Hoooooooooola, bona hora a
tothom!
Digueu-me:
llepafils però, això d’anar de
restaurant i haver-te d’eixugar els morros amb tovallons de paper... Ves, que
voleu que us digui, d’entrada, no em fa el pes. Bé, igual pensareu que sóc de
casa bona (més aviat sóc de casa “digna” que no té perquè ser el mateix) i, una
de les coses que em van educar, fou que la taula ha d’estar ben parada i, els
tovallons han de ser de roba. Ei, que sí la coberteria és de plata de llei, els
vasos de Murano o els plats de porcellana Xina... m’és, fins i tot, indiferent!
(clar que, mentre no siguin tampoc de plàstic, eh?) Però, sobretot, sobretot,
sobretot, amb el tema dels tovallons, aquests, si us plau, que siguin de teixit!
Pensareu
(una vegada més) que poca feina tinc o, fins i tot, m’argumentareu els
avantatges del paper en comptes de la roba, com ara: No cal rentar, no cal
estendre, no s’ha de planxar... ja, ja, que
és més còmode el paper, oi? Que simplifica tasques? Que, fins i tot, és més
sostenible? Sí, potser... sí, però, allà on hi hagi el lli o el cotó, mans i
llavis sempre ho agrairan. I més, quan els guisats són de categoria!
Clar
que, sense tovallons de paper, algunes històries no ens haurien arribat de la
mateixa manera. Com, per exemple: el contracte signat d’en Messi amb el Barça
o, que en Picasso, en la seva etapa bohèmia a París, va pagar un piscolabis a
canvi d’un dibuix fet en un tros de tovalló. Vaige, que, sens dubte, aquests
fets no haguessin resultat el mateix si el suport utilitzat hagués estat en fina
tela. (La tinta costa més de fer córrer)
Ara bé,
tot això ve a tomb perquè, avui, he dinant en un restaurant del poble de tota
la vida on, a fi d’ajustar preus i mantenir menú, ara paren taula amb tovallons
de paper. Ep, que cuinen molt rebé! Tampoc deixaré d’anar-hi d’ara en endavant
perquè s’hagin passat a l’enemic. A més, he de reconèixer que després d’aquesta
situació viscuda al local, de retruc, en aquesta ocasió m’he inspirat a
redactar el present guionet i, també, a escriure’l! Sort que portava al damunt
llapis amb punxa i he començat a redactar aquestes paraules als tovallons. (N’he
hagut de menester uns quants)
Una
abraçada ben forta... i, fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/tovallons/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada