És un
recull de Nadales amb les corresponents melodies editades per Joan Amades en
format de llibre l’any 1949 que, amb el pas dels anys, ha estat reimprès en
diverses ocasions (1986, 2004 i 2009) esdevenint com a un dels estudis musicals
de referència del folklorista.
La
selecció de peces va precedida per un proemi de l’autor on entre altres
arguments, per una banda, exposa que: “La
lletra de les cançons de Nadal, creiem que una part, sobretot les de caient
greu i solemne que canten el Nadal per ell mateix i les narratives del sant
misteri, foren dictades per gent d’església, bona coneixedora de la litúrgia i
de les Santes Escriptures, que han servit de fonts d’inspiració a alguns
textos. Les cançons descriptives de l’adoració, així com llur música, poden ben
ésser obra de gent seglar i molt possiblement de pastors”.
I, per
una altra banda, en relació al repertori escollit, explica que: “Les cançons, les hem ordenades més o menys
cronològicament, seguint fins on hem pogut els episodis i les incidències del
misteri de Nadal.
Hi ha algunes cançons que ofereixen un
títol ben determinat i podríem dir gairebé únic, però moltes altres resulten
molt difícils de nominar, majorment quan el tema de gairebé totes elles és ben
idèntic. Ben poques són les cançons a les quals el poble dóna nom. No ens hem
pogut servir, per tant, dels noms tradicionals, en la major part de casos
perquè no existien i en d’altres perquè eren inadequats i no prou justos. Hem
adoptat, doncs, per nominar les cançons, el sistema de què ja ens havíem servit
quan ens dedicàvem a la recerca de música popular, això és, utilitzar com a tal
la frase inicial de la cançó. El sistema no resulta, però, absolut, car a
voltes hi ha versions o variants que muden el primer vers i aleshores fan
canviar totalment el títol d’una mateixa cançó. No hem sabut trobar, però,
altre procediment més adequat ni més aproximat, i és el de què també s’han
servit d’altres recercadors de cançons estrangeres, perquè encara que no sigui
el millor, resulta acceptable”.
El
folklorista (com farà també en el Costumari
Català) acaba el text agraint l’assessorament musical rebut de l’amic i mestre
Joan Tomàs i Parés amb el qual va compartir nombroses recerques, com per
exemple: El Rabadà.
- A Betlem me’n vull anar;
vols venir tu, rabadà?
-
Vull
esmorzar!
-
A
Betlem esmorzarem
i Jesús adorarem.
-
Massa
hi ha neu!
-
La neu
que pel camí hi ha,
la calor ja la fondrà.
-
Oh, i
la que fa!
-
Aixeca’t,
hissa, fes foc,
no vagis a poc a poc!
-
No
trobo els esclops!
-
Tu les
teies encendràs
i el camí il·luminaràs.
-
No ho
faré pas!
-
També
crec que hi va el padrí;
vols venir o no vols
venir?
-
Calla
i deixa’m dormir.
-
El
Joan amb la samarra
portarà una botifarra.
-
Ai, el
panarra!
-
La
samarra portaràs
i de neules l’ompliràs.
-
No ho
faré pas!
-
Si tu,
de neules, no en vols,
ja l’ompliràs de torrons.
-
No em
saben bons!
-
Al
punt de la mitja nit
el sol resplendent ha
eixit.
-
Qui
t’ho ha dit?
-
Un
àngel que va volant
pel cel ho va
publicant.
-
No
serà tant!
-
Jo li
vull portar un banquet
perquè sigui sant
Josep.
-
Que
estigui dret!
-
Cantaràs
una cançó
al més bonic Infantó.
-
Això
sí que no!
-
Mira
que és el Redemptor;
oferim-li nostre cor.
-
Amb
tot amar!
-
Anem;
mira, rabadà,
no em facis pas
enfadar.
-
No
vull cantar!
-
Mira
que et despatxaré
si no portes un corder.
- Ja me’n ´niré.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net: https://festafesta.cat/les-cent-millors-cancons-de-nadal/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada