Com
anem de mites? Bé, el de la capsa de Pandora, per exemple? Sí, aquell que
explica que a la bona senyora (Pandora), en la mitologia grega li regalen com a
present de boda una gerra bufona tot recomanant-li però que no l’obri i,
llavors, la curiositat pot més i... Patam!
S’escapen del seu interior tots els mals pel món.
Res,
que avui en dia, “encara” trobaríem
qui regala per bodes algun gerro, als nuvis. Mira que n’hi ha de regals per
fer, eh? Doncs, deu ser cosa que a voltes et desitgen totes les pestes...
perquè, sinó, no m’ho explico! Clar que, quan te’l regalen (amb la Montserrat
en el seu dia també ens hi vàrem trobar), què en fas, eh? A part del compromís
forçat de dir: - Ah, moltes gràcies! Com
aquell qui no vol la cosa, quan es tracta especialment d’un atuell “horrorós”,
ineludiblement, et passa per la ment mirar de provocar un accident domèstic i... Patam! (afligit) Afegir: - Ah,
s’ha trencat!
Bé,
parlant de gerros, bodes, capses i trencadures, entre els de la meva generació
hem tingut el costum de guardar en capses (sovint de sabates) fotografies. Sí,
imatges de vida personal, familiars, d’amistats... Ep, que això ara tampoc no
s’ha deixat de fer, eh? Vull dir, de guardar fotografies però, com que són
digitals, s’amunteguen dintre de carpetes virtuals en els ordinadors. I, dit
això, en part, el resultat és el mateix: les obres, les mires i vas remenant...
De
fet, comprenc la funcionalitat i millores que comporten la seva moderna
utilització però, què hi farem, digueu-me vell! Servidor soc més “encara” de destapar amb els dits les
tapes de capses de calçats malgrat els riscos que puguin generar el fets.
Quins? Doncs, a part d’esternudar per la quantitat de pols que hi ha al damunt,
la visualització de les imatges, que amb el pòsit del pes del temps, es fa més
feixuga.
Salvant
les distàncies, tal vegada, és com en el gerro de Pandora que (tot i ja sabent-ne les conseqüències)
intueixes que, en obrir-les, en sortiran de dintre tots els mals del món i,
abans de fer-ho, t’ho repenses dos cops, perquè amb el transcurs dels anys vas
trobant en particular el dolor de la
impotència ja que hi apareixen cares retratades que ja no hi són. Llei de vida!
Això però, inevitablement, també passa amb les carpetes de l’ordinador.
Una
abraçada ben forta... i, fins a la propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/records-encapsats/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada