diumenge, 10 de desembre de 2017

Un cançoner que agermana (pròleg del llibre disc Fum, fum, fum)


Al cap tots tenim, com a mínim, una Nadala. Fem-ne la prova, d’acord? Va, sense pensar-ho massa, en cantem mentalment una estrofa? La primera que ens vingui, sí? Doncs... fet això, la pregunta és: quina ha estat la cançó escollida? Bé, dependrà dels orígens familiars, de la formació escolar, dels lligams associatius, de les influències culturals, socials i religioses. Ara bé, quina ha estat la peça musical que ens ha vingut a la memòria? Ah... diguem que em puc equivocar (naturalment) però, probablement, la majoria dels qui llegiu aquesta introducció coincidirem amb algun dels dotze temes que hi ha en el present llibre-disc. Clar que potser, llavors, la lletra, el ritme o la tonada igual no coincideixen al mil·límetre amb la que tenim emmagatzemada al cervell i, això, com ho hem d’interpretar? Doncs, com una riquesa musical que ens ofereixen les nadales, un valor que als qui per primer cop a través d’aquest recull s’aproparan al cançoner nadalenc també els succeirà amb el temps a mesura en descobreixin altres versions.
La resposta del perquè s’esdevenen aquestes variacions la trobarem en la popularitat de les composicions, la tonada de les quals, durant el cicle religiós de l’Advent, entre els mesos de desembre a inicis de febrer (amb l’afegitó del novembre, per l’avançament de campanya comercial de Nadal) de forma cíclica, anem repetint arreu  i, per tant, ens va penetrant de boca a orelles fins que s’enganxen els: “... Panses i figues i nous i olives...”, “... Beben y beben y vuelven a beber...” o, per dir-ne una altra, “Jingle bells, jingle bells, jingle all the way...”
Comentat això, des de quan es canten Nadales? Doncs, probablement, molt abans del segle XV, època en la qual es remunten algunes de les melodies més antigues que ens han arribat documentades a través de manuscrits eclesiàstics. Segons sembla, però, l’origen de les cançons es troba en les representacions que els pastors feien durant la nit de Nadal en els portals de les esglésies com alegre contrapunt a la celebració de la Missa del Gall. I, pel que fa a les temàtiques de les cançons que ens han arribat, quines són? Bona! De fet, les podríem classificar en diversos estils com, per exemple les d’aquest il·lustrat cançoner, dedicades al solstici d’hivern: El desembre congelat;  a cançons de bressol: El noi de la mare; a l’adoració a l’infant Jesús: El tamborilero, Burrito sabanero, Campana sobre campana, Los peces en el río, La pastora Caterina; de tarannà infantils: el Caga Tió, El dimoni escuat o de càntics de joia com: Merry Christmas, Fum, fum, fum i Jingle Bells.
I és que les Nadales són un gènere líric global. d'aquí que a part de les entranyable peces en llengua catalana o castellana, comença a ser habitual que, de retruc, n'ampliem la coneixença en altre idiomes com ara l'anglès tot fomentant que celebrem el familiar Nadal de forma més oberta i plural. Cantem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada