Cromos de picar (DGCPAAC)
Entre
els documents d’imatgeria impresa que hi ha en les calaixeres del Fons Joan
Amades a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció
Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi ha una
col·lecció formada per més d’un centenar de cromos de picar, els quals estan
enganxats damunt de 17 làmines blanquinoses d’un format aproximat a DIN A3 que
els fan de base.
Els
cromos de picar són un joc que, tradicionalment, és considerat com a femení i
les nenes que hi participen han de posar cadascuna
un
cromo cap per avall, és a dir, la cara del darrere és la que és visible en
iniciar la partida i, per tant, les il·lustracions en colors que hi ha a
l’altra banda queda amagada. Es juga per torns i es fa necessari de picar al
damunt del cromo amb la mà plana amb l’objectiu de donar-los la volta. Guanya
la partida qui més en pugui girar i, cada participant, de retruc, serà nou
propietari dels cromos que tombi. Clar que, per fer-ho bé, cal tenir una mica
de tècnica o fins i tot, picaresca, ja que el joc tampoc resulta fàcil de
practicar. Ara bé, com en tot, a base d’hores i recursos com el fet d’intentar
de tenir humida la mà o posar-la arcada (sense que es noti massa) ajuda a
sortir airós de la partida.
Respecte
a la temàtica dels cromos acostumen a ser de motius florals, joguines, rostres
d’infants, animals de companyia, religiosos com: sants, àngels, querubins...
sovint tots plegats amb una estètica de clara influència germànica o anglesa, a
l’estil Victorià, que la mainada podien adquirir en papereries on les trobaven
en làmines cromolitogràfiques, les quals retallaven per figures o, ja també, de
forma individual, les cercaven en l’interior dels embolcalls de les
xocolatines.
Pel
que fa a la procedència dels cromos de picar que hi ha en les calaixeres del
Fons Amades, en alguns casos hi ha visibles petites inscripcions que
certifiquen aquests orígens diversos, com per exemple n’hi ha que porten gravat
el nom de Chocolate Amatller, Barcelona; Chocolate
Evaristo Juncosa, Barcelona o làmines encunyades amb marques d’impremtes de
l’estranger, com: WH Berlin i, Royal Warrant, entre d’altres.
Relacionat
amb la col·lecció de l’Amades cal exposar, però, que guarda uns petits secrets
que, fins a la data, han estat poc explicats i que divulgarem precisament a
través de dos testimonis. El primer és una de les peces de composició floral i
en forma d’etiqueta que hi ha en les làmines. Concretament es tracta d’un cromo
on apareix escrit en lletra cal·ligràfica el nom de: José Mallofré, sogre de Joan Amades i, probablement, primer
propietari del recull.
El
segon testimoni que ho corrobora, però, és més de tipus vivencial i, un servidor en dona fe, ja que en una reunió
prèvia a l’edició del llibre escrit amb l’Amadeu Carbó: Corpus. L’auca de la processó, Un passeig per la història i per la
festa, vàrem ser convidats per la Griselda Karsunke i en Jan Grau a anar a
visitar la cunyada i secretària personal de Joan Amades, la Consol Mallofré, el
qual, per cert, fou també domicili del folklorista al carrer Provença, 209, de
Barcelona. De fet, ja ho exposarem llavors en la introducció de l’obra: “Conèixer la Consol va ser una tendra
experiència. Ens sorprengué gratament escoltar-la i vam dialogar una estona amb
ella. Tenia el cap clar...” Doncs, en aquella ocasió, entre les coses
dolces que va explicar fou la passió que sentia pels cromos de picar. Deia que
els trobava bufons, com ara els de cavalls i que, sempre que li era possible
n’havia comprat amb la voluntat d’ampliar la col·lecció familiar. Hi tenia
debilitat.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/?p=20659
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada