El rei i el carboner (conte popular) *

 

El rei i el carboner

Vet aquí que una vegada, el rei, anant de cacera, es va separar dels seus acompanyants i seguint tot sol un caminet que s’endinsava pel bosc va arribar en un indret on fumejava una carbonera. El carboner, que anava tot emmascarat, amb un gec esparracat i un barret més aviat tronat, li va donar el bon dia i li va dir si el podia servir en alguna cosa.

-       Si teníeu una mica d’aigua us ho agrairia – va dir el rei, sense donar-se a conèixer.
-       De la més fresca de la muntanya, senyor – va respondre el carboner, tot oferint-li un càntir, del qual el rei va beure llargament.
-       I com que us va, l’ofici de de carboner? – li va preguntar el rei, després d’haver begut.
-       No em puc pas queixar; treballo molt, però amb el que guanyo puc anar vivint. És una feina bruta, què hi voleu fer! Però és una brutor que se’n va aviat amb una mica d’aigua i de terra d’escudelles. No tothom qui s’embruta les mans pot dir el mateix.
El rei va veure que el carboner era un home d’enginy, i volent-lo afavorir li va preguntar:
-       I no teniu cap desig, que no hàgiu pogut satisfer mai, fent de carboner?
-       Sí que en tinc un: m’agradaria, un dia, de poder veure el rei.
-       Això sí que és ben senzill. No és pas gaire lluny d’aquí, amb tota la seva comitiva. Si voleu venir amb mi, jo us hi acompanyaré.
El carboner li va dir que sí, i se’n van anar plegats cap on s’esperava tot el seguici. Pel camí, el carboner va preguntar com s’ho faria per conèixer qui era el rei.
-       No us costarà gens, de conèixer: de tots els qui veureu, l’únic que portarà el barret posat.
Al cap de poc van arribar on hi havia la comitiva del rei i tots, en veure’l, es van treure el barret respectuosament. Aleshores, el rei, adreçant-se al carboner, li va preguntar somrient:
-       Què? Ja ho saps veure, de tots plegats, qui és el rei?
-       Senyor, segur que ha de ser un de nosaltres dos, perquè som els únics que no ens hem tret el barret.


Text: Albert Jané
Il·lustració i locució: Teresa Duran
Conte publicat a la revista Cavall Fort núm. 392 (1978) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980) 

(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/el-rei-i-el-carboner/