(Foto: DGCPAC)
El
divendres 20 d’agost de 1937 com a notícia il·lustrada del diari: Última hora, s’anunciava amb primícia als
seus lectors que: “Joan Amades honorarà
les pàgines d’ÚLTIMA HORA amb un article setmanal”. De fet, el folklorista
hi va arribar a intervenir amb un total de 33 ocasions tot divulgant aspectes
sobre cultura popular fins al dia 6 d’abril de 1938 ja que, poques jornades
després, el rotatiu es va veure forçat a tancar a causa de la manca de paper, com
a conseqüència de les restriccions ocasionades durant la Guerra Civil espanyola.
Última Hora fou
un periòdic d’edició de tarda imprès a Barcelona i vinculat a Esquerra
Republicana de Catalunya, el qual, malgrat tenir una vida breu, (1935 – 1938) va
aportar a l’època un renovador criteri periodístic influït per la premsa
americana del moment on els textos no eren llargs ja que es buscava l’equilibri
entre tipografies, fotografies i il·lustracions. Entre els redactors cal destacar
els noms de: Josep Escuder; Josep M. Lladó; Andreu Avel·lí Artís “Sempronio”;
Irene Polo; Carles Pi Sunyer; el dibuixant Josep Arteche; el fotògraf Agustí
Centelles i, entre d’altres, els directors Josep M. Massip i Josep Roig i
Guivernau.
En
relació als títols d’alguns dels articles publicats de l’Amades al diari trobem:
Els rellotges de sol; La bugada;
Pentinats; La barba i el bigoti; El botxí; El pa; Colom, Català; L’anell...
Però, per l’ocasió, divulguem a continuació el contingut del text on s’esbomba
als seguidors del diari la incorporació del folklorista, article que,
conjuntament amb la resta d’escrits, es troben recollits en un quadern que hi
ha en l’arxiu del Fons Amades dipositat a la Direcció General de Cultura
Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat
de Catalunya i que diu així:
“... La personalitat d’aquest recercador
infatigable de tot allò que de lluny o de prop ateny la nostra terra, és massa
acusada per a intentar fer-ne ara una presentació, del tot innecessària.
Joan Amades porta publicades mes de
setanta obres, cas realment insòlit dins del panorama de la nostra cultura.
Molt justament se l’ha anomenat “l’apòstol del nostre folklore”. Catalunya el
coneix bé prou. El lector català amant de les coses del país, dels seus costums
i de les seves tradicions, l’admira i segueix amb evident interès els treballs
que aquest folklorista ve portant a terme amb una constància, un entusiasme i
una abnegació exemplars.
Una prova d’aquest públic fidel i
d’aquesta admiració, amb la qual compta Joan Amades, és el fet d’esgotar-se
ràpidament les seves obres tan bon punt veuen la llum pública.
Amb una poètic claredat, el folklorista
exposa totes aquelles coses que al llarg de la seva vida ha anat aprenent i
recollint pels arxius i sobretot visitant els pobles de Catalunya fent parlar
la seva gent.
Sense la cura d’aquest recercador exemplar
moltes coses s’haurien perdut per sempre. Ell, però, ha estat amatent a apuntar
aquella tonada que es fonia en un llogaret del Pirineu, o aquella llegenda que
només recordava una velleta, també d’un poblet lluny i apartat de tota
comunicació urbana.
La diversitat de temes que ha vingut
tractant al llarg dels seus llibres és enorme. Llegendes, tradicions, costums,
creences, proverbis, jocs de paraules, modismes, adagis, enigmes populars,
endevinalles, heràldica, toponímia, dites, mitologia de la mar, oficis
primitius, indumentària, vocabulari, balls, festes, teatre, música; de tot això
i de moltes altres coses s’ha vingut ocupant al llarg de les nombroses obres
que porta escrites...
L’obra cabdal, però, d’aquest treballador, d’una fecunditat enorme, és
aquella que roman inèdita en les seves fitxes i de la qual setmanalment Joan
Amades donarà un tast als nostres lectors. Ací radica l’interès més viu
d’aquesta interessant col·laboració, la qual sens dubte ens agrairà el públic
català."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada