Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Just encara
no hem acabat d’haver paït l’escudella, la carn d’olla, el gall farcit de Nadal
i els canelons de Sant Esteve que ens tornem arreplegar en col·lectivitat, entorn
d’una taula, per cruspir en aquesta ocasió el sopar més “esverat” de l’any. Sí,
el del darrer del calendari. On, amb les campanades de la mitja nit, ens
ennueguem amb els dotze grams de raïm a la boca. Ves, diem que porten bona sort
però, ja us ho diré, el que porten és un mal de panxa, terrible! Ara, compto
que és l’únic àpat del curs en el qual tots plegats mengem fruita.
També
és la nit amb què ens guarnim amb les millors mudes de l’armari. Ens vestim per
l’ocasió com si es tractés d’anar a recollir “lo premi Nobel” i ens perfumen el
cos perquè faci bona oloreta. Bé, ja m’enteneu... oi? Ai, malpensats! Que em
refereixo a l’instant després del toc de les campanes, moment en el qual ens
aixequem de la cadira per anar a repartir petons i abraçades a cadascun dels
comensals a fi de proposar-nos, mútuament, bons desitjos de cara l’any nou que
iniciem.
I, traspassat
el moment, omplim copes amb cava, brindem i ens agafa la ruqueria comunitària de
posar música a tot drap, obrir bosses de “cotillón”
i penjar-nos nassos amb ulleres de plàstic, collarets, barrets, escampar confeti,
serpentines, bufar trompetetes, espanta-sogres i ballar, entre altres clàssics
de la nit: “El mambo”, “La conga” o “El conillet de la Loles”.
Ben
rumiat, doncs, no ha de sorprendre que amaguen els rostres darrera de mostatxos
i antifaços subjectats amb fils a les orelles, no. De fet, arranquem el
bellugueig dansarí amb intensitat desbordant però, de forma progressiva, anem
reduint el ritme i acabem asseguts a les cadires llegint o enviant,
individualment, watsaps a coneguts. La imatge és patètica, sort que ens trobem
per celebrar en grup l’arribada del nou any, eh?
Res,
que en tots els sopars de fi d’any, de la mateixa manera que hi ha el moment
del raïm, el brindis o, per exemple, el ball. En endavant potser que instaurem,
també, el moment dels “whatsaps d’any nou”. En podríem fer un concurs i,
després, repartir entre els presents premis com ara: qui ha rebut el primer,
qui n’ha rebut més, quin és el més “hortera”
i, entre d’altres, el més picantó. Ei, segur que riurem plegats o no?
Una abraçada ben forta... i, que, “Smarts
phones” a banda, tinguem un bon any!
Llorenç Aguilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada