divendres, 22 d’abril de 2016

De llibres i paraigües no en tornen gaires *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Plou! Ep, que això no passa cada dia, eh? I, per les terres on “visco” és... però, una excel·lent notícia i, sobretot, pels sembrats! Sí, sí! Que, com ho sé? Home, pels dits de pols que se m’acumulaven últimament damunt de les sabates. Ei, que sí, de veritat! Ah, i què té a veure això de la pols amb l’aigua? Ara ho contaré.
Bé, resulta que, per recomanació mèdica, la Montserrat i un servidor cada tarda anem a passejar. Ens agrada sortir del poble i resseguir camins entre parades d’oliveres, ametllers i camps de conreu de cereals o vinyes. Ves, ens oxigena, allarguem la vista però, és clar, a la que portem dies de sequera, al terra, s’hi fa polseguera amb lo trepitjar de les “rodotes” de tractors, cotxes i “amotos”.
Prou que ja ho recull així la paremiologia: “Si no vols pols, no vaigos a l’era” i, adaptat per l’ocasió: “Si no vols pols, en sequera, no trepitjos rodera” (ei, no en feu massa cas d’aquest nyigui-nyogui de rodolí que se’m ha passat per la xaveta).
Doncs, d’això... que, en sortir avui amb la mestressa a fer los deures (que mos posa lo sinyor metge) hem agafat los paraigües perquè, la cosa se n’ennuvolava. Total que, fidels al del “Seguro”, anàvem disposats a canviar la pols per fang a les sabates però... quan érem a plaça, ha fet un xàfec i ens hem aixoplugat a la biblioteca on, per cert, tenen prestatges plens de llibres, revistes i vídeos que no te’ls acabes! I és que... a la biblio, també hi anem! Traiem material en servei de préstec, ens culturalitzem i, a més, formem part d’un grup de lectura on de tant en tant quedem per fer balanç del que llegim (tot i que, ja us ho diré, a vegades, en les postes en comú, sembla que tal vegada que no hagi llegit el mateix llibre) Ara, com que piquem unes “galletes”  i... una punta de moscatell, faig que sí amb lo cap i..., torradet, cap a casa.
Però, avui, (que també tocava lectura), en passar al final pel “paraigüero”, la Montserrat ha trobat a faltar lo seu: -Ves, no siguis mal pensat, no? algú s’ha confós...
Sí, sí... amb lo meu a ningú li passa, com que està trencat de les puntes i foradat lo trobo, sempre! Així que ben arrapadets i un punt bufats hem tornat xops cap a casa.

Una abraçada ben forta... i, fins a la propera!

Llorenç Aguilà


(*) Guió del ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=16793

Cap comentari:

Publica un comentari