Tot i la sensibilitat a divulgar escrits folklòrics, en especial, aportà
una tasca destacada en la promoció de l’educació femenina. D’aquí que com a
mecenes impulsà la creació de la Biblioteca Popular de la Dona (1909)
que, poc després, convertí en l’Institut de Cultura i
Biblioteca Popular per a la Dona i, també, col·laborà en altres
propostes com la biblioteca Obra de Buenas Lecturas vinculada
a la parròquia de Santa Anna de Barcelona.
Persona compromesa amb el catolicisme, vetllà perquè les dones de qualsevol
condició social tinguessin accés a la lectura, l’estudi i la presència en
conferències de forma gratuïta. Participà en les publicacions Claror, Vida Social Femenina i
en programes a la ràdio.
Presidí la secció femenina de la Lliga Regionalista. Es refugià a Suïssa en
esclatar la Guerra Civil i, en retornar-ne l’any 1941, es desvinculà de les directius
biliotecàries amb què el franquisme havia orientat la rebatejada Institución de Cultura para la Mujer per centrar
esforços en esdeveniments culturals i religiosos de caràcter catalanista aliens
al règim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada