divendres, 26 de gener de 2018

En tota jugada un perd i l'altre guanya *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Ves, ara resulta que se’n diu: “Room Escape” però, ja us ho diré, no és altra cosa que el que, en altres temps, coneixíem com a: “joc de pistes”, sí! Bé, és allò de treure suc de les idees i, ja posats, fer-ne pagar entrada. Què us he d’explicar... Ep, no patiu, que trobo molt digne que la gent es busqui la vida per muntar un negoci, que prou peludes que es passen per bufar cullera o, que els participants paguin les ganes per distreure’s.
Clar que, amb la perspectiva en què em miro la professionalització del fenomen, no puc evitar de recordar com (en altres temps) ho escenificàvem, sí! Que com anava? Doncs... més o menys com ara, era una aventura en grup que s’havia de resoldre. De fet, hi participàvem més d’una colla a la vegada i, en comptes d’acotar amb el rellotge la superació de la prova, l’equip que sense cronometrar resolia abans l’entrellat guanyava. Ah, participàvem en un escampat i sovint se’ns havia fet de nit.
Ja, segur que tampoc us dic res que vingui de nou perquè aquesta és una activitat habitual d’esplais o de colònies d’estiu però, en concret, les que rememoro ens les muntàvem la mateixa canalla del poble. Sí, sí, tot ens ho empantanegàvem nosaltres mateixos ja que uns preparaven les pistes i, els altres participaven. Ara bé, fos quin fos el rol que tinguéssim, prohibidíssim estava “piular” per sortir de les bardisses.
I, dit això, sigués quina sigués la combinació dels grups, sempre hi havia un company de la colla que resolia els casos. No sabíem com s’ho manegava però, lo Gómez sortia airós de les proves i, des de llavors, per aquelles associacions que es fan  des de la infància li va quedar el renom de: “Sherlock”, “Sherlock Gómez”. Vaige, com el literari investigador “Holmes” però, en aquesta ocasió, “lo Gómez” era de carn i ossos.
Comentada l’anècdota probablement pensareu que no és ben bé el mateix el “Room Escape” d’avui comparat amb la variant de joc de la meva infància. Potser sí... Ara, en un altre ordre de coses, el que sí que us puc assegurar és que; dir o fer: “spoiler” en el joc és el mateix que dir o fer: “lo xivato” (que hi farem... per aquelles coses de la vida una paraula la considerem “anglicisme” i, l’altra, barbarisme) amb el  nostrat però que és dir: “piular”.

Una abraçada ben forta... i, fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net https://festafesta.net/?p=23006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada