Hoooooooooola, bona hora a
tothom!
No em
titlleu d’avar, d’acord? Però, les mones de Pasqua no sempre les compro fetes.
Bé, els condiments, sí. Vull dir, servidor, hi posa la mà d’obra; les monto!! A veure... m’explicaré millor:
lo pa de pessic (la base) l’encomano al forn i, a partir d’aquí, vaig a mercat
a cercar mantegues, fruita confitada, fruits secs, guarniments, xocolates...
per, després, “invadir” (solet) la cuina com a centre d’operacions.
Ep, que
no faig la competència a ningú, eh? Que, la producció de pastissos elaborats són,
únicament de consum propi! Clar, que, la Montserrat prou que em recomana que ho
deixi estar, que les encomani a la pastisseria, però, penso: - Ves, tira, tira, que això m’és vida! (potser,
de forma visual, no les troba estètiques)
Ara bé, surten bones, estic actiu i una estona menys que m’escarxofo davant
del televisor a fer el badoc.
Ben
mirat, a casa sempre les hem fet, em ve de lluny! Recordo ja de petit llepar els dits amb les que l’àvia i la
mare preparaven. Ara, en l’actualitat, la tradició familiar crec que s’acabarà de
patac però, aquí poca cosa més hi puc fer ja que no depèn únicament de mi. El
jovent les compra fetes, les queixala i, tal dia, farà un any!
Poc pastissers
m’han sortit però, com és habitual, la figura de xocolata que hi ha al damunt,
vola! I, per cert, com ha canviat això, eh? Als de la meva lleva, a les mones,
com a guarniment, ens hi encolomaven al damunt “micos” (ous dusos) res de trossos de cacau procedent de les
Amèriques i, menys, ninotets de plàstic de la Xina, on vas a parar! Com s’ha
alterat tot plegat, veritat? Oh, i no us penseu, la revolució de les figures ha
succeït en cosa de poques dècades cap aquí. Sí, sí! Als de la quinta dels meus
fillols, als nens com a novetat els entaforàvem al damunt una pilota de futbol i,
a les nenes, un ou; tots, de xocolata. A partir de llavors, la cosa a anant
venint rodada reproduint per l’ocasió personatges dels dibuixos Disney o Piolins Warner, patam! Que, aquesta temporada, en unes quantes cases
són la figura estrella conjuntament amb urnes 1-O de xocolata. Qui ho havia de
dir, no? Ah, i això sense oblidar els clàssics pollets “grocs” de feltre que sempre
seran nostres.
Una abraçada ben forta... i,
bona Pasqua!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net https://festafesta.net/?p=23516
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net https://festafesta.net/?p=23516
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada