Conten que una vegada el lleó
es va cansar de tant anar de cacera amunt i avall i va tenir la pensada de fer
veure que estava malalt perquè totes les bèsties l’anessin a visitar, ja que
era el rei dels animals. Es va ajeure al seu jaç i va escampar la notícia de la
seva malaltia i que tots els animals l’havien d’anar a veure. I així se’ls
podia menjar sense moure’s de la seva cova, i sense necessitat d’empaitar-los
corrent com un desesperat.
Però quan li va tocar el torn
a la guineu, aquesta es va quedar un bon tros lluny i des d’allí estant tot era
preguntar-li com estava i interessar-se per la seva malaltia. Veient que no hi
havia manera que la guineu se li acostés, el lleó li va preguntar:
-
I com és, guineu, que tu no t’acostes? Tots els
altres animals entren a la cova i s’asseuen al costat del meu jaç.
- Oh, senyor rei! És que veig molt bé les
petjades de tots els que han entrat a la vostra cova, però en canvi no en veig
cap dels que n’hagin sortit.
Text: Albert Jané
Il·lustració: Montserrat Brucart
Locució: Joaquim Carbó
Rondalla publicada a la
revista Cavall Fort núm. 329 (1976) i
en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions
del Mall (1980)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada