants (2005) per Xantal Grau i, també altre cop,
per qui redacta aquest article.
Reconduint la
narració, convé remarcar que, per una altra banda, l’Enriqueta i la Consol
optaren per vendre’s part importantíssima dels materials recollits pel
folklorista. La raó? Havien de viure i, davant de les necessitats imperioses, consideraren
que desprendre’s de la col·lecció d’obra gràfica, objectes d’etnologia i alguns
llibres de la biblioteca particular de l’escriptor (pareu atenció a
l’entrevista central que hi ha en aquest mateix número de la revista a la filòloga
Ramona Violant) les ajudaria a poder subsistir amb millors garanties. La
decisió, agradarà o potser no, però, òbviament, s’ha de respectar. N’eren propietàries
i tenien el dret de fer el que més els plagués. Ara, mirat amb fredor, tal com
els indicà en el seu dia l’Amades, feren els deures i llençaren documents de
l’arxiu però, pel camí, n’obtingueren rèdits econòmics. I, respecte a la desfeta,
comentar que tot i que, malauradament, la totalitat d’aquests materials anaren
a parar qui sap ben bé a on, per sort, una part destacadíssima provinents del
col·leccionista Ròmul Gavarró i Palau Antiguitats han estat reagrupats pel
Departament de Cultura, el qual, conscient de la vàlua del patrimoni, hi ha
dedicat esforços i diners per mirar de refer dintre de les possibilitats el
principi d’unitat de l’arxiu del folklorista amb l’objectiu de protegir-lo de
forma definitiva en bones condicions i, a la vegada, vetllar per apropar els
continguts a la societat.
Entrats en matèria
de descripció, els documents han estat catalogats tenint com a model de
referència estructures de classificació que s’apliquen al Departament de
Cultura. Això sí, adaptant per l’ocasió un quadre on descriu les
característiques del fons. I, llavors, a partir d’aquí, de forma simultània,
s’ha tingut especial sensibilitat per activar una laboriosa protecció dels originals
pensant de poder-los preservar en òptimes condicions en els arxius de la
Generalitat potenciant, al mateix temps, les possibilitats que ofereixen les
tecnologies per fer-ne reproduccions en suport digital així com vetllar per
divulgar les riqueses culturals que conté el fons. Cal fer-les arribar a la
gent i, sinó, de què serveix tenir únicament els documents ben guardats en
armaris compactes i calaixeres? Ei, recordem... que són materials del passat
per entendre el futur, no?
Fent una mica
d’història, una primera mostra tradicional d’aquesta voluntat de divulgació es
remunta a l’any 1990 quan, coincidint amb l’interès que va despertar en la
societat catalana el centenari del naixement de l’autor barceloní, la
Generalitat de Catalunya, va contribuir també en la commemoració mitjançant
l’exposició “El món de Joan Amades” comissariada per Josep Mañà i Lluís Calvo i realitzada,
en aquelles dates, a l’edifici de les Drassanes de la capital de Catalunya i de
la qual, com a testimoni de la mostra, l’any següent, es va editar el catàleg amb
la intenció d’esdevenir una eina impresa d’aproximació a la trajectòria del
personatge.
De fet, d’exposicions
de gran format dedicades a l’Amades, el Departament de Cultura n’ha realitzades
dues més, que són: “De les estrenes a les
felicitacions nadalenques a l’Arxiu Joan Amades” (2007) comissariada per
Francesc d’A. López Sala i Lluís – Carles Busquets i, “Imatgeria popular, la col·lecció d’imatge impresa de l’arxiu Joan
Amades” (2009) comissariada per Josep Mañà i Ramon Vilar. Interessants
totes, sens dubte, però, la primera de les tres, en particular, resultà crucial
ja que part dels materials exposats foren cedits per l’ocasió per la Consol
Mallofré que, en vida, amb total estima mimava a casa els que li quedaven. Què
ens ha arribat però d’aquestes altres darreres mostres? Doncs, altres dos
interessants catàlegs impresos. On es poden consultar plegats? Com a lloc segur
al Centre de Documentació de la Direcció General de Cultura Popular,
Associacionisme i Acció Culturals (DGCPAAC) a la Pl. Salvador Seguí, 1 – 9
(edifici de la Filmoteca) 08001 Barcelona.
Ara bé, anem a pams
i retrocedim altra vegada el fil conductor de l’article perquè encara hi ha
matèria per apropar, com per exemple, el fet de saber que la celebració del
centenari de Joan Amades, reforçar els contactes en ferm entre la Consol
Mallofré i el Departament de Cultura gràcies, però, a la mediació del teixit associatiu
del país i, en especial per la gestió del president de l’època de l’Agrupació
de Colles de Geganters de Catalunya, Josep M. Gol i, també, de la muller
d’aquest, l’estimada Griselda Karsunke fins al punt que ha estat a la vegada
ànima fundadora de l’Associació Cultural Joan Amades (ACJA) agafada del bracet
amb la Consol Mallofré i la companyia del Josep Cruanyes, el Joan López i en
Jan Grau.
Comentat això,
però, el camí de l’arribada de la documentació de l’Amades a la Generalitat ha
necessitat una certa quantitat de temps, la qual, en essència, queda resumida
en un doble tríptic que edità l’administració a través de l’antic Centre de
Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i que s’ha de dir en favor al document que, com a
full volander, ha resultat una eficaç eina de propaganda. Sí, sí, probablement
pot sorprendre donar rellevància a un pamfletó dintre aquest article però, amb
encert, els tècnics que el van elaborar hi resumiren tot allò que cal tenir en
compte. És a dir, un polsim de lletra amanida amb un toc de disseny que el va
fer atractiu al públic i que al CPCPTC els volà de les mans descrivint el fons
Amades. (1)
D’ençà de l’edició
del doble tríptic però, cal concretar que ha plogut força. L’ACJA ha acabat
tenint cura de l’edició dels 10 volums inèdits del folklorista (més amunt ja
comentats), ha reeditat altres treballs com els 42 llibrets que integren la Biblioteca de Tradicions Popular (2000 -
2009) en una edició facsímil amb Edicions el Mèdol i amb una introducció tècnica
en cadascuna de les obres redactada per especialistes en les matèries així, com també,
ha intervingut en la nova impressió d’obres emblemàtiques com els dos volums bibliòfils
de: Xilografies Gironines amb la
Fundació Valvi (2009); El Pessebre amb
l’Associació de Pessebristes de Catalunya (2009) a partir de la revisió crítica
de l’obra duta a terme per l’Albert Dresaire, la Josefina Roma i altre cop
l’escrivent d’aquesta paperassa o, bé, ha autoritzant a l’editorial Grup 62 una
enèsima reedició, en aquest cas de butxaca, de tres clàssics de l’autor: Les cent millors rondalles populars
catalanes (2009); Les cent millors
cançons de Nadal (2009) i Les millors
llegendes populars (2009)
Respecte a les
darreres voluntats de la Consol, finalment, l’ACJA va fer donació dels
originals del estudis inèdits al Departament de Cultura el dia 14 de febrer de
2014 essent rebuts amb honors al despatx del Conseller de Cultura Ferran
Mascarell. I, explicat això, els materials del passat de l’Amades de veritat arriben?
Doncs bé, la resposta resulta força engrescadora d’apropar ja que va molt més
enllà del treball de formiguetes que fem en el dia a dia tant la Generalitat de
Catalunya com la gent de l’Associació Cultural Joan Amades, que a més dels
fundadors (ja esmentats) cal afegir els noms i cognoms de: Pere Cañellas, Amadeu Carbó, Elisabet
Colominas, Dani Cortijo, Gemma Fernández, Josep M. Gol, José Luis Gutiérrez,
Jana Pérez, Josep M. Ubiergo i... novament qui signa l’article.
Abans d’exposar les
aportacions d’altres entitats i grups, convidar a descobrir el repositori
digital del Departament de Cultura “Calaix.cat” on de forma minuciosa si està volcant
la documentació impresa digitalitzada que hi ha al fons de l’Amades com ara, de
moment: Construccions, Escales de la
vida, Fulls d’Èpinal, Jocs, Nadales Nines, Ombres xineses, Pantins, Processons,
Soldats, Tauromàquia, teatrins de paper per retallar o Ventalls... (http://calaix.gencat.cat/handle/10687/58331/discover).
En paral·lel, en un altre repositori, “Memòria Digital de Catalunya” (MDC) (http://mdc1.cbuc.cat/)
hi ha digitalitzats una col·lecció de
llibres descatalogats del folklorista com ara: Calendari proverbis populars (1934); Montserrat: Tradicions i llegendes (1935); Cançons populars històriques i de costums (1936); El rector de Vallfogona (1938)... (http://mdc.cbuc.cat/cdm/landingpage/collection/joanamades)
i que sense cap mena de dubte esdevenen
eines modernes de divulgació, descoberta i proximitat dels materials a
estudiosos, curiosos o persones sensibles a l’obra de Joan Amades que amb les
seves aportacions segur que, en un futur, ajudaran a entendre molt millor els
papers del passat. Curiós, no? Doncs res millor que engrescar a apropar-los-hi
Per cert, materials
del passat per entendre el futur... versus, futur per entendre materials del
passat... (tic, tac, tic, tac...) Bona!
Ben mirat, però, la gran cosa que podem fer els qui ens hi dediquem, (ep, tocant
de peus a terra) és tenir cura sensible, estima i dedicació en el present ja
que en resultarà la manera que l’obra de
l’Amades continuï arribant. Com? Doncs, queda clar, augmentant la presència del
folklorista en les tecnologies d’informació i comunicació perquè els materials
del fons també hi tenen una enorme recorregut.
Experiències en
aquests entorns, a més a més de les pàgines web. de la DGCPAAC del Departament
de Cultura de la Generalitat (http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt)
i de l’ACJA (www.joanamades.cat) on, gratament, hi ha un veritable ventall de notícies relacionades
amb l’Amades que les fan atraients i llamineres.
Ben mirat, la pluja fina d’informacions que s’hi mostren fan possible que es
multipliqui la difusió del llegat del folklorista de forma viral (que no vol
dir que tingui el grip).
Proves? Per part
del Departament de Cultura accedir via Pinterest
a “CulturaPopular.cat” (https://www.pinterest.com/cultpopularcat/)
on hi ha presència en els taulers: #setdimatge,
Estrenes nadalenques i... de moment El món de Joan Amades; també a través de
notícies al Facebook del “Centre de
Documentació de Cultura Popular” (https://www.facebook.com/documentacio.patrimonietnologic)
o bé per mitja de piulades en el Twitter
“@cultpopular_cat”
(https://twitter.com/cultpopular_cat).
Respecte a l’ús de
les xarxes socials per part de l’AJCA, resulta interessant endinsar-se en el Twitter de l’entitat cultural “@amades_acja”
(https://twitter.com/amades_acja)
(he de dir confessar que me l’estimo
moltíssim) on, de forma meticulosa i des de l’1 de gener de 2012 emprant
l’etiqueta #costumcat, trobem una referència diària a l’obra ingent del
Costumari Català de Joan Amades. Respecte a aquest projecte, destacar que està
estructurat emprant els 140 caràcters possibles de les piulades i que automàticament,
a les 12 de la nit, cada jornada, els seguidors poden visualitzar una novetat
que recupera unes línies de l’obra emblemàtica del folklorista. Qui ho havia de
dir, no? 5.000 pàgines del treball de l’Amades editades entre els anys 1950 al
1956 i que ara, gràcies a la tecnologia, arriba fragmentada a un públic
enganxat amb els dits al teclat, oi? Poc s’ho podia imaginar l’Amades que al
segle XXI el Costumari Català tingués una renovada projecció diària, veritat?
Doncs bé, sumant
esforços la DGCPAAC i l’ACJA per fer encara més extensible la descoberta del
patrimoni de Joan Amades, col·laboren de forma mútua en el programa de ràdio
Fes ta Festa (http://festafesta.net/) en
la coordinació conjunta de la secció: “Fons
Amades” (http://festafesta.net/?page_id=14118)
i en la qual també es dóna a conèixer la riquesa dels documents que hi ha
dipositats a la Generalitat. En aquest ocasió, la fórmula emprada, és la
divulgació dels materials a partir de guions de cinc minuts de durada en els
quals, per temes, es descriu l’arxiu del folklorista i periòdicament se’n donen
detalls puntuals. A talls de mostra uns quants títols de les emissions: Papers familiars, Les memòries d’en
–Cuanitu-, Els ex-libris, Les auques, Les escales de la vida, Els fulls de
rengle, Els Joanots d’aigua, El gest a Catalunya, Els jocs de taula, Les ombres
xineses, Els fulls volanders de Montserrat... que, gràcies a la tecnologia
del moment i les doctes mans del Josep M. Adell a les vies de so podem
recuperar en format podcast. Interessants d’escoltar, en aquests moments, els
guions volten la quarantena i... els que es poden arribar a redactar! (mal no
m’està de dir-ho, de veritat, en sé el pa que s’hi suca).
Ep, val a dir que
en el programa radiofònic hi ha altres seccions en què de forma oberta s’hi
inclouen guions on apareix també la figura de l’Amades com: “La columna” signades pel Jesús Ventura
o l’Amadeu Carbó; “Contes i mentides”
amb l’Albert Estengre; “Dites i refranys”
amb en Víctor Pámies; “Històries de
gegants” amb la Berta Miró i el Nico
Alonso... però, de forma més habitual, en l’“Expedient
C” de l’Amadeu Carbó: Auques i
Rodolins; Baldufes i trompítxols;
Tocs de campanes; l’Ofici de les dones (Trementinaires)...
i, també, en la secció “Els Secrets de
l’etnològic” d’en Gustau Molas, el qual recupera alguns documents que
recorden el pas del folklorista per l’antic Museu de les Indústries i Arts
Populars del Poble Espanyol de Barcelona abans no s’incorporessin al Museu
Etnològic de Barcelona, com per exemple: Gualdrapa;
Rellotge de sol; El setrill matrimoni; L’epistolari
d’en Ramon...
Per cert, ja posats
a parlar del museu que hi ha ubicat a la muntanya de Montjuïc, recomanar-ne la
visita ara que tot just obre les portes després
d’estar tancat al públic durant uns anys a causa d’una remodelació integral
de l’edifici i l’espai expositor. Val la pena perquè entre les propostes del
nou discurs museístic la figura de l’Amades hi surt reforçada juntament amb històrics
que hi dedicaren moltes energies, com foren en Ramon Violant i Simorra, l’August
Panyella i, entre d’altres, la Zeferina Amill.
De retorn al món de
la ràdio comentar que el mateix Amades a les ones en fou guionista i entusiasta
locutor en els micròfons de Ràdio Associació de Catalunya (l’antiga RAC), en
català i, després, en una segona incursió acabada la Guerra Civil del segle
passat, als estudis de Ràdio Barcelona on repetí experiències però, obligat per
l’entorn, ho feu en llengua castellana. Què per què tinc interès a explicar-ho?
Doncs perquè ara, la bona gent del programa Mans
a Catalunya Ràdio: Ester Plana, Quim Rutllant i l’equip de col·laboradors han recreat
els guions que es conserven de l’Amades a l’arxiu del Departament de Cultura.
Bona aquesta! Més documents del passat per entendre el futur, eh que sí?
De propostes
sonores relacionades amb l’Amades n’hi ha unes quantes més. En el terreny musical,
des de romancers com Jaume Arnella fins arribar a cantautors com Paton Soler,
els quals en diverses gravacions han tingut en compte cançons tradicionals
recollides pel folklorista amb el suport i la companyia del seu amic i músic Joan
Tomàs. Ah, cosa semblant ha succeït a l’hora d’enregistrar contes, rondalles i
llegendes per part d’actors, com: l’Albert Estengre, el Carles Alcoy o bé,
darrerament, la Jordina Biosca amb el treball: Tot esperant l’Amades perquè, de fet, hi ha bona teca enllaunada o
per escoltar en viu, no? Ei, també hi ha estudiosos amb ganes de parlar sobre
l’Amades!
Un exemple el trobem
a l’ACJA on des de l’any 2012 s’organitza de forma anual un cicle de 4
conferències anomenat: Estació Xerrada
Amades en el qual diferents especialistes intervenen en la sala d’actes de
l’Associació Excursionista d’Etnogràfia i Folklore (AEEF) de Barcelona apropant
aspectes de la vida i obra de Joan Amades i de la cultura popular en general.
Qui hi ha passat? Manuel Delgado, Josep Fornés, Josefina Roma, Gustau Molas,
Víctor Pàmies, Jaumet Bernadet, Carme Oriol, Montserrat Garrich, Ramon Vilar...
sonen noms i cognoms?
En relació a les
intervencions en la pàgina web de l’ACJA hi ha la possibilitat d’escoltar els
àudios de les conferències com, també, cosa semblant succeeix des de fa pocs
mesos amb el nou cicle “Com es va
escriure...” que l’associació cultural realitza en aquesta ocasió a la sala
d’actes de La Casa dels Entremesos de Barcelona per parlar dels llibres del
folklorista. Hi ha corda per estona!
Respecte a llocs
d’estudi i de trobada, des de l’any passat a Sant Quintí de Mediona s’organitza
el Campus Joan Amades de la Cultura
Popular i Tradicional del Penedès coordinat per Bienve Moya. El motiu de la
celebració en el municipi està estretament lligat al fet que muller i cunyada
eren filles de la població i, per aquesta raó, l’Amades hi estiuejava. Conjuntament
amb la riquesa del patrimoni festiu de la població i la implicació del
consistori, el qual projecta, a més, un equipament cultural que recorda el nom
del folklorista, auguren un llarg recorregut al Campus i de retruc la divulgació del llegat cultural de Joan
Amades. Ah, però de cap de les maneres no està tot explicat! Entre el teixit
associatiu de St. Quintí hi ha la fundació local Joan Amades una de les accions
de la qual, amb el suport de l’ajuntament, ha estat l’edició de l’estudi de Teresa
Sadurní i Joan Serra: Joan Amades i
Gelats, del Raval a la llegenda coincidint amb les celebracions del 50è
aniversari del traspàs del folklorista l’any 2009.
I és que, de fet,
ganes d’escriure sobre el personatge n’hi ha força. Un exemple més recent ha
estat l’aparició del llibre: Petita
Història de Joan Amades (2015) redactat
a quatre mans entre l’Amadeu Carbó i una altra vegada el “menda lerenda”. Ei, amb dibuixos de Pilarín Bayés que adreça el
contingut de l’obra a un públic familiar, imprès per l’Editorial Mediterrània i
amb injecció econòmica dels ajuntaments de Barcelona i de St. Quintí de Mediona,
coincidint, en aquesta ocasió, amb el 125è aniversari del naixement de l’autor
el qual ha rebut per part del Govern de Catalunya l’aprovament que elabora la
Comissió de commemoracions presidida pel president de la Generalitat.
Ara bé, no només s’escriu,
sinó que també inspira propostes culturals de tota mena. Exemples? En el
terreny festiu: La Setmana medieval de la
llegenda de St. Jordi a càrrec de l’Associació Medieval de Montblanc; Catifes de Corpus organitzada pel
Centre d’estudis de Montornès del Vallès;
l’espectacle Badagegants a càrrec
de la Colla de Geganters de Badalona; La
Tamborinada organitzada per la Roda d’Espectacles al Parc de la Ciutadella
de Barcelona; la rebuda de La Flama del Canigó a la Pl. Sant Jaume de Barcelona
coordinada per Òmnium Cultural... En
el món del joc: La geocerca de Sta.
Eulàlia a Barcelona a càrrec de l’ACJA; Jocs
i llegendes de Joan Amades per part de Tradillibreria; El món del joc a l’univers Amades de la companyia de jocs l’Anònima... Documentals com: Estimat Amades (2009) de
Raül Contel; Joan Amades i la Cultura Popular a St. Quintí de Mediona (2015) de Punt TV Comunicació Audiovisual...
Exposicions amb caràcter itinerant com: El
Quixot dels Ignorant (2005), La
Memòria del Poble (2009) per part de l’ACJA; Ballar el Moro de Raül Sanchís o Joan Amades a l’Esbart Català de Dansaires de Montserrat Garrich.
En relació a noves
propostes que divulguen materials del passat, la cosa, no acaba aquí. A més d’aquest
monogràfic núm. 11 de la revista de pensament
associatiu Canemàs dedicat a Joan
Amades, en el diari Ara han
il·lustrat les notícies i reportatges de l’edició del rotatiu del dia 26 de
juliol tenint present el llegat d’imatgeria del folklorista. Sens dubte, un
honor reservat només a uns quants privilegiats i que, en aquest cas, és un
reconeixement a la memòria del poble. Sí, sí, del poble! perquè la dèria del
folklorista ha estat (tal com es recull en el pròleg del Costumari) “...recollir i anotar tot allò que la nostra
gent feia impulsada per la tradició secular, per tal de reunir-ho en un llibre
que recordés als nostres fills allò que feien els nostres avis, i que no hem
aconseguit; el que feien els nostres pares, i que nosaltres en part hem
practicat; i allò que fa la nostra generació en trànsit de desaparèixer en un
demà immediat, i que ja no arribaran
a fer els que vindran darrera nostre...”
Dit això i posant
els punts damunt de les is, l’Amades ha fet possible que els materials del
passat tinguin un futur i m’il·lusiona constatar que, en el present, s’enforteixen.
Amunt i crits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada