dilluns, 16 de gener de 2017

Jordi Grau i Martí, escultor de gegants, capgrossos i figures de bestiari.


Cavall Fort núm. 1307 (2016)

Entrar en un taller d’imatgeria impressiona ja que descobrir damunt del banc de treball de l’artista dits de cartró, bustos o braços de fang  fa obrir els ulls com a melons però, no patiu, són peces a punt de ser muntades per anar de gresca!

Des de quan t’hi dediques?
Uf, fa més de 30 anys! En aquest ofici hi arribo perquè a la meva ciutat de  Terrassa, el meu germà anava al darrere de tornar a fer sortir al carrer els gegants vells. En aquells moment jo treballava a Andorra i, en venir uns dies de vacances, ajudava a arreglar les figures amb el suport del nostre pare.

Com comença un encàrrec?
D’entrada, primer és un projecte o una idea en la qual el que es vol és fer una bèstia, un gegant... i, a partir d’aquesta idea, que alguns porten dibuixada o fotografiada, realitzo l’encàrrec.

I com ho fas?
En primer lloc, per fer una figura amb un pes determinat i una qualitat concreta, cal modelar amb fang la peça. Pas següent: fas un motllo d’escaiola en el cas de realitzar una figura única. Ara, en el supòsit que haguéssim de fer capgrossos en sèrie,  faríem un altre tipus de motllo preparat per omplir diverses vegades. Hi ha qui les mans dels gegants opta per fer-les amb polièster. En el meu cas, faig peces úniques.

Quines diferències hi ha entre les figures de polièster i les de cartró?
El cartró són fibres premsades i el que faig és posar una pasta que es diu engrut de farina, que porta cola de conill, sulfats i fècula de patata o midó, en proporcions que es pugui estovar i tornar a refer, perquè amb els anys el cartró va perdent cola però, si n’hi tornes a posar, el cartró, torna acceptar-la.
Pel que fa al polièster, com a material és fortíssim, aguanta molt els cops, es ratlla (passa amb totes les pintures), però també perd vida a l’entorn dels 50 anys perquè es cristal·litza i llavors la  millor solució és tornar a fer un motllo. Tot són maneres de treballar.

Quan ja tens totes les peces, què fas ?
Munto la figura al pati de casa amb el recolzament del meu fill. L’equilibrem, l’ajustem..., i fem proves fins que està al seu punt. Fem uns forats, posem els caragols i cap a vestir! A partir d’aquí els propietaris se l’enduen cap al seu local.

Parla’ns de la roba i  els complements?
Ara fa uns anys que no me n’encarrego. Passo la feina als modistes, que contacten amb els clients i pacten el vestuari. Treballo sol al taller i faig la figura i el cavallet. Respecte als complements, depèn, perquè cada gegant pot portar un porra, un llibre, un clavell... En relació a les joies, algunes les encarrego, com, per exemple, les corones de llautó, ja que hi ha professionals que ho treballen molt bé, cosa que també succeeix amb les perruques.

Si els passa algun accident a les figures,  disposes a mà d’una caixa d’eines d’emergència?
Normalment pinto a l’oli les figures i, si passa algun contratemps imprevist en el trasllat, agafo la paleta de pintura i el retoco. En un pot de vidre guardo temporalment la pintura que he fet servir durant els primers dies. En el cas  d’un accident gros, però, cal portar-lo al taller a retocar.

Treballes en més d’un projecte a la vegada?
Sí, per norma general, vaig fent a la vegada diverses figures. Com que tot el procés es fa amb aigua, fang, escaiola..., vaig repartint i fent diverses coses al mateix temps perquè s’assequin i les pugui construir correctament.

Amb quant de temps cal encomanar una figura?
Normalment, el procés comença mesos vista d’una data d’estrena. Cal aprovar un pressupost i quan els clients es decideixen, ja falta poc per la presentació a plaça. És el que passa... A vegades, una parella de gegants en dos mesos i mig es pot fer tot, depèn de si tires mà de motllos que ja tens o ho crees tot de nou. Cada figura té un temps i un preu.

En algun lloc s’estudia l’ofici?
Per la meva part, sóc autodidacta i dono les gràcies al meu pare, perquè l’home era manyà i tenia nocions de fusteria, escultura... així, com també, al constructor Domingo Umbert. Ara bé, pel que fa en l’actualitat la possibilitat de poder estudiar, tot just fa uns mesos que a l’Escola Massana de Barcelona s’ha realitzat un primer curs monogràfic de conservació, reparació i restauració d’elements d’imatgeria festiva. Però, si de debò us agrada construir, el millor és que us apropeu a una escola d’art o bé agafeu, cartrons, cola, pintures... i amb el suport d’un adult comenceu a fer figures.

Per saber-ne més:
Fotografies: Jaume Olivet

Cap comentari:

Publica un comentari