Miquel Arimany fou un escriptor i
empresari que creà l’any 1960 el calendari de paret Bloc Maragall i, per tal d’ esquivar la censura franquista, aprofità
que precisament aquell any coincidia amb el centenari del naixement del poeta,
el qual havia escrit tant en castellà com en català i se les empescà per
publicar-ne fragments de la seva obra. Llavors, amb aquesta excusa, els anys
següents continuà editant-lo amb el mateix nom, però utilitzant escrits d’altres
autors, com Joan Amades, el 1964.
Pel que fa a la selecció de textos
d’Amades del Bloc, en va tenir cura de
forma pòstuma Consol Mallofré i, a més, un exemplar de l’edició es conserva en
l’arxiu de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya on podem llegir en la
introducció per part de l’editor que: “... Hem
dedicat aquest BLOC MARAGALL 1964 als Costums Populars Catalans. Això significa
que hi dediquem els dissabtes. I per fer-ho hem pogut tenir el goig, que
confiem que els nostres lectors sabran apreciar en tota la seva vàlua,
d’oferir-hi textos inèdits de Joan Amades.
Quan a la resta de dies, els hem dedicat: - els diumenges, a una peça
destacada de la poesia catalana; - els dilluns, a acudits; - els dimarts, a
coses d’interès per a la dona o la llar; - els dimecres, a instruccions sobre
el correcte ús de la llengua; - els dijous, als infants, amb acudits propis per
a ells i endevinalles; - i el divendres, alternament, a notícies útils diversos
o bé vocabulari que complementa les instruccions del divendres.
Doncs bé, com a mostra de les
aportacions de l’Amades apropar el breu relat del dissabte 21 de març on
explica que: “Els pobles feien coincidir
l’inici de l’any amb la primavera, desvetllament de la naturalesa aparentment
esmorteïda pel fred de l’hivern. Tot un cerimonial plasmava aquestes idees i
les figurava plàsticament. En sobreviuen restes per Europa amb el carnestolenc
fet simbolitzador de la mort de l’any vell i el de les festes maials evocadores
del retorn de la vida.
La pagesia nòrdica emprava uns calendaris gravats en un bastó semblantment als usat pels pastors per portar el compte dels caps del ramat. La gent del camp potser havia copiat el sistema que assentava en signes el curs del temps damunt un bastó, calendari que consistia en un rengle de figures simbòliques de les diades sobresortints, que buidaven en la fusta amb la punta d’un ganivet. De figura a figura, feien uns secs que corresponien al nombre de dies que les separaven. Aquests calendaris de fusta, molt anteriors a la impremta, aptes pera a analfabets poden ésser un precedent de les auques del Sol i de la Lluna dels nostres dies.
(*) Guió de ràdio emès al programa internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/bloc-maragall-1964/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada