divendres, 26 de maig del 2017

Despertars *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Ja sigui per mitjà d’aparells mecànics o bé, senzillament, a través de la natura biològica, si hi ha alguna cosa que fem els humans després de roncar, és despertar-nos. Sí, de fet, no hi ha bitxo que se n’escapi (i, malament rai, a qui no li passi cosa semblant ja que llavors vindrà a significar que, realment, està fotut). Ara, com ens llevem? Ah, això, deprendrà de les circumstàncies... va a dies! Cito exemples? Doncs, tasca arriscada és de resumir perquè no acabaria ni demà passat, però, per allò que tinc acotats els minuts de xerrameca em poso les piles i en faig concreció.
Diguem que, per norma general, després fabricar lleganyes (resultin ja de creació llarga o curta) per nassos, ens aixequem perquè “mos” esperen compromisos. Quins? Ui, l’habitual és que hem d’anar a fer mèrits, vull dir guanyar les garrofes i, en tals circumstàncies, el recurs més freqüent és disposar a la capçalera del llit d’un rellotge despertador que en el moment programat ens trenqui el somiar i activi.  (Bé, això, d’activar, és un dir, no?)
Clar que, en l’actualitat, amb los rellotges digitals o mòbils amb alarmes, el terrabastall de sons a què podem aspirar per despertar-nos és variat, en comparació, a temps no “gaire” pretèrits en què els rellotges despertador “pitaven”, únicament donant corda als martellets de les prominents campanetes externes que hi havia i que, quan entraven en acció, repicaven amb esfereïdora intensitat provocant als dormilegues vots del llit que t’encastaven al sostre de l’habitació. 
S’ha de dir al respecte, que complien amb la missió per què estaven pensats, la qual no és altra que trencar el son, però comparats amb els que van amb piles o altres energies no hi ha color. Ara, espatllar-se, no s’espatllaven tant com tots aquests més moderns que han anat entrant per casa i, a la mínima que et despistes, se’ls acaben les piles o marxa el llum i et fan fer salat.
Ja us ho contaré, amb la Montserrat, les úniques ocasions en què ens agrada que soni el despertador soni és quan hem d’anar d’excursió. Llavors, fins i tot, de l’emoció ens llevem abans que piqui. Però, he d’afegir que (la senyora) n’utilitza un altre d’alternatiu també. Resa un parenostre per les ànimes del purgatori que diu l’ajuden i, minuts abans de l’hora prevista, obre els ulls. No fallen! (mentre, servidor, dorm com un liró)

Una abraçada ben forta... i,  fins a la propera!

Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/despertars/ 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada