Carpetes de cartipàs (DGCPAAAC)
En el diccionari de
l’Institut d’Estudis Catalans trobem la següent definició de la paraula
“cartipàs”. Quadern de paper retallat o
pautat usat pels infants per a aprendre a traçar les lletres. Doncs, al
respecte, en les calaixeres del Fons Amades de la Direcció General de Cultura
Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya hi ha una col·lecció integrada per 21 quaderns de
cartipàs que el folklorista va tenir presents per descriure en el llibre, Apunts d’Imatgeria Popular (1938) en el
capítol Cobertes i papers de guardes,
explica que: “...Hi ha una col·lecció
bastant nombrosa de cobertes de cartipàs estampades al bac, figurant escenes
variades, amb dibuixos molt toscs i rudimentaris, però no desposseïts d’una
certa gràcia i encís. Entre molts altres temes, hi ha els quatre evangelistes,
alguns animals i personatges reials. Porten al peu, alguns, una llegenda molt
curta, feta amb lletres d’estil romà per tal de fer-la llegible a la mainada
que devia servir-se de tals cartipassos. És de remarcar que les cobertes de
cartipassos van de dues en dues, una per cada cara del quadern, i que les dues
són iguals.”
Pel que fa a les
dimensions dels cartipassos que cita l’autor, la majoria, 15 exemplars, giren
entorn els 31 x 22 cm i, la resta de
peces, o bé mesuren la meitat o gairebé
el doble però, com a característica, no estan acolorides. Ara bé, en relació
a les utilitats dels cartipassos, Amades
també en parla en diferents indrets de l’obra del Costumari Català, com per exemple, en la pàgina 494 del Volum V on exposa
que: “Segons veu de la tradició, els
vells estudis feien la classe en roda, o sia que el mestre, com autoritat, seia
en cadira o càtedra (d’on el qualificatiu de catedràtic, que significa el qui
seu en cadira) i al seu entorn s’agrupaven els deixebles asseguts a terra. Ja
ensenyaven així Sòcrates i Plató. El terme classe deriva d’un mot grec
equivalent a la idea de ronda o rodona, és a dir, de rondalla que encara
recorda el terme que nosaltres apliquem a les contarelles, pres de la forma
tradicional d’explicar-les com una lliçó pairal donada a la vora del foc. Abans
es passaven pocs llibres; cada estudiant duia el seu cartipàs, on escrivia la
paraula del mestre. Una condició de bon estudiant era saber entendre bé i
escriure ràpid i en termes clars allò que el mestre explicava, i qui més
cartipassos omplia més bon estudiant resultava.”
Així i tot, Amades
en el Volum III del Costumari en descriu altres usos dels quaderns, com ara en
la pàg. 135, i els relaciona amb el
divendres de la vuitada de Corpus on apunta que: “... Des de molt temps abans tota la mainada del carrer guardava els
cartipassos per emprar el paper per a fer cadena. La quitxalla s’afanyava,
aquells dies, tant com podia, per tal d’omplir força cartipassos i d’aplegar
com més paper millor. Els tallaven a tires, i en feien anelles o lleves,
enganxant-les amb pastetes, que hom anava a cercar a cal sabater. Hom feia
tires llarguíssimes de cadena, amb la qual es feien cabdells molt grossos, amb
molt de compte perquè la cadena no s’estripés. Dies abans de la festa, la
mainada estava molt enfeinada i invertia a fer cadena el temps de lleure o
lleure que tenia. Hom també emprava paper de diari.”
Deixant a banda les
reciclaves utilitats dels quaderns, en les calaixeres del Centre de Documentació
hi trobarem els quatre evangelistes que Amades esmenta, amb l’afegitó que,
gràcies a una inscripció cal·ligràfica podem datar any i propietari: Villamaior, 1829.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=21066
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net http://festafesta.net/?p=21066
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada