Va ser
un llibre publicat per Joan Amades l’any 1933 com a volum X de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars, el
qual, el 2002, reeditaria l’Associació Cultural Joan Amades amb edicions El
Mèdol de Tarragona en versió facsímil i amb una introducció escrita per
Francesc Garreta on explica que: “...Cal
llegir aquest Calendari de refranys com un conjunt de formes expressives de
l’ànim dels qui els van emprar. No tant en el seu punt de veritat o falsedat.
Es tracta de formes expressives que no tenen tant la intenció de l’encert com
la del desig, i que mostren més sovint els anhels i les temences soterrades que
no pas manifestes. Són formes locutives amb contingut més implícit que no
explícit. En tot cas, i tal com hem expressat, si en aquest recull hi dominen
més les expressions de temença, desconfiança, inadaptació, etc. potser és que
l’ànim del pagès d’un parell de segles enrere –al qual pertanyen la major part
de les fórmules aquí aplegades- es mostra en la seva màxima realitat.”
Vinculat
amb el text del Calendari de refranys
de Joan Amades, on divulgarem l’inici del capítol dedicat a El mes on l’autor diu: “Hi ha una fórmula popular per a recordar el
nombre de dies de cada mes:
Trenta dies té el novembre
i l’abril, juny i setembre;
tots els altres trenta-un
i el febrer vint-i-vuit.
Hi ha un altre procediment popular per a
saber si els mesos tiren a trenta o a trenta-un dies. Amb la mà closa es van
dient per ordre els mesos de l’any mentre es van assenyalant amb rigorós ordre
els nusos fets per les falanges dels dits en llur base, i els clotets i buits
que hi ha entre nus i nus començant pel del dit índex, que pertany al gener. En
arribar al dit xic, al qual toca el juliol, es torna a començar seguint el
mateix ordre, però tocant dues vegades la falangeta del dit xic, al qual
tocaran dos mesos seguits, juliol i agost. Segons toqui per ordre un nus d’una
falange o un clotet intermedi, el mes serà de trenta dies o de trenta-un. Els
de la falange pertanyen als mesos més llargs i els del clotet als més curts.”
Unes línies una mica més avall, vinculat també amb el calendari, el folklorista afegeix en un altre sentit: “A pagès està molt estesa una pràctica endevinadora per la qual es pretén saber la intensitat de pluja o eixut que caracteritzarà cada més. Es disposen en renglera dotze clofolles de ceba i s’assenyala a cada una un mes, segons l’ordre d’aquests i les clofolles, això és, la primera pertany al gener, la segona al febrer, etcètera, i tot seguit es tira un grapadet de sal a cada una. L’operació es fa de vespre; l’endemà es mira si la sal s’ha dissolt més o menys amb la mica d’humitat produïda pel vegetal. La clofolla que la presenta molt dissolta revela que el mes que li pertany serà molt plujós i humit i la que gairebé no s’ha desfet gens indica que el que li correspon serà eixut. Aquesta pràctica és coneguda pel calendari de la ceba i pel calendari del caçador. Sol fer-se la darrera nit de l’any. Les clofolles es posen prop de la llar; qui sap si aquesta circumstància recorda alguna creença mítica. Hi ha llocs on es fa a la nit dels Reis, puix que a aquests personatges bíblics, en algun indrets se’ls dóna un caràcter mític i són considerats com a reveladors de diferents coses, sobretot de caient remeier.
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.cat: https://festafesta.cat/calendari-de-refranys/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada