La guineu
i el galàpat van fer una jugada de qui seria primer en un tal hostal, i el que
arribaria l’últim havia de pagar el dinar a l’altre.
Aleshores
el galàpat se posa a caminar i la guineu a córrer per diferent camí.
La
guineu, quan va ser a mig camí, se va parar i es va posar a dormir. Va pensar:
“El galàpat tot just deu sortir”.
El
galàpat, amb el seu pas, va anar caminant caminant sense aturar-se mai fins a
arribar a l’hostal.
La
guineu, quan se va despertar, se va posar a córrer altra vegada i quan va
arribar a l’hostal va cridar:
-
Galàpat,
¿on ets?
-
Aquí,
que fa rato que t’espero
- Ara sí que m’has ben agafat; tu, amb la teva catxassa, has guanyat, i jo hauré de pagar el dinar, amb les meves cames llargues.
La
guineu y’l galapat és una rondalla que Adelaida Ferré i Gomis
publicar a la revista: Catalana, núm.
24 (1918). De fet, en el camp de la recerca, en va arribar a recopilar prop
d’un centenar seguint les directius marcats pel professor Rossend Serra i Pagès
en les classes de folklore que va rebre a l’Escola d’Institutrius i Altres
Carreres per a la Dona.
Formada
a l’Escola Normal Superior de Mestres. Donar classes de dibuix artístic, gravat
i modelat, pronunciar conferències i dirigí l’Escola Municipal d’Oficis per la
Dona per, més endavant, fundar l’Escola de Puntaires de Barcelona on divulgar
amb estima tècniques de brodats i Punta de Coixí.
Publicar articles a Art Jove, Arxiu de Tradicions Populars, Claror, Feminal, Lectura Popular...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada