Hoooooooooola, bona hora a
tothom!
Diem
que: La intenció és lo que de veritat
compta, no? Tant és que la rosa sigui de format piti miní o de jardí amb
pètals grocs, blancs, blaus, liles... perquè el que realment esdevé important el
dia dels enamorats és regalar flors, moltes flors entre humans. De fet ho
hauríem de fer més assíduament tots plegats això i no únicament un cop l’any
i... encara gràcies!
Convençut
estic que rebre floretes, agrada a tothom. Fins i tot, malgrat puguem ser al·lèrgics a qualsevol mena de
pòl·lens o olors que desprenguin, ja que l’obsequi de roses entendreix, ja ho
crec! I, ben mirat, segur que bona part de les cabòries que tenim les
resoldríem, d’entrada, regalant-nos flors.
Ara, les
interpretacions per bé o també per mal que hi arriben haver darrera del
lliurament de floretes és impressionant. Reflexionem-hi només uns minuts, va...
feu la prova! Ep, no us punxeu, d’acord? Ni tampoc cal que us hi floriu en la
rumiada, eh?
Per la
meva part, comentar que hi he donat algunes voltes en profunditat al tema (ei,
que no deliro) i, posats a resumir-ho en veu alta, explicaré què em meravella
de la flora: “la fragilitat de la bellesa”. Sí, sí, aquell punt òptim de
delicadesa extrema, el qual resulta atractiu de viure amb total intensitat
perquè, de la mateixa manera que va creixent, amb el pas del temps, decreix? Ah,
aquí està “lo quid” de la qüestió!
La
solució al respecte que he trobat amb l’afer floral és el del: “manteniment”.
Ja, tot resulta temporal, no? Però, gent; si no es vetlla ni el més mínim
possible per tenir cura de “la fragilitat de la bellesa” aquesta fineix sense
possibilitar de perdurar. Oh, clar... quan això passa, en regalem de noves i,
santes pasqües! No diré pas que no. Però; Que durin, que durin!
Respecte
al “manteniment” de la rosa, amb la Montserrat, a casa, fa anys que hem trobat
com tractar-ho. Damunt del moble del rebedor en tenim exposada una feta de ferro
forjat que no cal regar (es rovellaria) i, des del primer dia, que fa bon plant i bon semblant. Com a molt, de tant en
tant, li passem “lo drap” (sec) i, a
fi mantingui frescor, la perfumen amb colònia de roses. Veniu, que us la deixem
ensumar.
Una
abraçada ben forta... i, fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/manteniment/
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/manteniment/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada