divendres, 28 de febrer de 2020

L'Instant


(Foto: DGCPAC)

Diari de la nit, aparegué a Barcelona el mes de gener de l’any 1935 i, el desembre del 1936, va haver de tancar arran del conflicte de la Guerra Civil. Proper al partit de La Lliga de Catalunya, va ésser un rotatiu de fórmula innovadora perquè agermanava premsa escrita i ràdio a la vegada, ideal com és cas de Joan Amades, ja que els articles que va escriure ell mateix els locutà per les ones de ràdio.
No foren moltes, únicament hi ha constància de 6 col·laboracions: Costums del Dijous Gras; Costums del Dimecres de Cendra; Tradicions de Santa Eulàlia; Passejada llegendària per Barcelona; Costums del dia de Sant Joan i Sant Antoni del Gener, les quals, conjuntament amb altres diversos retalls de premsa, es troben aplegades en un quadern del Fons Amades que es conserva en la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
De tots els articles radiofònics, apropar un fragment on explica que: “El Dimecres de Cendra és el primer dia de quaresma, i en certa forma marca el trànsit d’un període de folga i d’àmplia llibertat a un altre de privacions i recolliment. Els nostres avis, la tarda del dia d’avui feien mitja festa i festa del tot; es sopava d’hora i, en havent sopat, sortien per a concórrer a l’enterrament del Carnestoltes, ja sia com a assistents o com a simples espectadors. La cavalcada simuladora de l’enterrament del ninot feia un curs llarguíssim i sortia molt d’hora del vespre, a l’objecte de fer el curs marcat i de poder acabar molta estona abans de les dotze de la nit, per tal que el veïnat tingués temps d’arribar a casa abans de la mitja nit. Era mal vist i mal considerat que més enllà de les dotze es veiessin disfresses pel carrer i àdhuc gent no disfressada. La ciutat operava de continent un canvi profund i la bogeria, l’esclat de joia més esplendent i expansiu s’ofegava en breus moments i es convertia en compungiment i misticisme.
Al punt de les dotze de la nit del dia d’avui, començava de tocar als campanars de diverses esglésies de la nostra ciutat una campana que anunciava als fidels la proximitat de la quaresma i que els restava encara un espai de temps per a lliurar-se a l’aliment carnal, del qual es veurien privats per unes setmanes. Aquesta campana era anomenada la “bacallanera” o la “campana dels llaminers”. Era costum estès de celebrar, prop de mitja nit, un àpat en el qual la carn de moltó i de porc ocupava un lloc preferent. Moltes cases feien una bona escudella i una bona carn d’olla, no tan extraordinària com la de Nadal, però que hi feia vores. Solia fer-se l’ “olla de les quatre ordres mendicants”, com popularment se l’anomenava, que consistia en brou fet amb carn de porc, de bou, de moltó i de gallina.
Les cases de més fervent sentiment religiós, abans de mitja nit encenien un bon foc, per damunt del qual passaven tots els atuells de cuina usats per a fer menjars i guisats en els quals entra carn. Per mitjà del foc, hom tractava de purificar-los del deix carnós o del carnalatge que poguessin tenir...”
L’article és un xic més extens i acaba amb un breu comunicat a peu de pàgina on diu: “Llegit pel seu autor, ahir, a les 19 hores, davant el micròfon de Ràdio Associació de Catalunya”.
I, pel que fa al dia en qüestió, aquest fou el 25 de febrer de l’any 1936 perquè, a llapis, hi ha una breu anotació manuscrita de la seva inseparable secretària, Consol Mallofré, on dicta: “Instan 26/ 2 – 36"

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.net/linstant-diari-de-la-nit/

Cap comentari:

Publica un comentari