Un
tresor
que no
té fi
és
l’agulla
de
cosir.
Tan
lluenta,
tan
xiqueta,
feina
vol,
feina
voldrà.
Per
més feina
que li
donis,
ella
mai
se’n
cansarà.
Amb el
fil
per
cabellera,
cus
que cus
que
cosirà.
Si la
mà
es
torna mandrosa
mai la
tasca
finarà.
Au,
petita,
mà
feinera,
corre,
vola,
vés
lleugera.
Que si
no
la
pobra agulla
de
rovell
se’n
vestirà.
L’agulla és una cançó d’infants de la compositora sabadellenca Narcisa Freixas i Cruells que va estudiar piano, solfeig, pintura i escultura. Fundà l’escola de música Cultura Musical Popular on ensenyava solfeig, vocalització i danses populars. A més, també conduí una coral formada per nens i noies joves que actuà en espais com asils, hospitals i presons.
Dictà un
curset de pedagogia musical, el qual, a causa de l’èxit, es va exportar a
Madrid amb el títol: Perfeccionamento
de los cantos de las escuelas (1917). Publicà els reculls Cançons Catalanes (1900), Cançons Amoroses (1916) o,
entre d’altres, Piano
Infantil (1918). Compongué peces de teatre infantil i
sardanes.
Residí un
temps a la Garriga on rebia la visita d’escriptors i músics de renom: Joan
Maragall, Josep Carner, Felip Pedrell, Amadeu Vives, Enric Granados… En
reconeixement a la tasca pedagògica, li volgueren concedir la creu d’Alfons XII
que, al respecte, s’explica que va refusar al·legant que ja se sentia prou
honrada amb l’afecte dels infants. Un volum d’homenatge pòstum publicat pel seu
fill en recopilà cançons que va musicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada