divendres, 25 d’octubre de 2019

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya *


(Foto: DGCPAC)

Editat a Barcelona entre els anys 1891 al 1938, el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya fou una publicació amb voluntat mensual en la qual el folklorista Joan Amades va col·laborar en el període comprès entre el 1931 al 1936 escrivint articles de caire  excursionista i folklòric.
Les aportacions realitzades es conserven enquadernades en el Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en 7 reculls amb títols com ara: Tradicions pirinenques; Tradicions de la Seu de Barcelona; Tradicions dels Jueus a Catalunya; Barcelona, ciutat de les voltes; Costums muntanyencs; Carrerons i placetes de Barcelona que no passen i, en especial, Costums Populars de Barcelona.
Pel que fa a aquest darrer volum, Amades, en un primer moment, el va anar lliurant per entregues al butlletí (entre el gener del 1929 a l’octubre de 1930 en els números 404 al 413; 416 al 419 i 423 al 425) resseguint els costums referents a les festes celebrades a Barcelona. El relligat imprès l’any 1931, posterior, arriba a les 260 pàgines i, en una atenta observació, hi trobarem les bases del que serà més endavant la seva obra cabdal, el Costumari Català.
L’estructura, doncs, s’inicia amb una breu introducció que fa referència a cadascun dels mesos del calendari. Després, comenta en ordre cronològic el santoral i en descriu curiositats o tradicions de forma asimètrica. Per exemple, relata el dia 2 de gener dedicat a la Mare de Déu de la Victòria en tres úniques línies i, en canvi, la Festa dels Reis, en 6 pàgines. Complementa de forma visual el contingut del llibre reproduint gravats populars i, en diverses ocasions, hi adjunta il·lustracions desplegables igual que el Costumari Català.
Fent una comparativa més profunda de continguts, resulta fins i tot aclaridor descobrir com, en ocasions, el folklorista ja reaprofitarà gravats, partitures o gairebé paràgrafs sencers per parlar de les festes com per exemple el següent text dedicat a Santa Llúcia (força mimètic al que apareix en el Vol. V pàg. 876 del Costumari) on explica que: “Aquesta Santa és Patrona de totes les treballadores de l’art de l’agulla, puix és popularment advocada contra les malalties de la vista, i es creia que les dones ocupades en totes les arts de la costura es devien perjudicar molt aquest sentit. La tenien per Patrona, doncs, perquè les protegís i els conservés la vista que necessitaven per a guanyar-se la vida. Fa cosa d’un segle que en aquest dia feien festa totes les cosidores. També era considerada com la festa de les nenes que anaven a costura a aprendre més de cosir que de lletra, puix els nostres besavis creien que les dones no havien de saber de llegir, perquè les esgarriava de la bona vida; però, en canvi, que havien de saber bé les feines casolanes, com el cosir, perquè de grans, fossin unes bones mestresses de casa. En diversos llocs de Catalunya, encara avui les nenes de col·legi fan festa i corren per la població fent un captiri infantil tot cantant una cançoneta dedicada a Santa Llúcia, a la manera d’allò que fan els nens per Sant Nicolau. No hem trobat dades que també s’hagués fet a Barcelona. Per aquestes raons les cosidores i treballadores d’oficis en què entrés el cosir, com també les nenes que encara anaven a costura eren conegudes amb el graciós nom de Llucietes...”

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/butlleti-del-centre-excursionista-de-catalunya/

Cap comentari:

Publica un comentari