Al cap tots tenim, com a mínim, una Nadala. Fem-ne la
prova, d’acord? Va, sense pensar-ho massa, en cantem mentalment una estrofa? La
primera que ens vingui, sí? Doncs... fet això, la pregunta és: quina ha estat la
cançó escollida? Bé, dependrà dels orígens familiars, de la formació escolar,
dels lligams associatius, de les influències culturals, socials i religioses.
Ara bé, quina ha estat la peça musical que ens ha vingut a la memòria? Ah...
diguem que em puc equivocar (naturalment) però, probablement, la majoria dels
qui llegiu aquesta introducció coincidirem amb algun dels dotze temes que hi ha
en el present llibre-disc. Clar que potser, llavors, la lletra, el ritme o la
tonada igual no coincideixen al mil·límetre amb la que tenim emmagatzemada al
cervell i, això, com ho hem d’interpretar? Doncs, com una riquesa musical que
ens ofereixen les nadales, un valor que als qui per primer cop a través
d’aquest recull s’aproparan al cançoner nadalenc també els succeirà amb el
temps a mesura en descobreixin altres versions.
La resposta del perquè s’esdevenen aquestes variacions la
trobarem en la popularitat de les composicions, la tonada de les quals, durant el
cicle religiós de l’Advent, entre els mesos de desembre a inicis de febrer (amb
l’afegitó del novembre, per l’avançament de campanya comercial de Nadal) de
forma cíclica, anem repetint arreu i,
per tant, ens va penetrant de boca a orelles fins que s’enganxen els: “... Panses i figues i nous i olives...”,
“... Beben y beben y vuelven a beber...” o,
per dir-ne una altra, “Jingle bells,
jingle bells, jingle all the way...”
Comentat això, des de quan es canten Nadales? Doncs,
probablement, molt abans del segle XV, època en la qual es remunten algunes de
les melodies més antigues que ens han arribat documentades a través de
manuscrits eclesiàstics. Segons sembla, però, l’origen de les cançons es troba en
les representacions que els pastors feien durant la nit de Nadal en els portals
de les esglésies com alegre contrapunt a la celebració de la Missa del Gall. I,
pel que fa a les temàtiques de les cançons que ens han arribat, quines són? Bona! De fet, les podríem classificar
en diversos estils com, per exemple les d’aquest il·lustrat cançoner, dedicades
al solstici d’hivern: El desembre
congelat; a cançons de bressol: El noi de la mare; a l’adoració a
l’infant Jesús: El tamborilero, Burrito
sabanero, Campana sobre campana, Los
peces en el río, La pastora Caterina; de tarannà infantils: el Caga Tió, El dimoni escuat o de
càntics de joia com: Merry Christmas, Fum,
fum, fum i Jingle Bells.
I és que les Nadales són un gènere líric global. d'aquí que a part de les entranyable peces en llengua catalana o castellana, comença a ser habitual que, de retruc, n'ampliem la coneixença en altre idiomes com ara l'anglès tot fomentant que celebrem el familiar Nadal de forma més oberta i plural. Cantem?
I és que les Nadales són un gènere líric global. d'aquí que a part de les entranyable peces en llengua catalana o castellana, comença a ser habitual que, de retruc, n'ampliem la coneixença en altre idiomes com ara l'anglès tot fomentant que celebrem el familiar Nadal de forma més oberta i plural. Cantem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada