divendres, 31 de maig de 2019

Records encapsats *


Hoooooooooola, bona hora a tothom!

Com anem de mites? Bé, el de la capsa de Pandora, per exemple? Sí, aquell que explica que a la bona senyora (Pandora), en la mitologia grega li regalen com a present de boda una gerra bufona tot recomanant-li però que no l’obri i, llavors, la curiositat pot més i... Patam! S’escapen del seu interior tots els mals pel món.
Res, que avui en dia, “encara” trobaríem qui regala per bodes algun gerro, als nuvis. Mira que n’hi ha de regals per fer, eh? Doncs, deu ser cosa que a voltes et desitgen totes les pestes... perquè, sinó, no m’ho explico! Clar que, quan te’l regalen (amb la Montserrat en el seu dia també ens hi vàrem trobar), què en fas, eh? A part del compromís forçat de dir: - Ah, moltes gràcies! Com aquell qui no vol la cosa, quan es tracta especialment d’un atuell “horrorós”, ineludiblement, et passa per la ment mirar de provocar  un accident domèstic i... Patam! (afligit) Afegir:  - Ah, s’ha trencat!
Bé, parlant de gerros, bodes, capses i trencadures, entre els de la meva generació hem tingut el costum de guardar en capses (sovint de sabates) fotografies. Sí, imatges de vida personal, familiars, d’amistats... Ep, que això ara tampoc no s’ha deixat de fer, eh? Vull dir, de guardar fotografies però, com que són digitals, s’amunteguen dintre de carpetes virtuals en els ordinadors. I, dit això, en part, el resultat és el mateix: les obres, les mires i vas remenant...
De fet, comprenc la funcionalitat i millores que comporten la seva moderna utilització però, què hi farem, digueu-me vell! Servidor soc més “encara” de destapar amb els dits les tapes de capses de calçats malgrat els riscos que puguin generar el fets. Quins? Doncs, a part d’esternudar per la quantitat de pols que hi ha al damunt, la visualització de les imatges, que amb el pòsit del pes del temps, es fa més feixuga.
Salvant les distàncies, tal vegada, és com en el gerro de Pandora  que (tot i ja sabent-ne les conseqüències) intueixes que, en obrir-les, en sortiran de dintre tots els mals del món i, abans de fer-ho, t’ho repenses dos cops, perquè amb el transcurs dels anys vas trobant  en particular el dolor de la impotència ja que hi apareixen cares retratades que ja no hi són. Llei de vida! Això però, inevitablement, també passa amb les carpetes de l’ordinador.

Una abraçada ben forta... i, fins a la propera!

Llorenç Aguilà

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/records-encapsats/

Cap comentari:

Publica un comentari